Magret d’ànec amb cítrics.

Per fi ja estic cuinant a la cuina!!!!!! sembla un contrasentit, pero ja hem acabat les obres de la cuina nova, asi que ja l’he estrenat i he deixat de cuinar al exterior, tot un èxit!!!!!!!!

Tinc que dir-vos que ha quedat genial, encara que falten alguns detalls, però ja la puc fer servir……..així que per celebrar-lo he fet un plat que ha casa agrada molt “magret d’ànec amb cítrics”. Es una recepta molt senzilla de fer, l’idea era fer-ho amb kumquats, però no he trobat a la fruiteria així que ho he fet amb un altre cítric com es la mandarina. Els cítrics suavitza el sabor del magret d’ànec, aportant-li uns matisos de sabor genials.

El magret es el pit del ànec, es una carn magra coberta per un costat amb una capa de grassa. Es va començar a fer servir cap a l’any 1970, quan André Daguin el va posar de moda a l’Hotel de France de la vila d’Auch. Les cuixes es derivaven cap al popular confit.

Es una carn que es fa sencera a la planxa o en una paella, es important no afegir oli ja que es farà amb el mateix greix que deixa anar la pell de la pròpia carn, ho tallarem en filets abans de servir. Ha de quedar poc fet i el podem cuinar amb bolets, amb vinagre balsàmic, vi Porto, amb mel, cítrics o fruites vermelles.

Be anem a la recepta ……………..

Ingredients per 4 persones.

  • 2 magrets d’ànec.
  • 1 taronja.
  • 2 cullerades de mel.
  • 1 cullerada de vinagre balsàmic.
  • 3 mandarines o 8 cumquats.

Per les cebetes caramel·litzades.

  • 0,500 g de escalunyes.
  • 50 grams de mantega.
  • 100 grams de sucre morè.
  • un pessic de sal.
  • un pessic de pebre.
  • 1 copeta de Porto.

Temps d’elaboració.

40 minuts.

Elaboració.

  1. Primer de tot preparem el magret, per la part de la grassa fem uns talla en forma de rombes sense arribar a la part magra, d’aquesta manera l’hora de fer-lo la calor entrarà millor a la carn i la grassa es desfarà millor. El salpebrem i reservem.
  2. Ara fem el suc amb la taronja i reservem. Pelem les mandarines i anem trèiem els grills que també reservarem. Si fem servir cumquats els tallarem per la meitat sense pelar i reservarem.
  3. Posem una casso o una paella al foc, posem la mantega i les cebetes que tindrem senceres i pelades. Donem unes voltes, afegim el sucre i la copeta de Porto, ho deixem a foc baix amb la paella tapada uns 15 minuts i ho anem remenant tot sovint per evitar que el sucre s’aferri a la cassola. Es important que el foc vagi a poc a poc perquè les cebetes es vagin caramel·litzant i no es cremin. Passats els 20 minuts afegim els grills de mandarina, si feu servir kumquats els posareu 5 minuts abans.
  4. Ho deixem fer fins que veiem que les cebetes estan caramel·litzades, ben tendres i amb un bonic color daurat. Una vegada fet retirem del foc i reservem.
  5. Ara posem una planxa o paella de fondo gruixut al foc sense oli i quan esta ben calenta posarem el magret per la part de la grassa i deixem fer a foc mig uns 5 minuts, veurem com va deixant anar grassa. Passats els 5 minuts girem el magret i deixem 2 minuts per la part magra i ja podem retirar a un plat, deixant tots els sucs a la paella.
  6. A la mateixa paella posarem una cullerada de mel, una cullerada de vinagre balsàmic i el suc de taronja. Es deixa coure a foc baix fins que veiem que es redueix. Una vegada la salsa esta reduïda afegim les cebetes i les mandarines que teníem reservades amb els seu suc.
  7. Ara afegim a la paella els magrets i deixem uns dos minuts, regant-lo una mica amb una cullera, amb la salseta que tenim a la paella.  D’aquesta manera el magret agafarà el gust de la salsa i de les cebetes caramel·litzades.
  8. Per servir, posem el magret en una fusta i el tallem al biaix en lamines, ni massa fines ni massa gruixudes, al tallar-lo veure que ens ha quedat ben rosset per dintre, hem de tenir en compta que es una carn que ha de quedar poc feta, ja que si la fem molt es quedarà espessa.
  9. Anem posem els talls de carn al plat, ho reguem amb una mica de salsa i guarnim amb les cebetes i els grills de mandarina. Tirem un polsim de cibulet tallat per sobre i a taula.

 

Publicat dins de Carns i Aus | 2 comentaris

Croquetes de ceps i gambes.

 

Amics, han passat 12 dies mes i seguim amb les obres!!!!  I seguim cuinant al jardí a la zona de la barbacoa, ostres tota una experiència, avui la meva filla em deia que semblava que estaven de càmping…….i te tota la raó, les neveres las tenim al porxo, totes les vaixelles, cristalleria i coberteria en caixes, per cert he descobert la quantitat de rampoines que guardo, records de bodes, safates, restes de cristalleries (1 un got per aquí, 2 per allà, un munt de gotets de xupitos que no faig servir mai, unes copes que han anat quedant sense parella de l’any de la picó, que guardo per si un dia, que no arriba mai,  les necessito  i bols que no he fet servir va 20 anys) . Així que he pres una decisió, tot allò que no m’aporti cap record o no m’agradi i a demés no he fet servir els últims 2 anys………… al reciclatge.

Avui farem unes “Croquetes de gambes i ceps” recepta molt senzilla, però una mica laboriosa i que te els seus secrets, no hi ha res pitjor que una croqueta tova i amb gust a farina. Tal com indica el seu nom, “croqueta” ve de la paraula francesa “croquer” “cruixent”, així que si les croquetes no compleixen amb el seu nom no son mereixedores de dir-se així. La recepta de la beixamel es deu a un cuiner francès que treballava per Louis de Béchameil, marques de Nointel (1630 – 1703), encara que segons he llegit la recepta la va copiar d’uns cuiners italians, sigui com sigui la realitat es que gracies al cuiner ara tothom recordem al marques de Bechameil, curiós no us sembla…….

La croqueta com tal, va arribar de la ma del cuiner francès Antonie Caréme al segle XVIII. Aquest xef era conegut com el xef dels reis i va presentar en un sopar pel arxiduc de Rusia, unes “Croquetes a la Royale”. Des de les hores va a passar a ser un plat dels grans àpats.

La massa de les croquetes la vaig fer el Dijous i avui Diumenge, he fet les croquetes, les he arrebossat, les he fregit i a dinar. Tot un èxit per fer-ho al exterior amb una vitroceràmica portàtil.

Son unes croquetes molt suaus de gust, amb un toc delicat de ceps. Les gambes les podeu fer servir fresques o be congelades com he fet jo.

Ingredients.

  •  5 cebes de figueres.
  • 10 gambes.
  • 150 g de ceps, jo he fet servir els congelats.
  • 6 cullerades d’oli d’oliva verge extra.

Per la beixamel.

  • 1 l de llet.
  • 150 g de farina.
  • 125 g de mantega.
  • un xic de nou moscada.
  • Sal i pebre.

Temps d’elaboració.

90 minuts.

Elaboració.

  1. Posem una cassola amb oli al foc fort i aboquem les cebes ben trinxades, salpebrem. Baixem el foc i deixem fer a foc lent amb la cassola tapada, durant uns 45 minuts. Si veiem que la ceba ens queda massa seca, sempre podem afegir a la cassola un xic d’aigua, encara que al mantenir el foc baix i la cassola tapada, normalment no fa falta.
  2. Mentre es fa la ceba, separem els caps de les gambes i les posem en una paella amb una mica d’oli i les deixem uns 5 minuts, aixafant els caps amb una forquilla perquè tregui el corall i tot els seu suc. Retirem del foc i reservem.  Si voleu ho podeu fer directament a la cassola de la ceba, però a mi m’agrada mes fer-ho apart perquè no ens quedi cap trosset dels caps que després molesta a l’hora de menjar.
  3. Pelem les cues de les gambes, les tallem a trossos i reservem. Trinxem a trossets ben petits els ceps i també reservem.
  4. Quan la ceba ja la tenim feta amb la textura d’una melmelada, afegim a la cassola les cues de les gambes, els ceps i el suc colat que ha quedat de fregir els caps. Deixem uns 5 minuts i retirem la cassola del foc.
  5. Ara farem la beixamel, posarem la mantega en una cassola o paella, quan es comenci a desfer afegim la farina, salpebrem i anem remenant. Deixem fer la farina uns 5 minuts i afegim la llet que tindrem calenta, anem remenant amb un batedor manual posem el xic de nou moscada i deixem espessir sense parar de remenar. Com us he comentat altres vegades la farina ha de quedar daurada i mai deixar-la crua, ja que ens quedaria amb gust de farina i no es gens agradable.
  6. Una vegada feta la beixamel, li afegim la barreja de ceba,  cues de gambes i ceps. Afegim l’oli colat de fregir els caps de gambes.  Hi anem barrejant amb un batedor manual fins que veiem que la massa es separa perfectament de les parets de la cassola, símptoma de que la nostra massa ja està feta i rectifiquem de sal i pebre. Retirem del foc i aboquem la nostra massa en una safata, la tapem amb paper film i deixem refredar. Una vegada freda guardarem a la nevera.
  7. Al dia següent agafarem porcions de la massa i donarem forma a les croquetes. Les arrebossem amb ou i pa ratllat i les anirem fregim en abundant oli. Quan estiguin ben daurades les retirem a un plat que tindrem cobert amb paper de cuina i ja podrem servir.

Publicat dins de Aperitius i entrants | 3 comentaris

Rotlles d’amanida amb pernil.

Be han passat dos setmanes, exactament 12 dies laborables i seguim amb obres a casa, hi ha pols per tot a arreu, sacs, rajoles, ciment i pintura. El paleta donant cops, fent regates, baixant runa, etc………………Això si ho estem portant amb alegria, quin remei.

Davant de les circumstancies, els nostres dinars no son massa elaborats, així que avui he fet uns filets de secret ibèric amb verdures a la planxa i de primer aquests rotllets, que han quedat genials la veritat i molt espectaculars en la seva presentació. Ara que ha començat la calor be de gust un entrant fresquet i aquet val la pena, de veritat.

L’enciam ja el cultivaven els egipcis, juntament amb la ceba, l’all, les llegums, la col, el cogombre, el loto i els papirs.

Actualment és un cultiu molt estès arreu del món amb  les seves diferents varietats: l’enciam romà, de fulla llarga, l’enciam frances o trocadero, amb fulles llises i molt mantegoses, el meravella, amb forma arrodonida i puntes fosques o els de fulla de roure, amb un color vermellós molt vistos per les amanides.

Els cabdells, van néixer a Tudela (Navarra),  són uns enciams romanana nanes. Es tracta d’uns enciams petits, que no requereixen molt espai per al seu cultiu i tenen una forma similar a una col al seu interior. Tot just arriben als 10 centímetres d’altura, són tendres, molt blancs i atapeïts, es caracteritzen per tenir fulles fortes, gruixudes i molt rugoses.

Ingredients.

  • 4 talls de pernil ibèric, però han de estar sencers, ja que si no, no podríem envolicar l’enciam.
  • 4 cadells d’enciam.
  • 1 alvocat.

Per la vinagreta.

  • 3 cullerades d’oli d’oliva verga extra.
  • 1 cullerada de vinagre de modena.
  • sal i pebre.

Elaboració.

  1. Començarem rentant els cadells els escorrem i els tallem per la meitat i cada meitat en quatre trossos.
  2. Fem la vinagreta, posem en un bol l’oli, el vinagre, la sal i el vinagre. Ho barregem amb un batedor petit i reservem.
  3. Ara tallem els alvocats a làmines
  4. Estirem els talls de pernil sobre una fusta de treball i posem en un costat unes els trossos d’enciam, a sobre unes làmines d’alvocat. Posem per sobre una culleradeta de la vinagreta i enrotllem amb el pernil estrenyent una mica perquè quedi un rotllo compacte.
  5. Els servirem posant els rotllos de peu amb una bonica safata i la vinagreta amb un bol al costat, perquè cada comensal se’n pugui posar mes si així ho desitja.

 

 

Publicat dins de Amanides, Aperitius i entrants | Deixa un comentari

Amanida amb pera i vinagreta de gerds.

P1130486

Amics, segons la nostre doctora hem de menjar cada dia verdura bullida i verdura crua, concretament 5 racions al dia entre verdura i fruita,  així que avui toca amanida, això si una amanida de luxe, d’aquelles que es poden  convertir en un plat únic genial “Amanida amb pera i vinagreta de gerds”. A part de fer cas a la doctora, la veritat es que estem d’obres a casa i una amanida es d’allò mes fàcil de fer. Ja van tres anys consecutius, que ja sigui per reformes o averies, estem  amb paletes, encara que en aquesta ocasió tinc que dir que estem fent la cuina nova, així que com diu el refrany ” sarna con gusto no pica”………………

El que esta clar que d’amanides n’hi ha per donar i vendre, però aquesta es genial es una combinació perfecta entre la frescor de l’amanida, la dolçor de la pera i el punto de sabor a bosc del gerds.

Amb aquesta amanida conjuguem la verdura i la fruita, així com els fruits secs, els lactis i les llavors.  Es una recepta molt fàcil de fer i que sorprendrà als vostres comensals sense dubte.

Ingredients per 4 persones.

  • 1 enciam de fulla de roure.
  • 2 peres Conference.
  • 2 pastanagues ratllades.
  • 10 tomàquets xerris.
  • 100g de formatge de Gorgonzola.
  • Formatge de cabra fresc.
  • Un grapadet de panses.
  • 50 g de nous pelades.
  • Un grapat de gerds.
  • Un grapadet de barreja de llavors torrades.
  • 2 cullerades de sucre morè.
  • 100ml d’aigua.

Per la vinagreta de gerds.

  • 8 cullerades d’oli d’oliva extra verge.
  • 2 cullerades de l’almívar de cocció de la pera.
  • Unes gotes de vinagre balsàmic.
  • Uns 12 gerds.

P1130483

Temps d’elaboració.

20 minuts.

Elaboració.

  1. Primer de tot pelem les peres i les tallem a llesques no massa gruixudes. Posem mig got d’aigua en un casso al foc, aboquem el sucre, remenem perquè es desfaci i afegim les peres.  Deixem coure a foc molt baix. Quan ja estan cuites, però no massa ja que es desfarien, apartem el cassó del foc i reservem.
  2. Mentre es refreden les peres comencem a muntar l’amanida, posem a la base de una safata l’enciam que ja tindrem neta , a sobre anem posant les llesques de pera escorregudes del seu almívar, que reservarem.
  3. Seguim posant per sobre de forma ordenada, les pastanagues ratllades, els tomàquets xerris tallats per la meitat, el grapadet de panses, les nous, el formatge gorgonzola tallat a trossos, el formatge de cabra fresc, el grapadet de sèsam i els gerds.
  4. Ara farem la vinagreta, posarem els 12 gerds en un bol, després l’oli, el vinagre de modena, l’almívar de bullir les peres que teníem reservat i una mica de sal. Ho triturem i posem una mica per sobre de l’amanida.
  5. La resta de la vinagreta la posem en una salsera i ho servim a taula, perquè cada comensal es serveixi al seu gust.

P1130485

Publicat dins de Amanides | Deixa un comentari

Estofat de mongetes del ganxet.

Avui he volgut fer un plat dedicat a la meva mare “Estofat de mongetes del ganxet” li encanten tots el plats de cullera, com mes contundents millor, suposo que son els records d’èpoques passades, èpoques dures on aquest tipus de plats eren la base de l’alimentació juntament amb un bon pa. La meva mare va néixer a l’any 25, va patir la guerra i després la postguerra, segons ella no va passar gana ja que a casa sempre havien patates, llegums, fruita i verdures, tot del hort del meu avi. Havien ous i llet de vaca que es tenien que racionar ja que els venien o els canviaven per aconseguir farina , oli i altres productes que necessitàvem i ells no tenien.

La mama ens explica una i altre vegada les seves vivències,  i sense dubte van ser anys difícils, que ella recorda perfectament, en canvi no recorda el que ha fet el dia anterior.   Hem pregunta vint vegades al dia a quin dia estem o el nom dels seus nets, però en detalla pas a pas com passava els dies quan era petita, el que menjaven o les histories que l’explicava la seva mare. El nostre cervell actua d’una forma curiosa, sembla com si al arribar a una edat ja no ens quedes memòria lliure i els records recents es van esborrant a mida que els vivint i solament ens queden aquells records antic que ja estan gravant a la nostra memòria.

La mama ja fa 10 anys que viu amb nosaltres i ha estat tota una aventura familiar ja que en aquesta labor esta implicada tota la família, el meu marit i els meus fills. Et trobes amb una persona amb dependència que depèn, valgui la redundància, totalment de tu per fer el seu dia a dia; no es fàcil, gens fàcil, d’una manera o altra canvia la vida a tots, es com tornar a tenir nens petits a casa i has de planejar les sortides, per organitzar qui es queda amb la iaia, deixar el dinar fet, la medicació etc………..  Fa falta molta constància, paciència i encara i així moltes vegades et sens desbordada per la situació i entres sense donar-te compte en un ‘dragon khan’ emocional. Això si, al final del dia quan li dono un peto al posar-la al llit i ella en diu invariablement “descansa hija te lo mereces” tot lo dolent es dissipa i en sento tranquil·la de veure a la meva mare al seu llit, a casa. La miro i recordo quan cuidava als meus fills al sortir de l’escola o quan en trucava a la feina per preguntar-me que volia per sopar, ostres es ben veritat que la vida es un carrusel que gira i gira…………..Be tornem a la recepta dedicada a totes les mares, no us sembla???

Ingredients.

  • 500 g de mongetes del ganxet.
  • 1 os de pernil.
  • 200 g de costella de porc adobada.
  • 100 g de cansalada del coll.
  • 100 g de orella de porc.
  • 1 xoriço tendra.
  • 1 bouquet garni.
  • 1 porro, una pastanaga i una ceba de figueres.
  • 1 col.
  • sal i pebre.

DSCN9441

Per la picada.

  • 4 grans d’all.
  • 1 cullereta de pebre vermell.
  • 1 cullerada de vinagre blanc.

Temps d’elaboració.

12 hores de remull i 90 minuts de cocció.

p1140245

Elaboració.

  1. La nit anterior posarem les mongetes del ganxet en remull amb aigua.
  2. Al dia següent colem les mongetes i les posem en una cassola amb aigua a bullir al foc. Afegim l’òs de pernil, la cansalada i la costella de porc (aquesta recepta ens permet fer servir aquelles carns que mes ens agradin, podem afegir xoriço, botifarra negra, peu de porc etc)
  3. Quan comença a bullir afegim a la cassola el bouquet garni, el porro i deixem bullir a foc fluix, amb la cassola tapada 1 hora mes o menys. Les mongetes han de quedar fetes però senceres. Es important no salar les mongetes fins el final.
  4. Ara poseu un petit cassó amb aigua al foc i posem el xoriço, deixem bullir uns 10 minuts, i retirem. Amb aquest pas traurem una mica de grassa del xoriço i suavitzarem el seu sabor.
  5. Quan faltin 30 minuts per acabar de fer-se les mongetes, posem oli en una paella i sofregim els quatre grans d’alls vigilant que no es cremi. Retirem els alls de la paella (reservem l’oli en la paella ja que després el farem servir per sofregir la col) posem els alls en un morter, els aixafem i afegim el pebrot vermell, la cullerada d’oli, sal, pebre, la cullerada de vinagre blanc i 3 cullerades del caldo de les mongetes. Ho barregem i aboquem dintre de la cassola amb les mongetes, juntament amb el xoriço que teníem reservat,  sacsegem  la cassola amb compte per no trencar les mongetes.
  6. Perquè les mongetes ens quedin senceres es important bullir-les amb foc suau i sacsejar la cassola,  no remenar-les.
  7. Provem el estofat per comprovar el punt de sal i si fos necessari afegim una mica. Apaguem el foc i deixem reposar uns minuts.
  8. Mentre fregim la col tallada en juliana, en la paella on hem fregit els alls, donem unes voltes i retirem.
  9. A l’hora de servir posarem les mongetes al plat amb una mica de caldo, les carns tallades i la col la servirem en una safata de manera que els comensals es pogut servir.

 

Publicat dins de Viatges | 4 comentaris

Coca amb all i oli carxofes i ceps.

p1140179

Com he dit altres vegades m’encanten les carxofes, fetes en totes les formes possibles, ja siguin fregides, arrebossades, al forn, a la brasa, bullides, farcides, en truita o confitades, encara que si tinc que escollir una forma de cuinar-les en quedaria amb les carxofes a la brasa, per mi es a on es troba el sabor de les carxofes en estat mes pur. De fet des de petita he menjat un munt de carxofes a la brasa, que feia el meu pare al terrat de casa nostre, així que es qüestió de un tema genètic………

p1140168

A l’hora de comprar les carxofes hem de triar els exemplars grossos que tinguin les fulles ben apinyades i aquelles que pesin mes.  A casa nostre son molt apreciades les carxofes del prat que podem trobar als nostres mercats des de Novembre a Abril.

La carxofa es magnifica per regular el colesterol, el transit intestinal i es un diürètic natural, així que hem de aprofitar-nos d’aquest producte quan esta en temporada.

Avui he volgut fer una recepta que vaig provar fa un temps, es una coca feta amb productes de temporada, bolets, carxofes i pomes. Aquesta vegada he fet una base amb pasta fullada però es pot fer amb una base de coca de pa ben primeta.

Es una recepta que barreja sabors dolços i salats així com textures, si la proveu us agrada segur…..

p1140172

Ingredients per 4 persones.

  • 4  tires de pasta fullada o 4 coques de pa ben primes.
  • 2 pomes reinetes.
  • 6 carxofes per confitar.
  • 4 carxofes per les xips.
  • 200 g de ceps.
  • sal Maldon.
  • oli verge extra.
  • sal.

p1140174

Ingredients per l’all i oli de poma.

  • 2 codonys i dos pomes que farem bullides o al forn.
  • dos grans d’alls.
  • oli d’oliva verge extra arbequina.
  • sal.

p1140178

Temps d’elaboració.

40 minuts.

p1140176

Elaboració.

  1. Aquesta es una recepta molt i molt senzilla de fer, però que te diferents processos.
  2. Primer de tot posarem a confitar les carxofes, en un casso amb oli,  que tindrem netes, salades i tallades en quatre trossos cada mitja. El oli ha de cobrir les carxofes, deixarem fer a foc molt suau, ha de bullir de forma molt, molt lenta, casi imperceptible.
  3. Pelem una poma i la tallem a lamines fines, posem mantega en una paella i posem la poma tallada, tirem per sobre uns parell de culleradetes de sucre morè i deixem caramel·litzar a foc lent. Una vegada feta retirem i deixem reservada.
  4. Mentre tant farem el l’all i oli,  tallem per la meitat els dos codonys i els posem a bullir en una cassola amb aigua, una mitja hora mes o menys. Passada la mitja hora, afegim les dos pomes tallades també per la meitat. Deixem fer fins que veiem que tant els codonys com les pomes estan fetes.
  5. Colem les fruites i deixem refredar. Una vegada fredes les pelem, trèiem el cor i les llavors i ho posem en el got del turmix. Afegim els dos grans d’all, una mica d’oli ho triturem i anem afegim oli poc a poc  fins aconseguir la quantitat i consistència de un all i oli. Ho reservem.
  6. Estirem la planxa de pasta de full i tallem 4 tires les posem en una safata de forn que tindrem coberta amb paper sulfuritzat i les punxem amb una forquilla perquè no es bufin les coques. Posem la safata al forn a 180º uns 5 minuts, quan veiem que estan daurades retirem i deixem atemperar.
  7. Ara posem oli en una paella i farem els xips de carxofa. Quan l’oli esta calent posarem les carxofes tallades a lamines molt primes, salem i deixem fer fins que ens quedin ben torradetes.
  8. Una vegada les carxofes estan confitades les colem i reservem.
  9. El bolets els netegem i posarem a confitar en una mica d’oli en una paella. Deixem uns 10 minuts salpebrem i reservem.
  10. Be ara a arribat el moment de muntar les nostres coques, posem cada coca en una safata de pissarra, les cobrim amb el all i oli de codony, a sobre del all i oli repartim la carxofa confitada, a sobre una capa de la poma que tenim caramel·litzada, posem un altre capa de ceps i cobrim les coques amb xips de carxofa. Per últim tirem una mica de sal maldon, un raig d’oli i llestos.

p1140180

 

Publicat dins de Amanides, Aperitius i entrants | Deixa un comentari

Crema de carbassa.

p1140231

Si hi ha un invent important en gastronomia, per mi es la sopa, en totes les seves variants, amb verdures, amb carns, amb pa, amb llegums o amb peix.  Es un plat basic que ha alimentat durant segles a la població, des del principi de l’historia de la humanitat i sense dubte ha salvat a molta gent de patir fam.

Ja els hebreus eren aficionats a una mena de recepta de sopa, on bullien diferents carns i cereals amb aigua. Tant els grecs com els romans també eren molt aficionats a les sopes, sobre tot la sopa de farro, que consistia en posar a bullir en aigua civada triturada, cigrons, verdures, fruites i formatge. Es diu que l’emperador Nero es prenia cada dia un plat de brou que li feien amb porros, ja que ell creia que li protegia les cordes vocals.

A casa nostra les sopes han estat una base de les nostres cuines, antigament es distingia el fet de “fer sopes” que normalment sempre es feien amb pa, de les “escudelles”, on es barrejaven verdures i llegums.  Al llibre de receptes del fra Francesc del Santíssim Sagrament, ja s’expliquen receptes de diferents sopes i escudelles on es fa servir, carns, peix, cigrons, espinacs, bledes, mongetes, faves seques, castanyes, carbassa, peix, etc……..

Avui farem una recepta amb un producte que durant molts anys s’ha considerat de pobres “crema de carbassa” que no deixa de ser una sopa que es tritura deixant-la amb la textura d’un puré i afegint crema de llet o iogurt.

Sobre l’origen de la carbassa hi han diferents fonts, uns asseguren que  va arribar a casa nostra a partir de la descoberta d’Amèrica i altres ens parlen que el seu origen el trobarem sense dubte a Àsia Meridional i asseguren que ja es cultivava entre hebreus i egipcis.

Durant els segle XVIII a casa nostra era un producte molt preuat i es feia servir com acompanyant d’altres productes com les cebes, l’arròs o be en sopes, cremes i com no, com base principal de postres dolços com coques o com cabell d’àngel.

La carbassa pertany a la família de les cucurbitàcies, amb mes de 850 espècies diferents. Te moltes propietats nutritives, compte un 90% d’aigua per això es un aliment rehidratant, ric en vitamina A i carotens bons per el funcionament de la pell, les mucoses, els ossos, el sistema immunitari a demes de tenir antioxidants. També te vitamina C, E, K, B6, B2, B9, B5 fibra, magnesi, manganès, potassi i coure.

Existeixen varietats de carbasses d’estiu i d’hivern. Les d’estiu tenen la pell mes clara i fina que les d’hivern així com una conservació molt mes curta.

Les d’hivern tenen la pell mes gruixuda, menys quantitat d’aigua i molt mes dolça. Te una conservació en el temps molt mes llarga i entre les varietats mes conegudes son la cidra, una carbassa de pell molt dura, verda amb taques blanques, de carn amb un color groc molt suau i es fa servir bàsicament per elaborar el cabell d’àngel. La carbassa Peregrí amb forma d’ampolla estrangulada. També existeixen altres varietats de carbassa encara que menys conegudes, com són l’americana, la gruixuda de Paris, la plena de Nàpols, la Vermella de Etampes, la verda Espanyola, la botonera i la carbasseta de Brasil.

p1140146

Ingredients.

  • Una carbassa de uns 2 quilos mes o menys.
  • 2 cebes de figueres.
  • 2 grans d’alls.
  • 1 porro.
  • 1 poma reineta.
  • 1,500 litre de brou de pollastre o de verdures.
  • 150 ml de crema de llet.
  • un xic de nou moscada.
  • sal i pebre.
  • 5 culleres d’oli d’oliva verge extra.
  • 1 cullerada de mantega.

Per guarnir.

  • Uns daus de carbassa.
  • Una cullerada d’oli d’oliva verge extra arbequina.
  • Una cullerada de mantega.
  • 1 culleradeta de sucre morè.

p1140235

Temps d’elaboració.

60 minuts.

p1140233

Elaboració.

  1. Primer de tot us vull explicar per els que no heu fet servir la carbassa a la vostra cuina, que una de les dificultats que ha vegades es presenta es el fet de pelar-la ja que te una pell molt dura. Si això es una dificultat una solució es tallar-la a trossos i posar-los a escaldar amb un pot amb aigua calenta o fer-la com he fet jo avui al forn durant uns 15 o 20 minuts perquè la feina de pelar-la sigui mes fàcil a demes de caramel·litzar-la. També podem tallar-la a rodanxes i pelar.la com si es tractes de una poma. Això dependrà de el que mes us agradi o es sigui mes fàcil, es qüestió de provar.
  2. Be després d’aquesta explicació entrem de ple a la recepta, comencem per tallar per la meitat la carbassa, reservem un tros per fer la guarnició, la resta l’emboliquem en paper de plata i posem a escalivar al forn uns 15 minuts. El fet de posar la carbassa al forn es una manera de per una part facilitar el fet de pelar-la i per altre de caramel·litzar-la de manera que ajudem a treure la seva dolçor.
  3. Una vegada que han passat els 15 minuts, la retirem del forn, deixem refredar una mica, la pelem, traiem les llavors amb una cullera i tallem la carn a daus.
  4. Tallem les cebes en juliana, el porro a rodanxes, els alls els pelem i tallem per la meitat, la poma la pelem trèiem el cor, la tallem a daus i reservem.
  5. Ara posem l’oli i la mantega en una cassola, posem la ceba que teníem tallada en juliana, el porro a rodanxes i els dos grans d’all.  Deixem fer uns 5 minuts a foc  i afegim a la cassola la carbassa i la poma. Deixem fer uns 5 minuts mes a foc mig i salpebrem.
  6. Tirem a la cassola el brou i deixem bullir a foc mig uns 20 minuts, fins que veiem que la carbassa esta tova.
  7. Mentre es van fen les verdures, posem l’oli i la mantega en una paella a foc baix i posem a caramel·litzar els daus de carbassa que teníem reservats. Deixem fer uns 10 minuts i afegim la culleradeta de sucre morè. Quan veiem que estan daurats per tot a reu i tous, tirem una mica de nou moscada i ja podem retirar del foc.
  8. Ara comprovem si les verdures estan fetes, les retirem del foc i ho triturem amb la batedora, fins deixar una crema ben fina. Rectifiquem de sal si es necessari, afegim la nata i tornem a triturar.
  9. A l’hora de servir  posem la crema en un bol o plat fondo, posem els daus de carbassa caramel·litzats al centre del plat i fem un cercle amb oli d’oliva arbequina. També ho podeu servir d’una forma mes original, podem posar al centre del plat en forma de muntanya els daus de carbassa caramel·litzada i la crema la servirem a taula en petites gerretes perquè cada comensal se la pugui servir al plat al voltant del daus de carbassa.
  10. Que us sembla es un plat econòmic, nutritiu, ràpid i fàcil de fer però que queda realment genial.
Publicat dins de Viatges | 1 comentari