Tofu amb espècies.

 

Bona nit amics, avui us vull presentar una recepta que m’ha enviat la Carme, una gran amiga de fa molts, molts anys………

Tal com ella ens explica, ha fet servir el productes que tenía a casa, pero vosaltres podeu substituir alló que no us agradi o bé no tingueu al rebost.

El tofu és un formatge vegetal d’origen japonès que s’aconsegueix al procesar els grans de soja. Les propietats del tofu són les que aporta la soja, conté tots els aminoàcids essencials i un 38% de proteïna. També és rica en fitoestrògens que ajuden a regular el metabolisme i rejoveneixen els teixits, raó per la qual la recomanen per combatre els efectes de la menopausa.

És ideal per evitar problemes cardiovasculars, conté genisteïna, que es una isoflavona que neteja els vasos sanguinis, millorant la circulació i redueix el colesterol en un 20%. Ideal per combatre l’osteoporosi ja que conté calci i magnesi, essencial per fixar el calci als ossos. També reforça el pàncrees i la zona digestiva, molt recomanable per persones que pateixen diabètics.

La Carme també ha fet servir a la recepta Garam Masala, es un preparat d’espècies que es fa servir a les cuines de  l’Índia, Pakistán o en algunes cuines del sud-est Asiàtic,  el podem comprar ja preparat o bé fer-ho a casa nosaltres mateixos barrejant al nostre gust les diferents espècies, si les trobeu ja mòltes bé i si no les tritureu vosaltres mateixos a casa amb una picadora o en un molinet de café, d’aquells que ja no fem servir.

  • 4 cullerades de coriandre.
  • 2 cullerades de comí mòlt.
  • 1 cullereta canyella mòlta.
  • 1 cullereta de cardamono verd.
  • 1 cullereta de clau mòlt.
  • 1/2 cullereta de caiena.
  • 1/2 cullereta de nou moscada.
  • 2 fulles de llorer triturat.
  • 1 cullereta d’all en pols.
  • 1/2 cullereta de pebre negre mòlta.
  • 1 cullereta de pebre vermell dolç.

Ara després de tot el que s’ha dit, us tinc que confesar que jo no soc una entusiasta del tofu, pero tal com li he dit a la Carme, després de llegir totes les seves propietats, tornaré a fer alguna recepta.

Bé animar-vos, aprofitem que estem a casa confinats i apart de fer una marató del rebedor a la cuina, saló, dormitori, bany i volta al rebedor, CUINEM, ens alimentarem be, tant nosaltres com la nostra família, a mes desconnectarem del dia a dia i ens relaxarem, no us sembla bona idea, a més ara no tenim la excusa de no tenir temps per cuinar, no us sembla?????? Així que cap a la cuina falta gent.

 

 

 

Publicat dins de Amanides | Deixa un comentari

Pa de pessic Genovés 6 esmorzars dolços.

Pa de pessic Genovesa.

Avui per esmorzar un bon tros de pa de pessic!!!!!! això si, fet per nosaltres, res de comprat. Aquest és un pa de pessic senzill de fer i una recepta bàsica per poder fer altres preparacions. El podem farcir de crema, nata, xocolata o del que vulgueu.

La característica principal del pa de pessic Genovès, és que no porta llevat. Puja meravellosament al batre enèrgicament els ous amb el sucre, això fa que la barreja atrapi l’aire al seu interior. Per aconseguir-lo podem batre els ous amb el sucre amb la batedora de varetes fins que triplique els seu volum i després afegir-hi la farina, que hem de tamisar sempre o be també es poden batre els rovells i les clares per separat, després ajuntar les dues preparacions, i afegir la farina tamisada.

Aquesta preparació ens servirà tant per menjar-lo sol com esmorzar, o bé fer-lo en un motlle rodo i farcir-lo de crema, xocolate, fer un magnífic Pastís Sant Marc en 3 capes o un braç de gitano. Si feu la recepta per menjar com pa de pessic sol, es millor afegir mantega per donar-li suavitat i si voleu fer-li servir com a base per fer un pastís es millor no posar mantega, ja que després el farcirem, d’aquesta manera o quedarà tant contundent.

Aquestes receptes ens donen l’oportunitat de poder fer-les amb els vostres fills o nets, a demés de fer un excel·lent esmorzar, passarem una estona súper divertida amb els mes petits de la casa. De veritat que val la pena estar una estona a la cuina.

Be amics aquí us deixo les receptes, espero que les feu aprofitant aquest dies que estem a casa i que necessitem ensucrar una situació dura per molta gent.

Cuidar-vos molt.

Ingredients.

  • 4 ous.
  • 100 g de farina.
  • 20 g farina de blat de moro ( maizena).
  • 120 g de sucre.
  • 100 g de mantega.
  • Un pessic de sal.
  • 5 ml d’essència de vainilla.
  • la ratlladura d’una llimona.
  • Una mica de mantega per el motllo.
  • Sucre glas, per decorar.

Temps d’elaboració.

Elaboració.

  1. Preescalfem el forn a 180º .
  2. Posem els ous i el sucre en un bol, ho batem durant uns 8 minuts, amb una batedora de varetes, fins que augmenti  el seu volum, ha de quedar flonjo. Afegim l’essència de vainilla i la ratlladura de llimona, ho tornem a batre uns 2 minuts. Ara posem la mantega que tindrem ben desfeta, l’anem integrant poc a poc, amb la batedora.
  3. Finalment afegim al bol la farina que la tindrem tamisada juntament amb la maizena i la sal. Ara integrarem la farina amb la massa poc a poc, amb una llengua pastissera amb moviments de abaix a dalt, sense batre.
  4. Suquem amb mantega un motllo desmuntable d’uns 20 cm i aboquem la massa, donem uns copets perquè quedi la massa ben repartida i posarem al forn uns 30 minuts. Per comprovar que el pa de pessic esta fet, als 30 minuts el punxarem amb una brotxeta i surt neta vol dir que ja el tenim, si surt una mica bruta de massa el deixarem 5 minuts mes.
  5. Traurem el pastis del forn i deixem temperar una mica, els desemmotllem i deixem refredar sobre d’una reixeta. Tot això s’ha de fer amb molta compte, ja que es un pa de pessic molt delicat. Quan esta fred el posem en una safata i empolvorem per sobre del pa de pessic el sucre glas i llestos.

 

 

 

Pa de pessic a l’antiga

Per veure la recepta clicar :aqui

DSCN1192

 

Cake de dos colors.

Per veure la recepta clicar: aqui

P1140442

 

Plum-Cake amb nous i xocolata.

Per veure la recepta clicar: aqui

P1090170

Bescuit de mandarina amb xocolata.

Per veure la recepta clicar: aqui

Magdalenes casolanes clàssiques.

Per veure la recepta clicar: aqui

P1080569

Biscuit de llimona i coco.

Per veure la recepta clicar: aqui

P1130029

 

 

 

Publicat dins de Postres | 3 comentaris

Ossobuco de vedella.

Avui farem un plat d’origen italià, concretament de Milà, farem un ossobuco, que vol dir mes o menys “os amb forat”, això ho he llegit en un llibre que tinc de receptes italianes, espero que sigui correcte. El ossobuco  es una peça de carn de la part de la pota, ja sigui de vedella o de porc, que es cuina amb el os del moll i la carn al voltant.

He volgut fer aquesta recepta en un moment com el que estem passant al nostre país i al mon sencer, envaïts per uns maleïts virus que ens estan atacant sense pietat. Virus que ens obliga a estar confinats a casa nostra sense els nostres contactes habituals, les nostres compres, les nostres sortides, els nostres amics, els nostres fills i com no el nostre net Joel que troben a faltar cada hora del dia.

Us confesso que estic preocupada i em preocupa més la falta d’actuació del nostres governats que el propi virus, em preocupa que des de la setmana passada se està demanant des de la Generalitat que es tanquin les entrades a Catalunya per mar, terra i aire, i no es faci, em preocupa que no es tanqui Madrid i es permeti desplaçar-se a la població a les segones residencies sense saber si estan contaminats o no, em preocupa veure les imatges del metro de Madrid i Barcelona ple de gent, em preocupa veure al president del Govern espanyol surtin als mitjans a parlar, rodejat de militars en lloc de científics, investigadors o representants metges, i per rematar avui veig unes imatges l’exèrcit, que s’ha desplaçat des de Saragossa a Barcelona, patrullant l’estació de Sants, Rambles i Plaça de Sant Jaume i sense protecció o Repartidors treballant també sense cap mida de protecció, no ho entenc, de veritat que no entenc.

I mentre tant  sento que els equips metges estan treballant sense equips de protecció suficients. Si us plau de veritat que no es pot fer millor??????

Be no vull parlar mes del tema perquè m’angoixa bastant i en deprimeix, només m’anima quan veig a tots els equips sanitaris que treballen sense descans, així com els nostres investigadors que estan intentant trobar medicaments i vacunes per combatre el virus, des d’aquest humil bloc gracies a tots vosaltres, en vosaltres si confio.

Be anem a la recepta,  aquest es un plat molt indicat per aquests dies de confinament, ja que tenim mes temps per entrar a la nostra cuina, posar una mica de musica, una copeta de vi blanc o el que mes ens agradi i començar a cuinar. Es una recepta que necessita el seu temps, podem aprofitar per fer-ne una mica mes i el que sobri el podem congelar per un altre dia. El ossobuco es una carn mes be dura però molt gelatinosa, factor que la fa idònia per fer brous o estofats, ens quedarà tendra i molt melosa, de veritat es que val la pena, deixar-la fer a foc lent, amb paciència.

Ingredients.

  • Per a 4 persones:
  • 1,5 quilo de carn de jarret de vedella en talls de 2 cm d’ample amb l’os.
  • 30 g de mantega.
  • 2 pastanagues mitjanes.
  • 1 porro.
  • 2 cebes de figueres.
  • 2 tomàquets madurs sense pell i tallats a trossos petits.
  • 300 ml de vi blanc sec.
  • 100 ml de brandi.
  • 500 ml de brou de carn.
  • una mica de farina.
  • sal.
  • oli d’oliva.
  • pebre negre.
  • 1 farcell d’herbes( 2 fulles de llorer, 1 branca de farigola, 1 branca de romaní, 2 fulles de sàlvia).
  • 1 branca de canyella.
  • 1 cabeça d’alls.
  • 0,500 g de rovellons.
  • Per a la picada:
  • 2 grans d’all
  • julivert.
  • un grapadet d’ametlles.
  • una llesca de pa fregit.

Temps d’elaboració.

2 hores.

Elaboració.

  1. Primer de tot preparem la carn, jo faig uns 3 o 4 petits talls al voltant de la carn per evitar que a l’hora de fregir-la no quedi caragolada. Ara la salpebrem i la enfarinem, espolsant amb les mans la farina que sobri. Posem oli en una cassola de ferro i quan està calenta posem la carn; una vegada està daurada la retirem i reservem.
  2. Mentre tant anem preparant les verdures, tallem la ceba ben trinxada, els dos alls i les pastanagues a rodanxes i el porro a trosses petits.
  3. Ara a la mateixa cassola que hem enrossit la carn posem la mantega i aboquem les verdures. Ho deixem caramel·litzar a foc mig, uns 15 minuts i afegim els tomàquets tallats a trossos i sense pell. Deixem 10 minuts mes.
  4. Passats els 20 minuts afegim a la cassola la carn, afegim la branca de canyella, el farcell d’herbes i la cabeça d’alls, posem el got de vi blanc i deixem evaporar. Afegim el brou tapem la cassola i deixem coure a foc lent amb la cassola tapada, deixarem fer 1 hora i mitja.
  5. Preparem la picada de julivert, alls, les ametlles i el pa torrat, ho barregem amb un bon raig de brandi i afegim a la carn, a mitja cocció, tastem de sal i corregim si es necessari, afegim els rovellons, sacsegem la cassola i acabem de fer la carn.
  6. A l’hora de servir podem fer-ho tal qual o be triturar la salsa si us agrada mes, això va al vostre gust.
  7. Es important no remenar massa la carn perquè el moll quedi dintre del os, si es possible, per mi es una part bàsica amb aquest plat.
  8. Ho servim a taula acompanyat de un bon vi negre i unes llesques de un bon pa…….

Publicat dins de Carns i Aus | 2 comentaris

Crema de Cranc blau.

Avui os faig una recepta de cullera, que ja fa uns any te lloc fix a taula per les dades de nadal. Es tracta de una crema que cada any faig amb nècores però que aquest any he fet amb crancs blaus.  Es una crema a un intens sabor a marisc i amb una textura suau.

Acompanyat el plat de crema, una brotxeta de gambes i per donar un toc fresc, una mica de cibulet.

El cranc blau (Callinectes sapidus), que és autòcton de l’Atlàntic Occidental, des de Nova Escòcia, Maine i el nord de Massachusetts fins a l’argentina, incloses les Bermudes i les Antilles, a dia de avui es tota una invasió que ataca les cloïsses i escopinyes, al Delta de l’Ebre, pot arribar a menjar 575 cloïsses al dia en un banc marisquer sense cap protecció—, així com d’anèl·lids, peixos, plantes i gairebé de qualsevol altre element que pugui trobar.

Es va detectar al Delta per primera vegada el 2012, tot i que ja es trobava per Itàlia, Turquia o Grècia.

Segons la cofradia de pescadors s’arriben a pescar uns 1000 quilos diaris, res estrany si pensem que en cada posta, les femelles ponen entre dos i vuit milions d’ous, i que viuen en aigua dolça i salada, sense problema.

Ingredients.

  • 4 Crancs Blaus.
  •  1 ceba grossa.
  • 2 porros.
  • 3 grans d’alls.
  • 1 pastanaga.
  • 12 tomàquets madurs.
  • 50 g de patates Kennebec.
  • 1 litre de brou de peix ( fet amb espines, un grapat de morralla i mig cap de rap)
  • Un bon raig de brandi.
  • sal i pebre.
  • 1 cullereta de curri.
  • 1 cullereta de pebre vermell dolç.
  • 50 g de crema de llet per cuinar.

Temps d’elaboració.

45 minuts.

Elaboració.

  1. Primer de tot fem un brou de peix amb morralla de peix, 1 bon cap de rap i espines. (jo ja el tenia fet i congelat així que aquest pas me’l he estalviat).
  2. Posem oli i una mica de mantega en una cassola i sofregim les verdures que ja tenim picades, la ceba, els alls, les pastanagues i el porro. Quan veiem que la ceba ja esta una mica transparent afegim a la cassola, la patata “cascada” millor que tallada a trossos, el tomàquet ben picat, donem unes voltes i posem els crancs tallats per la meitat perquè deixen anar millor els seu sabor, deixem fer una mica i quan veiem que els crancs ja tenen un bonic color vermell,  tirem el raig de brandi. Deixem evaporar l’alcohol i posem a la cassola el brou, salpebrem, afegim la cullereta de curri i la de pebre vermell, remenem i deixem bullir a foc mig suau uns 25 minuts.
  3. Una vegada passats el 25 minuts traiem les pinces dels crancs ja que son molt dures, les trenquem amb una ma del morter i traiem la carn. Afegim la carn de les potes a la cassola que tenim la crema.
  4. Ara triturem la crema amb la batedora  i colem pressionant be el colador per deixar una crema ben suau i fina.
  5. Mentre tant, posem les gambes en una brotxeta de fusta, tirem una mica d’oli en una planxa, salpebrem les gambes i les daurem una mica. Retirem les brotxetes i reservem.
  6. Ara provem la crema i rectificant de sal si fos necessari, afegim la nata , batem perquè tot quedi ben emulsionat i ja tenim una crema llesta per portar a taula.
  7. Una vegada als plat tirem per sobre una mica de cibulet ben tallat, unes gotes d’oli i posem una brotxeta de gambes en un lateral del plat, cap a taula i a menjar.

 

Publicat dins de Sopes i cremes | 1 comentari

Gumbo de peix i marisc.

Hola amics ja estic aquí, fa 5 mesos que no he escrit cap entrada, he estat realment liada!!! això no vol dir que no he cuinat, perquè cuinat, he cuinat i molt, he tingut família casa,

hem fet celebracions de aniversaris, festes amb amics, la revetlla, etc, etc……. i per arrodonir l’estiu, la meva filla va caure el mes d’agost i es va trencar la pelvis. Que us sembla????

Be, sense mes excuses anem a la recepta ” Gumbo de peix i marisc” es una recepta que he fet per primera vegada, i la veritat es que va encantar als amics, i això que ells tornaven de un viatge per Louisianna, de fet es una recepta que vaig treure d’un llibre que em van regalar.

Sense cap dubte es un dels plats mes representatiu de la cuina de Louisianna, on conflueixen les cultures africanes, espanyoles, franceses i anglosaxona, creant amb aquest plat tot un exemple de mestissatge.   El nom del plat prové de la paraula africana Gombo que designa una de les hortalisses que en formen part, la okra. Aquesta hortalissa farà espessir la salsa gracies als seus mucílags.

D’aquest plat hi han dos variants, la cajun i la criolla. La primera es un estofat, ja sigui de carn o de peix amb un brou espessit per la utilització de la Okra i del roux, molt condimentat amb les especies cajun i acompanyat amb arròs.

El Gumbo crioll, es una plat mes lleuger, normalment fet amb brou, peix i marisc, molt semblant a la bullabessa, sens dubte una aportació de la cuina francesa.

L’okra o Ocra, gombo, gumbo, quimbombo etc, es una hortalitza d’origen africà, semblat a un bitxo o una mongeta, amb un sabor que recorda l’albergínia. Es fa servir bàsicament com espessidor de brous i estofats.

Ingredients.

Per l’estofat.

  • 1/2 quilo de filet de mero.
  • 6 nècores
  • 3/4 de quilo de llagostins.
  • 4 cullerades de oli.
  • 2 branques d’api.
  • 1/2 pebrot verd.
  • 1/2 pebrot vermell.
  • 2 cebes dolces.
  • 3 dents d’alls.
  • 3 okras.
  • 3 litres de brou de peix i marisc.
  • cibulet.
  • sal i pebre.
  • 6 fulles de llorer.

Per fer el roux.

  • 3 cullerades de farina.
  • 3 cullerades de mantega.
  • 2 cullerades d’oli.

Per les especies Cajun.

  • 2 cullerades de pebre vermell dolç.
  • 2 cullerades de sal marina.
  • 4 culleretes de ceba en pols.
  • 1 cullerada de pebre negre mòlt.
  • 4 culleretes d’all en pols.
  • 1 cullerada de pebre blanc mòlt.
  • 4 culleretes de bitxo en pols.
  • 1 cullerada d’alfàbrega en pols.
  • 1 cullerada de farigola en pols.
  • 1 cullerada d’orenga en pols.
  • 2 cullerades de llavors de mostassa.
  • 1 cullerada de sucre moré.

Arròs blanc bullit per acompanya el plat.

Temps d’elaboració.

40 minuts.

Elaboració.

  1. En primer lloc, traiem els caps als llagostins i juntament amb el cap de rap o be espines o caps de peix que tinguem congelats farem un brou. Posem una cassola al foc amb aigua, sal i aboquem els caps i el peix, deixem bullir uns 45 minuts, colem i reservem.
  2. Ara tallarem les verdures a trossets, les cebes, els pebrots, les okras, els alls i l’api.
  3. Per preparar el Roux, tamisem la farina per un colador fi sobre un plat fons perquè no hi hagi grumolls. En una cassola de ferro colat, fonem la mantega i l’oli a foc baix, afegim la farina. Amb un batedor manual, removem constantment durant uns 10 minuts, fins que la barreja adquireixi un color marró fosc, tenint en compte que no es cremi.
  4. Una vegada te el color que volem afegim ràpidament les verdures que tenim preparades, les 6 fulles de llorer i les especies Cajun. Remenem i deixem fer uns 5 minuts.
  5. Una vegada que les verdures estan una mica toves aboquem a la cassola el brou i ho barregem. Deixem bullir 5 minuts i afegim les nècores, jo les he tallat per la meitat però si voleu les podeu posar senceres. Salpebrem i deixem bullir uns 15 minuts.
  6. Passats els 15 minuts afegim a la cassola els daus de mero, deixem fer 15 minuts mes.
  7. Després aboquem els llagostins, la llimona tallada a quarts, deixem fer uns 5 minuts, tirem por sobre el cibulet tallat i apaguem el foc.
  8. A l’hora de servir-lo jo ho he fet directament a la cassola i l’arròs apart en un bol.
  9. Tot un exit!!!!!!! si ho proveu ja en direu que tal us ha semblat.

 

 

 

 

 

Publicat dins de Peix i Marisc | 6 comentaris

Ànec amb peres.

 

Si hi ha un plat emblematic de la cuina catalana, es sense dubte el que fem avui, ” Ànec amb peres”, de fet la recepta original es feia amb naps o be amb salsafins, una arrel molt similar al nap, amb una textura suau i dolça. El salsafí és un tubercle molt similar al nap, molt típic de les comarques gironines. És una arrel allargada d’una mida semblant a la pastanaga, de color marronós a l’exterior, amb una textura tova i un gust exquisit. El podem trobar de Juliol a Febrer, jo he intentar trobar-los a Terrassa i ha estat impossible.

L’ànec es menja a França, Anglaterra, paisos escandinaus, així com als països del Est. A Catalunya es molt popular tant a Girona, a la Cerdanya, al Penedès o al Maresma. Normalment consumim l’ànec mut, que te menys grassa que el xerraire. Al Penedès trobarem una recepta genial que es un rostit d’ànec amb prunes i pinyons.

Es una carn que combina meravellosament amb fruits dolços com la taronja, el préssec, les prunes, cireres, panses, dàtils o peres.

Trobem referències del seu consum als papirs egipcis, el gastrònom romà Marc Gavi Apici, deixa escrita una recepta d’ànec amb una mena de rel semblant al nap, en el seu llibre De re coquinaria .

L’ànec es una aviram que no agrada a tothom, bàsicament perquè si no es cuina be, ens pot quedar la carn una mica estellosa o massa greixosa.

Es una recepta que requereix 1 hora i mitja mes o menys de cocció, perquè la carn quedi melosa i molt tendra. Però us asseguro que val la pena……

Ingredients.

  • 1 ànec sencer, tallat a octaus.
  • 5 peres de Puigcerdà o la varietat que mes us agradi.
  • 2 cebes.
  • 1 cap d’alls sencer.
  • 1 tomàquet madur.
  • 3/4 de brou de carn.
  • una mica de farina.
  • 1 got petit de brandy o whisky.
  • 1 branca de canyella.
  • un manat d’herbes (llorer, farigola i romaní)
  • Sal i pebre.

Ingredients per la picada.

  • Un grapat de ametlles, pinyons, julivert i avellanes.
  • 2 grills d’alls.
  • 3 carquinyolis.
  • Una presa de xocolata 70%.

Elaboració.

  1. Començarem la nostra recepta rentant l’ànec sota l’aixeta del aigua, ho deixem escorre be, ho eixuguem amb paper de cuina, salpebrem i enfarinem els trossos d’ànec.
  2. Posem al foc una cassola de ferro amb 4 cullerades d’oli, quan està calent anem fregint l’ànec, deixant-los ben rossos. Quan ja els veiem daurats afegim a la cassola el cap d’alls tallats per la meitat, les cebes trinxades, el tomàquet tallat a daus i pelat, la canyella, el lligat d’herbes (llorer, una branca de romaní, de farigola) salpebrem i deixem fer a foc lent. Deixem uns 20 minuts.
  3. Passats els 20 minuts afegim el got de brandi, deixem evaporar, tirem a la cassola el brou, tapem la cassola i deixem fer a foc suau mes o menys uns 40 minuts.
  4. Mentrestant farem la picada: posem en un morter o a la picadora, els alls, els fruits secs, els carquinyolis i el xocolate. Ho piquem i afegim a la cassola, juntament amb les peres tallades a quars i amb la pela.
  5. Deixem 20 minuts fent xup-xup i ja tindrem un plat per sucar pa……

Publicat dins de Carns i Aus | 3 comentaris

Bunyols de carxofes.

Aprofitant que la temporada de la carxofa esta acabant, he decidit fer una recepta que a mi personalment m’encanta ” Bunyols de carxofa”, es un aperitiu o un primer plat genial. L’interior queda suau i melós, i la part externa amb l’arrebossat ens quedarà cruixents , sense dubte una recepta guanyadora.

De fet jo faig dos tipus de bunyols de carxofa, els que os explico avui i uns altres a on preparem la massa típica de bunyols i afegim les carxofes trinxades perquè quedi una massa homogenia. A mi m’agraden les dos formules així que es qüestió de provar-les, no os sembla.

Com os he explicat altres vegades la carxofa es la flor de la carxofera, nosaltres tenim la sort de compta amb les carxofes del Prat, una carxofa de proximitat, fresca, plena i molt tendra, de veritat que val la pena aprofitar la temporada. A l’hora de comprar-les escollim les mes grosses, amb la punta arrodonida, compactes, pesants i d’un color verds brillant.

Els àrabs la van introduir al nostre país i els navegants espanyols i francesos la van portar a Amèrica. En l’actualitat es cultiva a California que produeix el 100% del consum de carxofes de EEUU. De fet a la ciutat californiana de Castroville es celebra la fira de la carxofa i ja a 1948 es va nombra a Marilyn Monroe la primera reina d’aquesta verdura.

Temps d’elaboració.

40 minuts.

Elaboració.

  1. Primer de tot netegem les carxofes, traiem les fulles de fora, tallem la tija i les puntes de la carxofa i tallem el cor en quatre o sis trossos, depen de la mida de la carxofa.
  2. Les posem en un casso amb oli i deixem 30 minuts confitant a foc molt baix. Una vegada les carxofes estan fetes les colem del oli i reservem.
  3. Ara farem la massa per l’arrebossat, posarem en un bol la farina, la cullerada de llevat, un pessic de sal i el got de cervesa  ho barregem be. Ara afegim el ou, el julivert tallat i tornem a barrejar, perquè ens quedi una massa homogènia i esponjosa . Afegim les carxofes i les barregem amb la massa.
  4. Ara posem oli en un casso a foc suau i quan esta calent anem fregim les carxofes ben sucades amb la massa. Deixem que s’infli i anem retirant a un plat que tindrem cobert amb paper de cuina (l’oli ha de estar calent però no massa perquè no es cremin els bunyols).
  5. Una vegada hem acabat de fregir els bunyols els posem en un plat i ja podem servir, queda un entrant genial.

Publicat dins de Aperitius i entrants, Verdures i Llegums | 2 comentaris