Coca amb sardines marinades.

 

P1130196

Ostres, fa mes d’un mes que no he tingut temps de fer cap entrada al bloc, i vosaltres us direu: be potser ha estat de vacances o s’ha tornat una mica mandrosa……….. pues res d’això, la veritat es que portem des de finals de Maig uns mesos molt i molt moguts. Així que he anat cuinant però no he tingut temps de posar-me a escriure, !!!qui diria que estic jubilada!!!

També he estat ocupada preparant la festa d’aniversari del meu marit,  65 anys, així que li hem muntat una festa sorpresa amb els amics, 62 persones en total, ha estat magnífic, hem reunit família, amics de quan era petit i vivia al carrer Cartagena,  amics d’estudi de Batxillerat, d’excursions i sortides, d’universitat, de feina, de viatges, etc…………….De veritat que va estar una festa molt i molt maca, val la pena l’esforç sense dubte, per estar rodejats d’uns amics únics.

Així que ja veié-ho que he estat molt i molt enfeinada, i no es cap excusa……………

Be, entrant de ple a la recepta d’avui, he volgut compartir una super fàcil de fer, molt lleugera, estiuenca  i boníssima, ideal per aquest dies d’estiu ” Coca amb sardines marinades”. Jo aquesta vegada l’he fet amb pasta de full, però es pot fer amb pa ullat una mica torrat o amb una massa feta amb farina, aigua, sal i oli.

Estem en plena temporada del peix petit blau, seitons i sardines, així que val la pena aprofitar el moment. La sardina es un aliment molt interesant, compte un 10 % del seu pes en greix insaturat,  amb nombrosos efectes beneficiosos sobre l’organisme. Per altra banda, té un 17% de proteïna, tota d’alt valor biològic, perquè conté tots els aminoàcids essencials i és molt digerible.

Compte gran quantitat de vitamines del grup B, entre les quals destaquen la B12 i la B1, Vitamines liposolubles com la A, D i E, Iode, Magnesi, Ferro i Calci. Els greixos de la sardina contenen una proporció elevada d’àcids grassos essencials omega-3, essencials per controlar el nostre colesterol i molt saludable per la nostra salut cardiovascular.

P1130182

Ingredients per 4 persones.

  • 1 placa de pasta de full.
  • 1/2 quilo de sardines ben fresques.
  • 4 tomàquets madurs
  • 1 cullerada de ceba trinxada ben menuda.
  • vinagre balsàmic
  • oli d’oliva verge.
  • Cibulet.
  • sal.

P1130192

Temps d’elaboració.

Uns 60 minuts per netejar i marinar les sardines. 15 minuts per acabar el plat.

P1130188P1130191

Elaboració.

  1. El primer pas  d’aquesta recepta serà la preparació de les sardines marinades, ja que necessita una mica mes de temps. Si voleu les podeu preparar el dia abans i guardar-les a la nevera. Com  us he comentat altres vegades jo les congelo, per evitar qualsevol problema amb el anisakis famós.
  2. Comencem a neteja les sardines; les tallem el cap, les netegem de espines i d’escates, les fem a filets, les posem en un recipient amb aigua ben freda i sal durant uns 30 minuts, a la nevera.
  3. Després les colem i es posem al mateix bol amb vinagre de vi blanc. Deixem a la nevera 25 minuts mes.
  4. Quan han passat els 25 minuts colem els filets de sardines i els eixuguem amb paper de cuina. Els posem en un bol i els cobrim amb oli d’oliva verge extra i reservem fins l’hora de servir.
  5. Ara posarem la placa de pasta de full en una safata al forn, uns 5 minuts mes o menys. Una vegada feta la retirem i deixem refredar.
  6. Per fer el tàrtar de tomàquet, tallem els tomàquets per la meitat, els buidem una mica de llavors, per eliminar una mica de líquid i els ratllem  amb un ratllador manual. Ho posem en un bol i ho barregem amb la ceba tendra tallada ben petita, juntament amb un xic de sal i un bon raig d’oli. Ho reservem a la nevera una estoneta, perquè agafi una mica de cos.
  7. A l’hora de servir muntem el plat, tallem la pasta de full, en 5 tires, les col·loquem en una safata de pissarra. Les cobrim amb el tàrtar de tomàquet, a sobre posem els filets de sardines escorreguts del oli. Per últim cobrim els filets amb tàrtar i guarnim amb el cibulet tallat petit.
  8. Es ideal com entrant o com un sopar original i molt fresc.

P1130195

 

Publicat dins de Aperitius i entrants | Deixa un comentari

Pollastre amb carxofes del Prat.

P1130013

Bon dia amics, no se si es la primavera o els quasi 62 any que estic a punt de complir, però el dia se’m fa curt i no en dona temps de res. La veritat es que cada dia la meva mare necessita mes atenció, així que encara que segueixo cuinant i gaudint, tinc menys temps per fer les entrades de les receptes. A demés portem des de Febrer que cada cap de setmana tenim dinars o sopars amb amics o família, han estat uns mesos genials, hi ha alguna cosa millor que poder cuinar i després gaudir-lo amb les persones que estimes??? No segur que no………Us diré que per mi, quan estic una mica estressada, el que mes en relaxa es posar-me a la cuina, una mica de musica i començar a cuinar, m’encanta es una manera senzilla de desconnectar amb els olors, les textures i els sabors .

Avui us vull cuinar una recepta molt i molt senzilla de fer, però que queda realment boníssima, sobre tot per mi, ja que com us he dit altres vegades m’encanten les carxofes:  “Pollastre amb carxofes”.

P1130006

Aquest plat el feia la meva mare que a la vegada l’havia heretat de la seva sogra, la meva avia per part de pare, que es deia Encarna,  encara que era nascuda a Navarra, va viure molts anys al Prat d’a on deia que havia après la recepta d’aquest plat.

Els avis es van casar a Navarra, però quan el meu pare tenia 1 any, van venir a viure a Barcelona, concretament al Prat de Llobregat ja que l’avi va entrar a treballar a ” Papelera Española”, juntament amb molta mes gent que venia del país basc. Després de un temps va passar a treballar, amb millors condicions, a “la Seda de Barcelona”, que també estava situada al Prat, allà vivien en una casa de lloguer fins al any 1952, en que va patir una embòlia i van marxar a viure a un pis al barri de Gracia. L’any 45 va entrar a treballar el meu pare.

Segons m’explicava el meu pare, quan ell era petit el Prat era un petit poble amb una població majoritàriament pagesa, que va canviar ràpidament amb la instal·lació de la Paperera i la Seda, així com de l’aeroport.  El pas de mà d’obra del camp a la fàbrica, l’arribada massiva de treballadors d’altres llocs i la consolidació de la setmanada en substitució de l’insegur jornal, contribuiran a alterar profundament la configuració social i cultural del Prat.

Al 1917, s’instal·la Paperera Espanyola; la Seda es va constituir el 23 de maig del 1925 gràcies a un acord tecnològic amb el hòlding HKI (que després es convertiria en AKU, per acabar formant Akzo), que acabada la Primera Guerra Mundial s’havia convertit en el gran productor de seda artificial a Espanya. Va tenir una època daurada als seixanta i setanta, amb l’explosió dels teixits de polièster. Era d’aquelles empreses com FECSA o altres, molt protectores amb els seus treballadors on contaven amb economat, biblioteca per els treballadors i les seves famílies, i que gracies a aquesta biblioteca jo vaig tenir l’oportunitat  de llegir els grans clàssics de ben joveneta. Tenien pisos socials, feien colònies d’un mes, pels fills dels treballadors i el dia de reis anàvem tota la família a rebre el regal que ens entregava el rei blanc amb persona.

Recordo també el “lote” que entregaven al meu pare, amb un pollastre del Prat mort, però amb plomes i tot. Va estar una època de grans records, com quan anàvem a buscar al meu pare a la feina algun dissabte, que feia torn de nit i anàvem a “Casa Alcaide“,  a esmorzar i el papa jugava al frontó amb els seus companys; era genial jo em sentia orgullosa de veure al meu pare jugar a pilota a ma i el veia com un veritable heroi.

P1120996

Temps d’elaboració.

1 hora i mitja.

P1140167

Ingredients per 4 persones.

  • 4 quars de pollastre o un pollastre sencer.
  • 6 carxofes.
  • 2 cebes de figueres.
  • 4 dents d’alls.
  • 1 cullerada de farina.
  • 1 branca de canyella.
  • una branca de romaní.
  • dos fulles de llorer.
  • un gotet de vi blanc.
  • un got de brou de pollastre.
  • sal i pebre.

P1130005

Per la picada.

  • 4 dents d’alls.
  • un grapadet d’ametlles.
  • un grapadet d’avellanes.
  • una branca de julivert.

P1130009

Elaboració.

  1. Tallem el pollastre a trossos, que no siguin massa grossos, a mi m’agrada tallar els quarts d’enrere  en tres trossos. Els salpebrem i reservem.
  2. En una cassola de ferro al foc, posem 4 0 5 cullerades d’oli, i quan està ben calent posem el pollastre i el deixem enrossir per tots els costats.
  3. Quan està ben daurat afegim la ceba que tindrem tallada amb juliana ben fina, i li donem unes voltes. Afegim els grills d’alls sencers, les dos fulles de llorer i la branca de canyella.
  4. Deixem sofregir uns 5 minuts i afegim les carxofes netes tallades a quarts, les deixem enrossir una mica i aboquem a la cassola el got de vi blanc i deixem evaporar.
  5. Ara abaixem el foc i afegim el brou, desfem la cullerada de farina en una mica de brou tebi i ho aboquem a la cassola. Tapem la cassola i deixem que es vagi fent poc a poc a foc lent.
  6. Deixem coure uns 3/4 d’hora i afegim a la cassola la branca de romaní i la picada, que tindrem preparada. Deixem coure 30 minuts mes i apaguem el foc.
  7. El pollastre ha de quedar ben melós i la salsa ha de quedar reduïda i una mica espessida.
  8. Proveu-lo i ja em direu que tal, queda realment de vici………………

P1130018

 

Publicat dins de Carns i Aus | 4 comentaris

Hamburguesa casera amb ceba caramel·litzada.

P1120899

Ja han arribat aquells dies assolellats en que be de gust dinar al porxo, gaudint de la caloreta i els fruiters amb flor.  I que millor fer-ho acompanyats d’uns bons amics, una copeta de vi i una barbacoa ja sigui de carn, verdures o peix.

Avui es compleixen tots els paràmetres d’un bon dia de primavera, fa un dia assolellat magnífic, venen a dinar un grup d’amics, dinarem al nostre porxo, comptem amb bon vi i com no farem una barbacoa, amb unes botifarres i com plat estrella, unes hamburgueses casolanes que queden realment espectaculars. Aquesta es una hamburguesa que faig a casa, tant de forma tradicional com dins un entrepà, acompanyada d’unes patates fregides  o be com avui fetes a la brasa o a la planxa coronada amb un bon formatge.

Si hi ha una recepta tant menyspreada com elogiada, aquesta es l’hamburguesa, tant es cataloga com menjar brossa que com un plat gourmet, però això dependrà sense dubte, de la qualitat dels productes que fem servir. Per això cal fer servir un bon pa de forn, res d’aquells que venen al supermercat, una bona carn de qualitat, picada al moment, sense cap additiu per conservar-la  i molt important, feta al punt, per que ens quedi ben melosa. Hem de pensar que estem fent hamburgueses no mandonguilles o filets russos, ostres us recordeu del filets russos de les nostres avies i mares? es una d’aquestes receptes que han desaparegut de les nostres cuines i no se perquè. Be seguint amb la meva idea de que ha de ser una hamburguesa, no soc gens partidària de afegir massa ou i mai afegir pa remullat amb llet o pa ratllat, ja que a les hores, ens quedaran bones, però estem fent un altre cosa. Jo per un 1 quilo 400 g de carn simplement afegeixo 1 rovell d’ou, la ceba confitada, la culleradeta de mostassa, all, julivert, sal i pebre.

Si a demés la fem com l’hem fet nosaltres avui a la brasa i acompanyada d’una amanida, sense dubte podem aconseguir un plat realment exquisit i d’allò mes sa.

Per aquesta recepta demano a la meva carnissera que amb passi la carn per la picadora; per cada quilo de vedella, 400 gr de cansalada del coll, trobo que d’aquesta manera queda molt mes melosa. A partir d’aquesta base podem afegir els ingredients que mes ens agradin o be simplement salpebrar-la, afegir una mica d’all i julivert i llestos. Jo en aquesta ocasió he afegit la ceba caramel·litzada que li dona una textura molt especial i suavitza  el seu sabor.

P1120829

La primera referència escrita que es coneix d’una recepta similar a l’actual hamburguesa es fa al llibre “De re coquinaria”, escrit per Marco Gavio un gastrònom romà, que explica la recepta del “Isicia Omentata”, un plat que era molt popular a l’època, sobre tot entre les legions romanes, ja que era fàcil de preparar i de transportar. Van ser els exercits romans que van introduir aquesta recepta amb la invasió de Germania. També al segle XIV els mongols i els turcs picàvem en trossos petits les peces de carn mes dures i de menys qualitat per fer-la mes mengívol.

Al segle XVII, els vaixells que arribaven de Rússia al port alemany de Hamburg, el mes importat d’Europa a la època,  portaven les seves costums gastronòmiques com el steack tàrtar, amb la carn picada molt petita. Amb aquesta època el port d’Hamburg era el port que feia de pont per tots el emigrants europeus que anàvem cap a Amèrica, sobre tot alemanys que fugien de la revolució de març de l’any 1848, s’estima les arribades als ports de NY i Pensilvania d’uns 8.000.000 d’alemanys i en l’actualitat es comptabilitzen en uns 50.000.000 de descendents dels primers, de fet es el grup ètnic mes números a EEUU per sobre dels irlandesos o Anglesos.

El port mes habitual d’arribada va ser sense dubte al port de New York i es aquí és on es van instalar diversos restaurants que oferien  filets a l’estil d’Hamburg, el “Hamburg Steak”, al gust dels mariners alemanys que eren els clients mes habituals. Ràpidament el hamburg steak va agafar popularitat, gracies sobre tot a la seva facilitat en la preparació.

Hi han diferents estats americans que reclamen l’autoria de la hamburguesa tal com la coneixem avui dia, encara que segons he llegit va ser a la ciutat de Seymour en Wisconsin al 1885  un  noi que treballava en un parada de menjar a la Fira Estatal, i davant de la necessitat que tenien els seus clients de passejar per la fira mentre menjaven, va buscar una solució imaginativa: posar el hamburg steak entre dos llesques de pa, batejant el nou plat com “Hamburguessa”. D’aquesta manera la hamburguesa ha passat a ser un icona americana, amb restaurants emblemàtics a New York com el PJ Clarke’s. Nosaltres quan hi vam anar no vam dubtar d’anar al cèlebre restaurant, inagurat a l’any 1884, situat en un edifici antic amb totxanes vermelles, per on han passat figures com Frank sinatra, Jackie Jennedy, Nat King Cole, etc. La veritat es que fa gracia seure a les taules amb les estovalles a quadres per on ha passat gent tant cèlebre. Vam demanar una safata amb ostres, cervesa, anelles de ceba, una hamburguesa de cranc i una càdillac; de postre pastis de formatge, una visita per repetir sense dubte.

P1120827

Ingredients.

  • 1 quilo de vedella.
  • 400 g de cansalada de coll.
  • 2 dents d’alls.
  • 1 rovell d’ou.
  • 1 culleradeta i mitja de mostassa.
  • julivert trinxat.
  • sal i pebre.
  • 9 trossos de formatge blau de cabra o be un gorgonzola.

Ceba confitada.

  • 2 cebes de figueres.
  • 2 culleradetes de sucre de canya.
  • un pessic de sal.
  • 2 cullerades d’oli.
  • 2 cullerades de mantega.

P1120824

Temps d’elaboració.

45 minuts.

P1120897

Elaboració.

  1. Demanarem al nostre carnisser que ens passi per la picadora  una sola vegada,  la carn de vedella juntament amb la cansalada. Es del tot imprescindible que aquesta operació es faci al moment, ja que al triturar la carn trenquem els teixits i això farà que la carn comenci el procés d’oxidació.  Sempre que us sigui possible, no compreu mai la carn que ja està picada en els murals de la carnisseria del supermercats, de veritat que no te res a veure amb una carn acabada de picar, ja que al picar-la es trenca les fibres de la carn i comença el procés d’oxidació.
  2. Per començar la recepta posem unes 2 cullerades d’oli i 2 cullerades de mantega en un pot al foc. Tallem les cebes en juliana ben fina, les posem en el casso al foc ben fluix, amb la mantega i l’oli. Ha de bullir de forma imperceptible. Quan han passat  uns 20 minuts, afegim al cassó una mica de sal i dos culleradetes de sucre morè i deixem confitar uns 30 minuts mes, sobre tot a foc ben fluix si no en lloc de quedà confitat quedaria fregida. Mentre es fa la ceba, traiem la carn de la nevera perquè es vagi temperant.
  3. Quan la ceba ja està ben confitada, ens ha de quedar com veieu a la foto ben transparent,  retirem el cassó del foc, colem la ceba per retirar el excés d’oli i deixem refredar.
  4. Ara posarem la carn en un bol, salpebrem i anem afegint la resta d’ingredients: els alls tallats a rodanxes petites, el rovell d’ou debatut, el julivert ben picat, la ceba confitada i la culleradeta i mitja de mostassa. Ho barregem tot be, perquè quedi ben emulsionat, jo ho faig amb les mans ben netes o be podeu fer servir uns guants.  Provem la carn per comprovar com està de sal i llestos.
  5. Dividim la carn en porcions d’uns 150 gr i anem fent les hamburgueses, jo ho faig amb uns cercles metàl·lics, perquè quedin mes arrodonides. A mi personalment m’agraden que quedin gruixudes, perquè d’aquesta manera quedin ben meloses.  Les anem posant en una safata i les reservem a la nevera fins l’hora de dinar.
  6. Quan ja tenim les brases de la barbacoa preparades, posarem a fer les hamburgueses, les deixem fer però amb compte de que no es passin massa, perquè no quedin eixutes.
  7. Quan estan fetes les anem posant en plats i posem a sobre el formatge que mes us agradi, jo he fet servir un blau de cabra, ja que es molt mantegós i te un sabor intens, que es desfarà amb la calor de la hamburguesa.
  8. Be, ja podem servir a taula per gaudir una magnifica hamburguesa feta a casa, amb bons productes i amb una textura molt especial.

P1120908

Publicat dins de Carns i Aus | Deixa un comentari

Ceviche de pop i salmó.

P1120852

No us passa que hi ha plat que al fer-los et porten records, olors i sabors, que guardem a la nostra ment irremeiablement. Això es el que me ha passat avui al preparar aquest entrant amb aires peruans, “Ceviche de salmó i pop”. Es pot fer amb peix blanc, tipus lluç o corball, pop, gambes, tonyina, salmó o de bacallà.

La primera vegada que vaig menjar un ceviche, va ser amb el nostre  viatge a Perú, per celebrar els 50 anys del meu marit, va estar un ceviche de corball, amb blat de moro fresc i moniato bullit,  servit com entrant acompanyat amb un pisco sour, i va estar tot un descobriment, des de les hores  ho he fet moltes vegades normalment com entrant, però també com plat únic per sopar.

El ceviche, cebiche, o sebiche  esta considerat un dels plats principals de Perú, te les seves arrels a la cultura Moche, una civilització precolombina que s’estengué al llarg de la costa nord peruana, entre els anys 100 i 700. Es preparava amb peix fresc i s’adobava amb el suc fermentat de la fruita de la Passi-flora mollissima. Durant el imperi inca el peix es macerava amb chicha.

Al 1532, les llimones van arribar a Perú amb la colonització espanyola, es feien servir per combatre el escorbut, una infermetat que patien els mariners després de mesos sense menjar fruites i verdures fresques, el que provocava una falta de vitamina C. Es van sembrar per primera vegada a San Miguel de Piura, creant una varietat nova de llimona, la anomenada Pica, amb una acidesa especial, una pell molt prima i molt suc, passant a ser un ingredient basic a la cuina peruana, per multituds de plats i sobre tot per el popular ceviche. A Xile el vam menjar de salmó amb advocat, bitxo i blat de moro, i de Reineta (un peix blanc amb molt sabor) amb pebrot, coriandre i tomàquet tallat petit.

Be, anem a la cuina per preparar aquesta recepta que es fàcil, rapida i sobre tot molt divertida de fer……….

P1120832

Ingredients.

  • 1 quilo de salmó sense pell i sense espines.
  • 0,500 de pop ja bullit.
  • 3 cebes morades.
  • 2 dents d’alls.
  • 1/2 pebrot vermell.
  • 1 xile vermell o verd, picant.
  • 1 aguacat.
  • 6 llimones.
  • julivert.
  • Sal i pebre.

DSCN1636

Temps d’elaboració.

40 minuts.

P1120851

Elaboració.

  1. Abans de començar la nostra recepta, hem de tenir en compta que es un plat a on tots els ingredients van en cru, i que treballem amb peix, així que encara hem de ser mes curosos amb el tractament i la neteja.
  2. Com el peix no el cuinen a temperatura alta, es importat que el congelem abans de consumir, per evitar el tema del Anisakis.
  3. Una vega tenim el salmó descongelat, el tallem a daus de uns 2 cm, juntament amb el pop i ho posem en un bol per macerar. Tirem per sobre el suc de les llimones remenem be i deixem macerar a la nevera uns 20 minuts. El suc de llimona ha de cobrir el peix.
  4. Mentre tallem les cebes amb juliana, els pebrots a trosses o tiretes fines, els alls a rodanxes, el xili a trossets, l’advocat a daus en el ultim moment i el julivert ben picadet.
  5. Passats els 20 minuts treìem el bol de la nevera, i veurem que la maceració de la llimona i el peix, ha deixat anar un suc blanquinos que a Perú el denominen “Llet de tigre”  salpebrem, i anem posant els alls, les cebes, el pebrot, el xili i un bon raig d’oli d’oliva. Remenem perquè tots els sabors es barregin, afegim l’advocat i posem el bol a la nevera uns 10 minuts. L’advocat el poseu amb compta de manera que no el trenquem al remenar, si no es desfaria i quedaria com una papilla.
  6. Passats el 10 minuts ho treiem de la nevera posem per sobre el julivert picadet i ja podem servir.

P1120847

 

 

 

Publicat dins de Aperitius i entrants, Peix i Marisc | 2 comentaris

Mona de pastís Sara.

P1120837

Un altre any arriba la Pasqua i amb ella  la “Mona” i també com cap any aquí estic fent la mona del meu net Joel i del meu nebot Xavier, les tradicions son les tradicions.

Aquest any he decidit, per fer la base de la mona, un pastis Sara i a sobre una figura de la patrulla canina, amb les plomes, pollets, ou de xocolata i tota la pesca……….

Avui diumenge he fet el pa de pessic, amb la crema de mantega i l’he deixat a la nevera llesta per demà, posar la figura i llestos. D’aquesta manera demà en podré dedicar a fer el dinar amb tranquil·litat.

Aquets es un pastis tradicional dels de tota la vida, que ara no se perquè, ja no es tant fàcil trobar a les nostres pastisseries, suposo que degut als canvis de gustos i de modes, així que avui en honor a temps passats farem un pastís Sara per muntar la nostra mona.

Per la base farem una pa de pessic genovès, que queda mes flonjo que el tradicional, la diferencia es que es munten per separat, els rovells i les clares.

Be, anem capa la cuina, val la pena la feina nomes pensant amb la cara del nens quan dema descobreixen la seva mona, es genial de veritat…………

 Per el pa de pessic (Genovesa) per un motllo de  uns 20-23 cm:

  • 150 g de farina.
  • 10 g de mido de blat de moro.
  • 1 culleradeta de llevat.
  • 6 ous grossos.
  • 150 g de sucre.
  • una mica de suc de llimona.
  • 1 culleradeta d’extracte de vainilla.

P1120836

Per la crema de mantega:

  • 400 g de sucre.
  • 250 g d’aigua mineral.
  • 3 rovells d’ou.
  • 400 g de mantega a temperatura ambient.

Per l’almívar.

  • suc de mitja llimona.
  • 150 g de sucre.
  • 150 g d’aigua mineral.

Per la decoració.

  • ametlles filetejades o a trossets.

DSCN1985

Elaboració.

  1. Primer de tot preparem el motllo desmuntable, cobrirem el fondo amb un cercle de paper de forn i les parets les sucarem be amb oli i després les espolsem amb farina, per evitar que s’ens enganxi el pa de pessic.
  2. Ara  separem els rovells de les clares i les posem en dos bols. En un posem les clares amb unes gotes de llimona i en l’altre els rovells amb el sucre.
  3. Batem les clares fins tenir-les ben muntades. Fem el mateix amb els rovells i el sucre fins que creixi i agafi un color blanquinós, mes o menys uns 8 minuts.
  4. Ara tamisem la farina, el midó i la cullereta de llevat. Les aboquem poc a poc amb el vol dels rovells i fem que es barregi be, jo ho he fet amb una llengua de cuina. Ara aboquem al bol les clares en dos o tres vegades, i ho barregem sense remenar, amb moviments envolvents per evitar que es desinflin les clares.
  5. Posarem la barreja amb al motllo que tenim preparat, anivellant la massa i el posem al forn, que tindrem preescalfat  a 170º. Ho deixem uns 30 minuts, ho anem controlant punxant amb una broqueta per comprovar que surt ben seca.  Deixar refredar i després desemmotllar, amb compte de no trencar-lo.
  6. Mentre es refreda començarem a preparar el farcit i la cobertura del pastis.

DSCN1987

Per la crema de mantega.

  1. Posem en un cassó l’aigua juntament amb el sucre durant 4 minuts, ens ha de quedar com un xarop espès.
  2. En un bol debatem els rovells d’ou i poc a poc anem tirant un rajolí del xarop, sense deixar de remenar amb la batedora elèctrica. Després incorporem la mantega que tindrem a punt de pomada i barregem fins que quedi ben incorporada a la barreja.

Per la crema de xocolata per el farcit.

  1. Separem en un petit bol unes cullerades de la crema de mantega i afegim xocolata negra en pols (sense sucre), la quantitat es al vostre gust, poseu mes o menys depenent del gust de xocolata que vulgueu. De fet la Sara pot porta melmelada però a mi personalment m’agrada mes amb una mica de crema de xocolata. La crema la podeu fer tal com explico aquí o be podeu posar en un bol una mica de nata muntada, una mica de sucre en pols i xocolata sense sucre en pols, barregem i llestos.

Per l’almívar.

  1. Posar a bullir en un cassó l’aigua amb el sucre i unes gotes de llimona. Deixem bullir uns 5 minuts i retirem del foc. Quan estigui fred podem barrejar una mica de licor si voleu, i reservem.

Per muntar la mona:

  1.  Tallarem el pa de pessic en tres capes de la mateixa mida mes o menys i anem tirant l’almívar que tenim reservat, anem sucant cada capa de pa de pessic amb  de l’almívar que tenien reservat.
  2. Ara repartim per sobre de cada capa, excepte la capa del damunt que es recobreix amb la sara,  la crema de xocolata reservant una mica per si volem fer algun adornament al final.
  3. Muntem el pastis, posant les tres capes una sobre de l’altre, i per anar be, posarem el pastis a sobre d’una reixeta i a sota posem un tros de paper de forn, d’aquesta manera no embrutarem el marbre.
  4. Recobrim tot el pastís, inclosos els laterals amb la crema de mantega i ho anem allisant be, amb una pala o amb un ganivet pastisser. Enganxem amb les mans l’ametlla filetejada o a trossets, al voltant dels laterals, que abans haurem torrat una mica al forn (amb compte de que no es cremi). Si voleu podeu posar l’ametlla per tot el pastis tant als laterals com a sobre, jo només l’he posat als laterals.
  5. Podem fer una mica de filigrana amb la crema de xocolata, fen servir una màniga pastissera, per sobre del pastís.  Ara l’agafarem en compte de sobre de la reixeta i el posarem a la nevera, perquè es refredi i el puguem manipular millor el dia següent.
  6. Al dia següent el traurem de la nevera i posarem a sobre la figura de xocolata que escolliu, les plomes, els pollets o allò que vulgueu i ja tenim una magnifica mona per obsequiar als mes petits; be i als grans també………..

P1120838

Publicat dins de Postres | Deixa un comentari

Pollastre rostit al forn amb poma caramel·litzada.

P1120778

Aquest diumenge passat, la veritat es que estava amb poques ganes de posar-me a cuinar, després d’un dissabte de calçotada a casa amb amics i família. Així que, avui pollastre al forn, un sistema d’allò mes pràctic quan estem amb fase de descans.

Hi ha algun producte mes socorregut que el pollastre?? no se, potser els ous….. el pollastre el mengem farcit, rostit, fregit, a la planxa, en adob, amb arròs, amb fideus, amb patates, arrebossat o com avui al forn amb patates, cebes i una poma caramel·litzada. Una recepta fàcil de fer i que sempre queda genial, amb un punt dolç de la mel, les prunes i la poma, que contrasta amb la llimona, els alls i les patates.

P1120748

Com ja he comentat altres vegades sempre que pugueu i la butxaca ho permeti, compreu pollastres de pagès de cria ecològica, son mes cars però val la pena realment, no nomes per el gust, si no per les avantatges que te per la nostra salut, el fet de que mengen productes amb certificats ecològics, lliures de químics artificials i transgènics, i han estat criats en patis i granges lliures de químics artificials.

Així que sota el meu punt de vista val la pena pagar una mica mes, però servir a la nostra família un bon pollastre, fet amb una recepta que tal com veieu a les fotos queda de luxe i  sempre fa festa, no us sembla??

P1120749

Ingredients.

  • 1 pollastre sencer, si pot ser ecològic.
  • 100 g de cansalada del coll ibèrica.
  • 1 llimona.
  • 2 cullerades de mel.
  • 50 ml de vi de porto.
  • una barreja de herbes (romaní, farigola, orenga, sàlvia)
  • 4 dents d’alls.
  • 3 cullerades d’oli d’oliva verge.
  • 1 cullerada de mantega.
  • sal i pebre.

P1120752

Per acompanyar.

  • 4 patates kennebec.
  • Unes cebetes petites.

P1120751

Per la poma caramel·litzada.

  • 2 pomes Golden.
  • 15 g de mantega.
  • 1 branqueta de romaní.
  • 1 culleradeta de sucre morè.
  • 200 ml de vi Porto.

P1120709

Temps d’elaboració.

60  minuts.

P1120774

Elaboració.

  1. Rentem el pollastre i reservem. Posem a macerar les prunes sense os amb el vi de Porto i ho deixem uns 15 minuts.
  2. Tallem a trossets la cansalada  de coll i reservem.
  3. Ara posem el pollastre a sobre d’una fusta de treball, i el salpebrem per dintre i per fora, posem les prunes, la cansada, 1/4 de llimona i els alls sencer sense pelar, dintre del pollastre.
  4. Tallem les patates a rodanxes de 1,5 cm mes o menys i les anem posant al fons de la safata, les salpebrem i posem a sobre el pollastre.
  5. En un bol barregem la mel que estarà liquida(si veieu que esta massa espessa la podem aclarir posant-la una mica al microones) el porto i l’oli. Ara tirem la barreja per sobre del pollastre i el posem al forn preescalfat a 180º. Durant la cocció anirem tirant suc amb una cullera per sobre del pollastre, si veiem que es queda sense suc, podem afegir una mica de brou de pollastre. D’aquesta manera el pollastre ens quedarà melós.
  6. Deixem fer al forn uns 40 minuts, fins que veiem que ja està ben daurat.
  7. Mentre es va fent el pollastre començarem a fer la poma caramel·litzada; posarem un cassó o una paella al foc amb la mantega, la poma tallada a làmines no massa fines el sucre i la mel. Ho deixem al foc ben fluix uns 5 minuts, remenant perquè no es cremi. Passats els 5 minuts afegim al cassó el Porto, la branqueta de romaní i deixem reduir uns 5 minuts mes, procurant que al remenar no es trenqui la poma.
  8. Quan el pollastre ja està ben daurat, el tallarem i servim amb les patates, les cebetes  i si voleu podeu afegir uns xampinyons tallats a quarts que els posarem a la safata quasi en el últim moment.
  9. La poma la podem servir en un costat del plat o be en un platet apart, perquè cadascú es poguí servir.

P1120782

 

 

Publicat dins de Carns i Aus | Deixa un comentari

Creps amb pernil o Ficelle picarde.

DSCN9847

Creps amb pernil o Ficelle picarde.

Ahir van venir a sopar uns amic de la meva filla per sorpresa, la meva idea inicial va ser fer el “sopar d’urgència” pa amb tomàquet, pernil i una truita de patates i quan ja estava amb el ganivet i les patates preparades, ve la meva filla amb una petició de menú, i en va demanar si podíem fer creps amb pernil que l’encanten i com no, revisió de com està la intendència i ens vam posar mans a l’obra.

Aquests creps salats, en realitat tenen els seu origen a la cuina francesa, son els “Ficelle Picarde”, una recepta de la regió de la Picardìa situada al nord de França. Les creps son un plat molt senzill de fer i una base genial per preparar multitud de plats, ja siguin salats o dolços.

DSCN9842

Segons he llegit el seu origen ve de lluny, de la època romana, a França a l’edat medieval concretament a la Bretanya, era tradició que els pagesos feien una festa  que l’associaven amb la purificació i amb la llum (de fet els creps tenen forma circular amb record del sol), per assegurar-se la fertilitat dels seus camps. Feien unes tortes cruixents amb farina de blat sarraí o fajol, que l’anomenaven “galette”, que es feia posant la massa a sobre de unes pedres que s’escalfaven al foc.

DSCN9828

Be després de una mica d’història tornem a la recepta d’avui, i perque aquest plat ens quedi realment sublim hem de tenir en compte el següent:

  • Per batre la massa ho podem fer amb una batedora elèctrica amb barnilles o amb una manual.
  • La massa ens ha de quedar líquida però amb certa textura i sobre tot sense grums.
  • Les creps ens han de quedar ben fines, si no al enrotllar-les ens quedaria massa pasta.
  • Quan posem la massa a la paella es important moure una mica la paella per aconseguir que la massa s’estengui de forma regular amb tota la base de la paella.
  • Per girar la crep ho podem fer ajudant-nos d’una espàtula o d’un plat.
  • La ceba la confitarem a foc fluix i els xampinyons han de estar tallats ben fins perquè s’impregnin de la melositat de la ceba.

DSCN9803

Temps d’elaboració.

60 minuts.

Ingredients per 4 persones.

Per les creps.

  • 150 g de farina.
  • 250 ml de llet sencera.
  • 2 ous.
  • 25 g de mantega.
  • sal.

DSCN9816

Per el farcit.

  • 250 g de xampinyons.
  • 1 ceba de Figueres.
  • 20 g de mantega.
  • 8 talls fines de pernil dolç.
  • 75 g de formatge Emmental rallat.
  • 25 cl de crema de llet. 
  • un xic de nou moscada.
  • Sal i pebre.

DSCN9827

Elaboració.

  1. Primer de tot comencem a preparar les creps: Posem la farina i un xic de sal, en un bol, afegim els ous, la mantega amb la textura de pomada i uns 100 cl de llet. Barregem poc a poc amb un batedor de barnilles. A continuació afegim al bol la resta de llet, de manera que es vagi incorporant a la massa, ha de quedar una pasta homogènia.
  2. Tapem amb paper film el bol i deixem reposar una mig hora a la nevera.
  3. Mentre reposa la massa de creps, aprofitem per preparar el farcit, tallem els xampinyons a làmines finetes i trinxem la ceba.
  4. Posem la mantega en una cassola o paella i posem la ceba a confitar a foc fluix uns 30 minuts mes o menys, vigilant que no es cremi, si veieu que es pot cremar cal posar una mica d’aigua.
  5. Passats el 30 minuts afegim els xampinyons, salpebrem i deixem fer uns 10 minuts, a foc suau. Apaguem el foc, afegim a la paella la crema de llet, el xic de nou moscada i reservem.
  6. Ara posarem una paella d’uns 15 0 16 cm, amb el fons gruixut, al foc i comencem a fer les creps, untem la paella amb una mica de mantega i immediatament, abans de que es cremi la mantega,  posem una mica de la massa que teníem reservada a la nevera, la escampem bé per la paella en una capa prima. Quan veiem que comença a fer bombolletes al centre del crep, li donem la volta, deixem que es daurin per l’altre banda i les anem reservant en una safata. Ens quedarà como una truita ben fina.
  7. Quan ja les tenim totes les anem farcint, posem primer una làmina de pernil i a sobre posem una mica de la salsa de xampinyons.  Enrotllem les creps com si fossin una truita i els anem posant en una safata del forn, que tindrem coberta amb paper sulfuritzat.
  8. Posem per sobre una mica de crema de llet, el formatge ratllat i els gratinem al forn.
  9. Quan estan daurats els traiem del forn i ja els podem servir.
  10. Hem de menjar les creps quan encara entén calentes.

DSCN9845

Publicat dins de Aperitius i entrants | 2 comentaris