Avui os porto una recepta que tinc pendent des de l’estiu, junt en un munt mes que he cuinat, però no he tingut temps de posar-les a el bloc i que segueixen pendents¡¡¡¡¡ però és que portem un any molt mogut i és que les coses, sobretot dolentes, no vénen mai soles.
Espero que està tan bé com es pot estar amb la situació actual, amb una pandèmia d’un parell de nassos. Ara bé, no hi ha res millor per desconnectar de tot, que va entrar a la cuina, posar-te una mica de música i cuinar. Així que cap a la cuina ……..
La recepta d’avui es diu Lyutenitsa o lutenitsa, és una espècie de salsa tipus romesco, molt típic amb els països balcànics. De fet el vaig menjar Croàcia i Montenegro, encara que el sabor era diferent, a Dubrovnik era mes fort amb un fort gust de all, mentre que la ciutat de Kotor la recepta no portava all i era lleugerament picant, encara que les dues receptes eren genials.
El Lyutenitsa és una pasta feta amb pebrot, tomàquet i albergínia escalivats, que normalment es menja acompanyant carns, patates, formatge Sirene (similar a el formatge feta), com a acompanyant d’un arròs, amb unes verdures saltejades o simplement amb pa de pita. Aquí podeu veure la recepta de el pa de pita.
https://alcaliudelacuina.wordpress.com/2015/04/21/pa-de-pita-i-hummus/
Es habitual trobar Lyutenitsa en conserva en qualsevol supermercat. Però tal com ens van explicar, el típic es fer-ho a les cases particulars, ho fan l’estiu que es quan els pebrots, albergínies i tomàquets estan en el seu millor moment, ho fan en conserva i ho guarden pel l’hivern.
Be, una vegada explicada la part teòrica anem a la practica.
Ingredients.
- 4 Pebrots vermells ben carnosos.
- 1 albergínia.
- 2 tomàquets.
- Oli d’oliva verge extra.
- sal.
- pebre vermell picant(opcional)
- ( si voleu fer mes quantitat per guardar ja sigui en conserva o congelat augmenteu les quantitats, pero sempre respectant que ha de predominar el pebrot).
Elaboració.
- Escalivem els pebrots i l’albergínia a la brasa, si no pot ser ho pots fer al forn, pero el gustet no es el mateix.
- Mentrestant fem l’escalivada, escaldem els tomàquets uns segons amb aigua bullint, els colem deixem a temperar i els pelem. Els triturem fins que ens quedi un puré, que posarem en una cassola amb 4 cullerades d’oli, a foc lent uns 35 minuts. Salpebrem, afegim una culleradeta de sucre i anem remenant, fins que veurem que l’aigua s’evapora quedant un puré espès.
- Ara anem pelant els pebrots i l’albergínia, les deixem ben netes i les triturem igual que hem fet amb els tomàquets.
- Una vegada els tomàquets han estat els 35 minuts fent-se poc a poc, afegim a la mateixa cassola els pebrots i l’albergínia, salpebrem i deixem fer 1 hora a foc lent. Anirem remenant de tant en tant.
- Una vegada fet ho deixarem a temperar i ja podem servir.
- Jo aquesta vegada ho servit en un bol com un aperitiu acompanyant un magnífic pa de pita.
Al caliu de la cuina 
Caldrà provar-ho, i comparar amb el nostre romesco.
Però, pinta força bé. Salut!
Quan es tornem a reunir fem una prova. Es diferent pero tinc que dir que es realment bo.
Un peto
La meva dona es bulgara, i diu que aquesta recepta no es de Lyutenitsa sino de kiopulo. M’ha explicat el llarg proces per fer una Lyutenitsa casolana, com feien al poble dels avis cada estiu, un ritual semblant a la matança del porc, i que durava 4 dies, porta mes tomaquet que pebrot, no porta alberginia i porta all, per climatologia i qualitats de la terra la millor es fa a la regio de Plovdiv, i en especial del poble dels avis, Kurtoro konare, d’on son les guanyadores del concurs de Lyutenitses desde fa mes de 10 anys.
El Sirene tambe es un formatge bulgar