Amanida de marisc i gelat d’alvocat.

La recepta d’avui hem transporta a una ciutat realment impressionant com es Sevilla. Vam fer un viatge de treball fa uns anys, a aquesta ciutat i al hotel que ens vam allotja van provar aquesta amanida i ens va encantar,  així que vaig demanar si ens podien donar la recepta del gelat i sorpresa¡¡¡¡ me la vam donar escrita en un full, genial……..

Es una amanida complerta a on el punt principal d’atenció se’l porta el gelat d’alvocat, però que permet afegir els ingredients que mes ens agradin, gambes, vieires, hummus, alvocat, endívies, carxofes confitades, espàrrecs, blat de moro o verdures a la brasa. Es un plat que queda realment bo, amb un sabor sorprenent que val la pena provar.

El gelat d’alvocat es pot fer sense maquina de gelats, simplement seguirem el mateix procés i una vegada tot ben batut ho posarem en un motllo i posarem al congelador, cada mig hora ho treure’m i barrejarem amb una cullera i tornarem a posar al congelador així dos o tres vegades.  Jo ho he fet amb una geladera, per mi val la pena comprar-la no es cara i deixa una textura molt mes suau.

El gelat necessita una proporció de grassa suficient per que tingui la cremositat desitjada i no cristal·litzi  al congelar-lo.

Ingredients pel gelat d’alvocat per 4 persones.

  • 3 alvocats.
  • el suc de mitja llimona.
  • 3 rovells d’ou.
  • 75 g de sucre glaç.
  • 1 cullerada de mel.
  • 100 ml de crema de llet.
  • 1 iogurt grec.

Elaboració del gelat.

  1. Tallem per la meitat els alvocats, trèiem la carn amb una cullera, i la posem en un bol, afegim els 3 rovells, el sucre glaç, la cullerada de mel, el suc de la mitja llimona, el iogurt grec i la crema de llet.
  2. Ara ho batem fins deixar una textura ben suau. Després trèiem el bol de la geladera que tindrem al congelador i aboquem la barreja que teníem al bol, posem en marxa la geladera i deixem uns 20 minuts (això dependrà de la geladera que tingueu). Quan ja veiem que te una textura de gelat, ho aboquem en un motllo i cap al congelador, fàcil o no???

Ingredients per la salsa de formatge.

  • 50 g. de formatge rocafort.
  • 50 g. de formatge semi tendra de cabra o ovella.
  • 1 got de crema de llet.

Elaboració de la salsa de formatge.

  1. Fem bullir en un cassó la crema de llet, posem els formatges tallats a lamines primes i deixem que es desfacin a foc baix. Tenim que anant remenat amb una cullera de fusta.
  2. Quan tinguem una salsa homogènia ho retirem i reservem.

P1130927

Ingredients per la resta de la recepta.

  • 8 llagostins o gambes.
  • 4 vieires grans, si son petites 8.
  • 2 alvocats.
  • 16 fulles maques d’endívies.
  • Brots frescos o enciam.
  • Uns espàrrecs  verds.

Elaboració.

  1. Ara posem aigua en un casso amb sal  i una fulla de llorer. Quan bull l’aigua aboquem els llagostins, quan torni a arrencar el bull deixem 1 minut i retirem. Colem els llagostins i els posem en un bol amb aigua amb uns glaçons. Quan estan freds els pelem deixant la cua i el cap. Reservem.
  2. Les veires les trèiem de la closques i les fem a la planxa amb una mica d’oli, salpebrem deixem un minut per cada banda i retirem.
  3. En un altre paella posarem una mica d’oli i farem una mica els espàrrecs verds, els salem i els deixem al dente.
  4. Ara muntarem el plat, posem quatre fulles d’endívia en una banda del plat i posem una mica de salsa de formatge per sobre, la resta la servirem en un bol a taula. Al costat posarem unes lamines d’alvocat, després dos llagostins, al seu costat dos boles de gelat d’alvocat, la vieira i els esparrecs. Al centre del plat posarem els brots tendres o unes fulles d’enciam i tomàquets xerri. Tot es serveis en fred menys la vieira que la servirem tèbia.
  5. Ho servim a taula acompanyat del bol amb la resta de la salsa de formatge i un altre bol amb una vinagreta per l’enciam.
  6.  Ja hem direu que tal, per mi es un plat realment sorprenent………

 

Anuncis
Publicat dins de Amanides | Deixa un comentari

Tosta danesa amb arenque marinat i de salmó amb ou dur o smorrebrod.

 

 

Avui farem un smørrebrød, us preguntarem que es això???? per als que no ho coneixeu us diré que potser es el menjar mes famós de Dinamarca, sobre tot a la capital Copenhage, a on ho trobes a la majoria de restaurants. Consisteix en unes llesques de pa de sègol, sucades amb  mantega, acompanyades de ceba, cogombrets, ou dur, formatge o amanida i com ingredient principal pot porta arenque, gambes, porc rostit amb col llombarda i pomes, paté, carn freda, salmó o anguila.

Sense dubte es el plat nacional que trobaràs en multitud de versions, des de el mes senzill al mes sofisticat. Nosaltres el vam provar en diferents restaurant així com en alguna caseta ambulat, ara be el que mes ens va agradar va ser el del restaurant Stotskalderen hos Gitte Kik.    Situat a prop del parlament es un local que va néixer fa dos segles i a on preparen els smørrebrød de multitud de formes diferents, es un local clàssic amb un ambient molt interesant.

Nosaltres hem anant varies vegades a Dinamarca, i des de la primera vegada que el vam visitar, fa 25 anys i l’ultima fa dos anys, he notat un canvi important a la cuina danesa, augmentant notablement el consum de peix respecta al consum de carn. La primera vegada que vam anar hem va sobtar trobar als restaurants mes plats de carn que de peix, pensant que Dinamarca te 7500 quilometres de costa En canvi en l’últim viatge ja vam trobar a tots els restaurants els famosos smorrebrod  així com una carta amplia amb plats de peix. Els mes consumits son el arenque, el salmó, la caballa i bacallà.

Els plats mes típics de la cuina Danesa son el gravlax, un aperitiu a on sobre una llesca de una mena de galeta salada posen una llesca de salmó (curat amb sal i sucre) anet i guarnit amb pebre negra i una rodanxa de llimona. Les famoses Frikadeller unes mandonguilles de carn similars a les nostres però que posen en lloc de pa ratllat, farina i afegeixen ceba tallada petiteta, la Kartoffelsuppe una sopa de patates, pastanagues i porros molt similar a la “porrusalda basca, les Hakkeboffer unes hamburgueses típiques que trobes a tota reu o el Sild, que es l’arenque que es pot menjar marinat, guisat, fumat etc.

Be anem a la recepta que es realment senzilla de fer, avui jo he fet dos tipus de smorrebrot un amb arenque marinat i un altre amb salmó i ou dur, podeu fer aquests o be amb els ingredients que mes us agradin.

El l’arenque que es consumeix sobre tot al nord d’Europa, no es l’arengada que nosaltres coneixem, ja que aquesta es fa amb sardina i no amb arenques, que son peixos diferents. A

Ingredients.

  • 8 llesques de pa de llavors torrat.
  • 8 llesques de pa integral torrat.
  • arenque en conserva marinat.
  • salmó marinat o fumat amb anet.
  • 2 cebes tendres.
  • una cullerada de tapares.
  • uns quants cogombres en vinagre.
  • mantega.
  • formatge que mes us agradi.
  • 2 ou dur.

Temps d’elaboració.

15 minuts.

Elaboració.

  1. Jo he fet servir arenque marinat que vaig comprar a la botiga d’Ikea i unes rodanxes de salmó fumat amb anet salvatge.
  2. En un bol barregem la ceba tendra, les taperes i els cogombres, tallats a trossets petits.
  3. En un platet tallem l’ou dur a trossets petits.
  4. Torrem les llesques de pa i les suquem amb la mantega.
  5. Repartim en dos les llesques de pa unes les farem servir per l’arenque i les altres per el salmó.
  6. Repartim per sobre de les llesques de pa que vulguem posar l’arenque la barreja de la ceba, taperes i els cogombres.
  7. A sobre posem els files d’arenques marinats i finalment cobrim amb una mica mes de la ceba, taperes i cogombres i ho col·loquem en una safata.
  8. En l’altre meitat de les llesques de pa que tindrem sucades amb mantega, posem una mica de formatge, el que mes us agradi, jo he posat un tipus Filadèlfia d’herbes a sobre posem una mica de la barreja de ceba i cogombre, el ou dur que teníem tallat i sobre el salmó fumat.
  9. Ho col·loquem en una safata i a taula.

 

 

Publicat dins de Aperitius i entrants | 2 comentaris

Suquet de congre amb carxofes i pèsols a l’antiga.

Com us he comentat altres vegades soc una entusiasta dels suquets de peix, siguin del peix que sigui, avui he fet un suquet amb un peix molt econòmic com es el congre, amb unes magnifiques patates i una verdura de temporada com son les carxofes i els pèsols. Avui he volgut fer un suquet l’estil antic, posant tots els ingredients en fred, això si, en lloc d’aigua he posat un brou de peix.

Els suquet com passa amb altres plats, en el seu origen era un plat de diari, de cuina de supervivència que cuinàvem els mariners a la pròpia barca, aprofitant el peix de rebuig que pescàvem i que no podien destinar a la venda. Els ingredients es posaven en cru, normalment sense sofregit, s’acompanya  amb unes patates, una forma d’allargar el plat i fer-lo mes contundent, per uns homes que realitzaven un treball dur.

Poc a poc s’ha anat sofisticant el plat, afegint el sofregit, una bona picada, fent servir en lloc d’aigua de mar, un bon brou de peix, i com no afegint verdures, com el pebrot, pèsols o carxofes o be crustacis i marisc, com musclos, cloïsses, gambes, llamàntol, calamars o sèpia.

El suquet es cosí germà d’altres plats de peix com la Cassola de l’alguer, l’Olla de peix de Girona, la caldera menorquina, la Bullinada, el Bull del Garraf o del Baix Penedès,  el Marmitako del país basc, a Galicia fan la Caldeirada, etc……….

El seu origen es antic, ja al llibre de Coch, de Mestre Robert, del segle XVI escriu sobre un peix en cassola, i el baró de Malda al seu llibre el Calaix  de Sastre al segle XVIII, descriu un plat de Peix amb suc. Tant Felip Cirera (el cuiner del bisbe de Vic) com l’ autor de La cuynera catalana, del s. XIX ens parlen de peix amb salsa o amb suc. Ara be el nom de “Suquet” neix amb el llenguatge dels pescadors, que després s’ha adoptat com nom genèric.

El congre es un peix blau de roca , que mes que un peix sembla una serp, hem de comprar-lo quan te una bona mida i si es possible de la part del cap capa la meitat del peix, la cua te moltes espines, si el compreu sencer, demaneu al vostre peixater que el cap i la cua la deixi per poder fer un brou, i la resta us la talli a rodanxes.

Ingredients per 4 persones.

  • 8 rodanxes de congre tallades gruixudes.
  • 2 patates kennebec, grosses.
  • 2 cebes dolces o de Figueres.
  • 2 grans d’alls.
  • 2 tomàquets madurs.
  • 300 g de pèsols frescos de temporada.
  • 6 carxofes del prat.
  • 1 litre de brou de peix.
  • Oli.
  • Sal i pebre.

P1060734

Per la picada.

  • 4 grans d’alls.
  • julivert.
  • 1 trosset de fetge de rap.
  • Deixe
  • un grapadet de ametlles.
  • 2 llesques de pa fregit.
  • un xic de safra.
  • sal.

Temps d’elaboració.

25 minuts.

Elaboració.

  1. Be, ara que tenim preparats tots els ingredients anem a preparar el plat seguint una recepta antiga.
  2. En una cassola de ferro, en fred, posem 3 cullerades d’oli, afegim les patates pelades, esberlades a trossos amb el ganivet seguint fet pressió, sense tallar; això té la funció de dispersar el midó i lligar la salsa.
  3. Afegim el peix net i fet a rodelles gruixudes, el pebrot tallat, els alls, les cebes i els tomàquets tallats a trossos petits. Posem les carxofes tallades a quars.
  4. Salpebrem i posem el brou fins que cobreixi lleugerament el peix. (aquest pas es important ja que si poseu massa brou us quedarà el plat aigualit)
  5. Fem la picada, triturem tots els ingredients incloent el fetge de rap, que ens donarà un sabor a peix genial. Una vegada triturat afegim un raig d’oli i reservem.
  6. Posem la cassola a foc  viu, sense tapar, durant 20 minuts. Uns deu minuts abans, de treure’l del foc, posem els pèsols i la picada, tot sacsejant una mica la cassola a fi que es barregi tot plegat i es vagi engreixant la salsa.
  7. Courem uns cinc minuts mes, tastem el suquet, corregim de sal si es necessari i afegim els musclos, tornem a sacsejat la cassola i deixem cinc minuts mes (els musclos els posem ara, de manera que nomes s’obrin sense fer-se massa, ja que ens quedarien gomosos).
  8. Deixem reposar uns minuts i cap a taula, unes bones llesques de pa una copeta de vi, hi a volar amb la imaginació a prop del mar, sentint les onades del mar.

 

 

Publicat dins de Peix i Marisc | Deixa un comentari

Viatge a Praga i Croàcia.

Be amics, per fi ho hem aconseguit !!!!, hem viatjat a Praga i Dubrovnik 8 dies, i dic que per fi ho hem aconseguit, perquè es la tercera  vegada que intentem anar-hi, si tal com sentiu, tres viatges preparats i anul·lats i un d’ells pagat i tot.

Hem viatjat tres parelles d’amics i hem repartit els 8 dies, en 4 dies a Praga, 1 a Zagreb i 3 a Dubrovnik. Viatjar sempre es interesant, però fer-ho amb un grup d’amics es fantàstic, el viatge ha estat ple d’anècdotes i rialles.

A Praga vam reservar des de Barcelona, un apartament que us recomano de veritat, el Old Town Square Apartament Prague,  està al centre de la ciutat al carrer Štupartská 9. L´apartament que ens van donar estava al carrer Karlova, 24, a 5 minuts caminant a la Plaça de la ciutat Vella, totalment reformat però mantenint l’aire dels típics pisos del eixample de Barcelona, habitacions amples, sostres alts, lluminós i amb ascensor (detall important quan tens que pujar les maletes). Estava molt net i ben equipat, encara que nosaltres nomes hem fet servir les habitacions i els banys ja que, sortíem al mati i tornàvem a la nit. Però el fet de estar molt ben situat ens va permetre dos dies anar a descansar una mica després de dinar, i va estar tot un plaer, ja tenim certa edat!!!

Els quatre dies ens han donat per recorrer Praga bastant be, ho podeu fer per el vostre compte o be anar amb un “tour free”, en castellà. A la plaça vella de la ciutat trobareu els guies de diferents empreses que van amb uns paraigües de diferents colors. Son gratuïts i al acabar el tour se li dona el que creieu oportú, nosaltres li vam donar 1300 corones que son uns 50 euros, es la quantitat que ens va recomanar la noia de la oficina de turisme . Hi trobareu diferents recorreguts, nosaltres vam fer el de la ciutat vella i barri jueu. El nostre guia era madrileny molt simpàtic, es diu José i que fa totes les explicacions teatralitzades, va estar molt didàctica i divertida.

De la mateixa plaça surten uns autobusos turístics que fan diferents rutes que està molt be per fer-vos una idea de la ciutat. Nosaltres al final no els vam agafar, vam anar en tramvia i a peu.

Praga se l’ha nomena “la ciutat de les 100 torres”, no se si te 100 torres o mes,  però vista des de l’alçada del castell sembla una ciutat de compte. Al arribar a la “Plaça de la ciutat Vella”, hem vaig quedar totalment meravellada amb la seva arquitectura, la torre del rellotge astrològic, l’ajuntament vell, l’església de sant Nicolas o l’església de Nostra senyora de Týn. Al voltat de la plaça estan les terrasses dels restaurants i bars amb un aire romàntic.

El pont de Carlos es un magnífic pont de pedra flanquejat de estàtues barroques de sants, va ser encarregat al any 1357 i medeix 520 m de llarg. Es ideal recorre’l a primera hora del mati i a la nit, quan hi han menys turistes. Praga pot presumir de tenir un riu magnífic com el Moldava, travessat com un mínim de 30 ponts i passarel·les.

Es molt interessat el barri jueu, el seu cementiri i les seves sinagogues. Ocupa la part nord del barri de Staré Město, (barri antic) fins arribar al riu Moldava. Al barri també es coneixa amb el nom de Josefov, en honor a l’emperador Josep II, qui va emancipar els jueus l’any 1781, permetent que visquessin fora del barri. De fet, del barri antic nomes es manté les sinagogues i el cementiri. A Praga existies la comunitat jueva més important de l’Europa Central. La sinagoga mes interessat de veure es la “sinagoga espanyola”, una curiositat es veure les seves parets totalment cobertes amb els noms i data en que vam morir de totes les víctimes a mans dels nazis, la veritat es que impressiona.  Al costat de la sinagoga podreu veure l’estàtua Memorial a Kafka, obra de l’escultor Jaroslav Rona.

Creuant el pont de Carles entrem al barri de Mala Strana, el barri del Castell, una visita molt interesant, una vegada tenim l’entrada entrem al pati principal i seguidament a la Catedral de San Vito imponent amb les seves torres que es poden veure des de qualsevol lloc de la ciutat, després veurem l’antic Palau Real, recorrerem el Callejón de Oro, un carrer amb unes casetes molt típiques on vivien els millors soldats del castell. Al numero 22 va viure durant un any Kafka acompanyant a la seva germana.

Nové Mesto (Ciutat Nova), es un barri que a pesar del seu nom va néixer fa 700 anys. Amb aquest barri podem visitar la Casa Danzante,  podem arribar amb el tramvia 17 que vam agafar Karlovy lazne, al costat del pont Carles. Son dos edificis que a mi personalment no m’han agradant massa, però suposo que arquitectònicament te la seva importància.

Després a 3 minuts caminant trobem la Esglesia de Sant Cirilo i Sant Metodio, va estar escenari de un enfrontament entre els Nazis i 7 paracaigudistes txecs durant la segona guerra mundial. Aquets soldats van ser entrenats  per els britànics per poder matar al general de las SS Heydrich, l’operació es va dir “Operació Antropoide” una vegada completada la seva missió, es van refugiar a les catacumbes d’aquesta església. Desgraciadament van ser traïts i els nazis van inundar amb aigua el refugi des de fora,  morint els 7 valents.

Hi ha un petit museu explicant com es va organitzar l’operació, amb fotos dels soldats tant vius com morts, així com els bustos dels set soldats, i com encara a dia d’avui lis deixen flors, notes etc,  la veritat es que en va impressionar el lloc.

Es va fer una pel·lícula amb el nom de “Operacion Anthoropoid” al any 2016, que esta basada en aquest fets.

Si no heu estat a Praga, de veritat que val la pena, es realment un museu l’aire lliure, es monumental una ciutat genial. Ara be, el millor consell que ens van donar a Praga, es deixar-te anar i recórrer els carrerons al vostre aire o be agafar un tramvia i anar veien la ciutat, baixar quan vulguem i passejar, així de simple, passejar impregnanos del ambient de la ciutat.

La gastronomia tradicional Checa es la típica en països freds, contundent i abundant. Te una clara influencia alemanya i austríaca. A les cartes dels restaurants hi ha poca oferta de peix i variada de carns. Normalment es comença amb una sopa de bolets, puré de patata lleuger, de tomàquet, de pollastre i una de carn que la serveixen dintre d’un pa rodó com si fos una cassola. Menys el primer dia que desconeixíem  la quantitat que servíem, la resta de àpats demanàvem tres plats principals per repartir entre els sis i un parell de amanides variades, i hi ha suficient. Els preus son correctes, no ho hem trobat car.

El plat mes popular sense dubte es el “vepřo-knedlo-zelo” que consisteix en un plat amb porc rostit, que el serveixen amb xucrut, col vermella, patates i una mena de “dupling”, que s’anomena “Knedliky”  (son una mena de mandonguilles fetes amb farina que a vegades porten una mica de patata, ho presenten tallat a rodanxes acompanyant la carn, la veritat es que els vaig provar però no en van agradar massa) i sempre acompanyat amb salsa. Amb tots els restaurants pots trobar plats de carn de porc rostida sobre tot els famosos braons o garrons, fets al forn i presentats a taula amb diferents salses, patates i col.

Molt típic es el consum d’ànec, de conill que el serveixen desossat i farcit, tallat a rodanxes. I com no tot acompanyat amb la típica cervesa Checa, que ens ha agradat molt, suau i molt aromàtica. Les marques mes comuns son: Budweiser Budvar, també van provar Svijany, Poutník i com no la Pilsner Urquell, la primera cervesa “Rubia” de l’historia i la mes consumida a la ciutat.

Per prendre una copa i sentir jazz hem anat a AghaRTA Jazz Club, un local subterrani a on la sala es literalment una cova, petit però amb una sonoritat genial.

El dia 15 se’ns acaba l’estància a Praga, així que ens ve a recollir el taxi que teníem reservat i marxem cap a l’aeroport direcció Zagreb. Una hora i mitja mes tard, ens trobem l’aeroport de Zagreb, agafem un taxi per 6 i  cap a l’hotel Palace, està al centre de la ciutat.

Al mati fem el checkout, deixem les maletes al hall del hotel i sortim a visitar la ciutat. Al barri de Kaptol trobem la catedral amb dos torres gòtiques que es veuen des de tota la ciutat, la Iglesia St. Mark’s, amb un sostre amb rajoles de ceràmica amb els escuts molt interesants. El mercat de Dolac al aire lliure, esta situat al centre de la ciutat, es el mes gran i famós de Zagreb. Es un mercat ple de paradetes amb fruites i verdures, formatges, embotits, peix fresc, flors, plante i artesania. Baixant unes escales troben la resta del mercat, a la segona planta troben carn, embotits, pa i pastissos. Nosaltres al visitar el mercat un Dilluns vam trobar menys parades de fruita i cap de peix, una pena.

A les 15 hores vam agafar l’avió cap a Dubrovnik, on ens esperava el trànsfert que ens va portar cap a l’apartament per 41 euros, a les 17 hores ja estàvem passejant per la ciutat antiga.

L’apartament estava a uns 15 minuts caminat fins a la muralla, això pensant que en Dubrovnik, menys el centre, tot la resta son escales o pujades, no falla. La foto que us poso a baix es la vista que teníem des de el balcó del apartament.

Dubrovnik ha estat dominada per els Bizantins, venecians, hongaresos i com no per els otomans. Però va ser al 1272 quan va aconseguir ser una potencia comercial a Europa, amb el seu producte mes famós el “Glama” plata amb una aleacio d’or. Aquesta època dorada va acabar al 1667 quan va patir un terratrèmol que va destruir la ciutat.

Dubrovnik es una de les ciutats que va patir amb la guerra contra Sèrbia, al 1991 en un sol dia van caure sobre la ciutat 2000 bombes, deixant la ciutat devastada.

La ciutat està rodejada amb una muralla amb una llargada de 1940 metres, una alçada de 25 metres i amb 16 torres. Després vam passejar per la ciutat visitant: La Catedral de Velika Gospa, que va ser construïda en 1192, es realment maca, visitarem el Palau Sponza, l’església de  San Blas o Sveti Vlaho, construida entre 1706, diseñada pel arquitecte Gropelli a imatge de l’esglesia de San Maurici de Venècia i el Palau del Rectors (Knežev dvor) que va ser la seu del govern.

Es una ciutat realment bonica i per mi plena de contrastes, està la part del centre que es grandiosa i totalment enfocada al turisme, amb terrasses, restaurants, botigues i plena de apartament turístics i després quan vas passejant per els seus carrerons vas descobrint el cord de la ciutat amb cases habitades encara per oriünds, amb la roba penjada a la façana. Realment es la part que mes m’ha agradat, sembla talment un decorat .

El segon dia vam llogar una furgoneta per 6 persones i vam fer una excursió a Montenegro, concretament a la Bahia de Kotor. Tinc que dir que conduir a Montenegro es tota una aventura, els montenegrins avançant en plena corba, s’incorporen a la carretera sense mira ni indicar, etc…… gracies que els nostres conductors particulars tenen bons reflexos.

Mapa: Bay of Kotor

La ruta va ser per la carretera de la costa resseguint la bahia, es un paisatge impressionat amb les muntanyes verdes que acaben dintre del mar, un mar de aigües blaves, transparents i salpicat amb pobles a la bora del mar, amb cases de pedra. Val la pena parar en Perast un poble de uns 350 habitants, enfront hi ha dos petites illes la Islote Sveti Dorde  i Gospa od skrpjela. El poble està en reconstrucció, se estan restaurant les cases antigues de pedra.

Kotor es un poble molt maco, totalment murallat, 4,5 km mes o menys, està situat entre el mar i la vessant de la muntanya de Sant Joan. Totes les cases de pedra, amb carrerons  estrets amb molt encant, molt maco.

Crec que Montenegro mereix una visita mes llarga, el paisatge es molt interesant. Entrarem per la Porta del Mar i ens trobem la Plaça d’armes voltada dels edificis del Palau Ducal i la Torre del Rellotge. Després ens trobarem la  Catedral de Sveti Tripun 1166.

Mapa de Kotor y sus murallas

Per dinar es millor sortir dels restaurant que hi han a la plaça principal al costat de la torre del rellotge, son cars i molt turístics. Així que vam anar a un restaurat a les afores que ens va recomanar una noia del poble, i realment van dinar molt be, sense turistes, en una terrassa sota uns arbres, realment un lloc molt tranquil. Vam demanar una graellada de peix, una mica diferent del que estem acostumats però molt bona, havia calamarsets a la planxa, uns filets de dorada a la planxa, un peix que no vam poder entendre que era però era similar al lluç, presentat arrebossat, unes brotxetes de tonyina i unes bledes amb patates curiós o no???

Per acompanyar ens vam portar una amanida molt curiosa, havia unes fulles d’enciam, pot bullit, arròs negre, rissoto, una mena de paté de tonyina, uns musclos bullits i uns seitons en vinagre, original i bo.

Després de donar una volta pel poble i veure les seves meravelles, ja vam agafar la carretera de tornada a Dubrovnik, en lloc de tornar per la carretera de la costa, ho hem fet per la carretera de muntanya R429, amb unes vistes de la Bahia de Kotor genials, entrem a Bòsnia passant per Trebinje, desgraciadament una població que durant molt temps sortia a les noticies mentre era bombardejada, i sense dubte encara vas trobant la petja de la guerra al llarg de la carretera,  ja de nit arribem a Dubrovnik.

A dia següent esmorzem l’apartament amb vistes al mar i sortim d’hora cap a Sarajevo ja que tenim per davant 236 quilometres que no son masses,  però 5 hores de trajecte , la carretera te tràfic i la forma de conduir es realment un esport de risc.

Al final hem trigat 6 hores d’arribar-hi així que el primer que hem fet es anar a dinar al barri antic, al antic basar, hem anat a un restaurant que ens havia recomanat Joan el fill d’una de les parelles. Era un restaurant molt petit que de fet nomes tenia 4 plats per escollir, els feien a les brases a la vista,  Burek d’espinacs i formatge, Burek de carn i iogurt, Carn de xai amb patates i Pollastre amb arròs. El burek es una mena d’empanada o pastis farcida ja sigui amb verdura i formatge o be amb carn, la massa anomenada yufka (masa filo). El trobarem en totes les països que van forma part del imperi otoma, encara que amb diferents formes i varian el seu nom, , ja que es pot presentar enroscat amb espiral o amb capes com un pastis. A Turquia s’anomena Börek, Burek a l’antiga iugoslava, Byrek a Albània etc……….

Tot molt senzill però realment bo, tot el dinar acompanyat de refrescos (l’alcohol està prohibit, ja que son musulmans) ens ha costat 30 euros, 5 euros per persona.

Sarajevo te una part nova amb edificis alts, botigues de luxe i grans pantalles al carrer i una altre part amb edificis que mostren a les seves façanes les senyals de la guerra, amb les marques de la metralla que va caure sobre la ciutat, durant els 4 anys de guerra, des de 1992 fins 1996. La ciutat en si hem va semblat gris, no se si perquè estava cansada, el dia estava una mica fosc o be perquè inevitablement penses amb tot el que aquesta gent a passat durant tants anys.

A les 5 de la tarda vam sortir cap a Dubrovnik ja que ens esperava per davant de 5 a 6 hores de carretera amb boira i un dia molt, molt gris. Això si la veritat es que dintre de la furgoneta ho vam passar d’allò mes be, cantant, xerrant i rient molt.

Ja de tornada a Dubrovnik vam intentar sopar en algun restaurant però va estar del tot impossible perquè tots tanquen la cuina a les 11 h, així que vam comprar unes pizzes per emportar i les vam devorar a l’apartament amb una ampolla de vi, amb les vistes de les llums de la ciutat, intercanviant impressions del dia i amb una certa tristesa ja que al mig dia, del dia següent ja tornàvem a Barcelona, se’ns han acabat les vacances!!!!!!!.

 

 

Publicat dins de Viatges | 2 comentaris

Pastis Cardinal.

Avui us vull presentar un postra que particularment m’agrada molt, el pastis Cardinal, l’he fet varies vegades i sempre ha estat tot un èxit.

Aquest postra el vaig provar per primera vegada al venir a viure a Terrassa i el vaig descobrir a la pastisseria Turull, hi em va semblar genial. Des de les hores i durant força temps estava convençuda que era una especialitat terrassenca, fins que un dia lleguin un llibre de postres vaig descobrir que en realitat es un postra Austríac, concretament de Viena, introduit a Mallorca pel pastisser propietari de la pastisseria Pomar, després de fer un curs de cuina a Barcelona impartit per un pastisser Austríac.

Es un pastis amb una massa suau, flonja i deliciosa sense dubte, ideal per aquells que com a mi us agradi la nata.

Ingredients.

Ingredients per el pa de pessic.

  • 5 rovells d’ou.
  • 4 ous sencers.
  • 70 g de sucre.
  • 70 g de farina tamisada.

Per la merengue:

  • 5 clares d’ou.
  • 115 g de sucre glaç.
  • Un parell de gotes de suc de llimona natural.

Pel farcit:

  • 1 litre de nata per a muntar.
  • 70 g de sucre glaç.

Temps d’elaboració.

50  minuts.

Elaboració.

  1. Primer de tot començarem per muntar la nata amb el sucre, tapem el bol amb paper film  i  deixem unes 3 hores a la nevera.
  2. Pre escalfant el forn a 180º.
  3. Ara agafem dos papers vegetals i amb l’ajuda d’un plat d’uns 20 cm, dibuixem amb llapis un cercle en cadascun d’ells, li donem la volta per evitar que el llapis estigui en contacte amb el pastis. Posem cada paper en dos safates de forn, els pintem de mantega i reservem.

Pa de pessic.

  1. Posem en un bol els ous, els rovells i el sucre. Ho batem amb una batedora elèctrica, fins que dobli el volum . Afegirem la farina tamisada i ho batarem  amb moviments suaus amb una llengua de cuina.
  2. Posar en una màniga pastissera i reservar.

Merenga:

  1. Ara posem les clares en un altre bol, afegim un parell de gotes de suc de llimona i batem fins que comenci a agafar consistència. Anem afegint el sucre en forma de pluja, ho acabem de muntar.
  2. Ho posem en una màniga pastissera.

Muntatge del pastis.

  1. Tallem la punta de la màniga pastissera on tenim la massa de pa de pessic, i anem fent cercles fins acabar la massa. Ara fem el mateix amb l’altra màniga pastissera fins acabar la merenga. Posem pel damunt una mica de sucre glaç a les dos preparacions i enfornem.
  2. Deixem coure 10 minuts i canviem les safates de posició, la de sota la posem a dalt i al reves. Deixem uns minuts mes,  fins comprovar que la massa esta feta i lleugerament daurada. Retirem del forn i deixem refredar a sobre d’una reixa. Una vegada ja està freda retirem amb compte el paper vegetal i col·loquem el primer cercle en una safata de servir.
  3. Traiem  de la nevera la nata muntada que teníem reservada, la posem en una màniga pastissera i anem omplint el cercle,  jo vaig fent munts un al costat del altre, fins acabar la nata. Tanquem amb l’altre cercle, posem una mica de sucre glaç per sobre i guardem a la nevera fins l’hora de servir.
  4. A l’hora de servir l’he acompanyat amb un bol amb xocolata 70% desfet, perquè cada comensal es pugi posar una mica per sobre si vol.

 

 

 

Publicat dins de Postres | Deixa un comentari

Crema de carbassa amb bolets i curri.

 

Encara que sembla mentida, com mostra aquesta foto, el diumenge passat vam fer una calçotada amb els amic i alguns anaven amb màniga curta, va fer un dia genial amb un solet magnífic que vam aprofitar sense dubte.

Però el dilluns, ostres ha tornat el fred les previsions son de nevades, així que ja sigui per veure el cel tant gris o sentir les previsions meteorològiques, en venia de gust fer un plat calent i reconfortant així que aprofitant que el divendres vaig comprar una carbassa preciosa i encara en queden uns quants bolets que vaig conservar congelats, m’he decidit per fer una crema de carbassa acompanyada d’uns quants bolets.

Que seria l’hivern sense els nostres brous, sopes, cremes, etc. Jo personalment durant els mesos  d’hivern un dia a la setmana, faig una bona escudella, amb gallina, pollastre, una mica de pilota, unes salsitxes, un tros de costella de vedella,  ossos de vedella, de porc, uns cigrons, col, patata, pastanagues i api. La carn que queda la trituro i faig unes croquetes, el brou el colo i el guardo a la nevera, que la meva filla quan arriba de treballar tard li encanta un bon plat de sopa.

Les cremes m’agraden molt i sobre tot sento debilitat per la de carbassa; l’he fet de diferents maneres amb patata, amb pastanaga, amb poma, amb crema de llet, amb llet, acompanyada de foie, amb crostons de pa, amb ceba caramel·litzada, amb una mica de foie o amb una mica de mascarpone ………. m’agrada el punt dolç que te la carbassa una vegada caramel·litzada i m’encanta la seva textura en boca, que sense dubte per mi es una de les millors cremes.

La carbassa ens va arribar a Catalunya juntament amb les patates, després de la conquesta d’Amèrica, durant el segle XVIII a casa nostra era un producte preuat a la cuina, en totes les seves varietats, sobre tot per fer estofats, cremes, sopes i com no, magnífics postres.

Ingredients.

  • 1 Carbassa ( 1 quilo i mig mes o menys).
  • 2 pomes Golden o reineta.
  • 2 cebes dolces.
  • 1 porro.
  • 1 litre de brou de pollastre (si sou vegetarians feu un brou de verdures)
  • 100 ml de llet evaporada.
  • 300 g de bolets de temporada.
  • 1 vaset de vi de Porto.
  • 1 culleradeta de curri.
  • un xic de nou moscada.
  • un grapadet de llavors de sèsam torrat.
  • Oli i sal.

Temps d’elaboració.

45 minuts.

Elaboració.

  1. Rentem la carbassa i la posem en una safata al forn que tindrem escalfat a 200º; uns 20 minuts es suficient perquè ja estigui una mica tova.
  2. La traiem del forn, deixem temperar, la tallem per la meitat retirem les llavors i fils que trobem. Amb l’ajuda de una cullera anem traiem la carn de la carbassa. Si no voleu posar-la al forn podem tallar la base de la carbassa i la pelem amb compte, la tallem per la meitat i amb l’ajuda d’una cullera traiem les llavors i els fils que les acompanya. Si decidiu fer-ho en cru teniu que tenir uns bons ganivets perquè la pell de la carbassa es realment dura.
  3. Ara posem una cassola al foc amb unes 4 cullerades d’oli i sofregim a foc mig les cebes tallades en juliana i el porro a rodanxes (no importa que els trossos no siguin massa petits ja que després ho triturarem).
  4. Quan veiem que la ceba i el porro  ens queda ben transparent afegim a la cassola les pomes pelades i tallades a trossets. Donem unes voltes i afegim la carn de la carbassa que teníem reservada. Deixem uns 8 minuts perquè es caramel·litzi una mica, afegim el porto, la culleradeta de curri, el xic de nou moscada, el brou fins cobrir la carbassa i salpebrem. Deixem bullir uns 20 minuts.
  5. Mentre tant es fa la verdura; posarem una paella al foc amb una mica d’oli, saltegem els bolets amb un parell grans d’alls tallats a rodanxes, salpebrem, deixem uns 5 minuts i retirem.
  6. Quan han passat els 20 minuts i veiem que la carbassa està feta, rectifiquem de sal si es necessari, retirem la cassola del foc i triturem fins que ens quedi amb una textura ben fina. Afegim la llet evaporada i ho barregem. Jo poso poca llet evaporada,  ja que m’agrada que alleugeri la crema, però no m’agrada que tapi el gust de la carbassa, ara be, vosaltres la proveu i decidiu si voleu mes quantitat  o no.
  7. A l’hora de servir posarem la crema de carbassa en un bol o un plat fons, posarem els bolets al centre del plat, tirem una mica de llavors de sèsam torrat per sobre, un rajolí d’oli d’oliva verge extra i ja podem servir, boníssim!!!!!!

 

Publicat dins de Bolets, Cuina vegetaria, Sopes i cremes | Deixa un comentari

Truita de riu Ainhoarra.

 

A l’octubre aprofitant que anàvem a visitar al meu cunyat a Aratxabaleta, vam fer un petit recorregut per el Pirineu basc-francès, la zona de Iparralde o país basc del Nord, es la zona de territoris històricament del país basc però sota l’administració francesa. Esta constituïda per les tres províncies històriques de la Baixa Navarra ( Nafarroa Beherea, Lapurdi i Zuberoa).

Hem estat varies vegades i es una zona que ens encanta, pobles com Espelette o Ainhoa son preciosos, la zona es coneguda per el seu cultiu de pebrots amb denominació de origen “Pebrots d’espelette”. Es un poble totalment típic basc, amb les seves cases tradicionals de fusta o de obre, pintades de blanc i vermell, amb rests de pebrots penjats a les façanes.

 

Amb el record dels paisatges, les olors i els sabors avui he fet una recepta molt antiga que es feia al restaurant Oppoca, a la població d’Ainhoa, quan el seu cuiner era Enri Sentenac, parlem de fa molts anys. “Truita Ainhoarra”, es una recepta genial que barreja d’una forma magistral un producte molt assequible, com es la modesta truita de riu, amb un magnífic i senyorial fetge gras fresc, un mar i muntanya molt de casa nostre.

Jo no soc massa fanàtica de la truita de riu, però molt de tant en tant faig, sobre tot perquè a la meva mare l’encanta, i tinc que reconèixer que feta així queda realment bona.

Ingredients.

  • 4 truites de riu fresques.
  • 4 rodanxes de pernil ibèric.
  • 4 talls de fetge gras fresc.
  • 1 rodanxa de llimona.
  • Llet.
  • Farina.
  • una rodanxa de llimona.
  • sal i pebre.

Temps d’elaboració.

40 minuts.

Elaboració.

  1. Demanarem al nostre peixater que ens netegi de budells i d’espina central les truites, sense arribar a trencar-les del tot han de quedar unides per el cap i la cua, com un llibre. A la recepta original, la truita es fa amb l’espina, però a mi m’agrada mes sense.
  2. Una vegada a casa les rentem sota l’aixeta del aigua i posarem en remull amb una bol amb llet. Deixem uns 10 minuts, escorreguem i assequem amb paper de cuina.
  3. Ara les salpebrem i les passem per una mica de farina. Posem unes 2 cullerades d’oli en una paella i quan esta calent posem a fregir les truites.
  4. Les deixem daura i quan veiem que ja estan fetes les retirem de la paella i emboliquem cada truita amb el tall de pernil i les anem posant amb els plats.
  5. Col·loquem el tall de foie a sobre de cada truita i les donem un toc de forn. Nomes uns tres segons, ja que si ho deixem mes el foie es fondrà, simplement s’ha escalfar una mica.
  6. Ho trèiem del forn amb compte de no cremar-nos amb el plat, posem una rodanxa de llimona sobre de la truita, un xic de sal maldon per sobre del foie i ja podem servir.

 

 

 

 

 

 

Publicat dins de Peix i Marisc | Deixa un comentari