Pastis Cardinal.

Avui us vull presentar un postra que particularment m’agrada molt, el pastis Cardinal, l’he fet varies vegades i sempre ha estat tot un èxit.

Aquest postra el vaig provar per primera vegada al venir a viure a Terrassa i el vaig descobrir a la pastisseria Turull, hi em va semblar genial. Des de les hores i durant força temps estava convençuda que era una especialitat terrassenca, fins que un dia lleguin un llibre de postres vaig descobrir que en realitat es un postra Austríac, concretament de Viena, introduit a Mallorca pel pastisser propietari de la pastisseria Pomar, després de fer un curs de cuina a Barcelona impartit per un pastisser Austríac.

Es un pastis amb una massa suau, flonja i deliciosa sense dubte, ideal per aquells que com a mi us agradi la nata.

Ingredients.

Ingredients per el pa de pessic.

  • 5 rovells d’ou.
  • 4 ous sencers.
  • 70 g de sucre.
  • 70 g de farina tamisada.

Per la merengue:

  • 5 clares d’ou.
  • 115 g de sucre glaç.
  • Un parell de gotes de suc de llimona natural.

Pel farcit:

  • 1 litre de nata per a muntar.
  • 70 g de sucre glaç.

Temps d’elaboració.

50  minuts.

Elaboració.

  1. Primer de tot començarem per muntar la nata amb el sucre, tapem el bol amb paper film  i  deixem unes 3 hores a la nevera.
  2. Pre escalfant el forn a 180º.
  3. Ara agafem dos papers vegetals i amb l’ajuda d’un plat d’uns 20 cm, dibuixem amb llapis un cercle en cadascun d’ells, li donem la volta per evitar que el llapis estigui en contacte amb el pastis. Posem cada paper en dos safates de forn, els pintem de mantega i reservem.

Pa de pessic.

  1. Posem en un bol els ous, els rovells i el sucre. Ho batem amb una batedora elèctrica, fins que dobli el volum . Afegirem la farina tamisada i ho batarem  amb moviments suaus amb una llengua de cuina.
  2. Posar en una màniga pastissera i reservar.

Merenga:

  1. Ara posem les clares en un altre bol, afegim un parell de gotes de suc de llimona i batem fins que comenci a agafar consistència. Anem afegint el sucre en forma de pluja, ho acabem de muntar.
  2. Ho posem en una màniga pastissera.

Muntatge del pastis.

  1. Tallem la punta de la màniga pastissera on tenim la massa de pa de pessic, i anem fent cercles fins acabar la massa. Ara fem el mateix amb l’altra màniga pastissera fins acabar la merenga. Posem pel damunt una mica de sucre glaç a les dos preparacions i enfornem.
  2. Deixem coure 10 minuts i canviem les safates de posició, la de sota la posem a dalt i al reves. Deixem uns minuts mes,  fins comprovar que la massa esta feta i lleugerament daurada. Retirem del forn i deixem refredar a sobre d’una reixa. Una vegada ja està freda retirem amb compte el paper vegetal i col·loquem el primer cercle en una safata de servir.
  3. Traiem  de la nevera la nata muntada que teníem reservada, la posem en una màniga pastissera i anem omplint el cercle,  jo vaig fent munts un al costat del altre, fins acabar la nata. Tanquem amb l’altre cercle, posem una mica de sucre glaç per sobre i guardem a la nevera fins l’hora de servir.
  4. A l’hora de servir l’he acompanyat amb un bol amb xocolata 70% desfet, perquè cada comensal es pugi posar una mica per sobre si vol.

 

 

 

Anuncis
Publicat dins de Postres | Deixa un comentari

Crema de carbassa amb bolets i curri.

 

Encara que sembla mentida, com mostra aquesta foto, el diumenge passat vam fer una calçotada amb els amic i alguns anaven amb màniga curta, va fer un dia genial amb un solet magnífic que vam aprofitar sense dubte.

Però el dilluns, ostres ha tornat el fred les previsions son de nevades, així que ja sigui per veure el cel tant gris o sentir les previsions meteorològiques, en venia de gust fer un plat calent i reconfortant així que aprofitant que el divendres vaig comprar una carbassa preciosa i encara en queden uns quants bolets que vaig conservar congelats, m’he decidit per fer una crema de carbassa acompanyada d’uns quants bolets.

Que seria l’hivern sense els nostres brous, sopes, cremes, etc. Jo personalment durant els mesos  d’hivern un dia a la setmana, faig una bona escudella, amb gallina, pollastre, una mica de pilota, unes salsitxes, un tros de costella de vedella,  ossos de vedella, de porc, uns cigrons, col, patata, pastanagues i api. La carn que queda la trituro i faig unes croquetes, el brou el colo i el guardo a la nevera, que la meva filla quan arriba de treballar tard li encanta un bon plat de sopa.

Les cremes m’agraden molt i sobre tot sento debilitat per la de carbassa; l’he fet de diferents maneres amb patata, amb pastanaga, amb poma, amb crema de llet, amb llet, acompanyada de foie, amb crostons de pa, amb ceba caramel·litzada, amb una mica de foie o amb una mica de mascarpone ………. m’agrada el punt dolç que te la carbassa una vegada caramel·litzada i m’encanta la seva textura en boca, que sense dubte per mi es una de les millors cremes.

La carbassa ens va arribar a Catalunya juntament amb les patates, després de la conquesta d’Amèrica, durant el segle XVIII a casa nostra era un producte preuat a la cuina, en totes les seves varietats, sobre tot per fer estofats, cremes, sopes i com no, magnífics postres.

Ingredients.

  • 1 Carbassa ( 1 quilo i mig mes o menys).
  • 2 pomes Golden o reineta.
  • 2 cebes dolces.
  • 1 porro.
  • 1 litre de brou de pollastre (si sou vegetarians feu un brou de verdures)
  • 100 ml de llet evaporada.
  • 300 g de bolets de temporada.
  • 1 vaset de vi de Porto.
  • 1 culleradeta de curri.
  • un xic de nou moscada.
  • un grapadet de llavors de sèsam torrat.
  • Oli i sal.

Temps d’elaboració.

45 minuts.

Elaboració.

  1. Rentem la carbassa i la posem en una safata al forn que tindrem escalfat a 200º; uns 20 minuts es suficient perquè ja estigui una mica tova.
  2. La traiem del forn, deixem temperar, la tallem per la meitat retirem les llavors i fils que trobem. Amb l’ajuda de una cullera anem traiem la carn de la carbassa. Si no voleu posar-la al forn podem tallar la base de la carbassa i la pelem amb compte, la tallem per la meitat i amb l’ajuda d’una cullera traiem les llavors i els fils que les acompanya. Si decidiu fer-ho en cru teniu que tenir uns bons ganivets perquè la pell de la carbassa es realment dura.
  3. Ara posem una cassola al foc amb unes 4 cullerades d’oli i sofregim a foc mig les cebes tallades en juliana i el porro a rodanxes (no importa que els trossos no siguin massa petits ja que després ho triturarem).
  4. Quan veiem que la ceba i el porro  ens queda ben transparent afegim a la cassola les pomes pelades i tallades a trossets. Donem unes voltes i afegim la carn de la carbassa que teníem reservada. Deixem uns 8 minuts perquè es caramel·litzi una mica, afegim el porto, la culleradeta de curri, el xic de nou moscada, el brou fins cobrir la carbassa i salpebrem. Deixem bullir uns 20 minuts.
  5. Mentre tant es fa la verdura; posarem una paella al foc amb una mica d’oli, saltegem els bolets amb un parell grans d’alls tallats a rodanxes, salpebrem, deixem uns 5 minuts i retirem.
  6. Quan han passat els 20 minuts i veiem que la carbassa està feta, rectifiquem de sal si es necessari, retirem la cassola del foc i triturem fins que ens quedi amb una textura ben fina. Afegim la llet evaporada i ho barregem. Jo poso poca llet evaporada,  ja que m’agrada que alleugeri la crema, però no m’agrada que tapi el gust de la carbassa, ara be, vosaltres la proveu i decidiu si voleu mes quantitat  o no.
  7. A l’hora de servir posarem la crema de carbassa en un bol o un plat fons, posarem els bolets al centre del plat, tirem una mica de llavors de sèsam torrat per sobre, un rajolí d’oli d’oliva verge extra i ja podem servir, boníssim!!!!!!

 

Publicat dins de Bolets, Cuina vegetaria, Sopes i cremes | Deixa un comentari

Truita de riu Ainhoarra.

 

A l’octubre aprofitant que anàvem a visitar al meu cunyat a Aratxabaleta, vam fer un petit recorregut per el Pirineu basc-francès, la zona de Iparralde o país basc del Nord, es la zona de territoris històricament del país basc però sota l’administració francesa. Esta constituïda per les tres províncies històriques de la Baixa Navarra ( Nafarroa Beherea, Lapurdi i Zuberoa).

Hem estat varies vegades i es una zona que ens encanta, pobles com Espelette o Ainhoa son preciosos, la zona es coneguda per el seu cultiu de pebrots amb denominació de origen “Pebrots d’espelette”. Es un poble totalment típic basc, amb les seves cases tradicionals de fusta o de obre, pintades de blanc i vermell, amb rests de pebrots penjats a les façanes.

 

Amb el record dels paisatges, les olors i els sabors avui he fet una recepta molt antiga que es feia al restaurant Oppoca, a la població d’Ainhoa, quan el seu cuiner era Enri Sentenac, parlem de fa molts anys. “Truita Ainhoarra”, es una recepta genial que barreja d’una forma magistral un producte molt assequible, com es la modesta truita de riu, amb un magnífic i senyorial fetge gras fresc, un mar i muntanya molt de casa nostre.

Jo no soc massa fanàtica de la truita de riu, però molt de tant en tant faig, sobre tot perquè a la meva mare l’encanta, i tinc que reconèixer que feta així queda realment bona.

Ingredients.

  • 4 truites de riu fresques.
  • 4 rodanxes de pernil ibèric.
  • 4 talls de fetge gras fresc.
  • 1 rodanxa de llimona.
  • Llet.
  • Farina.
  • una rodanxa de llimona.
  • sal i pebre.

Temps d’elaboració.

40 minuts.

Elaboració.

  1. Demanarem al nostre peixater que ens netegi de budells i d’espina central les truites, sense arribar a trencar-les del tot han de quedar unides per el cap i la cua, com un llibre. A la recepta original, la truita es fa amb l’espina, però a mi m’agrada mes sense.
  2. Una vegada a casa les rentem sota l’aixeta del aigua i posarem en remull amb una bol amb llet. Deixem uns 10 minuts, escorreguem i assequem amb paper de cuina.
  3. Ara les salpebrem i les passem per una mica de farina. Posem unes 2 cullerades d’oli en una paella i quan esta calent posem a fregir les truites.
  4. Les deixem daura i quan veiem que ja estan fetes les retirem de la paella i emboliquem cada truita amb el tall de pernil i les anem posant amb els plats.
  5. Col·loquem el tall de foie a sobre de cada truita i les donem un toc de forn. Nomes uns tres segons, ja que si ho deixem mes el foie es fondrà, simplement s’ha escalfar una mica.
  6. Ho trèiem del forn amb compte de no cremar-nos amb el plat, posem una rodanxa de llimona sobre de la truita, un xic de sal maldon per sobre del foie i ja podem servir.

 

 

 

 

 

 

Publicat dins de Peix i Marisc | Deixa un comentari

Hamburguesa amb formatge provolone i ceba caramel·litzada.

 

Dissabte a la nit, estic a casa amb el pijama, una peli preparada, avui toca una de les que m’agraden a mi, comèdia francesa, i per sopar tinc preparats tots els ingredients per fer unes hamburgueses amb formatge i ceba caramel·litzada, genial!!!!!!

Avui faré una hamburguesa clàssica, amb carn de vedella sal, pebre i res mes.

Es una recepta molt senzilla de fer sense massa secrets i potser per això encara requereix ingredients de mes qualitat. La carn com sempre us dic, sempre piqueu-la vosaltres a casa o be a la carnisseria al moment, demaneu un bon tros de vedella amb una mica de grassa i que us la passin per la picadora, mai compreu la carn ja picada i envasada. Salpebrarem la carn i deixarem reposar una bona estona a la nevera, abans de formar les hamburgueses.

Jo he fet servir un formatge provolone, un formatge  italià de vaca amb una textura suau i un sabor fumat característic. Al mercat trobarem dos tipus de Provolone un dolç i altre picant.

El pa es fonamental, compreu els panets que mes us agradin però sempre al vostra forn de confiança. Jo sempre el torro una mica, just abans de posar l’hamburguesa, trobo que queda molt mes bo.

A l’hora de fer les hamburgueses es important tenir la graella ben calenta, suquem cada hamburguesa amb oli per cada banda i les posem a la graella. Senzill oi?.

Les hamburgueses normalment s’associen al menjar brossa, però res mes lluny de la realitat, sempre que fem servir bons ingredients, bona carn, oli i com no un bon pa. Tot això acompanyat de una mica d’enciam, una ceba ja sigui confitada com la recepta d’avui o feta a la graella, formatge, tomàquet i ja tenim un plat molt complert, que podem completar amb unes patates i una amanida. Un sopar complert per fer un cap de setmana.

Al segle XVII, els vaixells que arribaven de Rússia al port alemany de Hamburg, el mes importat d’Europa a la època,  portaven les seves costums gastronòmiques com el steack tàrtar, amb la carn picada molt petita. Amb aquesta època el port d’Hamburg era el port que feia de pont per tots el emigrants europeus que anàvem cap a Amèrica, sobre tot alemanys que fugien de la revolució de març de l’any 1848. El port mes habitual d’arribada va ser sense dubte al port de New York i es aquí, on es van instal·lar diversos restaurants que oferien  filets a l’estil d’Hamburg, el “Hamburg Steak”, al gust dels mariners alemanys que eren els clients mes habituals. Ràpidament el “hamburg steak” va agafar popularitat, gracies sobre tot a la seva facilitat en la preparació. Es tractava bàsicament amb un filet de carn de vedella picat a ma, a vagades fumat, servit normalment cru juntament amb ceba i unes molles de pa.

P1120824

Ingredients.

Per les hamburgueses.

  • 500 g carn picada de vedella.
  • Sal i Pebre.

Per completar.

  • 4 panet amb cereals o aquells que us agradin mes.
  • Una mica de créixens, canonges o enciam.
  • 150 g de formatge provolone.
  • 1 tomàquet verd.
  • 1 pebrot vermell.
  • 1 ceba tendra.
  • 1 cullerada de mel.
  • oli d’oliva.
  • Mostassa de Dijon.
  • Maonesa.

P1120897

Temps d’elaboració.

40 minuts.

Elaboració.

  1. Comencem la nostra recepta preparant la ceba confitada, la tallem en juliana i la posem en un casso con un raig d’oli i una culleradeta de mantega. Deixem confitar a foc molt fluix, posem un xic de sal i una cullerada de mel. La deixarem al foc uns 30 minuts, fins que estigui ben tova. Ens ha de quedar amb l’aspecte d’una melmelada.
  2. Posem la carn picada en un bol i salpebrem. Barregem amb una forquilla o amb les mans fins que tots els ingredients s’integrin perfectament. Separem la carn en quatre parts iguals i li donem forma d’hamburguesa, ho podem fer amb les mans i amb un cercle de cuina o be amb un motllo que es ven especial per hamburgueses. Les posem en una safata i reservem.
  3. Tallem el pebrot vermell a lamines i les posem a fregir en una paella amb una mica d’oli. Quan estan fets el trèiem de la paella i reservem.
  4. Posem una planxa al foc i quan esta ben calenta posem a fer les hamburgueses que les tindrem sucades per les dos bandes amb oli,  les deixarem uns 3 minuts per cada costat, ara posem a sobre el formatge provolone i deixem 2 minuts mes.
  5. Si us agraden les hamburgueses mes fetes deixar-les una mica mes a la planxa.
  6. Obrim els panets, torrem les dos meitats a la graella o en una torradora. La base la suquem amb la maonesa, a sobre posem les enciams, una rodanxa de tomàquet i sobre l’hamburguesa amb el formatge.
  7. Sobre la hamburguesa posem les lamines de pebrot i la ceba caramel·litzada per acabar el plat. Ara suquem l’altre meitat del panet amb una mica de mostassa i tapem la nostra hamburguesa.
  8. La podem menjar tal qual o be acompanyar amb unes patates fregides o una amanida.

 

Publicat dins de Aperitius i entrants, Carns i Aus | 3 comentaris

Cassoletes de brandada de bacallà i poma caramel·litzada.

Com cada any han arribat les festes de Nadal i com cada any ja hem teniu ficada a la cuina com una boja preparant els diferents àpats que devorarem sense pietat, el sopar de la nit de Nadal, el dinar de Nadal i com no el de Sant Esteve, que ens ajuntem 22 persones a casa.

Aquest any he seguit amb els menús tradicionals, per la nit de Nadal: Un còctel de gambes i després el garrí. Per el dinar de Nadal, el brou amb galets, la carn d’olla i pollastre de pagès farcit i el dia de Sant Esteve, uns entrants variats, després els canelons i per últim una cassola d’ànec rostit amb naps, destinat per aquells que sempre tenen un “foradet buit”, i a la família hi ha uns quants.

D’entrants he preparat una safata amb gambes al whisky, uns xampinyons farcits amb brandada de bacallà, uns canapès de salmó fumat, uns de paté amb una nou, altres de formatge amb herbes i mig gra de raïm, unes torradetes amb foie i ceba caramel·litzada, unes amb foie i mango caramel·litzat, altres amb salmó marinat i una tàpera, dos safates de salmó marinat amb remolatxa i per últim unes cassoletes amb brandada i poma caramel·litzada.  En general son entrants molts fàcils de fer; tant la brandada, com la ceba i la poma caramel·litzada es podem fer amb anterioritat, omplir els xampinyons i deixar per ultima hora el gratinat.

La brandada es una mena d’all i oli però amb bacallà i sense ou, es senzill de fer, molt versàtil i realment saborós. Podeu fer-la servir com avui per uns entrants, o be per farcir uns pebrots del piquillo i com no, per fer uns canelons molt especial.

Ingredients per les cassoletes de brandada.

Per la brandada.

  • 600 g de bacallà dessalat.
  • 2 patates kennebec.
  • 200 ml d’oli.
  • 100 ml de llet.
  • 4 grans d’alls.
  • sal.

Per les pomes.

  • 2 pomes Golden.
  • 1 cullerada de sucre morè.
  • 1 cullerada de mantega.

Temps d’elaboració.

Elaboració.

  1. Per començar la recepta pelem els alls i els posem a confitar en un cassó, que amb foc baix i deixem confitar uns 15 minuts. Es important confitar-los i no fregits, per això l’oli ha de bullir suaument. Una vegada confitats retirem el casso del foc i deixem a temperar.
  2. Ara posem el bacallà en un cassó amb una mica d’aigua, la justa per que cobreixi el bacallà. Ho posem al foc i quan arranca el bull ho deixem 1 minut i retirem ràpidament del foc. Ho colem i reservem.
  3. Netegem el bacallà de pell i d’espines, el trenquem amb les mans i ho posem al got de la batedora. Afegim els alls confitats així com una mica del oli que tenien reservat, ho comencen a batre com si féssim una maonesa, i mentre ho batem anem afegint la resta d’oli i la llet fins aconseguir una textura de crema espessa.
  4. Ho provem, rectifiquem de sal si fos necessari i reservem.
  5. Ara farem la poma caramel·litzada, pelem les pomes les tallem a quarts i les tallem a rodelles fines mes o menys de mig centímetre. Les posem en un cassó amb la mantega, repartim per sobre el sucre morè i deixem caramel·litzar a foc molt baix. Quan estan fetes amb un bonic color daurat, les retirem i deixem refredar una mica.
  6. Per muntar el plat posarem la nostra brandada amb una copa o gotet petit, posem per sobre dos o tres rodelles de poma i cap a taula.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Publicat dins de Aperitius i entrants | 2 comentaris

Figues amb formatge.

Hi ha alguna cosa mes meravellosa que seure sota una figuera, mentre els raigs del sol es van filtren entre les fulles, estirar la ma, agafa una figa i posar-te-la  a la boca, sentir la seva dolçor i la seva olor, ostres crec que no hi ha res millor.

“Cada dia al jardí me’n vinc de matinet, vora la font, amb figues de les de coll de dama.
I em besa l’aire, sense cap fressa ni cap flama, i ara prenc una figa, ara prenc un glopet.”Josep Carner. Els fruits Saborosos. 1928)

Avui farem un entrant amb aquesta fruita i marinarem la seva dolçor amb un punt salat com es el formatge i el pernil. El resultat us asseguro que es sensacional, fàcil de fer, ràpid i que agradarà a tothom. Es un entrat ideal per fer aquest dies de festa, ja que permet fer-ho amb antelació.

Les figues formen part de la dieta mediterrània des de l’època dels egipcis, de fet a la piràmide de Gizeh, hi apareix representada la recol·lecció, per els grecs quan fundaven una ciutat sempre plantaven una figuera per assenyala el lloc de reunió.

En l’actualitat el major productor de figues es Turquia, als països catalans havia estat el conreu dominat però poc a poc va estar substituïdes per altres cultius.

La varietat que he fet servir avui, Coll de Dama es recol·lecta des de primers d’agost fins finals de Novembre, es una figa grossa, arrodonida i carnosa, per mi es la millor, sense dubte. Als nostres mercats podem trobar tant la varietat verda com la negra.

Ingredients per 4 persones.

  • 12 figues coll de dama negra.
  • 6 lamines de pernil ibèric.
  • 200 g de formatge crema.
  • 200 g de formatge feta.

Elaboració.

  1. Rentem les figues les assequem be amb paper de cuina i les obrim fent un tall en forma de creu però sense arribar a la base.
  2. Ara posarem en un bol el formatge crema (tipus Philadèlfia) i el formatge Feta, a parts iguals el aixafem i barregem fins aconseguir una crema homogènia.
  3. Anem posant una mica de la crema de formatge dintre de la figa obrin-la una mica.
  4. Col·loquem les figues en un safata i rematem el plat posant una mica de pernil amb forma de rul·lo sobre el formatge i llestos, un entrant molt bo i fàcil de fer, proveu-lo i ja en direu………

 

Publicat dins de Aperitius i entrants | Deixa un comentari

Espaguetis amb salmó i crema.

 

Aquest es un plat que he fet moltes vegades, sobre tot per sopar quan els nens anàvem encara al col·legi, això si, els feia sense pebre i sense salmó fumat, a la meva filla no li agradava. Era una manera de combinar pasta i peix de una manera fàcil i rapida de fer.

També feia pasta amb rap, sèpia i calamars amb salsa de tomàquet que era un dels seus plats preferits. Ostres tinc un munt de records que aquells temps!!!!!!!! es curiós com quant torno la mirada enrere, sempre en venen sabors, textures i olors de la nostra cuina, els esmorzars dels caps de setmana, ous ferrats, tomàquet fresc passat per la paella i una mica de bacó, els dinars a casa dels avis, els sopars a casa amb els amics, amb unes enormes truites de patates, les partides de parxís interminables i els nens sense parar de jugar………..

La paraula espaguetis es fa fer servir per primera vegada al poema Li maccheroni di Napoli  (Antonio Viviani, 1824) i es el diminutiu de “spago” que vol dir “cordo”. Els espaguetis es consumien en un principi acompanyats amb una mica d’oli, formatge i pebre negra, va ser a partir del segle XVIII, quan es va començar a fer servir tomàquet.

De pasta, avui dia trobem als nostres mercats una gran varietat de marques, jo sempre que puc compro la marca Sanmartí, una empresa petita de Caldes de Montbui que fan pasta des de el segle XVIII, proveu la seva pasta per canelons es genial. Els espaguetis de la marca Garofalo, una pasta italiana que trobem als supermercats també els trobo bons i com no tenim la pasta fresca, que cada vegada mes trobem amb facilitat als nostres mercats.

Ara mentre escric aquesta recepta em ve al cap el dia que li vaig dir a un antic company de feina italià, que posava crema als espaguetis per fer-los a la carbonarà, ostres la seva cara va ser tot un poema, segons en va explicar a Roma no es posava mai crema de llet, per ell era un sacrilegi, jo em vaig quedar a quadros,  ja que fins a les hores pensava que era la recepta típica……………………..

Ingredients per 4 persones.

  • 400 g d’espaguetis.
  • 1 tall de salmó  fresc de 350 g tallat a daus, sense espina.
  • 200 g de salmó fumat.
  • 1 ceba de figueres grossa o 2 mitjanes.
  • 2 dents d’alls.
  • 130 ml de crema de llet.
  • 1 iogurt natural.
  • 2 rovells d’ou.
  • 1 raig de brandi.
  • 25 g de mantega.
  • oli verge extra.
  • sal i pebre.

Temps d’elaboració.

20 minuts.

Elaboració.

  1. Posem una olla al foc amb aigua i sal fins al punt d’ebullició, a les hores aboquem els espaguetis i deixem fer uns 10 minuts, si us agrada al “dente” o be un parell de minuts mes si us agrada una mica mes feta (sempre es convenient seguir les instruccions del envàs)
  2. Netegem els filet de salmó, li trèiem les espines, la pell i el tallem a daus. Els salpebrem i reservem.
  3. Mentre tant comencem a fer la salsa, que es fa realment rapit. Posem en una paella de ferro, una culleradeta de mantega amb l’oli, quan esta calent aboquem la ceba ratllada. Salpebrem i deixem fer a foc mig, fins que la veiem transparent.
  4. Ara afegim  el raig de brandi, remenem una mica deixant evaporar.
  5. Afegim la crema de llet, els daus de salmó i deixem evaporar la crema uns 5 minuts.
  6. Retirem la cassola del foc i afegim els dos rovells d’ou, el iogurt i el salmó fumat. Ho barregem i reservem.
  7. Escorreguem els espaguetis, els aboquem a la cassola amb la salsa. Ara es el moment de provar i rectificar de sal si es necessari. La pasta ha de quedar impregnada amb la salsa però mai inundada en ella, ja que seria una manera d’arruïnar el plat. No suporto quan demano pasta i la porten flotant amb salsa.
  8. Per últim repartim per sobre el cibulet si us be de gust i a taula.

Publicat dins de Pasta, Peix i Marisc | 5 comentaris