Ànec amb peres.

 

Si hi ha un plat emblematic de la cuina catalana, es sense dubte el que fem avui, ” Ànec amb peres”, de fet la recepta original es feia amb naps o be amb salsafins, una arrel molt similar al nap, amb una textura suau i dolça. El salsafí és un tubercle molt similar al nap, molt típic de les comarques gironines. És una arrel allargada d’una mida semblant a la pastanaga, de color marronós a l’exterior, amb una textura tova i un gust exquisit. El podem trobar de Juliol a Febrer, jo he intentar trobar-los a Terrassa i ha estat impossible.

L’ànec es menja a França, Anglaterra, paisos escandinaus, així com als països del Est. A Catalunya es molt popular tant a Girona, a la Cerdanya, al Penedès o al Maresma. Normalment consumim l’ànec mut, que te menys grassa que el xerraire. Al Penedès trobarem una recepta genial que es un rostit d’ànec amb prunes i pinyons.

Es una carn que combina meravellosament amb fruits dolços com la taronja, el préssec, les prunes, cireres, panses, dàtils o peres.

Trobem referències del seu consum als papirs egipcis, el gastrònom romà Marc Gavi Apici, deixa escrita una recepta d’ànec amb una mena de rel semblant al nap, en el seu llibre De re coquinaria .

L’ànec es una aviram que no agrada a tothom, bàsicament perquè si no es cuina be, ens pot quedar la carn una mica estellosa o massa greixosa.

Es una recepta que requereix 1 hora i mitja mes o menys de cocció, perquè la carn quedi melosa i molt tendra. Però us asseguro que val la pena……

Ingredients.

  • 1 ànec sencer, tallat a octaus.
  • 5 peres de Puigcerdà o la varietat que mes us agradi.
  • 2 cebes.
  • 1 cap d’alls sencer.
  • 1 tomàquet madur.
  • 3/4 de brou de carn.
  • una mica de farina.
  • 1 got petit de brandy o whisky.
  • 1 branca de canyella.
  • un manat d’herbes (llorer, farigola i romaní)
  • Sal i pebre.

Ingredients per la picada.

  • Un grapat de ametlles, pinyons, julivert i avellanes.
  • 2 grills d’alls.
  • 3 carquinyolis.
  • Una presa de xocolata 70%.

Elaboració.

  1. Començarem la nostra recepta rentant l’ànec sota l’aixeta del aigua, ho deixem escorre be, ho eixuguem amb paper de cuina, salpebrem i enfarinem els trossos d’ànec.
  2. Posem al foc una cassola de ferro amb 4 cullerades d’oli, quan està calent anem fregint l’ànec, deixant-los ben rossos. Quan ja els veiem daurats afegim a la cassola el cap d’alls tallats per la meitat, les cebes trinxades, el tomàquet tallat a daus i pelat, la canyella, el lligat d’herbes (llorer, una branca de romaní, de farigola) salpebrem i deixem fer a foc lent. Deixem uns 20 minuts.
  3. Passats els 20 minuts afegim el got de brandi, deixem evaporar, tirem a la cassola el brou, tapem la cassola i deixem fer a foc suau mes o menys uns 40 minuts.
  4. Mentrestant farem la picada: posem en un morter o a la picadora, els alls, els fruits secs, els carquinyolis i el xocolate. Ho piquem i afegim a la cassola, juntament amb les peres tallades a quars i amb la pela.
  5. Deixem 20 minuts fent xup-xup i ja tindrem un plat per sucar pa……

Anuncis
Publicat dins de Carns i Aus | 3 comentaris

Bunyols de carxofes.

Aprofitant que la temporada de la carxofa esta acabant, he decidit fer una recepta que a mi personalment m’encanta ” Bunyols de carxofa”, es un aperitiu o un primer plat genial. L’interior queda suau i melós, i la part externa amb l’arrebossat ens quedarà cruixents , sense dubte una recepta guanyadora.

De fet jo faig dos tipus de bunyols de carxofa, els que os explico avui i uns altres a on preparem la massa típica de bunyols i afegim les carxofes trinxades perquè quedi una massa homogenia. A mi m’agraden les dos formules així que es qüestió de provar-les, no os sembla.

Com os he explicat altres vegades la carxofa es la flor de la carxofera, nosaltres tenim la sort de compta amb les carxofes del Prat, una carxofa de proximitat, fresca, plena i molt tendra, de veritat que val la pena aprofitar la temporada. A l’hora de comprar-les escollim les mes grosses, amb la punta arrodonida, compactes, pesants i d’un color verds brillant.

Els àrabs la van introduir al nostre país i els navegants espanyols i francesos la van portar a Amèrica. En l’actualitat es cultiva a California que produeix el 100% del consum de carxofes de EEUU. De fet a la ciutat californiana de Castroville es celebra la fira de la carxofa i ja a 1948 es va nombra a Marilyn Monroe la primera reina d’aquesta verdura.

Temps d’elaboració.

40 minuts.

Elaboració.

  1. Primer de tot netegem les carxofes, traiem les fulles de fora, tallem la tija i les puntes de la carxofa i tallem el cor en quatre o sis trossos, depen de la mida de la carxofa.
  2. Les posem en un casso amb oli i deixem 30 minuts confitant a foc molt baix. Una vegada les carxofes estan fetes les colem del oli i reservem.
  3. Ara farem la massa per l’arrebossat, posarem en un bol la farina, la cullerada de llevat, un pessic de sal i el got de cervesa  ho barregem be. Ara afegim el ou, el julivert tallat i tornem a barrejar, perquè ens quedi una massa homogènia i esponjosa . Afegim les carxofes i les barregem amb la massa.
  4. Ara posem oli en un casso a foc suau i quan esta calent anem fregim les carxofes ben sucades amb la massa. Deixem que s’infli i anem retirant a un plat que tindrem cobert amb paper de cuina (l’oli ha de estar calent però no massa perquè no es cremin els bunyols).
  5. Una vegada hem acabat de fregir els bunyols els posem en un plat i ja podem servir, queda un entrant genial.

Publicat dins de Aperitius i entrants, Verdures i Llegums | 2 comentaris

Pollastre amb samfaina.

Samfaina o xamfaina es una base feta amb una barreja genial de pebrots, albergínies, cebes, alls i tomàquets madurs, que pot acompanyar tant peix, carn, ous o com en aquesta recepta pollastre.  La recepta de “Pollastre amb Samfaina” es antiga,  ja es descriu als receptaris del segle XVIII, al 1835 al llibre “la cunyera catalana” on apareix la recepta de samfaina però sola, com un plat únic, sense acompanyant.

Es un plat familiar, d’aquells que he vist fer a la meva mare, després ho servia a la taula amb força pa una amanida i a menjar.

Per que ens quedi una samfaina realment genial, les verdures han de quedar confitades no fregides, amb una salsa liquida però amorosa, diferencia bàsica que distancia la samfaina del Pisto castellà o d’altres receptes similars que trobem a la cuina mediterrània com la Ratatouille a França, el Tombet a Mallorca, o a Turquia i Malta on fan servir uns pebrots prims i llacs semblats al bitxos però dolços.

La mes famosa gracies al cine es sense dubte la Ratatouille, una pel·lícula d’animació amb el mateix nom de la recepta, que es va estrenar l’any 2007, protagonitzada per una rata cuinera que enamora a un critic gastronomic amb una ratatouille. El plat per la pel·lícula el va crear el cuiner Thomas Keller, inspirant-se amb una recepta turca, el Iman Bayaldi, els ingredients son similars, albergínia, carabassó, tomàquet i ceba, tot tallat a rodanxes fines  i cuinades al forn. Les verdures queden fetes per dintre i daurades per fora, per mi es mes un pastis de verdures que una samfaina com nosaltres la mengem.

La samfaina la podem fer i guardar a la nevera en una carmanyola, la podem menjar calenta o a temperatura ambient, acompanyant una carn, un bacallà o simplement a sobre d’una llesca de pa. També queda bona si la congelem, així que no tenim excusa per fer una bona cassola i menjar-la quan ens vingui de gust.

Ingredients per 4 persones.

  • 1 pollastre tallat a 1/8.
  • 1 pebrot vermell ben molsut.
  • 1 pebrot verd.
  • 1  albergínies grossa.
  • 2 cebes tendres.
  • 3 tomaques madurs.
  • 4 grans d’all.
  • 200 ml de vi blanc sec.
  • 1 got petit de Porto.
  • Oli.
  • Sal i pebre.
  • orenga.
  • 1 fulla de llorer.

Temps d’elaboració.

1 hora i 15 minuts.

Elaboració.

  1. Per començar, rentem els trossos de pollastre, els eixugam amb paper de cuina i salpebrem.
  2. Posem 4 cullerades d’oli en una cassola (no posem massa oli ja que el pollastre deixarà la ceba grassa) quan està l’oli calent anem posant els trossos de pollastre i deixem rostir a foc mig alt (Aquest pas es important, ja que si poseu el pollastre amb l’oli fred deixarà anar aigua i us quedarà com bullit).
  3. Quan veiem que el pollastre està amb un bonic color daurat, afegim la ceba tallada en juliana, la fulla de llorer i l’orenga.  Afegim el brandi i el got petit de porto.
  4. Deixem fer uns 30 minuts amb la cassola destapada, el pollastre ha de quedar quasi fet del tot.
  5. Mentrestant, anem tallant els pebrots, les alberginieres, els alls i els tomàquets a trossos petits i reservem.
  6. Quan veiem el pollastre ben rostit i la ceba transparent, afegim totes les verdures . Salpebrem donem unes voltes, i deixem fer a foc vaig uns 15 minuts mes.
  7. Una vegada que el pollastre està fet, i la nostra samfaina ha quedat ben confitada i melosa, apaguem el foc i ja podem servir.

Nota: Si voleu fer mes quantitat de samfaina per guardar-la o congelar-la, en lloc de fer-la juntament amb el pollastre, la farem en una cassola apart. Una vegada feta, la barrejarem un parell de minuts amb el pollastre i la resta la podem reservar per fer-la servir un altre dia.

Publicat dins de Carns i Aus, Verdures i Llegums | 1 comentari

Truita cremosa de carxofes i alls tendres.

 

Hola amics, avui vinc amb una recepta molt simple de fer, però us puc assegurar que es una delícia, “Truita de carxofa amb alls tendres”, per mi es la truita que mes m’agrada sense dubte, es fàcil de fer però realment exquisite, el secret??? confitar les carxofes en lloc de fregir-les i per donar-li una cremositat extra, afegir als ous unes cullerades de crema de llet. Les carxofes confitades amb oli i fetes a foc lent, queden suaus i molt tendres.

La carxofera és una planta parenta del card comú. Té unes tiges gruixudes i unes fulles
molt llargues, de color verd al seu anvers i cobertes d’una fibra blanquinosa al revers.
La carxofa és la flor, encara no madura, de la carxofera.

Per mi la carxofa mes bona que trobem als nostres mercats es la del Prat, amb indicació geogràfica protegida (IGP), la podem comprar des de principis de novembre fins al mes d’abril.

Es una carxofa que es va començar a cultivar al Prat a principi del segle  XX, els primers anys primers anys es va destinar, bàsicament, al mercat local i al barceloní. Però en uns anys el seu creixement va estar espectacular. Les primeres exportacions de carxofes
del Delta estan registrades l’any 1919. Els volums més alts es van aconseguir els anys
30. L’any 1936 sortien 40 vagons diaris de carxofes i enciams cap als mercats de França, la Gran Bretanya, Alemanya i Suïssa.

Amb la Guerra Civil i els anys del franquisme el comerç va patir una aturada important. Als anys 60 el creixement industrial es va produir una pèrdua de sol agrícola. Avui dia la superfície es dedica al conreu de la carxofa son uns 500 Ha.

La carxofa del Prat es de la varietat Blanca de Tudela, de gran qualitat donat el tipus de terreny a on es cultiva, la seva producció va destinada quasi en la seva totalitat a mercat central de Mercabarna. Es una carxofa que ofereix la màxima qualitat quan es consumeix poques hores després d’haver estat collita.

És per això que la Carxofa del Prat es comercialitza seguint les determinacions del distintiu Producte “FRESC” del Parc Agrari del Baix Llobregat, el qual garanteix un temps i una distància mínims entre la collita i el seu trasllat fins al consumidor. La proximitat i la frescor són la garantia d’un producte que manté totes les seves propietats organolèptiques i nutritives.

Per triar-les bé, ens hem de fitxa que tinguin un color verd brillant, sense zones marrons i ben fermes. Per assegurar-nos que estan ben tendres i sense pels al centra del cor, observem que les nostres carxofes tenen una mica d’obertura a la boca del fruit, un petit forat en direcció al cor, normalment les carxofes que son punxegudes acaben amb les fulles juntes i tancades, son mes dures i segurament amb força pelussa al cor.

Es una verdura ideal si volem perdre pes, gracies a que conté molt poques calories i té propietats diürètiques.  Es una magnifica cura per mantenir el fetge saludable. Ajuda a disminuir els nivells de sucre en sang i es un antioxidant genial.

Les podem preparar de moltes maneres, ja sigui a la brasa, arrebossades amb tempura, bullides, confitades acompanyant una amanida amb pernil, farcides,  amb crema, amb xips, amb truita o be acompanyant altres productes, com cloïsses, pollastre, mandonguilles, calamars etc……….

Ingredients per 4 persones.

  • 8 carxofes del Prat.
  • 2 manats d’alls tendres.
  • 8 ous.
  • 3 cullerades de crema de llet.
  • oli d’oliva verge.
  • sal i pebre.
  • un xic de sal en escates.

Temps d’elaboració.

50 minuts.

Elaboració.

  1. Netegem les carxofes, treien les fulles de fora, tallem les tiges i les pelem. Tallem les puntes de les carxofes deixant els cors, els tallem per la meitat, els netegem de les barbes i reservem.
  2. Posem en un casso els cors de les carxofes, les tiges i les cobrim d’oli, ho posem a confitar a foc molt lent, uns 30 minuts. Quan estan confitades les colem i deixem escorre. Per confitar necessitem que l’oli mantingui un bull quasi imperceptible, amb unes bombolles molt i molt suaus. No hem de fregir les carxofes, només les ha d’anar confitant.  Quedaran tan tendres com si les haguéssim bullit, però molt més gustoses.
  3. Deixem temperar les carxofes i les tallem a lamines (menys 4 mitges carxofes que reservem per posar sobre la truita), tallem a rodanxes les tiges i reservem.
  4. Posem en una paella unes 6 cullerades del oli de confitar les carxofes, i afegim els alls tendres tallats a rodanxes. Deixem confitar a foc baix, fins que els alls estan tous salpebrem i deixem escorre en un colador.
  5. Barregem els alls confitats amb el bol que tenim reservats les carxofes tallades a lamines.
  6. Ara posem els ous en un bol, salpebrem i amb una batedora de varetes, ho batem uns minuts. Afegim 3 cullerades de crema de llet, seguim batem un minut i ja estarà llest.
  7. Alhora de fer les truites, podem fer una gran rodona o be presentar-les de forma individual en forma de truita caragolada, tipus a la francesa, això es al vostre gust.
  8. Posem una paella al foc amb una mica d’oli de confitar les carxofes i quan esta calent aboquem els ous, a sobre tirem les carxofes i tiges que teniem reservades. Deixem fer a foc moderat i quan veiem que començar a quallar l’ou, amb l’ajuda de un plat girem la truita i deixem fer per l’altre banda. La truita ha de quedar melosa, si la fem massa ens quedarà seca.
  9. Ho servim en una safata i posarem per sobre al nostre gust les carxofes que teniem reservades. Tirem per sobre una mica de sal en escates, una mica de pebre negra i a taula.
  10. Jo avui la he fet rodona, però us he afegit una foto de una truita caragolada que tenia d’un altre dia, per sobre a mes de les carxofes confitades també vaig posar unes xips de carxofes fregides, la he afegit com idea.

 

 

Publicat dins de Verdures i Llegums | 4 comentaris

Tortell de nata.

Avui vull fer una recepta dolça, d’aquelles que tant li agradaven a la meva mare i es a ella que li dedico aquesta entrada, perquè desgraciadament son els últims postres que li vaig fer, ja que el dia 27 de Gener va marxar per reunir-se amb el meu pare, allà a on estigui.

La mama es Navarra, va néixer en un poble que es diu Andosilla i sense dubte allà tenia totes les seves arrels. Fa 11 any em va trucar demanat-me  que volia que la anéssim a buscar per estar a casa amb nosaltres a Terrassa, per mi tota una sorpresa, ja que sempre vaig pensar que la meva mare acabaria els seus dies al poble del seu cor, però les circumstancies van canviar els seus desitjos.

Al principi va venir a casa per recuperar-se i amb la idea de tornar a casa seva. Però al cap d’un temps amb va dir que es volia quedar a casa amb nosaltres. Nosaltres no ho vam dubtar ni un moment. Han estat uns anys amb molts alts i baixos, i el últim ha estat molt difícil. No volia viure com es trobava, en repetia cada dia que volia marxar, estava trista i jo també perquè veure a la teva mare així fa mal, molt mal. Tot això ho he pogut superar perquè en cap moment he estat sola, sempre he tingut el recolzament, l’ajuda i la comprensió del meu marit i dels meus fills, sense ells hagués estat molt difícil.

Fa uns anys una tarda d’aquelles que m’explicava mil histories de quan era petita,  em va dir que ella com ja veia que no podia tornar a viure al seu poble, com era la seva il·lusió, només desitjava morir a casa nostra, al nostre costat, no volia que la portessin l’hospital o a una residencia i per últim que l’enterressin al seu poble, al costat del meu pare. Yo li vaig dir que sempre que pogués compliria els seus desitjos i gracies a Deu ho hem pogut fer i això ens calma una mica la tristesa de que ja no està amb nosaltres.

Ha estat una bona mare i una bona avia, ha cuidat els meus fills quan eren petits sempre que ho he necessitat, sempre ha estat quan l’hem necessitat i això l’hi he agraït sempre. Una bona persona, molt generosa que juntament amb el meu pare feien una parella genial.

Per el dia del enterrament vaig escriure unes paraules per acomiadar-me d’ella, però vaig ser incapaç de parlar, així que aprofito aquest espai per fer-ho:

“Mama, te acabas de ir y ya te encontramos a faltar, nos has dejado un vacio en nuestros corazones dificil de llenar.

Hemos pasado muchos años juntos, con alegrias pero tambien con tristezas, pero como siempre te decia, “asi es la vida mama”.

Te has ido como tu querias, en tu cama, en casa y rodeada de los tuyos, me pedistes que no querias salir de casa y asi ha sido, y eso nos consuela un poco el alma.

Te encontraremos a faltar siempre,  pero se que ahora estas por fin con el papa, los dos juntos como tu querias.

Adios mama, te queremos, siempre estaras viva en nuestra memoria.

Como te decia cada noche al ir a dormir:

” Buenas noches mama, descansa hasta mañana, te quiero”

Be ara anem a la recepta, es senzilla de fer i queden uns postres genials, jo he fet el farcit de nata, però pot ser de crema o de trufa, el que mes us agradi. El tortell de nata eren els postres típics quan era petita, cada diumenge després de fer el vermut a la plaça Rovira anàvem al forn a buscar el nostre tortell de nata, mentre la mama pujava a casa a fer el dinar, quins records……………

 

Ingredients.

  • 2 paquets de pasta de full, jo he comprat una que te mantega i de forma rodona.
  • 1/2 quilo de crema de llet per muntar.
  • 1 ou petit.
  • 90 gr de sucre glaç .
  • Sucre glaç per decorar.

Temps d’elaboració.

35 minuts.

Elaboració.

  1. Traiem la base de la massa del seu embolcall, i seguidament mitjançant un plat de postres, el situem al centre de la massa, tallarem amb un ganivet al voltant del plat. Retirem el cercle que podem guardar per fer algun altre postres.

  1. Aprofitant el mateix paper que porta la massa de full ho posem a sobre d’una safata de forn.
  2. Fem exactament igual amb la segon rotllo de massa, el que hem fet amb la primera deixant un cercle de massa.
  3. Pintem amb aigua els dos cèrcols de massa i els unim per la part que hem humitejat procurant que s’enganxin les dues parts.

  1. Pintarem tota la superfície amb un ou batut perquè ens agafi color, i sense deixar reposar el posarem al forn durant 20/25 minuts. Si veieu que us agafa massa color per a dalt, els últims minuts el podeu cobrir amb paper d’alumini.
  2. Una vegada veiem el nostre tortell daurat ho retirem del forn i ho deixarem refredar.

  1. Ara posem la crema de llet amb un bol i amb la batedora elèctrica de varetes la muntem, quan està quasi muntada afegim dos cullerades de sucre glaç, seguim batem un parell de minuts mes i ja podem posar amb la màniga pastissera. Ho guardem al congelador perquè es refredi i agafi cos, sense congelar-se.
  2. Una vegada fred ho tallem per la meitat amb un ganivet gran de serra, procurant no fer-lo malbé, ja que la pasta de full és molt delicada i sens pot trencar fàcilment.
    Farcim amb nata amb una màniga pastissera  i finalment, el empolvorem amb sucre glaç per sobre.

Publicat dins de Postres, Viatges | 9 comentaris

Amanida grega de pop.

Si hi ha un element cultural identificatiu d’un país sens dubte és el gastronòmic, que marca el caràcter distintiu pel gust de la cuina. Aquest gust serà donat per la seva història, la seva cultura i com no, la seva economia.

Si hi ha un país on aquests elements son molt visibles, es sense dubte Grècia. Es aquí on es va començar a refinar la cuina amb l’aparició de la figura del “cuiner”, que va començar a fer plats mes elaborats i a experimentar amb els productes. Ja l’any 330 abans de Crist s’escriu un llibre de receptes escrites per “Arquebrar” un poeta Grec, que era en realitat tot un gurmet de la cuina.

A l’àgora, que era la plaça publica, és on es desenvolupava tota la vida social de la població, és aquí on es reuneixen venedors de tot tipus amb els seus productes com, fruites, verdures, pans, pastissos amb mel, olives amb salmorra. És cuinava “escudella negra” una mena de sopa amb carn, sang, vinagre i espècies o uns rotlles de blat amb carn embolicats amb fulles de raïm i cuits.

Sense dubte la que avui coneixem com a “cuina mediterrània” va néixer a Grècia, al segle VII a. C. els grecs es van establir a les zones mediterrànies que avui coneixem com Espanya, Sicília, sud de França, Sud d’italià i Turquia, introduint el cultiu de oliveres, fruiters, blat i Raïm, que desenvolupa un comerç pròsper.

Avui dia Grècia segueix amb una cuina basada en productes frescos, que sap preparar d’una forma genial, fent servir oli d’oliva, fruites,  olives, formatges, verdures, peix i tot amb la màgia de les especies que saben utilitzar magistralment.

Avui farem una recepta grega molt senzilla, però que queda genial i és prototip de la cuina mediterrània. 

Temps d’elaboració.

40 minuts.

Ingredients.

  • 500 g de pop bullit.
  • 500 g de patates.
  • 1 alvocat.
  • 2 tomàquets cor de bou.
  • Una bossa de brots frescos o be una mica de rúcula.
  • oli d’oliva verge extra.
  • sal i pebre.

Per la vinagreta.

  • 2 cebes tendres.
  • 2 cullerades de julivert.
  • 1 cullerada de vinagre balsàmic.
  • 2 cullerades de vinagre de xeres,
  • 3 cullerades d’oli.
  • sal i pebre.

Per la marinada del pop:

  • 2 cullerades de oli d’oliva verge extra.
  • 4 cullerades de suc de llimona.
  • 1 bitxo vermell fresc.
  • 2 grans d’all.

Elaboració.

  1. Primer de tot comencem la recepta preparant la marinada pel pop, per això agafarem un bol i anem posant els ingredients, primer posem els alls i el bitxo que haurem tallat  a rodanxes petites, afegim el suc de llimona i l’oli, una mica de sal i un xic de pebre. Ho barregem perquè emulsioni tot.
  2. Ara posem dintre de la barreja les potes de pop, que ja  estaran bullides, be podeu bullir vosaltres el pop o comprar-lo ja bullit. Ho barregem be perquè el pop pugui agafar els sabors de la marinada i guardem el bol a la nevera unes 2 hores.
  3. Rentem les patates i les posem a bullir amb aigua i sal, deixem fer fins que estiguin tendres. Les escorreguem, pelem, tallem a rodanxes i reservem. A mi m’agrada bullir les patates amb pell ja que trobo que absorbeixen menys aigua.
  4. Preparem la vinagreta: en un bol posem una ceba tendra ben picada, 4 cullerades de julivert fresc picat, dos cullerades de vinagre de xeres, 1 cullerada de vinagre balsàmic i 3 cullerades d’oli, afegim una mica de sal i un xic de pebre. Ho barregem amb un batedor manual i reservem.
  5. Posem una planxa al foc a escalfar amb una mica d’oli, quan està ben calent posem el pop que haurem escorregut de la seva marinada,  ho deixem caramel·litzar per les dos cares, salpebrem i retirem.
  6. En una safata posem l’amanida ben neta i tallada a trossos, aboquem per sobre les rodanxes de patates, els tomàquets tallats a trossos  petits, l’alvocat tallat a daus i per sobre el pop. Ho banyem tot amb la vinagreta i ja podem servir.
  7. Una amanida fàcil de fer i que queda realment bona.

 

 

 

Publicat dins de Amanides, Peix i Marisc | 1 comentari

Gallineta amb salsa blanca.

 

Avui farem una recepta de peix amb nom d’au, “Gallineta” un peix de roca de carn blanca molt gustosa i molt suau. Ideal per fer suquets o be, tal com ho fet avui en filets amb una salsa molt delicada.

Normalment aquest peix al igual que fem amb l’escórpora es fa servir per fer brous, patés i pastissos de peix,  però us puc assegurar que fet en filets simplement fregits o be amb una salseta com fem avui, queda realment bo.

La gallineta es un peix semi gras que viu al fons del mar amagat entre les roques, de cost robust, amb moltes espines i un color que pot anar del vermell al rosat. Es una bona font de proteïnes i molt ric amb vitamines del grup B.

Quan la trobeu al mercat no dubteu a comprar-la, demaneu al vostra peixater que us faci filets i el netegi d’espines, val la pena…….

Temps d’elaboració.

15 minuts.

Ingredients.

  • 4 filets de gallineta, nets d’espines.
  • 6 grans d’alls.
  • 1 cullerada de farina de blat de moro (maizena).
  • Un raig de vi blanc.
  • mig got dels de vi, de brou de peix.
  • sal i pebre.
  • Julivert ben picat.

Elaboració.

  1. Com sempre rentarem els filets de peix sota de l’aixeta del aigua, els escorrerem i reservem.
  2. Tallem els alls a rodanxes fines i piquem menut el julivert.
  3. Posen una cassola o paella de fons gruixut al foc amb 4 cullerades d’oli, posem els alls (jo ho faig quan l’oli encara està fred, ja que trobo que l’oli te temps per impregnar-se dels sabors dels alls). Donem unes voltes a foc baix i tirem el raig de vi blanc. Deixem un parell de minuts perquè s’evapori l’alcohol.
  4. Ara afegim el got de brou que tindrem calent on haurem desfet la cullerada de maizena, salpebrem i deixem uns 3 minuts. Ara afegim els filets de gallineta que tindrem salpebrats.
  5. Deixem fer uns 3 minuts els girem amb compte per no trencar-los i deixem 3 minuts mes o menys. El peix ens ha de quedar fet però tendre per dintre, no hi ha res pitjor que un peix sobre cuinat.
  6. Tirem per  sobre el julivert picat i apaguem el foc.

 

 

 

Publicat dins de Peix i Marisc | 1 comentari