Estofat de mongetes del ganxet.

Avui he volgut fer un plat dedicat a la meva mare “Estofat de mongetes del ganxet” li encanten tots el plats de cullera, com mes contundents millor, suposo que son els records d’èpoques passades, èpoques dures on aquest tipus de plats eren la base de l’alimentació juntament amb un bon pa. La meva mare va néixer a l’any 25, va patir la guerra i després la postguerra, segons ella no va passar gana ja que a casa sempre havien patates, llegums, fruita i verdures, tot del hort del meu avi. Havien ous i llet de vaca que es tenien que racionar ja que els venien o els canviaven per aconseguir farina , oli i altres productes que necessitàvem i ells no tenien.

La mama ens explica una i altre vegada les seves vivències,  i sense dubte van ser anys difícils, que ella recorda perfectament, en canvi no recorda el que ha fet el dia anterior.   Hem pregunta vint vegades al dia a quin dia estem o el nom dels seus nets, però en detalla pas a pas com passava els dies quan era petita, el que menjaven o les histories que l’explicava la seva mare. El nostre cervell actua d’una forma curiosa, sembla com si al arribar a una edat ja no ens quedes memòria lliure i els records recents es van esborrant a mida que els vivint i solament ens queden aquells records antic que ja estan gravant a la nostra memòria.

La mama ja fa 10 anys que viu amb nosaltres i ha estat tota una aventura familiar ja que en aquesta labor esta implicada tota la família, el meu marit i els meus fills. Et trobes amb una persona amb dependència que depèn, valgui la redundància, totalment de tu per fer el seu dia a dia; no es fàcil, gens fàcil, d’una manera o altra canvia la vida a tots, es com tornar a tenir nens petits a casa i has de planejar les sortides, per organitzar qui es queda amb la iaia, deixar el dinar fet, la medicació etc………..  Fa falta molta constància, paciència i encara i així moltes vegades et sens desbordada per la situació i entres sense donar-te compte en un ‘dragon khan’ emocional. Això si, al final del dia quan li dono un peto al posar-la al llit i ella en diu invariablement “descansa hija te lo mereces” tot lo dolent es dissipa i en sento tranquil·la de veure a la meva mare al seu llit, a casa. La miro i recordo quan cuidava als meus fills al sortir de l’escola o quan en trucava a la feina per preguntar-me que volia per sopar, ostres es ben veritat que la vida es un carrusel que gira i gira…………..Be tornem a la recepta dedicada a totes les mares, no us sembla???

Ingredients.

  • 500 g de mongetes del ganxet.
  • 1 os de pernil.
  • 200 g de costella de porc adobada.
  • 100 g de cansalada del coll.
  • 100 g de orella de porc.
  • 1 xoriço tendra.
  • 1 bouquet garni.
  • 1 porro, una pastanaga i una ceba de figueres.
  • 1 col.
  • sal i pebre.

DSCN9441

Per la picada.

  • 4 grans d’all.
  • 1 cullereta de pebre vermell.
  • 1 cullerada de vinagre blanc.

Temps d’elaboració.

12 hores de remull i 90 minuts de cocció.

p1140245

Elaboració.

  1. La nit anterior posarem les mongetes del ganxet en remull amb aigua.
  2. Al dia següent colem les mongetes i les posem en una cassola amb aigua a bullir al foc. Afegim l’òs de pernil, la cansalada i la costella de porc (aquesta recepta ens permet fer servir aquelles carns que mes ens agradin, podem afegir xoriço, botifarra negra, peu de porc etc)
  3. Quan comença a bullir afegim a la cassola el bouquet garni, el porro i deixem bullir a foc fluix, amb la cassola tapada 1 hora mes o menys. Les mongetes han de quedar fetes però senceres. Es important no salar les mongetes fins el final.
  4. Ara poseu un petit cassó amb aigua al foc i posem el xoriço, deixem bullir uns 10 minuts, i retirem. Amb aquest pas traurem una mica de grassa del xoriço i suavitzarem el seu sabor.
  5. Quan faltin 30 minuts per acabar de fer-se les mongetes, posem oli en una paella i sofregim els quatre grans d’alls vigilant que no es cremi. Retirem els alls de la paella (reservem l’oli en la paella ja que després el farem servir per sofregir la col) posem els alls en un morter, els aixafem i afegim el pebrot vermell, la cullerada d’oli, sal, pebre, la cullerada de vinagre blanc i 3 cullerades del caldo de les mongetes. Ho barregem i aboquem dintre de la cassola amb les mongetes, juntament amb el xoriço que teníem reservat,  sacsegem  la cassola amb compte per no trencar les mongetes.
  6. Perquè les mongetes ens quedin senceres es important bullir-les amb foc suau i sacsejar la cassola,  no remenar-les.
  7. Provem el estofat per comprovar el punt de sal i si fos necessari afegim una mica. Apaguem el foc i deixem reposar uns minuts.
  8. Mentre fregim la col tallada en juliana, en la paella on hem fregit els alls, donem unes voltes i retirem.
  9. A l’hora de servir posarem les mongetes al plat amb una mica de caldo, les carns tallades i la col la servirem en una safata de manera que els comensals es pogut servir.

 

Publicat dins de Viatges | 4 comentaris

Coca amb all i oli carxofes i ceps.

p1140179

Com he dit altres vegades m’encanten les carxofes, fetes en totes les formes possibles, ja siguin fregides, arrebossades, al forn, a la brasa, bullides, farcides, en truita o confitades, encara que si tinc que escollir una forma de cuinar-les en quedaria amb les carxofes a la brasa, per mi es a on es troba el sabor de les carxofes en estat mes pur. De fet des de petita he menjat un munt de carxofes a la brasa, que feia el meu pare al terrat de casa nostre, així que es qüestió de un tema genètic………

p1140168

A l’hora de comprar les carxofes hem de triar els exemplars grossos que tinguin les fulles ben apinyades i aquelles que pesin mes.  A casa nostre son molt apreciades les carxofes del prat que podem trobar als nostres mercats des de Novembre a Abril.

La carxofa es magnifica per regular el colesterol, el transit intestinal i es un diürètic natural, així que hem de aprofitar-nos d’aquest producte quan esta en temporada.

Avui he volgut fer una recepta que vaig provar fa un temps, es una coca feta amb productes de temporada, bolets, carxofes i pomes. Aquesta vegada he fet una base amb pasta fullada però es pot fer amb una base de coca de pa ben primeta.

Es una recepta que barreja sabors dolços i salats així com textures, si la proveu us agrada segur…..

p1140172

Ingredients per 4 persones.

  • 4  tires de pasta fullada o 4 coques de pa ben primes.
  • 2 pomes reinetes.
  • 6 carxofes per confitar.
  • 4 carxofes per les xips.
  • 200 g de ceps.
  • sal Maldon.
  • oli verge extra.
  • sal.

p1140174

Ingredients per l’all i oli de poma.

  • 2 codonys i dos pomes que farem bullides o al forn.
  • dos grans d’alls.
  • oli d’oliva verge extra arbequina.
  • sal.

p1140178

Temps d’elaboració.

40 minuts.

p1140176

Elaboració.

  1. Aquesta es una recepta molt i molt senzilla de fer, però que te diferents processos.
  2. Primer de tot posarem a confitar les carxofes, en un casso amb oli,  que tindrem netes, salades i tallades en quatre trossos cada mitja. El oli ha de cobrir les carxofes, deixarem fer a foc molt suau, ha de bullir de forma molt, molt lenta, casi imperceptible.
  3. Pelem una poma i la tallem a lamines fines, posem mantega en una paella i posem la poma tallada, tirem per sobre uns parell de culleradetes de sucre morè i deixem caramel·litzar a foc lent. Una vegada feta retirem i deixem reservada.
  4. Mentre tant farem el l’all i oli,  tallem per la meitat els dos codonys i els posem a bullir en una cassola amb aigua, una mitja hora mes o menys. Passada la mitja hora, afegim les dos pomes tallades també per la meitat. Deixem fer fins que veiem que tant els codonys com les pomes estan fetes.
  5. Colem les fruites i deixem refredar. Una vegada fredes les pelem, trèiem el cor i les llavors i ho posem en el got del turmix. Afegim els dos grans d’all, una mica d’oli ho triturem i anem afegim oli poc a poc  fins aconseguir la quantitat i consistència de un all i oli. Ho reservem.
  6. Estirem la planxa de pasta de full i tallem 4 tires les posem en una safata de forn que tindrem coberta amb paper sulfuritzat i les punxem amb una forquilla perquè no es bufin les coques. Posem la safata al forn a 180º uns 5 minuts, quan veiem que estan daurades retirem i deixem atemperar.
  7. Ara posem oli en una paella i farem els xips de carxofa. Quan l’oli esta calent posarem les carxofes tallades a lamines molt primes, salem i deixem fer fins que ens quedin ben torradetes.
  8. Una vegada les carxofes estan confitades les colem i reservem.
  9. El bolets els netegem i posarem a confitar en una mica d’oli en una paella. Deixem uns 10 minuts salpebrem i reservem.
  10. Be ara a arribat el moment de muntar les nostres coques, posem cada coca en una safata de pissarra, les cobrim amb el all i oli de codony, a sobre del all i oli repartim la carxofa confitada, a sobre una capa de la poma que tenim caramel·litzada, posem un altre capa de ceps i cobrim les coques amb xips de carxofa. Per últim tirem una mica de sal maldon, un raig d’oli i llestos.

p1140180

 

Publicat dins de Amanides, Aperitius i entrants | Deixa un comentari

Crema de carbassa.

p1140231

Si hi ha un invent important en gastronomia, per mi es la sopa, en totes les seves variants, amb verdures, amb carns, amb pa, amb llegums o amb peix.  Es un plat basic que ha alimentat durant segles a la població, des del principi de l’historia de la humanitat i sense dubte ha salvat a molta gent de patir fam.

Ja els hebreus eren aficionats a una mena de recepta de sopa, on bullien diferents carns i cereals amb aigua. Tant els grecs com els romans també eren molt aficionats a les sopes, sobre tot la sopa de farro, que consistia en posar a bullir en aigua civada triturada, cigrons, verdures, fruites i formatge. Es diu que l’emperador Nero es prenia cada dia un plat de brou que li feien amb porros, ja que ell creia que li protegia les cordes vocals.

A casa nostra les sopes han estat una base de les nostres cuines, antigament es distingia el fet de “fer sopes” que normalment sempre es feien amb pa, de les “escudelles”, on es barrejaven verdures i llegums.  Al llibre de receptes del fra Francesc del Santíssim Sagrament, ja s’expliquen receptes de diferents sopes i escudelles on es fa servir, carns, peix, cigrons, espinacs, bledes, mongetes, faves seques, castanyes, carbassa, peix, etc……..

Avui farem una recepta amb un producte que durant molts anys s’ha considerat de pobres “crema de carbassa” que no deixa de ser una sopa que es tritura deixant-la amb la textura d’un puré i afegint crema de llet o iogurt.

Sobre l’origen de la carbassa hi han diferents fonts, uns asseguren que  va arribar a casa nostra a partir de la descoberta d’Amèrica i altres ens parlen que el seu origen el trobarem sense dubte a Àsia Meridional i asseguren que ja es cultivava entre hebreus i egipcis.

Durant els segle XVIII a casa nostra era un producte molt preuat i es feia servir com acompanyant d’altres productes com les cebes, l’arròs o be en sopes, cremes i com no, com base principal de postres dolços com coques o com cabell d’àngel.

La carbassa pertany a la família de les cucurbitàcies, amb mes de 850 espècies diferents. Te moltes propietats nutritives, compte un 90% d’aigua per això es un aliment rehidratant, ric en vitamina A i carotens bons per el funcionament de la pell, les mucoses, els ossos, el sistema immunitari a demes de tenir antioxidants. També te vitamina C, E, K, B6, B2, B9, B5 fibra, magnesi, manganès, potassi i coure.

Existeixen varietats de carbasses d’estiu i d’hivern. Les d’estiu tenen la pell mes clara i fina que les d’hivern així com una conservació molt mes curta.

Les d’hivern tenen la pell mes gruixuda, menys quantitat d’aigua i molt mes dolça. Te una conservació en el temps molt mes llarga i entre les varietats mes conegudes son la cidra, una carbassa de pell molt dura, verda amb taques blanques, de carn amb un color groc molt suau i es fa servir bàsicament per elaborar el cabell d’àngel. La carbassa Peregrí amb forma d’ampolla estrangulada. També existeixen altres varietats de carbassa encara que menys conegudes, com són l’americana, la gruixuda de Paris, la plena de Nàpols, la Vermella de Etampes, la verda Espanyola, la botonera i la carbasseta de Brasil.

p1140146

Ingredients.

  • Una carbassa de uns 2 quilos mes o menys.
  • 2 cebes de figueres.
  • 2 grans d’alls.
  • 1 porro.
  • 1 poma reineta.
  • 1,500 litre de brou de pollastre o de verdures.
  • 150 ml de crema de llet.
  • un xic de nou moscada.
  • sal i pebre.
  • 5 culleres d’oli d’oliva verge extra.
  • 1 cullerada de mantega.

Per guarnir.

  • Uns daus de carbassa.
  • Una cullerada d’oli d’oliva verge extra arbequina.
  • Una cullerada de mantega.
  • 1 culleradeta de sucre morè.

p1140235

Temps d’elaboració.

60 minuts.

p1140233

Elaboració.

  1. Primer de tot us vull explicar per els que no heu fet servir la carbassa a la vostra cuina, que una de les dificultats que ha vegades es presenta es el fet de pelar-la ja que te una pell molt dura. Si això es una dificultat una solució es tallar-la a trossos i posar-los a escaldar amb un pot amb aigua calenta o fer-la com he fet jo avui al forn durant uns 15 o 20 minuts perquè la feina de pelar-la sigui mes fàcil a demes de caramel·litzar-la. També podem tallar-la a rodanxes i pelar.la com si es tractes de una poma. Això dependrà de el que mes us agradi o es sigui mes fàcil, es qüestió de provar.
  2. Be després d’aquesta explicació entrem de ple a la recepta, comencem per tallar per la meitat la carbassa, reservem un tros per fer la guarnició, la resta l’emboliquem en paper de plata i posem a escalivar al forn uns 15 minuts. El fet de posar la carbassa al forn es una manera de per una part facilitar el fet de pelar-la i per altre de caramel·litzar-la de manera que ajudem a treure la seva dolçor.
  3. Una vegada que han passat els 15 minuts, la retirem del forn, deixem refredar una mica, la pelem, traiem les llavors amb una cullera i tallem la carn a daus.
  4. Tallem les cebes en juliana, el porro a rodanxes, els alls els pelem i tallem per la meitat, la poma la pelem trèiem el cor, la tallem a daus i reservem.
  5. Ara posem l’oli i la mantega en una cassola, posem la ceba que teníem tallada en juliana, el porro a rodanxes i els dos grans d’all.  Deixem fer uns 5 minuts a foc  i afegim a la cassola la carbassa i la poma. Deixem fer uns 5 minuts mes a foc mig i salpebrem.
  6. Tirem a la cassola el brou i deixem bullir a foc mig uns 20 minuts, fins que veiem que la carbassa esta tova.
  7. Mentre es van fen les verdures, posem l’oli i la mantega en una paella a foc baix i posem a caramel·litzar els daus de carbassa que teníem reservats. Deixem fer uns 10 minuts i afegim la culleradeta de sucre morè. Quan veiem que estan daurats per tot a reu i tous, tirem una mica de nou moscada i ja podem retirar del foc.
  8. Ara comprovem si les verdures estan fetes, les retirem del foc i ho triturem amb la batedora, fins deixar una crema ben fina. Rectifiquem de sal si es necessari, afegim la nata i tornem a triturar.
  9. A l’hora de servir  posem la crema en un bol o plat fondo, posem els daus de carbassa caramel·litzats al centre del plat i fem un cercle amb oli d’oliva arbequina. També ho podeu servir d’una forma mes original, podem posar al centre del plat en forma de muntanya els daus de carbassa caramel·litzada i la crema la servirem a taula en petites gerretes perquè cada comensal se la pugui servir al plat al voltant del daus de carbassa.
  10. Que us sembla es un plat econòmic, nutritiu, ràpid i fàcil de fer però que queda realment genial.
Publicat dins de Viatges | 1 comentari

Cloïsses a la marinera.

p1130415

Després de tants dies de àpats abundants, avui farem un primer plat o un entrant de closca “Cloïsses a la marinera”, una recepta senzilla i rapida de fer que queda boníssima.

Es important a l’hora de comprar les cloïsses que siguin de qualitat i sobre tot que estiguin ben vives. Per reconèixer si estan ben fresques, les closques han de estar senceres sense fractures i tancades. Si estan lleugerament obertes s’han de tancar al tocar-les. Si estan obertes i no es tanquen amb el tacte s’han de llançar.

Per conservar-les una vegada a casa, el millor es posar-les en un bol, posem una mica de sal per sobre, les tapem amb un drap ben humit i posem el bol a la nevera a la zona menys freda.

A l’hora de cuinar-les hem de tenir en compte que la cloïssa te una carn molt fràgil que requereix poca cocció, si ens passem de cocció ens quedaran dures i sense gust.

p1130391

Ingredients.

  • 1 quilo de cloïsses ben fresques.
  • 1 ceba de figueres.
  • 3 grans d’alls.
  • 1 tomàquet madur.
  • 50 ml de brandi.
  • 100 ml de brou de peix.
  • 1 fulla de llorer.
  • 1 bitxo petit o una caiena.
  • 2 culleradetes de farina.
  • 1 cullerada de pebre vermell dolç.
  • 1 cullerada de julivert picat.

p1130356

Temps d’elaboració.

20 minuts.

p1130305

Elaboració.

  1. Primer de tot  posarem les cloïsses en un bol cobertes amb aigua freda i sal, per purgar la sorra que puguin tenir.
  2. Ara ratllem la ceba i els alls a rodanxes i ho posem en una paella al foc amb una mica d’oli, salpebrem i posem la fulla de llorer. Deixem sofregir a foc mig.
  3. Quan la ceba esta ben transparent afegim el pebre vermell i el tomàquet ratllat. Deixem fer uns 10 minuts a foc baixet i afegim el brandi. Deixem evaporar una mica i afegim les dos culleradetes de farina, ho barregem i tirem el brou.
  4. Donem unes voltes i afegim el brou, tastem per saber com esta de sal i pebre.
  5. Deixem que s’obrin les cloïsses i retirem la cassola del foc. Afegim el julivert per sobre i ja podem servir.
  6. Es importat estar atent per retirar les cloïsses en quan s’obrin ja que si no quedarien seques.

p1130410

Publicat dins de Aperitius i entrants, Peix i Marisc | 2 comentaris

Pastís d’escórpora.

p1130318

Avui us vull fer un “pastis de peix” d’un gran xef, Juan Mari Arzak, encara que es la primera vegada que el faig, en realitat jo he menjat pastis de peix tota la vida, amb unes variants. El feia la meva mare i vaig seguir fent-lo sobre tot perquè era una manera fàcil de que la meva filla menjes peix sense protestar. El pastis de peix de la mama, es feia normalment amb lluç, no posava gambes (suposo que eren cares), no posava tomàquet i en lloc de nata posava una mica de beixamel.

De fet Arzak explica que a l’any 1971, va crear aquesta recepta inspirant-se amb el típic “Pastel de pescado” o “Pastela de merluza”, que es preparava al Rt. Astelena com pinxo, ell va afegir un peix mes gustós que el lluç, va afegir tomàquet per donar-li una mica de color i crema de llet.

p1130323

L’escorpora es un peix de roca, amb la pell d’un to vermell brillant i cobert d’espines. Es pesquen prop de la platja, en fons rocosos, que es on viuen durant el dia mig adormissats i a la nit surten a menjar, petits crustacis i mol·lusc. També es coneix con “cabracho” “Krabarroka” “Tiñosu” o “caproig. Es pesca a les aigües del Atlàntic nor-oriental i també a les costes de les Isles Canàries, Madeira i Açores. També al mar mediterrani.

Fa uns anys era un peix devaluat que es feia servir bàsicament per fer brou, de fet la primera vegada que el vaig menjar com plat principal va ser a Llançà, no recordo el nom del restaurant però en va sembla un suquet genial.  En l’actualitat ja es un peix valorat, gracies a xefs com Arzak i molts altres, que li han donat un paper principal a les seves cartes, ja sigui com el pastís que fem avui, en suquet, al forn o a la brasa com es fa a Mallorca.

p1130315

Ingredients per 4 persones.

  • 1 quilo d’escórpora.
  • 8 ous.
  • 1 pastanaga.
  • 1 ceba de Figueres.
  • 1 porro.
  • 1/4 l de crema de llet.
  • 1/4 de tomàquet que ja tindrem fregit.
  • Una mica de mantega.
  • sal i pebre.
  • un xic de pa ratllat.

p1130307

 Temps d’elaboració.

p1130309

Elaboració.

  1. Comencem la recepta bullint l’escorpora en una cassola amb aigua, el porro, la pastanaga, la ceba i una mica de sal. L’escorpora l’he posat a la cassola neta però sencera, ja que si la posem en filets es desfà ràpidament.
  2. Quan veien que està bullida, la retirem i deixem temperar.
  3. Encenem el forn i preescalfem.
  4. Mentrestant batem els ous en un bol, juntament amb la nata i la salsa de tomàquet fregit.
  5. Quan el peix ja no crema, el netegem amb compte. Li traiem la pell i les espines i l’esmicolem  amb les mans. Aquest procés ha de ser molt acurat, per no deixar cap espina.
  6. Ara afegim el peix a la barreja d’ous, salpebrem i tirem la barreja dins d’un motllo rectangular que abans haurem sucat amb mantega i una mica de pa ratllat.
  7. Ara posem una safata al forn amb aigua, i a dins el motllo amb el pastis de peix i ho posarem al forn al bany maria a 180º durant 1 hora i quart.
  8. Una vegada fet el pastis el retirem del forn i deixem refredar. Una vegada fred el desemmotllem i el tallem a trossos. Ja el podem servir.

 

p1130319

 

Publicat dins de Peix i Marisc | 1 comentari

Porrusalda.

p1140113

Segueix el fred con toca per l’època que estem, a demes de estar en plena dieta post-nadalenca, així que avui en be de gust un plat de cullera, senzill de fer, ràpid i d’aquells que et fan entrar en calor ràpidament ” Porrusalda” . Un plat basc que faig en honor a la meva cunyada Edurne, que viu a Aretxabaleta (Guipúscoa) i que es una entusiasta d’aquest plat.

Aquesta recepta hem transporta a temps passats, a casa de la meva avia, encara que ella li deia “sopa de puerros”. Els ingredients que no faltaven mai era els alls, les patates i els porros, després depenent del que tenia a ma, afegia, carbassa, pastanagues, ceba. Normalment la feia sense tall, però en alguna ocasió feia servir el que tenia a ma com bacallà, que era el peix que sempre tenia perquè es conservava sense problemes o costella confitada en oli que es guardava tot l’any. El meu avi se la menjava amb pa i acompanyada de un bitxo que preparava la meva avia en vinagre.

p1140104

La palabra porrusalda, vol dir ” Brou de porros”, porru ( porro ) i Salda ( brou o caldo). El seu origen, al igual que altres plats de procedència humil es perd en el temps, en un principi era un plat típic de quaresma, fruit de la necessitat i aprofitant els productes de temporada que es cultivava als horts i que no faltaven mai. A demes de ser un plat energètic que alimentava i escalfava el cos.

Encara que es un plat molt senzill de fer i com ja he dit d’origen humil, també te la seva ortodòxia i cada cuiner  defensa la utilització o no de bacallà, posar pastanaga o no, afegir carbassa, fer servir nomes la part blanca del porro o afegir aigua o brou de verdures.

p1140105

El porro el podem trobar als nostres mercats tot el any, però la millor època per el seu consum es en el mesos d’hivern, que es quan esta en plena temporada, i com ja he dit altres vegades la natura es sabia i en realitat ens dona en cada temporada aquells aliments que mes necessitem. Per mi es important que mengem aquells aliments que es cultiven i es recol·lecten seguint el cicle vital lògic.

Es un bulb que esta format majoritàriament per aigua, raó per la qual ens aporta molt poques calories.  Es ric en àcid fòlic, vitamina C, magnesi i potassi. Al igual que la resta dels membres de la ceba família, la ceba i els alls, estan relacionats amb la cuina de pagès i d’hivern, ja que aporten molta energia al nostre cos, per tant ens donen força i escalfor. Es molt ric en sulfurs que purifica el nostre organisme i ajuda a eliminar els metalls pesants dels nostre cos.

Segons he llegit per la medicina xinesa el porro es un descongestionant del fetge, quan el cuinen sense olis i sense bullir-lo excessivament.

p1140107

Ingredients per 4 persones.

  • 5 porros ben macos.
  • 4 patates, jo he fet servir unes patates noves vermelles.
  • 2 pastanagues.
  •  4 grans d’alls.
  • 250 g de bacallà ja dessalat.
  • 4 cullerades d’oli.
  • Sal i pebre.
  • 1 litre d’aigua.

p1140109

Temps d’elaboració.

25 minuts.

p1140114

Elaboració.

  1. Comencem netejant els porros, li tallem les rels, lis fem un tall en creu a on començant la part verda, obrim una mica amb els dits les diferents capes i netegem a sota de l’aixeta del aigua, així de tenir una mica de terra o sorra, la netejarem. Una vegada nets els tallem a rodanxes mitjanes. Raspem amb el ganivet les pastanagues i les tallen a també rodanxes mitjanes. Mes o menys la mida a de ser la suficient perquè no les tinguem que tallar a l’hora de menjar.
  2. Pelem les patates, les rentem i les trenquem a trossos, perquè deixin anar el midó i d’aquesta manera engreixi el brou. Tallem a rodanxes els alls.
  3. Ara que ja tenim preparades les verdures, posem una cassola al foc amb les quatre cullerades d’oli i posem els alls i els porros. Donem unes voltes i afegim les pastanagues i les patates. Posem l’aigua a la cassola, deixem que arranqui el bull a foc fort, salpebrem, baixem el foc i deixem bullir uns 20 minuts.
  4. Quan faltin uns 2 minuts perquè les verdures estiguin fetes afegim a la cassola el bacallà que tenim ja dessalat. Es important no cuinar massa el bacallà, de fer-lo ens quedaria desfet i massa sec. Comprovem el punt de sal i apaguem el foc. Deixem reposar uns 10 minuts per assentar el plat.
  5. Si veieu que a quedat massa líquida, podem engreixar el brou aixafant unes quantes patates amb una forquilla i barrejant-les amb la porrusalda. Jo la he deixat amb una mica de líquid perquè a casa agrada mes, però això es al vostre gust.
  6. Be, ja tenim preparat un plat senzill de fer, econòmic, sa i molt bo……………..

p1140115

 

Publicat dins de Sopes i cremes, Verdures i Llegums | 4 comentaris

Espatlla de porc lacada amb cervesa i mel.

p1140060

S’acaba l’any 2016 i comença un altre any amb noves il·lusions, noves esperances i nous projectes. Com cada any faré el que vinc fent des de que soc joveneta, que es??????? be aquí va el meu gran secret: cada any faig una petita llista amb els desitjos per el nou any, agafo la de l’any passat, ratllo els desitjos que s’han complert i afeixego els que encara estan pendents de complir………que farem tots tenim les nostres manies.

Normalment per cap d’any faig un aperitiu i peix, però aquest any com érem uns quants m’he decidit per una espatlla de porc, adobada i lacada amb mel, al forn. Com guarnició unes patates, unes cebetes, prunes i orellanes. Us tinc que dir que queda genial i molt vistosa, per començar un any amb “bon peu” o tindria que dir amb “bona espatlla”………….

p1140063

Ingredients.

1 espatlla de porc de uns 5 quilos.

p1140032

Per la salmorra.

  • 1 litre d’aigua.
  • 30 g de sucre morè.
  • 100 g de sal.
  • 6 grans d’alls.
  • 2 fulles de llorer.
  • una branqueta de romaní.
  • 2 fulles de sàlvia.

p1140033

Per el lacat. 

  •  300 cl Cervesa.
  •  5 cullerades de mel.
  •  5 cullerades de Mostassa.

p1140045

Guarnició.

  • 20 patates petites de guarnició.
  • Unes 20 xalotes.
  • Prunes amb os.
  • Orellanes d’albercoc.

p1140062

Elaboració.

  1. Primer de tot començarem per fer la salmorra, posem una cassola amb l’aigua a bullir, afegim el sucre, la sal, els alls sencers sense pell, el llorer, el romaní i la sàlvia. Ho deixem bullir uns 15 minuts,  retirem del foc ho deixem, ho colem i reservem.
  2. Ara tallem l’espatlla en quadricula i anem injectant la salmorra, fent servir una xeringa, salpebrem i deixem reposar  en una safata de forn a sobre d’una reixeta. Passats uns 30 minuts tornem a injectar amb la salmorra, deixem 15 minuts mes.
  3. Ara suquem be l’espatlla amb el suc de les llimones, salpebrem generosament i posem per sobre una mica de llar de porc.
  4. Posarem la safata al forn que tindrem escalfat a 120º i deixem uns 30 minuts.
  5. Mentre preparem la barreja del lacat, barrejant en un bol la cervesa, la mel i la mostassa, es barreja be amb un batedor de barnilles.
  6. Quant han passat 30 minuts que tenim l’espatlla al forn, retirem la safata i suquem l’espatlla amb el lacat. Posem un got d’aigua a la safata i tornem a posar-la al forn. Deixarem unes 3 hores, anant sucant amb el lacat cada hora mes o menys.
  7. Posem en un bol les prunes i les orellades amb el mig got de brandi i el mig de porto a macerar.
  8. Quan falti 1 hora mes o menys per estar llesta la carn, afegim a la safata les cebetes i les patates de guarnició senceres i pelades. Tirem per sobre de la carn la resta del lacat i tornem a posar la safata al forn. Passats uns 30 minuts afegim a la safata les prunes i les orellanes, juntament amb el líquid de macerat.
  9. Una vegada feta la carn, retirem la safata del forn i deixem reposar uns 15 minuts. La carn ha de quedar rosada, si ens queda massa feta quedaria seca.
  10. Ara l’anem tallant a llesques ben primes que servirem als plats, acompanyada de les cebes i les patates, que queden realment bones i unes prunes i orellanes.
  11. Es un plat senzill de fer però que requereix temps i una mica de paciència……………….

p1140048

 

 

 

Publicat dins de Carns i Aus | Deixa un comentari