Figues amb formatge.

Hi ha alguna cosa mes meravellosa que seure sota una figuera, mentre els raigs del sol es van filtren entre les fulles, estirar la ma, agafa una figa i posar-te-la  a la boca, sentir la seva dolçor i la seva olor, ostres crec que no hi ha res millor.

“Cada dia al jardí me’n vinc de matinet, vora la font, amb figues de les de coll de dama.
I em besa l’aire, sense cap fressa ni cap flama, i ara prenc una figa, ara prenc un glopet.”Josep Carner. Els fruits Saborosos. 1928)

Avui farem un entrant amb aquesta fruita i marinarem la seva dolçor amb un punt salat com es el formatge i el pernil. El resultat us asseguro que es sensacional, fàcil de fer, ràpid i que agradarà a tothom. Es un entrat ideal per fer aquest dies de festa, ja que permet fer-ho amb antelació.

Les figues formen part de la dieta mediterrània des de l’època dels egipcis, de fet a la piràmide de Gizeh, hi apareix representada la recol·lecció, per els grecs quan fundaven una ciutat sempre plantaven una figuera per assenyala el lloc de reunió.

En l’actualitat el major productor de figues es Turquia, als països catalans havia estat el conreu dominat però poc a poc va estar substituïdes per altres cultius.

La varietat que he fet servir avui, Coll de Dama es recol·lecta des de primers d’agost fins finals de Novembre, es una figa grossa, arrodonida i carnosa, per mi es la millor, sense dubte. Als nostres mercats podem trobar tant la varietat verda com la negra.

Ingredients per 4 persones.

  • 12 figues coll de dama negra.
  • 6 lamines de pernil ibèric.
  • 200 g de formatge crema.
  • 200 g de formatge feta.

Elaboració.

  1. Rentem les figues les assequem be amb paper de cuina i les obrim fent un tall en forma de creu però sense arribar a la base.
  2. Ara posarem en un bol el formatge crema (tipus Philadèlfia) i el formatge Feta, a parts iguals el aixafem i barregem fins aconseguir una crema homogènia.
  3. Anem posant una mica de la crema de formatge dintre de la figa obrin-la una mica.
  4. Col·loquem les figues en un safata i rematem el plat posant una mica de pernil amb forma de rul·lo sobre el formatge i llestos, un entrant molt bo i fàcil de fer, proveu-lo i ja en direu………

 

Anuncis
Publicat dins de Aperitius i entrants | Deixa un comentari

Espaguetis amb salmó i crema.

 

Aquest es un plat que he fet moltes vegades, sobre tot per sopar quan els nens anàvem encara al col·legi, això si, els feia sense pebre i sense salmó fumat, a la meva filla no li agradava. Era una manera de combinar pasta i peix de una manera fàcil i rapida de fer.

També feia pasta amb rap, sèpia i calamars amb salsa de tomàquet que era un dels seus plats preferits. Ostres tinc un munt de records que aquells temps!!!!!!!! es curiós com quant torno la mirada enrere, sempre en venen sabors, textures i olors de la nostra cuina, els esmorzars dels caps de setmana, ous ferrats, tomàquet fresc passat per la paella i una mica de bacó, els dinars a casa dels avis, els sopars a casa amb els amics, amb unes enormes truites de patates, les partides de parxís interminables i els nens sense parar de jugar………..

La paraula espaguetis es fa fer servir per primera vegada al poema Li maccheroni di Napoli  (Antonio Viviani, 1824) i es el diminutiu de “spago” que vol dir “cordo”. Els espaguetis es consumien en un principi acompanyats amb una mica d’oli, formatge i pebre negra, va ser a partir del segle XVIII, quan es va començar a fer servir tomàquet.

De pasta, avui dia trobem als nostres mercats una gran varietat de marques, jo sempre que puc compro la marca Sanmartí, una empresa petita de Caldes de Montbui que fan pasta des de el segle XVIII, proveu la seva pasta per canelons es genial. Els espaguetis de la marca Garofalo, una pasta italiana que trobem als supermercats també els trobo bons i com no tenim la pasta fresca, que cada vegada mes trobem amb facilitat als nostres mercats.

Ara mentre escric aquesta recepta em ve al cap el dia que li vaig dir a un antic company de feina italià, que posava crema als espaguetis per fer-los a la carbonarà, ostres la seva cara va ser tot un poema, segons en va explicar a Roma no es posava mai crema de llet, per ell era un sacrilegi, jo em vaig quedar a quadros,  ja que fins a les hores pensava que era la recepta típica……………………..

Ingredients per 4 persones.

  • 400 g d’espaguetis.
  • 1 tall de salmó  fresc de 350 g tallat a daus, sense espina.
  • 200 g de salmó fumat.
  • 1 ceba de figueres grossa o 2 mitjanes.
  • 2 dents d’alls.
  • 130 ml de crema de llet.
  • 1 iogurt natural.
  • 2 rovells d’ou.
  • 1 raig de brandi.
  • 25 g de mantega.
  • oli verge extra.
  • sal i pebre.

Temps d’elaboració.

20 minuts.

Elaboració.

  1. Posem una olla al foc amb aigua i sal fins al punt d’ebullició, a les hores aboquem els espaguetis i deixem fer uns 10 minuts, si us agrada al “dente” o be un parell de minuts mes si us agrada una mica mes feta (sempre es convenient seguir les instruccions del envàs)
  2. Netegem els filet de salmó, li trèiem les espines, la pell i el tallem a daus. Els salpebrem i reservem.
  3. Mentre tant comencem a fer la salsa, que es fa realment rapit. Posem en una paella de ferro, una culleradeta de mantega amb l’oli, quan esta calent aboquem la ceba ratllada. Salpebrem i deixem fer a foc mig, fins que la veiem transparent.
  4. Ara afegim  el raig de brandi, remenem una mica deixant evaporar.
  5. Afegim la crema de llet, els daus de salmó i deixem evaporar la crema uns 5 minuts.
  6. Retirem la cassola del foc i afegim els dos rovells d’ou, el iogurt i el salmó fumat. Ho barregem i reservem.
  7. Escorreguem els espaguetis, els aboquem a la cassola amb la salsa. Ara es el moment de provar i rectificar de sal si es necessari. La pasta ha de quedar impregnada amb la salsa però mai inundada en ella, ja que seria una manera d’arruïnar el plat. No suporto quan demano pasta i la porten flotant amb salsa.
  8. Per últim repartim per sobre el cibulet si us be de gust i a taula.

Publicat dins de Pasta, Peix i Marisc | 5 comentaris

Carpaccio de remolatxa amb salmó marinat i salsa de wasabi.

 

Remolatxa??? si visques la meva avia en diria: ” remolatxa, però si es per els animals”……… a mi m’encanta, normalment la menjo a l’amanida ja sigui crua ratllada o be bullida,  però també he anant fent receptes amb ella. Una d’aquestes receptes es aquest entrant que queda genial i molt original, reuneix tres productes que m’encanten, la remolatxa, el salmó i la crema de wasabi, així que ho te tot.

El salmó el marinem d’una forma una mica diferent, afegim a la sal i sucre, la remolatxa bullida i triturada i li donem un toc de sabor amb el vodka.

La remolatxa comuna, prové d’una planta originària de la zona costera del nord de l’Àfrica. Es cultiva des de molt antic, al segle II aC. El seu cultiu va donar lloc a dues hortalisses diferents: una de fullatge molt abundant, la bleda i una altra amb l’arrel gruixuda i carnosa, la remolatxa.

Imatge relacionada

Antigament de la remolatxa, es consumien només les fulles i l’arrel l’utilitzaven com a medicina per combatre mal de cap i de queixals. No va ser fins al segle XVI quan es va estendre el consum de l’arrel.

La remolatxa té uns efectes positius sobre l’organisme gràcies a la presència de substàncies antioxidants, beneficioses tant per el sistema cardiovascular com per prevenir les malalties degeneratives.

El plat d’avui es un entrant que encara que dona una mica de fenia, realment val la pena, proveu i ja hem direu que tal…………..

Ingredients.

Per el carpaccio de remolatxa.

  • 2 remolatxes.
  • 1 culleradeta de sal.
  • 2 culleradetes de sucre morè.
  • aigua.

Per marinar el salmó.

  • 1 llom de salmó sense espines de 500 g.
  • 1 remolatxa bullida.
  • 250 g de sal gruixuda.
  • 250 g de sucre morè.
  • 1 cullerada de vodka.
  • 1 cullerada de fonoll.

Salsa de wasabi.

  • 1 iogurt grec.
  • 1 culleradeta de wasabi.

Oli d’herbes.

  • 1 dents d’alls.
  • 1 branca de romaní.
  • 1 branca de farigola.
  • 50 ml d’oli d’oliva verge extra.

Elaboració.

  1. El dia abans del àpat, començarem preparant el salmó. El netegem d’espines i preparem la barreja per la marinada. Comencem triturant la remolatxa bullida en la picadora, la posem en un bol i afegim el sucre, la sal, el fonoll i la cullerada de vodka. Ho barregem tot i veurem que agafa un bonic color vermell. Reservem.
  2. Ara en una safata o bol que càpiga el llom de salmó, fem un llit amb la meitat de la barreja que tenim preparada, a sobre posem el llom de salmó amb la pell a sota, el cobrim amb la resta i tapem amb paper film. Ho posem a la nevera amb alguna cosa pesant a sobre, com un bric de llet i deixarem marinar 24 hores.
  3. Ara farem l’oli d’herbes, posem un casso petit al foc amb l’oli, el all amb pell una mica esclafat, la branca de romaní, la farigola, un xic de sal i pebre. Deixem confitar a 60º durant 1 hora, retirem del foc i reservem.
  4. Per fer el carpaccio de remolatxa, posem aigua en una cassola amb una culleradeta de sal i altre de sucre. Rentem perfectament les remolatxes, sense trencar la pell, tallem les fulles però deixant una mica de tija i les posem a la cassola a bullir uns 30 minuts mes o menys ja que dependrà de la seva mida.
  5. Abans de treure les remolatxes del foc, les punxem per comprovar si estan fetes, això ho farem quan ja han passat els 30 minuts, no les punxarem abans per evitar que perdin sucre. Les retirem de la cassola i les posem en un bol amb aigua ben freda o amb glaçons, d’aquesta manera mantindran el seu bonic color. Quan estan fredes les deixem escórrer, amb els dits anem trèiem la pell i reservem.
  6. Per fer la salsa, posarem el iogurt en un bol, salpebrem i afegim 1/2 culleradeta de wasabi, a casa agrada picant però no exageradament, es millor que poseu poquet, aneu provant i si es necessari podeu anant augmentant la quantitat. Ho barregeu amb un batedor elèctric o manual.
  7. Ara trèiem el llom de salmó de la nevera, el rentem de la marinada sota l’aixeta i l’eixuguem be amb paper de cuina, ens quedarà amb un color i sabor magnífic. Posem el llom a sobre d’una fusta de cuina i tallem el salmó en lamines ben primes.
  8. Per muntar el plat, tallem les remolatxes amb una mandolina, en rodanxes ben fines i amb l’ajuda de un cercle, tallem les lamines perquè siguin iguals. Suquem amb un pinzell el fons del plat amb l’oli de herbes, a sobre posem les rodanxes de remolatxa, les suquem una mica per sobre amb l’oli d’herbes.
  9. Amb les lamines de salmó fem un rul·lo i les anem posant a sobre de cada rodanxa de remolatxa. Posem a un costat del plat una mica de salsa de wasabi. Per rematar el plat posarem per sobre del rul·lo de salmó una mica de brots d’enciam i a taula.

 

 

 

 

 

 

 

 

Publicat dins de Aperitius i entrants, Peix i Marisc, Verdures i Llegums | Deixa un comentari

Crema de pèsols amb foie i llagostins.

Que haguessin fet les nostres avies i mares sense les senzilles sopes i cremes de verdures???? però encara que son senzilles, les podem elevar a nivell de gurmet, amb una mica de sofisticació afegint als pèsols, uns llagostins frescos, una mica de foie i ja tenim un plat exquisit i realment bo.

Aquesta recepta la tenia pendent de posar al bloc, des d’aquesta primavera que vaig aprofitar un pèsols que hem va regalar un veí, frescos, tendres i molt molt dolços. Ja sabeu que soc molt partidària d’aprofitar els productes de temporada, de veritat que val la pena.

Aquesta crema es molt senzilla de fer però queda realment bona, tal qual si la feu per un dia qualsevol i de festa si la vestim una mica.

La dita popular “ser eixerit com un pèsol”, te tota la raó, ja que aquesta verdura són plenes de vitamines que són específiques per al bon funcionament del sistema nerviós i que, fins i tot, ens poden ajudar a superar les baixades del nostra estat d’ànim. Els pèsols pertanyen a la família de les lleguminoses, però nutricionalment al menjar-los  frescos s’assemblen més a una verdura. Es un producte molt adaptable que s’adapta a cuinar-lo de multitud de formes, ja sigui sol, bullit, ofegats amb pernil o be de parella de una sèpia, uns calamarsos, un peix, un arròs etc.

Els pèsols frescos arriben als nostres mercats des de Febrer a Maig, hi han moltes varietats com el pèsol de ganxo, el garrofal, el floreta, el terrer, el negra o el tirabec que es menja tendra amb la tavella.

A l’hora de comprar els pèsols hem d’assegurar-nos que son ben frescos, ja que el seu sucre natural, que es el que els dona aquest sabor tant magnífic, es transforma en mido, amb el pas dels dies.

Ingredients.

  • 0,500 g de pèsols.
  • 8 llagostins frescos o gambes vermelles.
  • 200 g de foie.
  • 2 cebes tendres.
  • 100 ml d’oli d’oliva verge extra.
  • Unes fulles de menta.
  • 100 ml de crema de llet.
  • sal i pebre.
  • un xic de sal maldon.

 

Temps d’elaboració.

Elaboració.

  1. Primer de tot fem l’0li de menta, reservem unes fulles per decorar la crema i la resta las posem en un casso amb aigua bullint, entrar i sortir, les eixuguem i  posem al got de la batedora, afegim l’oli i triturem. Reservem.
  2. En una paella amb una mica d’oli, caramel·litzem les cebes tendres a foc baix, fins que la veiem transparent. Reservem.
  3. Posem una cassola al foc amb aigua i sal i bullim els pèsols uns 3 minuts, els retirem, el colem, reservant una mica de l’aigua de bullir-los. Els triturem amb la ceba que teníem reservada, uns 150 ml del aigua de bullir-los i la crema de llet, fins aconseguir un puré.
  4. Penseu que si feu servir pèsols congelats necessitaran mes temps de cocció.
  5. Passem el puré per un colador xino per eliminar les pells que hagin pogut quedar. Rectifiquem de sal i pebre i reservem.
  6. Pelem els llagostins o les gambes li trèiem els caps i la closca del cost deixant la cua i els passem per una paella amb una mica d’oli. Simplement es fer-los uns 2 minuts per cada costat, perquè estiguin melosos.
  7. En altre paella sense oli daurem el foie un minut per cada costat i retirem ràpidament.
  8. Escalfem la crema sense que arribi a bullir,  la posem en un plat fondo, posem els dos llagostins al centra del plat amb la cua cap amunt i el foie al costat amb un xic de sal Maldon.
  9. Per acabar el plat fem un cordo amb l’oli de menta al voltant i acabem amb unes fulles que teníem reservats.

Publicat dins de Sopes i cremes, Verdures i Llegums | 1 comentari

Filet de llonza de carn magra del coll amb sàlvia.

Avui començaré parlant de quelcom diferent al que mes m’agrada, la gastronomia, començaré  desitjant que es recuperin tots els ferits que ahir van patir cops i ferides, quan defensaven el seu dret, el dret a votar.  En sento realment orgullosa de compartir la meva vida amb tots vosaltres i orgullosa de poder viure en un país com CATALUNYA.

Ara anem cap a una recepta molt d’estiu, una època genial per encendre la nostra barbacoa i posar a sobre de les brases, carns, peix, marisc o verdures, es una solució per un dinar o un sopar, que reuneix a família i amics al voltant d’una taula amb un bon aperitiu i una animada conversa al voltant del foc.

A casa nostra es molt típic fer un foc i preparar unes costelletes, una mica de botifarra,un bon all i oli, unes llesques de pa de pagès i ja tenim un àpat genial. Des de petita recordo les sortides a les planes amb la família, per fer un bon foc i carn a la brasa, sempre acompanyat tot amb un porro de vi. Eren temps que teníem poca cosa però els recordo feliços.

Avui he fet unes llonzes de carn magra de porc ibèric a la brasa, acompanyats amb uns carabassons del nostre hort, un pebrots i uns esparracs verds. Tot boníssim i amb sabor d’estiu…………

La carn de porc és rica en proteïnes, ferro i vitamina B12. El porc compté una proporció d’àcids grassos mono insaturats i de vitamina B1 superior a altres carns. És una carn molta gustosa necessària per qualsevol tipus de dieta equilibrada. Per això és una de les més consumides a més a més de la seva textura i sabor diferencials. És perfecta per cuinar a la planxa o la brasa.

En aquesta ocasió he comprat unes llonzes de porc ibèriques, perquè son mes riques amb grassa i trobo que queden mes meloses. Es importat fer la carn al punt, posant-les a la brasa amb la graella ben calenta, es important que quedin fetes però una mica rosades per dintre.

Ingredients.

  • 10 llonzes de carn magra de coll, de porc ibèric, tallades gruixudes de un dit mes o menys.
  • 2 Llimones.
  • Unes fulles de Sàlvia fresca.
  • Oli d’oliva verge extra.
  • Sal i pebre.
  • Mantega en pomada.

Acompanyament.

  • 4 carabassons petits.
  • 1 pebrot verd gros.
  • 1 pebrot vermell.
  • Un manat d’esparracs verds.

Temps d’elaboració.

20 minuts d’adob i 25 minuts a les brases.

Elaboració.

  1. Primer de tot preparem el marinat per la carn. Posem en un bol el suc de les 2 llimones, 3 cullerades d’oli, les fulles de sàlvia tallades a trossets petits i ho barregem be perquè quedi tot emulsionat.
  2. Salpebrem la carn i anem col·locant les llonzes en una safata. Tirem per sobre el marinat, ho barregem be, perquè tota la carn quedi ben impregnada i reservem uns 20 minuts.
  3. Quan ja tenim a punt les brases posem les llonzes a sobre de la graella deixem uns 10 minuts, tirem per sobre el suc d’una llimona i suquem la carn amb la mantega que tindrem en forma de pomada.  Girem el filet deixem 5 minuts mes, tornem a sucar la carn amb la resta del suc de la llimona, una mica de mantega pomada i ja podem retirar del foc.
  4. Posem a sobre d’una safata o a una fusta de tallar, acompanyarem amb les verdures i a taula.

Publicat dins de Carns i Aus | Deixa un comentari

Spanakópita o un curt viatge a creta.

 

Per una sèrie de coincidències i una mica de sort, en tres i no res, hem preparat un viatge d’una setmaneta a la illa de Creta amb els amics. Ha estat un viatge genial un viatge d’amics, i per això es genial, amb els amics no hem de fingir, som com som i el mes genial d’això es que com amics ens coneixem, ens comprenem i acceptem. Cadascú amb les nostres manies, amb la nostra forma de pensar en resumen amb la nostra manera de ser.

Creta, es la major de les illes del Egeo, medeix 8000 quilometres quadrats  i la quinta del Mediterrani, va ser el centre de la cultura minoica, contemporània de la civilització egípcia i la mesopotàmica. Esta dividida en quatre regions : Lassithi, Heraklion, Rethymnon i Chania. La capital es des de 1971  Heraklion, fins a les hores la capital era Chania.

Heraklion.

De fet la civilització mes antiga de Grècia va néixer a Creta, la civilització Minoica, que va ser descoberta al 1900 a 5 quilometres d’Heraklion, Knossos, un grup de palaus que es van construir en homenatge del rei Minos, son les excavacions mes antigues que s’han excavat a Europa, 4000 anys de cultura.

knossos.

Creta es molt muntanyosa amb innumerables coves i gorges com la de Samaria la mes llarga d’Europa. Nosaltres vam fer la meitat, vam arribar en ferri i realment val la pena per els paisatges que hi ha amb el camí.

Gorge de Samaria.

Loutró.

Menjar a Creta es tot un plaer hi han tabernes per tot arreu ja sigui en la ciutat com en qualsevol poblet. Quan la taberna es petita normalment tenen una carta no massa extensa però treballen en productes de la zona, frescos i de qualitat. El mes habitual son les amanides, la mes coneguda la grega (Choriatiki) els pebrots i tomàquets farcits (Gemistá), les fulles de parra farcides (Dolmadakia), formatge Feta arrebossat i fet al forn (Saganak), la salsa mes famosa de Creta el Tsatsiki i com no la típica Mussaka. La carn normalment es de bè fet a la brasa acompanyada de patates fregides o de verdures a la brasa (Briam) i com no els tomàquets assecats al sol amb una base de sal, genial…….

Després de dinar i a l’hora de demanar el compte, sempre t’ofereixen síndria i meló acompanyat d’una ampolleta de Raki, de forma gratuïta, ostres em sembla genial. El Raki o Tsikoudia es un aiguardent que se elabora fent servir les pells i tiges del raïm, que es col·loquem dintre de barriques perquè fermentin. Una vegada han fermentat es passa a un alambí per destil·lar l’alcohol, el resultant es un aiguardent de entre 40 i 65º. Aquest procés es repeteix dos o tres vegades fins aconseguir un producte final amb un bon sabor i aroma. La seva elaboració encara avui dia es tota una tradició familiar que reuneix a tots els seus integrants.

Per el cretencs es una senyal d’hospitalitat oferir-la abans o després dels àpats ja que consideren que es digestiu.

A les pastisseries trobem postres amb iogurt, pastissos de poma, pastissos amb fruites i com no els típic baklavas, un postre Turc de l’època otomana,  fet amb pasta filo farcit amb una pasta d’ametlla o diferents fruits secs, amb mel i un almívar, realment dolç.

Creta te una cuina totalment mediterrània amb aromes de verdures fresques, oli d’oliva, fruits secs, cereals, síndria o iogurt, aliments frescos i de temporada.  Fins els anys 60 el consum de carn, productes lactis i peix era realment baix. Encara en l’actualitat la carn mes consumida es la de bè, la de porc i molt per darrere la de pollastre i vedella.

A les ciutats com a Chania o Rethinom he trobat restaurants molt curiosos, estan instal·lats en cases totalment derruïdes, sense sostre molt curiós……

Chania.

Avui farem Spanakópita, que es una mena de pastis amb capes d’una pasta tipus filo i verdures amb formatge, tomàquet i ceba o carn, es una recepta que la trobem present en tots els països que van formar part del Imperi otomà, a Turquia l’anomenen börek,  byrek a Albania,  burek a Iugoslàvia, a Servia i a Bosnià. Es pot fer tipus empanada, enrotllat com un rul·lo o be enrotllat tipus ensaïmada.

Empanada de espinacs (Spanakópita)

La primera vegada que vaig menjar börek va ser a Istanbul, el venien als forns i et donaven un tros de börek  a sobre d’un tros de paper sol o be acompanyat amb iogurt.

Aprofitant que ens reunim els amics a casa per veure les fotos del viatje he pensat que el millor menú que puc fer sense dubte, es un format amb plats que hem gaudit a Creta. De entrant he preparat unes mandonguilles de carabassó i formatge (Kolokithokeftedes), un pastis d’espinacs, formatge i pasta filo (Spanakópita), acompanyats amb una salsa (Tzatziki). Després com plats forts un pastis de carn de bè, albergínia, formatge i beixamel(Mussaca) i unes Brotxetes de carn de bè amb verdures (Suvlakia arnísia) tot acompanyat amb una amanida grega. I per acabar de rematar el menú he fet pa de pita.

 

He fet servir pasta filo, formatge feta, mato, espinacs fresques petites i una mica de fulles de bledes. Es important treure les penques a les bledes i a les espinacs si son grans,  ja que com les posem crues podrien quedar dures.

Ingredients.

  • 9 fulles de pasta filo.
  • 250 g d’espinacs fresques.
  • 200 g de bledes fresques.
  • 2 porros.
  • 1 ceba tendra.
  • 1 manat de cibulet fresc.
  • unes fulles de alfàbrega.
  • unes branques de julivert.
  • 2 cullerades de anet fresc.
  • 300 g de formatge feta.
  • 200 mato.
  • 2 ous.
  • 2 cullerades pa ratllat.
  • sal i pebre.
  • 1/2 tassa d’oli d’oliva.
  • orenga.
  • oli per sucar les fulles de pasta filo.
  • Sèsam negra.

Temps d’elaboració.

45 minuts.

Elaboració.

  1. Rentem i tallem les espinacs i les bledes, trèiem les tiges si son grosses. Les posem en un escorredor i amb les mans les anem estrujam per que perdin el líquid. Es important que quedin ben seques ja que si no deixaran anar molt suc a la empanada.
  2. Tallem els porros i la ceba tendra ben menut. Ara les herbes les trinxem petites i reservem.
  3. Posem totes les verdures en un bol afegim el formatge feta en trossets, el mató, els ous debatuts, el pa ratllat, la mitja tassa de oli, el orenga, sal i pebre. Ho barregem tot amb una cullera o amb les mans i reservem.
  4. Ara encenem el forn a 180º . Posem oli en una safata de forn i la suquem per tota la base.
  5. Anem treien d’una en una les làmines de pasta filo i les anem sucant amb una brotxa totalment amb l’oli. Posem 5 làmines a la safata de forn una a sobre d’altre, posem el farcit a sobre ben repartit per tota la pasta i tanquem per sobre amb la resta de làmines de pasta.
  6. Per últim tallem  en quadrats el spanakópita sense arribar al fons del tot.
  7. Posem la safata al forn a 180º durant 1 hora mes o menys.
  8. Una vegada feta l’empanada la retirem del forn, l’acaben de tallar i servim.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Publicat dins de Aperitius i entrants, Salses, Verdures i Llegums, Viatges | 1 comentari

Amanida alemanya de patates.

No us passa que hi ha dies que tens ganes de menjar alguna cosa en concret i no sabeu perquè? el Divendres passat en vaig aixecar del llit i mentre en feia l’esmorcar pensava en que faria per dinar i de cop i volta en va venir la imatge de una amanida de patata, i quasi involuntàriament vaig anar a la nevera per veure si tenia el que necessito per la salsa, i el somriure es va fer mes gran al comprovar que tenia de tot, així que ja tinc dinar……….  Es curiós com funciona la nostra ment al pensar en un plat en concret, de fet el visualitzes i automàticament rememores el seu sabor, es genial.

Aquesta amanida té els seus orígens a Alemanya, encara que jo, la millor amanida que recordo haver menjat va ser a Àustria, que l’anomenen Erdäpfelsalat.  Es un plat on el element principal es la patata, bullides i acompanyades de diferents productes, ceba tallades a làmines fines, cogombres tallats petits, trossos petits de poma, ou dur, cansalada rostida o salsitxes de Frankfurt, es pot menjar fred o tebi això va a gustos.

Per a mi hi ha dos punts vitals per l’èxit d’aquesta amanida, el primer la qualitat de les patates, perquè quedin senceres a l’hora de bullir-les i  el segon la salsa, ha de ser lleugera que no ofegui les patates; trobo horrible aquelles amanides inundades de salsa on les patates queden ofegades dintre de un mar de salsa.

Lògicament la gracia d’aquesta amanida, apart de les patates, està en la salsa i com no, de fer servir uns bons ingredients, una maonesa casera, un bon iogurt, un bon vinagre i una mostassa de molt bona qualitat. La mostassa es una petita llavor que curiosament he llegit que pertany a la família de les cols. El nom de mostassa es fa servir tant per la planta com per la llavor, que es la que es fa servir per preparar la salsa que coneixem.

La mostassa es coneix des de molt antic, els grecs ja la feien servir com condiment dels seus plats i Pitàgores recomanava el seu consum, ja que pensava que millorava la memòria. Els romans la feien servir tant a la cuina com planta medicinal, ja que consideraven que era un remei per els mals de cap i un excel·lent digestiu. Però va ser al segle XIII quan es començar a cultivar i a consumir d’una forma massiva a tota Europa, com Cremona a Itàlia i Dijon a França a on mes terres es van dedicar al seu consum.

Ingredients.

  • 1 quilo de patates kannebec.
  • 1 ceba morada.
  • 4 ous durs.
  • 5 cogombres amb vinagre.
  • cibulet fresc.

Per la salsa.

  • 1 iogurt natural grec sense sucre.
  • 4 cullerades de maonesa.
  • 3 cullerades de mostassa.
  • 2 cullerades d’oli verge extra.
  • 1 culleradeta de vinagre de poma.
  • sal i pebre.
  • un xic de cibulet.

Temps d’elaboració.

30 minuts.

Elaboració.

  1. Posem a bullir aigua amb sal, en una cassola al foc . Pelem les patates, les rentem i les tallem a daus mitjans.
  2. Quan l’aigua esta bullint posem les patates i deixem fer fins que veiem que estan fetes. Les escorrem i deixem refredar.
  3. Posem a bullir els ous en un cassó amb aigua i sal, deixem uns 8 minuts, refredem i els pelem.
  4. Ara preparem la salsa barrejant en un bol el iogurt, la maonesa, la mostassa, l’oli, el vinagre, la sal i el pebre. Ho barregem be i reservem.
  5. Posem les patates en una safata o bol, i anem afegim la resta de ingredients: els ous durs tallats a daus, els cogombres tallats a rodanxes i la ceba morada tallada en juliana ben prima. Afegim la salsa ho barregem i reservem.
  6. A l’hora de servir espolsem per sobre el cibulet tallat ben petit i cap a taula.

 

 

 

 

 

Publicat dins de Amanides | Deixa un comentari