Lyutenitsa o lutenitsa.

Avui os porto una recepta que tinc pendent des de l’estiu, junt en un munt mes que he cuinat, però no he tingut temps de posar-les a el bloc i que segueixen pendents¡¡¡¡¡ però és que portem un any molt mogut i és que les coses, sobretot dolentes, no vénen mai soles.

Espero que està tan bé com es pot estar amb la situació actual, amb una pandèmia d’un parell de nassos. Ara bé, no hi ha res millor per desconnectar de tot, que va entrar a la cuina, posar-te una mica de música i cuinar. Així que cap a la cuina ……..

La recepta d’avui es diu Lyutenitsa o lutenitsa, és una espècie de salsa tipus romesco, molt típic amb els països balcànics. De fet el vaig menjar Croàcia i Montenegro, encara que el sabor era diferent, a Dubrovnik era mes fort amb un fort gust de all, mentre que la ciutat de Kotor la recepta no portava all i era lleugerament picant, encara que les dues receptes eren genials.

El Lyutenitsa és una pasta feta amb pebrot, tomàquet i albergínia escalivats, que normalment es menja acompanyant carns, patates, formatge Sirene (similar a el formatge feta), com a acompanyant d’un arròs, amb unes verdures saltejades o simplement amb pa de pita. Aquí podeu veure la recepta de el pa de pita.

https://alcaliudelacuina.wordpress.com/2015/04/21/pa-de-pita-i-hummus/

Es habitual trobar Lyutenitsa en conserva en qualsevol supermercat. Però tal com ens van explicar, el típic es fer-ho a les cases particulars, ho fan l’estiu que es quan els pebrots, albergínies i tomàquets estan en el seu millor moment, ho fan en conserva i ho guarden pel l’hivern.

Be, una vegada explicada la part teòrica anem a la practica.

Ingredients.

• 4 Pebrots vermells ben carnosos.
• 1 albergínia.
• 2 tomàquets.
• Oli d’oliva verge extra.
• sal.
• pebre vermell picant(opcional)
• ( si voleu fer mes quantitat per guardar ja sigui en conserva o congelat augmenteu les quantitats, pero sempre respectant que ha de predominar el pebrot).

Elaboració.

1. Escalivem els pebrots i l’albergínia a la brasa, si no pot ser ho pots fer al forn, pero el gustet no es el mateix.
2. Mentrestant fem l’escalivada, escaldem els tomàquets uns segons amb aigua bullint, els colem deixem a temperar i els pelem. Els triturem fins que ens quedi un puré, que posarem en una cassola amb 4 cullerades d’oli, a foc lent uns 35 minuts. Salpebrem, afegim una culleradeta de sucre i anem remenant, fins que veurem que l’aigua s’evapora quedant un puré espès.
3. Ara anem pelant els pebrots i l’albergínia, les deixem ben netes i les triturem igual que hem fet amb els tomàquets.
4. Una vegada els tomàquets han estat els 35 minuts fent-se poc a poc, afegim a la mateixa cassola els pebrots i l’albergínia, salpebrem i deixem fer 1 hora a foc lent. Anirem remenant de tant en tant.
5. Una vegada fet ho deixarem a temperar i ja podem servir.
6. Jo aquesta vegada ho servit en un bol com un aperitiu acompanyant un magnífic pa de pita.

Amanida Russa especial.

32º i només son les 11 del mati, i el termòmetre pujant implacable. Estic pensant que fer per dinar i la veritat és que només tinc ganes d’estar a la piscina i menjar coses fresquetes així que avui farem un “piscolabis” com el que preparava el meu pare, un barrejat tipus el que preníem a Guissona, unes patates fregides, unes olivetes i com no, un vermut negre amb una rodanxes de taronja i força gel.

Després, de plat principal, una amanida russa, això si una mica especial. Es una recepta del Xef català Carles Abellán, un geni amb les tapes o platets  de tota la vida, pero que ha sabut pujar a un nivell superior; les bombes de la Barceloneta, els seitons arrebossats, les favetes a la catalana i com no aquesta amanida russa que es genial…

Té una base de patates, pastanagues, tonyina, olives i anxoves, pero el punt que fa d’aquest plat sublim, es sense dubte la maonesa, una maonesa molt especial que li dona un punt lleuger i molt suau, totalment diferenciador de la resta d’ensalades russes que podem trobar altres restaurants.

Com diferenciador s’afegeixen els cogombrets i les piparres, que son bitxos verds, carnosos, de una mida que va entre els 12 cm als 5 cm i  que a diferencia d’altres no piquen. Es consumeixen a Euskadi sobre tot a Guipuzcoa, encara que es cultiven sobre tot a Navarra o la Rioja.

Les condicions geogràfiques i climàtiques més apropiades per al seu cultiu són una baixa altitud, temperatures suaus i pluviositat elevades. La plantació es realitza entre abril i maig. La planta no requereix cap cura especial, ja que és forta, de creixement molt ràpid i dóna abundants fruits. Segons m’han explicat en un mercat de Sant Sebastià, les millors son les que tenen una llargària d’uns 8 cm, ja que si son mes llargues vol dir que han estat mes temps a la planta exposades al sol i es tornen mes bastes, amb una pell mes gruixuda.

Bé després de la petita informació a la cuina i a gaudir¡¡¡¡¡

Ingredients.

• 6 patates Monalisa.
• 4 pastanagues.
• 200 g de tonyina amb oli.
• 1 llauna d’anxoves amb oli.
• 2 cogombrets en conserva.
• 1 “piparra” en conserva.
• Olives gordal.

Per la maionesa.

• 2 ous ecològics.
• 1/2 grill d’all.
• oli d’oliva suau.
• l’oli de la llauna de la tonyina.
• l’oli de les anxoves.
• 2 filets d’anxoves.
• 2 cullerades del suc de les olives.

Elaboració.

1. Primer de tot posarem a bullir les patates amb pell, ben netes, amb aigua freda i sal.
2. En una altra cassola bullirem les pastanagues sense pell i senceres.
3. Quan tenim les verdures tendres, les retirem de la cassola i les escorreguem.
4. Ara les tallem a trossets i posem en un bol. Tallem les olives, els cogombres i les “piparras”. Reservem.
5. Per fer la maionesa, posem els ous i el grill d’all en una gerra per la batedora. Anem afegim els diferents ingredients, posarem l’oli de la tonyina, l’oli de les anxoves, l’aigua de les olives, una mica d’oli d’oliva suau. Comencem a muntar la maionesa amb la batedora i anem afegint oli a mida que el necessitem. Afegim els filets que tindrem tallats a trossets. Seguim muntant fins que tinguem suficient.
6. Ara barrejarem unes cullerades de maionesa amb les patates i pastanagues que teniem reservades en el bol, ho farem mentre les verdures estan calentes. Ho barregem amb una cullera perquè la maionesa i les verdures s’integrin.
7. Afegim al bol les olives, els cogombres, les piparres que tenim reservades. Ho barregem en compte per no trencar les patates, posem l’amanida en un plat de servir, tirem per sobre una mica mes de maonesa, ho guarnim amb una anxova.
8. Es una recepta fàcil de fer que podem deixar preparada amb antelació, això si com porta maonesa, sempre deixant-la a la nevera.
9. Bon profit!!!!

 

Salmó en papillot amb maonesa de wasabi.

 

Avui farem una recepta que quasi no ho es, però que reuneix molts punts positius, es un plat ràpid de fer, molt senzill, sa i ple de vitamines, gracies al salmó i a les verdures.

Papillot és una tècnica culinària emprada per a la cocció d’un aliment en un embolcall resistent a la calor, com el paper sulfuritzat. Aquesta tècnica es ideal per cuinar peixos grassos, perquè al cuinar-se dintre d’un paquet que no entra aire, deixa anar la seva grassa natural i queda melós sense afegir altres grasses i molt saborós.

El Salmó es un peix migratori; neixen en aigua dolça, migren als oceans, i després tornen a l’aigua dolça per a reproduir-se. Té una carn molt nutritiva: conté proteïnes d’alt valor biològic, és a dir, amb tots els aminoàcids essencial. També te un tipus de greix que li serveix de protecció contra el fred  i que, quan l’ingerim, ens resulta molt beneficiós per al cervell i la circulació sanguínia. A més, també és font de vitamines liposolubles A, E i D i minerals com el ferro, el calci, el magnesi i el iode. Aquest greix es d’un tipus d’àcid gras anomenat omega 3 imprescindible per al bon funcionament del sistema nerviós.

 

Ingredients.

• 4 lloms de salmó.
• 1 carabassó.
• 1 pebrot vermell.
• 2 pastanagues.
• 1 ceba morada.
• 1 manat d’esparracs verds.
• 1 tomàquet cor de bou.
• el suc de una llimona.
• sal i pebre.
• oli d’oliva verge extra.

 

Ingredients per la maionesa de wasabi.

• 1 ou fresc.
• Oli d’oliva verge extra.
• 1 cullerada de suc de llimona.
• una mica de wasabi.
• sal.

 

 

Elaboració.

1. Tallem el paper sulfuritzat en trossos grans posem a sobre del paper el llom de salmó, el salpebrem i tirem per sobre el suc de llimona.
2. Tallem en tires fines el pebrot, la pastanaga, el carabassó i la ceba. El tomàquet a rodanxes fines. Salpebrem les verdures.
3. Anem posant per sobre del salmó les verdures, com mes os agradi , acabem tirant un xic d’oli i rematem amb una branqueta de fonoll.
4. Ara tanquem el paper sulfuritzat fent un paquet, ha de quedar ben tancat, jo sempre poso un altre paper perquè trobo que queda millor tancat.
5. Ara posem els paquets a una safata i ho posem al forn a 180º . Ho deixem fer uns 10 minuts mes o menys, ja que dependrà del gruix del peix, i ja podem retirar la safata. El Salmó ha de quedar rosat per dintre, perquè si ho feu massa os quedarà molt sec. Penseu que mentre el salmó esta dintre dels paquets es segueix fent una mica.
6. Per fer la maionesa, posem al got de la batedora un ou sencer,  un pessic de sal, la cullereta de cafè de wasabi (la quantitat de wasabi depen si us agrada mes o menys picant) ho cobrim just per sobre del ou amb oli d’oliva suau i introduïm la batedora, barregem sense aixecar la batedora del fons fins que veiem que emulsiona. A les hores es el moment de anar afegint poc a poc una mica d’oli, fins fer la quantitat que necessitem.
7. Ho servim a taula amb els paquets oberts per dalt i la maonesa de wasabi en un petit bol per cada comensal.

 

 

 

 

 

 

 

uuuuuuu

 

Bunyols de bacallà.

El bacallà es un peix que es consumeix des de molt antic, es pot menjar salat, fumat o fresc, factor que li dona molta versivilidad a l’hora de cuinar-lo. El fet de poder conservar-lo salat, permet consumir-lo durant tot l’any, sense problemes.

A Catalunya l’ofici de bacallaner es tota una institució, no existeix en lloc més. L’artesà bacallaner el talla, el desespina, el remulla i el dessala. Les bacallaneries havien estat una part bàsica dels nostres mercats, hereves del mercat romà on ja es venien les conserves de peix. Encara ara al nostres mercats mantenen l’art de tallar el bacallà salat, en les diferents peces que el conformen: el morro o llom, es la part central de la part de dalt, la part mes gruixuda, ideal per fer-lo al pil-pil o un exquisit bacallà amb panses i pinyons. Tenim la penca, la part prima que manté una petita pell mes fosca, ideal per fer bullida. El filet es la part del llom que esta cap a la cua, es ideal per fer arrebossat o amb salsa. Les cocotxes, les tripes o la cua.

Per la recepta d’avui “Bunyols de bacallà” farem servir bacallà esqueixat dessalat, es un plat típics de quaresma, on històricament la religió prohibia menjar carn i per això el peix, prenia especial rellevància en l’alimentació. La recepta dels bunyols pot variar, depenent de la cuinera, es pot afegir patata bullida o be es poden fer amb la mateixa recepta que fem els bunyols de quaresma dolços.

Ingredients.

• 300 g de bacallà dessalat.
• 140 ml de llet sencera.
• 150 g de farina.
• 1/2 sobre de llevat.
• 2 ous.
• 3 grills d’alls.
• un grapat de julivert.
• un pessic de sal.
• Oli suau per fregir els bunyols.

Temps d’elaboració.

20 minuts.

Elaboració.

1. Posem una olla amb aigua, quan comença a bullir, aboquem el bacallà i deixem un minut. Ho colem i reservem. Es important respectar el temps i no bullir massa el bacallà, perquè quedaria massa sec.
2. Posem el julivert i els alls en un morter i ho aixafem. Esmicolem el bacallà, ho afegim al morter i ho aixafem. Ens ha de quedar una pasta.
3. Aboquem la barreja en un bol i anem afegint els ous, ho barregem, posem la llet, la farina tamisada amb el llevat i un pessic de sal. Ho barregem tot, amb un batedor manual per lligar tot, deixant un textura cremosa.
4.  Posarem una paella al foc amb oli d’oliva suau, quan estigui ben calent, amb l’ajuda de una cullera anirem fregint els bunyols.
5. Quan els veient rossos els anem traiem a un plat, que tindrem cobert amb paper de cuina, perquè absorbeixi l’excés d’oli.
6. Els posem en una safata i ja els podem servir ben calents.

+

Galtes de porc i patates dauphinoise.

“Patates dauphinoise”, no us encanta el nom?? com quasi totes les receptes franceses sona  ampul·lós, però en realitat es un pastis de patates,  senzill de fer pero molt, molt bo, be això en sembla a mi, com a mínim. Porta el nom d’una antiga regió geogràfica del sud-est de França, Dauphiné.

Aquesta recepta uneix perfectament la forma de cuinar les galtes, com si es tractes d’una “Vedella bourguignon” amb les seves verdures, que li aporta humitat a la carn, les herbes aromàtiques, el vi negre que tenyeix la carn i la salsa donant-li una textura i una fragància especial i tot això acompanyat amb un tros de pastis de patates totalment francés, amb la seva crema de llet i el seu formatge, genial………

Les galtes ens quedaran tendres, meloses, la salsa ens ha de quedar una mica espesa, saborosa i molt brillant.  No hi ha res pitjor per mi que una salsa aigualida sense substancia.

Us tinc que confessar que a casa, tant a la meva filla com a mi ens ha encantat, però no tant al meu marit. Per el seu gust el gratinat de patates li agradat molt, però les galtes li agraden mes rostides, diu que el vi negre dona massa sabor al plat. Bé sobre gustos no hi ha res escrit, no???. Proveu la recepta i ja hem direu la vostra opinió.

Ingredients per 4 persones.

• 8 galtes de porc o de vedella.
• 3 cebes de Figueres.
• 2 porros.
• 3 pastanagues.
• 1 cabeça d’alls.
• 100 g de farina.
• una branca de romaní.
• una branca de farigola.
• 3 fulles de llorer.
• 2 gots de vi negra.
• 2 gots de brou de verdures.
• 50 g de mantega.

Per la picada.

• 3 grills d’alls.
• un grapat d’ametlles.
• unes branques de julivert.
• 2 llesques de pa fregit.

Per les patates dauphinoise.

• 4 patates kannebec.
• 2 grills d’alls.
• 200 ml de crema de llet.
• 60 g de formatge (Tipús Philadelphia).
• 20 g de formatge ratllat Emmental.
• 20 g de formatge ratllat Parmesà.
• una mica de mantega per sucar el motllo.
• un xic de nou moscada.
• sal i pebre.

Temps d’elaboració.

1 h 45 minuts.

Elaboració.

1. Pelarem les cebes i les trinxem, raspem les pastanagues,  pelem els alls i ho tallem a rodanxes.
2. Salpebrem les galtes i les enfarinem una mica, treien la farina que sobre amb les mans.
3. Posem una cassola al foc amb oli i quan està calent anem posant les galtes, quan la carn està amb un bonic color daurat, la retirem i la reservem. Aquest pas es molt important tant per sagellar la carn, com perquè desprès quedi ben rostida i no bullida.
4. A la mateixa cassola posem la ceba, els porros, els alls i la pastanaga que teniem preparats, ho salem i deixem sofregir uns 5 minuts. Afegim la carn a la cassola, les herbes aromàtiques, la cabeça d’alls. Deixem rostir uns 5 minuts mes.
5. Ara aboquem el vi negre a la cassola. Deixem coure fins que s’evapori l’alcohol.
6. Aboquem el brou i la picada, sacsegem la cassola, tastem el punt de sal i corregim si fes falta. Baixem el foc, tapem la cassola i deixem que es vagi fent a foc lent, fent xup-xup, amb paciència i una copeta de vi.
7. Mentre tant es fa la carn, prepararem les patates dauphinoise: rentem les patates, les tallem a rodanxes ben primes i les anem posant en un motllo rectangular sucat amb mantega. Anem fent capes de patates, quan acabem batem la crema de llet, amb els alls que tindrem ben aixafats, els formatges, sal, pebre i nou moscada. Tirem la barreja per sobre de les patates; sacsegem una mica el motllo perquè la crema es reparteixi be, tirem una mica de formatge parmesà per sobre. Ho posem al forn a 180º i deixem fer 1 hora mes o menys.
8. Tornem a la cassola on s’està fent la carn, ha d’estar rostint un hora i 15 minuts mes o menys,  pero dependrà de la tendresa de la carn. Per comprovar-ho mirarem si la carn es desprèn del os amb facilitat. Si es així les retirem de la cassola i reservem.
9. Colem la salsa, separant les verdures de la part liquida, triturem les verdures fins que ens quedi un puré i reservem.
10. Tornem a posar la salsa (la part liquida) a la cassola, la posem al foc i quan arranqui el bull, afegim la mantega que li donarà brillantor a la salsa. Després afegim la carn, sacsegem la cassola deixem escalfar una mica i apaguem el foc.
11. Per servir a taula, posarem al centre un cercle del puré de verdures que teniem reservat, a sobre posem una galta, ho reguem amb una mica de salsa, al costat del plat un tros de les patates dauphinoise, una bona llesca de pa i a taula.
12. Un plat de festa que agrada a tothom o quasi tothom¡¡¡¡¡¡

Gambes amb llet de coco i arròs.

Avui és un d’aquells dies que no tenia ganes de fer res, està plovent, el dia esta gris i per arrodonir fa un vent espectacular. Be primer de tot cap a esmorzar, a veure si en puja l’ànim. Mentre estem esmorzant parlem amb el meu marit com aquest confinament ens esta fent valorar petites coses que a vegades no les valorem prou,  veure als nostres fills, als nostres nets, les trobades amb els amics, els petons, les abraçades i sobre tot la llibertat, la llibertat per poder anar on volem, sense restriccions, sense por. En resum aquesta pandèmia ha posat al descobert la nostra fragilitat.

Avui  tinc previst fer per dinar un plat amb aires asiàtics, “Gambes amb llet de coco”, un plat ideal per fer avui, perquè és una recepta senzilla de fer i ràpida, així que per un dia sense massa ganes de fer res, es ideal.

Com manen els canons de la cuina asiàtica, ho acompanyarem amb arròs, res de patates. L’arròs ideal per aquesta recepta és un arròs llarg, con el Thai, però com no en tinc al rebost, faré servir el que tinc, un arròs bomba. Aquesta recepta és ràpida de fer, complerta i molt fàcil. Jo la he fet en un wok, però si no en teniu ho podeu fer en una paella.

Seguint la tradició de la cuina asiàtica aquesta recepta porta diferents espècies, entre elles la cúrcuma, que li dona un bonic color groc molt intens. Es consumeix en pols, en pastilles o l’arrel directament. És un dels ingredients bàsics de la cuina índia, que la fa servir tant en arrosos, com en carns, vegetals i com no per fer la seva salsa més famosa, el curri. La cúrcuma es baixa en greixos i calories; bàsicament  de carbohidrats, també es rica en minerals com el potassi, el fòsfor, que regula el trànsit intestinal o el magnesi, necessari per regular la funció nerviosa, l’activitat cardíaca i essencial per la salut òssia.

Ara parlem del arròs Thai també conegut com arròs gessamí, és un arròs de gra llarg i delicat. Està considerat com un dels arrosos més exquisits i aromàtics. Complementa perfectament qualsevol plat com a guarnició, és ideal per a preparar amanides i plats orientals. Té menys midó que l’arròs bomba, per això és ideal per fer-lo bullit tal com fem en aquesta recepta.

Ingredients

• Arròs Thai.
• 500 g de gambes.
• 180 ml de llet de coco.
• 2 cullerades de gingebre fresc ratllat.
• 4 grills d’all picats.
• 2 culleretes de cúrcuma en pols.
• 1 bitxo petit i picat.
• 2 cullerades de vinagre de poma.
• 2 cullerades d’oli de sèsam.
• 2 cullerades d’oli d’oliva.
• 2 cebes tallades en juliana.
• 2 tomàquets pelats i tallats a trossets petits.
• Sal i pebre negre mòlt.
• Julivert .

Elaboració.

1. Començarem per preparar l’arròs, primer de tot el rentem amb aigua freda, per retirar-li l’excés de midó. Encara que com he dit abans, no té tant midó com el nostre arròs rodó, és convenient realitzar aquesta operació.
2. Posem al foc una cassola que tingui el fons gruixut per evitar que es cremi l’arròs, posem 4 tasses d’arròs i la mateixa quantitat d’aigua. Quan comenci a bullir afegim la sal, baixem el foc  i tapem la cassola. Deixem bullir uns 10 minuts. Apaguem el foc i deixem reposar uns 10 minuts sense destapar la cassola.
3. Mentre reposa l’arròs preparem les gambes, els hi traiem els caps i deixem les cues amb closca. Reservem.
4. Amb un morter posem les espècies, el gingebre ratllat, la cúrcuma en pols, els alls i el bitxo tallat a trossos. Ho aixafem be i afegim el vinagre, ho barregem fins tenir una salsa densa amb un bonic color groc. Reservem.
5.  Ara tallem les cebes amb juliana, els tomàquets pelats i tallats a trossets i reservem.
6. Posem el nostre Wok al foc amb les dos cullerades d’oli de sèsam i les dos d’oli d’oliva, quan està calent posem les cebes al Wok i les sofregim sense deixar de remenar, quan la veiem transparent, afegim a la paella la salsa que tenim preparada i les gambes, donem unes voltes perquè les gambes s’impregnin de la salsa, deixem 2 minuts i afegim els tomàquets i sofregim 2 minuts més.
7. Ara posarem al Wok la llet de coco i una mica de pebre. Provem la nostra salsa, rectifiquem de sal si fos necessari, tapem la paella i deixem fer un 5 minuts.
8. Passats els 5 minuts i ja podem apagar el foc.
9. Ara agafarem la cassola a on tenim l’arròs, separem els grans una mica amb una forquilla.
10. Per servir posarem un parell de cullerades d’arròs al plat i al costat les gambes i una mica de salsa. Per sobre repartim una mica de julivert picat i llestos.

Arròs a la cassola amb pop.

Ahir a casa vam decidir fer arròs, tant a la meva filla com al meu marit els encanta, així que toca revisar la nevera i el congelador per veure que tenim en estoc, tinc cloïsses congelades, potes de pop ja bullides, gambes congelades i uns calamars frescos preciosos que vaig tallar a rodanxes i els vaig congelar.  Així que farem un arròs a la cassola amb pop.

Normalment seria al inrevés, primer penso amb la recepta que vull fer i després vaig a comprar els productes que necessito, ara amb les noves circumstàncies de confinament , primer miro que tenim al rebost i després els adequo a la recepta.

L’arròs es un producte que ja era cultivat 5.500 anys abans de la nostra era (Neolític), segons he llegit pot ser originari de Tailàndia o del sud d l’Índia. També era conegut a la Xina, així com a Grecia o Persia.

Si hi ha un producte amb el que podem fer multitud de receptes i es menjar a tot el mon, és sense dubte l’arròs. A Itàlia, amb els seus risottos, amb mantega i formatge, a Turquia amb el seu arròs pilaf, a Portugal l’arròs amb pop i bacallà, a Croacia amb un genial arròs negre, Xina es famosa per el seu arròs fregit, a Mallorca trobem l’arròs brut o el arròs de matances i com no a Valencia, trobarem la paella, la paella negra, a Catalunya el nostre magnific arròs a la cassola, saborós i caldós, fet amb carn o peix, arròs Parellada o simplement un arròs blanc bullit……….

Be anem cap a la nostra recepta, que  es sencilla de fer i que si us agrada el pop us agradará sense dubte……..

Ingredients.

• 400 g d’arròs bomba.
• 3 potes de pop cuites.
• 2 calamars.
• 4 tomàquets madurs o 5 cullerades de tomàquet triturat natural.
• 2 cebes trinxades.
• 4 grills d’alls.
• 1/2 pebrot vermell tallat a trossets.
• 1 cullerada de pebre vermell.
• un raig de brandy.
• 1 litre de brou de peix.
• oli d’oliva.
• sal.

Temps d’elaboració.

90 minuts per fer el sofregit i 20 minuts per acabar la recepta.

Elaboració.

1. Començarem la nostra recepta com sempre preparant tots els ingredients, tallem dos grills d’all a rodanxes, la ceba la trinxem ben petit, ratllem els tomàquets madurs, i el pebrot el tallem a quadrets petis.
2. Pelem les gambes i li traurem la closca i el cap, reservem les gambes netes. Tallem els calamars i les potes de pop a rodanxes.
3. En un morter aixafem els dos alls restants i el julivert, posem una mica de sal i un rajolí d’oli. Reservem.
4. Ara comencem amb el sofregit, aquest és un pas bàsic per la recepta, posem oli en una cassola de ferro i quan està calent posem els caps de les gambes, les sofregim i les aixafem amb una forquilla perquè deixin anar el seu suc. Una vegada que veiem que ja estan daurades i han deixat anar el suc, més o menys 5 minuts, les retirem amb una escumadora.
5. Al mateix oli posem els 2 alls que tenim tallats a rodanxes, afegim la ceba i el pebrot, salpebrem i deixem fer a foc baix amb la cassola tapada, vigilant que no es cremi. Ho fem poc a poc durant 1 hora mes o menys. Si veieu que es va quedant sense liquid podeu afegir mig got d’aigua.
6. Quan veiem que la ceba está ben transparent, ho reguem amb la copeta de brandy, deixem evaporar una mica l’alcohol. Afegim el tomàquet ratllat (jo com no tenia tomàquets madurs, he fet servir tomàquet triturat natural de bona qualitat ) i la cullerada de pebre vermell dolç, ho barregem bé i deixem fer fins que la salsa agafi una textura de melmelada. Ens ha de quedar una pasta lliure de líquid, gairebé caramel·litzada amb un color fosc.
7. Ara afegim a la cassola els calamars que tenim reservats, deixem 5 minuts i ja podem afegir l’arròs, ho barregem amb el sofregit i deixem uns minuts per aconseguir que el gra d’arròs agafi  bé el sabor del sofregit i es torri una mica.
8. Ara tirem el brou que tindrem calent, afegim la picada que tenim reservada, deixem bullir uns 10 minuts, tastem, salpebrem si fos necessari  i posem a la cassola el pop, les gambes i les cloïsses, deixem bullir 8 minuts més i apaguem el foc.
9. Jo he deixat una pota de pop sencera per adornar la paella.

Tofu amb espècies.

 

Bona nit amics, avui us vull presentar una recepta que m’ha enviat la Carme, una gran amiga de fa molts, molts anys………

Tal com ella ens explica, ha fet servir el productes que tenía a casa, pero vosaltres podeu substituir alló que no us agradi o bé no tingueu al rebost.

El tofu és un formatge vegetal d’origen japonès que s’aconsegueix al procesar els grans de soja. Les propietats del tofu són les que aporta la soja, conté tots els aminoàcids essencials i un 38% de proteïna. També és rica en fitoestrògens que ajuden a regular el metabolisme i rejoveneixen els teixits, raó per la qual la recomanen per combatre els efectes de la menopausa.

És ideal per evitar problemes cardiovasculars, conté genisteïna, que es una isoflavona que neteja els vasos sanguinis, millorant la circulació i redueix el colesterol en un 20%. Ideal per combatre l’osteoporosi ja que conté calci i magnesi, essencial per fixar el calci als ossos. També reforça el pàncrees i la zona digestiva, molt recomanable per persones que pateixen diabètics.

La Carme també ha fet servir a la recepta Garam Masala, es un preparat d’espècies que es fa servir a les cuines de  l’Índia, Pakistán o en algunes cuines del sud-est Asiàtic,  el podem comprar ja preparat o bé fer-ho a casa nosaltres mateixos barrejant al nostre gust les diferents espècies, si les trobeu ja mòltes bé i si no les tritureu vosaltres mateixos a casa amb una picadora o en un molinet de café, d’aquells que ja no fem servir.

• 4 cullerades de coriandre.
• 2 cullerades de comí mòlt.
• 1 cullereta canyella mòlta.
• 1 cullereta de cardamono verd.
• 1 cullereta de clau mòlt.
• 1/2 cullereta de caiena.
• 1/2 cullereta de nou moscada.
• 2 fulles de llorer triturat.
• 1 cullereta d’all en pols.
• 1/2 cullereta de pebre negre mòlta.
• 1 cullereta de pebre vermell dolç.

Ara després de tot el que s’ha dit, us tinc que confesar que jo no soc una entusiasta del tofu, pero tal com li he dit a la Carme, després de llegir totes les seves propietats, tornaré a fer alguna recepta.

Bé animar-vos, aprofitem que estem a casa confinats i apart de fer una marató del rebedor a la cuina, saló, dormitori, bany i volta al rebedor, CUINEM, ens alimentarem be, tant nosaltres com la nostra família, a mes desconnectarem del dia a dia i ens relaxarem, no us sembla bona idea, a més ara no tenim la excusa de no tenir temps per cuinar, no us sembla?????? Així que cap a la cuina falta gent.

 

 

 

Pa de pessic Genovés 6 esmorzars dolços.

Pa de pessic Genovesa.

Avui per esmorzar un bon tros de pa de pessic!!!!!! això si, fet per nosaltres, res de comprat. Aquest és un pa de pessic senzill de fer i una recepta bàsica per poder fer altres preparacions. El podem farcir de crema, nata, xocolata o del que vulgueu.

La característica principal del pa de pessic Genovès, és que no porta llevat. Puja meravellosament al batre enèrgicament els ous amb el sucre, això fa que la barreja atrapi l’aire al seu interior. Per aconseguir-lo podem batre els ous amb el sucre amb la batedora de varetes fins que triplique els seu volum i després afegir-hi la farina, que hem de tamisar sempre o be també es poden batre els rovells i les clares per separat, després ajuntar les dues preparacions, i afegir la farina tamisada.

Aquesta preparació ens servirà tant per menjar-lo sol com esmorzar, o bé fer-lo en un motlle rodo i farcir-lo de crema, xocolate, fer un magnífic Pastís Sant Marc en 3 capes o un braç de gitano. Si feu la recepta per menjar com pa de pessic sol, es millor afegir mantega per donar-li suavitat i si voleu fer-li servir com a base per fer un pastís es millor no posar mantega, ja que després el farcirem, d’aquesta manera o quedarà tant contundent.

Aquestes receptes ens donen l’oportunitat de poder fer-les amb els vostres fills o nets, a demés de fer un excel·lent esmorzar, passarem una estona súper divertida amb els mes petits de la casa. De veritat que val la pena estar una estona a la cuina.

Be amics aquí us deixo les receptes, espero que les feu aprofitant aquest dies que estem a casa i que necessitem ensucrar una situació dura per molta gent.

Cuidar-vos molt.

Ingredients.

• 4 ous.
• 100 g de farina.
• 20 g farina de blat de moro ( maizena).
• 120 g de sucre.
• 100 g de mantega.
• Un pessic de sal.
• 5 ml d’essència de vainilla.
• la ratlladura d’una llimona.
• Una mica de mantega per el motllo.
• Sucre glas, per decorar.

Temps d’elaboració.

Elaboració.

1. Preescalfem el forn a 180º .
2. Posem els ous i el sucre en un bol, ho batem durant uns 8 minuts, amb una batedora de varetes, fins que augmenti  el seu volum, ha de quedar flonjo. Afegim l’essència de vainilla i la ratlladura de llimona, ho tornem a batre uns 2 minuts. Ara posem la mantega que tindrem ben desfeta, l’anem integrant poc a poc, amb la batedora.
3. Finalment afegim al bol la farina que la tindrem tamisada juntament amb la maizena i la sal. Ara integrarem la farina amb la massa poc a poc, amb una llengua pastissera amb moviments de abaix a dalt, sense batre.
4. Suquem amb mantega un motllo desmuntable d’uns 20 cm i aboquem la massa, donem uns copets perquè quedi la massa ben repartida i posarem al forn uns 30 minuts. Per comprovar que el pa de pessic esta fet, als 30 minuts el punxarem amb una brotxeta i surt neta vol dir que ja el tenim, si surt una mica bruta de massa el deixarem 5 minuts mes.
5. Traurem el pastis del forn i deixem temperar una mica, els desemmotllem i deixem refredar sobre d’una reixeta. Tot això s’ha de fer amb molta compte, ja que es un pa de pessic molt delicat. Quan esta fred el posem en una safata i empolvorem per sobre del pa de pessic el sucre glas i llestos.

 

 

 

Pa de pessic a l’antiga

Per veure la recepta clicar :aqui

 

Cake de dos colors.

Per veure la recepta clicar: aqui

 

Plum-Cake amb nous i xocolata.

Per veure la recepta clicar: aqui

Bescuit de mandarina amb xocolata.

Per veure la recepta clicar: aqui

Magdalenes casolanes clàssiques.

Per veure la recepta clicar: aqui

Biscuit de llimona i coco.

Per veure la recepta clicar: aqui

 

 

 

Ossobuco de vedella.

Avui farem un plat d’origen italià, concretament de Milà, farem un ossobuco, que vol dir mes o menys “os amb forat”, això ho he llegit en un llibre que tinc de receptes italianes, espero que sigui correcte. El ossobuco  es una peça de carn de la part de la pota, ja sigui de vedella o de porc, que es cuina amb el os del moll i la carn al voltant.

He volgut fer aquesta recepta en un moment com el que estem passant al nostre país i al mon sencer, envaïts per uns maleïts virus que ens estan atacant sense pietat. Virus que ens obliga a estar confinats a casa nostra sense els nostres contactes habituals, les nostres compres, les nostres sortides, els nostres amics, els nostres fills i com no el nostre net Joel que troben a faltar cada hora del dia.

Us confesso que estic preocupada i em preocupa més la falta d’actuació del nostres governats que el propi virus, em preocupa que des de la setmana passada se està demanant des de la Generalitat que es tanquin les entrades a Catalunya per mar, terra i aire, i no es faci, em preocupa que no es tanqui Madrid i es permeti desplaçar-se a la població a les segones residencies sense saber si estan contaminats o no, em preocupa veure les imatges del metro de Madrid i Barcelona ple de gent, em preocupa veure al president del Govern espanyol surtin als mitjans a parlar, rodejat de militars en lloc de científics, investigadors o representants metges, i per rematar avui veig unes imatges l’exèrcit, que s’ha desplaçat des de Saragossa a Barcelona, patrullant l’estació de Sants, Rambles i Plaça de Sant Jaume i sense protecció o Repartidors treballant també sense cap mida de protecció, no ho entenc, de veritat que no entenc.

I mentre tant  sento que els equips metges estan treballant sense equips de protecció suficients. Si us plau de veritat que no es pot fer millor??????

Be no vull parlar mes del tema perquè m’angoixa bastant i en deprimeix, només m’anima quan veig a tots els equips sanitaris que treballen sense descans, així com els nostres investigadors que estan intentant trobar medicaments i vacunes per combatre el virus, des d’aquest humil bloc gracies a tots vosaltres, en vosaltres si confio.

Be anem a la recepta,  aquest es un plat molt indicat per aquests dies de confinament, ja que tenim mes temps per entrar a la nostra cuina, posar una mica de musica, una copeta de vi blanc o el que mes ens agradi i començar a cuinar. Es una recepta que necessita el seu temps, podem aprofitar per fer-ne una mica mes i el que sobri el podem congelar per un altre dia. El ossobuco es una carn mes be dura però molt gelatinosa, factor que la fa idònia per fer brous o estofats, ens quedarà tendra i molt melosa, de veritat es que val la pena, deixar-la fer a foc lent, amb paciència.

Ingredients.

• Per a 4 persones:
• 1,5 quilo de carn de jarret de vedella en talls de 2 cm d’ample amb l’os.
• 30 g de mantega.
• 2 pastanagues mitjanes.
• 1 porro.
• 2 cebes de figueres.
• 2 tomàquets madurs sense pell i tallats a trossos petits.
• 300 ml de vi blanc sec.
• 100 ml de brandi.
• 500 ml de brou de carn.
• una mica de farina.
• sal.
• oli d’oliva.
• pebre negre.
• 1 farcell d’herbes( 2 fulles de llorer, 1 branca de farigola, 1 branca de romaní, 2 fulles de sàlvia).
• 1 branca de canyella.
• 1 cabeça d’alls.
• 0,500 g de rovellons.
• Per a la picada:
• 2 grans d’all
• julivert.
• un grapadet d’ametlles.
• una llesca de pa fregit.

Temps d’elaboració.

2 hores.

Elaboració.

1. Primer de tot preparem la carn, jo faig uns 3 o 4 petits talls al voltant de la carn per evitar que a l’hora de fregir-la no quedi caragolada. Ara la salpebrem i la enfarinem, espolsant amb les mans la farina que sobri. Posem oli en una cassola de ferro i quan està calenta posem la carn; una vegada està daurada la retirem i reservem.
2. Mentre tant anem preparant les verdures, tallem la ceba ben trinxada, els dos alls i les pastanagues a rodanxes i el porro a trosses petits.
3. Ara a la mateixa cassola que hem enrossit la carn posem la mantega i aboquem les verdures. Ho deixem caramel·litzar a foc mig, uns 15 minuts i afegim els tomàquets tallats a trossos i sense pell. Deixem 10 minuts mes.
4. Passats els 20 minuts afegim a la cassola la carn, afegim la branca de canyella, el farcell d’herbes i la cabeça d’alls, posem el got de vi blanc i deixem evaporar. Afegim el brou tapem la cassola i deixem coure a foc lent amb la cassola tapada, deixarem fer 1 hora i mitja.
5. Preparem la picada de julivert, alls, les ametlles i el pa torrat, ho barregem amb un bon raig de brandi i afegim a la carn, a mitja cocció, tastem de sal i corregim si es necessari, afegim els rovellons, sacsegem la cassola i acabem de fer la carn.
6. A l’hora de servir podem fer-ho tal qual o be triturar la salsa si us agrada mes, això va al vostre gust.
7. Es important no remenar massa la carn perquè el moll quedi dintre del os, si es possible, per mi es una part bàsica amb aquest plat.
8. Ho servim a taula acompanyat de un bon vi negre i unes llesques de un bon pa…….