Filet de llonza de carn magra del coll amb sàlvia.

Avui començaré parlant de quelcom diferent al que mes m’agrada, la gastronomia, començaré  desitjant que es recuperin tots els ferits que ahir van patir cops i ferides, quan defensaven el seu dret, el dret a votar.  En sento realment orgullosa de compartir la meva vida amb tots vosaltres i orgullosa de poder viure en un país com CATALUNYA.

Ara anem cap a una recepta molt d’estiu, una època genial per encendre la nostra barbacoa i posar a sobre de les brases, carns, peix, marisc o verdures, es una solució per un dinar o un sopar, que reuneix a família i amics al voltant d’una taula amb un bon aperitiu i una animada conversa al voltant del foc.

A casa nostra es molt típic fer un foc i preparar unes costelletes, una mica de botifarra,un bon all i oli, unes llesques de pa de pagès i ja tenim un àpat genial. Des de petita recordo les sortides a les planes amb la família, per fer un bon foc i carn a la brasa, sempre acompanyat tot amb un porro de vi. Eren temps que teníem poca cosa però els recordo feliços.

Avui he fet unes llonzes de carn magra de porc ibèric a la brasa, acompanyats amb uns carabassons del nostre hort, un pebrots i uns esparracs verds. Tot boníssim i amb sabor d’estiu…………

La carn de porc és rica en proteïnes, ferro i vitamina B12. El porc compté una proporció d’àcids grassos mono insaturats i de vitamina B1 superior a altres carns. És una carn molta gustosa necessària per qualsevol tipus de dieta equilibrada. Per això és una de les més consumides a més a més de la seva textura i sabor diferencials. És perfecta per cuinar a la planxa o la brasa.

En aquesta ocasió he comprat unes llonzes de porc ibèriques, perquè son mes riques amb grassa i trobo que queden mes meloses. Es importat fer la carn al punt, posant-les a la brasa amb la graella ben calenta, es important que quedin fetes però una mica rosades per dintre.

Ingredients.

  • 10 llonzes de carn magra de coll, de porc ibèric, tallades gruixudes de un dit mes o menys.
  • 2 Llimones.
  • Unes fulles de Sàlvia fresca.
  • Oli d’oliva verge extra.
  • Sal i pebre.
  • Mantega en pomada.

Acompanyament.

  • 4 carabassons petits.
  • 1 pebrot verd gros.
  • 1 pebrot vermell.
  • Un manat d’esparracs verds.

Temps d’elaboració.

20 minuts d’adob i 25 minuts a les brases.

Elaboració.

  1. Primer de tot preparem el marinat per la carn. Posem en un bol el suc de les 2 llimones, 3 cullerades d’oli, les fulles de sàlvia tallades a trossets petits i ho barregem be perquè quedi tot emulsionat.
  2. Salpebrem la carn i anem col·locant les llonzes en una safata. Tirem per sobre el marinat, ho barregem be, perquè tota la carn quedi ben impregnada i reservem uns 20 minuts.
  3. Quan ja tenim a punt les brases posem les llonzes a sobre de la graella deixem uns 10 minuts, tirem per sobre el suc d’una llimona i suquem la carn amb la mantega que tindrem en forma de pomada.  Girem el filet deixem 5 minuts mes, tornem a sucar la carn amb la resta del suc de la llimona, una mica de mantega pomada i ja podem retirar del foc.
  4. Posem a sobre d’una safata o a una fusta de tallar, acompanyarem amb les verdures i a taula.

Anuncis
Publicat dins de Carns i Aus | Deixa un comentari

Spanakópita o un curt viatge a creta.

 

Per una sèrie de coincidències i una mica de sort, en tres i no res, hem preparat un viatge d’una setmaneta a la illa de Creta amb els amics. Ha estat un viatge genial un viatge d’amics, i per això es genial, amb els amics no hem de fingir, som com som i el mes genial d’això es que com amics ens coneixem, ens comprenem i acceptem. Cadascú amb les nostres manies, amb la nostra forma de pensar en resumen amb la nostra manera de ser.

Creta, es la major de les illes del Egeo, medeix 8000 quilometres quadrats  i la quinta del Mediterrani, va ser el centre de la cultura minoica, contemporània de la civilització egípcia i la mesopotàmica. Esta dividida en quatre regions : Lassithi, Heraklion, Rethymnon i Chania. La capital es des de 1971  Heraklion, fins a les hores la capital era Chania.

Heraklion.

De fet la civilització mes antiga de Grècia va néixer a Creta, la civilització Minoica, que va ser descoberta al 1900 a 5 quilometres d’Heraklion, Knossos, un grup de palaus que es van construir en homenatge del rei Minos, son les excavacions mes antigues que s’han excavat a Europa, 4000 anys de cultura.

knossos.

Creta es molt muntanyosa amb innumerables coves i gorges com la de Samaria la mes llarga d’Europa. Nosaltres vam fer la meitat, vam arribar en ferri i realment val la pena per els paisatges que hi ha amb el camí.

Gorge de Samaria.

Loutró.

Menjar a Creta es tot un plaer hi han tabernes per tot arreu ja sigui en la ciutat com en qualsevol poblet. Quan la taberna es petita normalment tenen una carta no massa extensa però treballen en productes de la zona, frescos i de qualitat. El mes habitual son les amanides, la mes coneguda la grega (Choriatiki) els pebrots i tomàquets farcits (Gemistá), les fulles de parra farcides (Dolmadakia), formatge Feta arrebossat i fet al forn (Saganak), la salsa mes famosa de Creta el Tsatsiki i com no la típica Mussaka. La carn normalment es de bè fet a la brasa acompanyada de patates fregides o de verdures a la brasa (Briam) i com no els tomàquets assecats al sol amb una base de sal, genial…….

Després de dinar i a l’hora de demanar el compte, sempre t’ofereixen síndria i meló acompanyat d’una ampolleta de Raki, de forma gratuïta, ostres em sembla genial. El Raki o Tsikoudia es un aiguardent que se elabora fent servir les pells i tiges del raïm, que es col·loquem dintre de barriques perquè fermentin. Una vegada han fermentat es passa a un alambí per destil·lar l’alcohol, el resultant es un aiguardent de entre 40 i 65º. Aquest procés es repeteix dos o tres vegades fins aconseguir un producte final amb un bon sabor i aroma. La seva elaboració encara avui dia es tota una tradició familiar que reuneix a tots els seus integrants.

Per el cretencs es una senyal d’hospitalitat oferir-la abans o després dels àpats ja que consideren que es digestiu.

A les pastisseries trobem postres amb iogurt, pastissos de poma, pastissos amb fruites i com no els típic baklavas, un postre Turc de l’època otomana,  fet amb pasta filo farcit amb una pasta d’ametlla o diferents fruits secs, amb mel i un almívar, realment dolç.

Creta te una cuina totalment mediterrània amb aromes de verdures fresques, oli d’oliva, fruits secs, cereals, síndria o iogurt, aliments frescos i de temporada.  Fins els anys 60 el consum de carn, productes lactis i peix era realment baix. Encara en l’actualitat la carn mes consumida es la de bè, la de porc i molt per darrere la de pollastre i vedella.

A les ciutats com a Chania o Rethinom he trobat restaurants molt curiosos, estan instal·lats en cases totalment derruïdes, sense sostre molt curiós……

Chania.

Avui farem Spanakópita, que es una mena de pastis amb capes d’una pasta tipus filo i verdures amb formatge, tomàquet i ceba o carn, es una recepta que la trobem present en tots els països que van formar part del Imperi otomà, a Turquia l’anomenen börek,  byrek a Albania,  burek a Iugoslàvia, a Servia i a Bosnià. Es pot fer tipus empanada, enrotllat com un rul·lo o be enrotllat tipus ensaïmada.

Empanada de espinacs (Spanakópita)

La primera vegada que vaig menjar börek va ser a Istanbul, el venien als forns i et donaven un tros de börek  a sobre d’un tros de paper sol o be acompanyat amb iogurt.

Aprofitant que ens reunim els amics a casa per veure les fotos del viatje he pensat que el millor menú que puc fer sense dubte, es un format amb plats que hem gaudit a Creta. De entrant he preparat unes mandonguilles de carabassó i formatge (Kolokithokeftedes), un pastis d’espinacs, formatge i pasta filo (Spanakópita), acompanyats amb una salsa (Tzatziki). Després com plats forts un pastis de carn de bè, albergínia, formatge i beixamel(Mussaca) i unes Brotxetes de carn de bè amb verdures (Suvlakia arnísia) tot acompanyat amb una amanida grega. I per acabar de rematar el menú he fet pa de pita.

 

He fet servir pasta filo, formatge feta, mato, espinacs fresques petites i una mica de fulles de bledes. Es important treure les penques a les bledes i a les espinacs si son grans,  ja que com les posem crues podrien quedar dures.

Ingredients.

  • 9 fulles de pasta filo.
  • 250 g d’espinacs fresques.
  • 200 g de bledes fresques.
  • 2 porros.
  • 1 ceba tendra.
  • 1 manat de cibulet fresc.
  • unes fulles de alfàbrega.
  • unes branques de julivert.
  • 2 cullerades de anet fresc.
  • 300 g de formatge feta.
  • 200 mato.
  • 2 ous.
  • 2 cullerades pa ratllat.
  • sal i pebre.
  • 1/2 tassa d’oli d’oliva.
  • orenga.
  • oli per sucar les fulles de pasta filo.
  • Sèsam negra.

Temps d’elaboració.

45 minuts.

Elaboració.

  1. Rentem i tallem les espinacs i les bledes, trèiem les tiges si son grosses. Les posem en un escorredor i amb les mans les anem estrujam per que perdin el líquid. Es important que quedin ben seques ja que si no deixaran anar molt suc a la empanada.
  2. Tallem els porros i la ceba tendra ben menut. Ara les herbes les trinxem petites i reservem.
  3. Posem totes les verdures en un bol afegim el formatge feta en trossets, el mató, els ous debatuts, el pa ratllat, la mitja tassa de oli, el orenga, sal i pebre. Ho barregem tot amb una cullera o amb les mans i reservem.
  4. Ara encenem el forn a 180º . Posem oli en una safata de forn i la suquem per tota la base.
  5. Anem treien d’una en una les làmines de pasta filo i les anem sucant amb una brotxa totalment amb l’oli. Posem 5 làmines a la safata de forn una a sobre d’altre, posem el farcit a sobre ben repartit per tota la pasta i tanquem per sobre amb la resta de làmines de pasta.
  6. Per últim tallem  en quadrats el spanakópita sense arribar al fons del tot.
  7. Posem la safata al forn a 180º durant 1 hora mes o menys.
  8. Una vegada feta l’empanada la retirem del forn, l’acaben de tallar i servim.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Publicat dins de Aperitius i entrants, Salses, Verdures i Llegums, Viatges | 1 comentari

Amanida alemanya de patates.

No us passa que hi ha dies que tens ganes de menjar alguna cosa en concret i no sabeu perquè? el Divendres passat en vaig aixecar del llit i mentre en feia l’esmorcar pensava en que faria per dinar i de cop i volta en va venir la imatge de una amanida de patata, i quasi involuntàriament vaig anar a la nevera per veure si tenia el que necessito per la salsa, i el somriure es va fer mes gran al comprovar que tenia de tot, així que ja tinc dinar……….  Es curiós com funciona la nostra ment al pensar en un plat en concret, de fet el visualitzes i automàticament rememores el seu sabor, es genial.

Aquesta amanida té els seus orígens a Alemanya, encara que jo, la millor amanida que recordo haver menjat va ser a Àustria, que l’anomenen Erdäpfelsalat.  Es un plat on el element principal es la patata, bullides i acompanyades de diferents productes, ceba tallades a làmines fines, cogombres tallats petits, trossos petits de poma, ou dur, cansalada rostida o salsitxes de Frankfurt, es pot menjar fred o tebi això va a gustos.

Per a mi hi ha dos punts vitals per l’èxit d’aquesta amanida, el primer la qualitat de les patates, perquè quedin senceres a l’hora de bullir-les i  el segon la salsa, ha de ser lleugera que no ofegui les patates; trobo horrible aquelles amanides inundades de salsa on les patates queden ofegades dintre de un mar de salsa.

Lògicament la gracia d’aquesta amanida, apart de les patates, està en la salsa i com no, de fer servir uns bons ingredients, una maonesa casera, un bon iogurt, un bon vinagre i una mostassa de molt bona qualitat. La mostassa es una petita llavor que curiosament he llegit que pertany a la família de les cols. El nom de mostassa es fa servir tant per la planta com per la llavor, que es la que es fa servir per preparar la salsa que coneixem.

La mostassa es coneix des de molt antic, els grecs ja la feien servir com condiment dels seus plats i Pitàgores recomanava el seu consum, ja que pensava que millorava la memòria. Els romans la feien servir tant a la cuina com planta medicinal, ja que consideraven que era un remei per els mals de cap i un excel·lent digestiu. Però va ser al segle XIII quan es començar a cultivar i a consumir d’una forma massiva a tota Europa, com Cremona a Itàlia i Dijon a França a on mes terres es van dedicar al seu consum.

Ingredients.

  • 1 quilo de patates kannebec.
  • 1 ceba morada.
  • 4 ous durs.
  • 5 cogombres amb vinagre.
  • cibulet fresc.

Per la salsa.

  • 1 iogurt natural grec sense sucre.
  • 4 cullerades de maonesa.
  • 3 cullerades de mostassa.
  • 2 cullerades d’oli verge extra.
  • 1 culleradeta de vinagre de poma.
  • sal i pebre.
  • un xic de cibulet.

Temps d’elaboració.

30 minuts.

Elaboració.

  1. Posem a bullir aigua amb sal, en una cassola al foc . Pelem les patates, les rentem i les tallem a daus mitjans.
  2. Quan l’aigua esta bullint posem les patates i deixem fer fins que veiem que estan fetes. Les escorrem i deixem refredar.
  3. Posem a bullir els ous en un cassó amb aigua i sal, deixem uns 8 minuts, refredem i els pelem.
  4. Ara preparem la salsa barrejant en un bol el iogurt, la maonesa, la mostassa, l’oli, el vinagre, la sal i el pebre. Ho barregem be i reservem.
  5. Posem les patates en una safata o bol, i anem afegim la resta de ingredients: els ous durs tallats a daus, els cogombres tallats a rodanxes i la ceba morada tallada en juliana ben prima. Afegim la salsa ho barregem i reservem.
  6. A l’hora de servir espolsem per sobre el cibulet tallat ben petit i cap a taula.

 

 

 

 

 

Publicat dins de Amanides | Deixa un comentari

Amanida de quinoa.

Avui farem una recepta amb un producte que va ser l’aliment principal de les cultures precolombines, l’anomenaven el ‘gra mare’. És capaç de créixer en condicions molt adverses i a molta altitud i és possible que això expliqui les seves excepcionals propietats, parlem de la Quinoa. Farem una amanida amb tomàquet, pebrot, ceba, panses i formatge feta, tot acompanyat amb una vinagreta sua de llimona i oli. Un plat senzill, molt fàcil de fer que pot ser un entrant o un complert sopar. Jo la veritat es que faig moltes amanides amb quinoa afegint tot allò que en ve de gust, es pot fer amb verduretes, amb fruites o amb gambes i alvocat.

La quinoa es un gra que es pot consumir com un cereal, durant segles ha estat la base d’alimentació de la població pobre boliviana i peruana, que cultivàvem als altiplans quasi a ma, sense fer servir cap producte químic.  En l’actualitat degut a la demanda que arriba dels països occidentals s’ha convertit en un cultiu massiu tant a Perú com altres països, que fan servir productes químics i plantes processadores d’ultima tecnologia. A Bolívia la varietat es la de Quinoa Real, de gra gran i molt saborós. Es una planta molt resistent que aguanta la sal, la terra volcànica, l’altitud, el vent i el fred intens.

Per els inques era un aliment sagrat ric en aminoàcids essencials, en especial la lisina. També es rica en àcid grassos essencials i minerals, com el calci, el ferro, magnesi, fòsfor, potassi, manganès, coure, zinc i molt ric en fibra.

Ingredients per 4 persones.

  • 250 g de quinoa real de cultiu ecologic.
  • 500 ml d’aigua.
  • 2 tomàquets cor de bou.
  • 2 ceba tendres.
  • 1/2 pebrot vermell.
  • 30 g de panses.
  • 1 tros de formatge feta.
  • un xic de sal i pebre.

Per la vinagreta de llimona.

  • El suc d’una llimona.
  • oli d’oliva verge extra de la varietat Arbequina.
  • Sal i pebre.
  • Un parell de fulles de menta o un grapadet de julivert.

Temps d’elaboració.

25 minuts.

Elaboració.

  1. Primer de tot netegem la quinoa en un colador sota l’aixeta d’aigua, una vegada escorreguda la posem en un cassó amb l’aigua. Deixem bullir uns 15 minuts.
  2. Mentre bull la quinoa anem preparant les verdures. Tallem a daus el pebrot vermell, la ceba tendra, els tomàquets i el formatge feta. Reservem.
  3. Preparem la vinagreta, barrejant en un bol el suc de llimona amb l’oli, la sal i pebre. Ho batem perquè quedi ben emulsionada i reservem.
  4. Una vegada veiem que la quinoa està ben tendra, l’escorrem i la posem en un bol.
  5. Barregem la quinoa amb les verdures que teníem reservades i les panses. Ho amanim amb la vinagreta i barregem.
  6. Ho  guarnim per sobre amb una mica de menta tallada o amb el julivert, això al vostre gust.

 

 

 

Publicat dins de Amanides, Cuina vegetaria | 1 comentari

Cansalada de porc amb herbes al forn.

 

 

El Dissabte van venir a dinar uns amics que han viscut uns anys a Gran Bretanya i volia fer algun plat amb reminiscències Angleses, així que he decidit fer  una recepta del cuiner Gordon Ramsey, això si amb algunes modificacions.

No se perquè al llegir la recepta, amb va transporta immediatament a la Angleterra de principis del segle XX,   de la sèrie “Upstairs Downstairs” (arriba abajo), a on es reflectava la vida de dos capes ben diferenciades de la societat anglesa, els de la família aristòcrata Bellemy i la del seu servei.

El servei feien vida a la cuina que estava a la part baixa de la casa,  una cuina gran, a on la senyora Bridges es passava tot el dia preparant els àpats que després gaudirien el senyors. Jo seguia embadalida la sèrie, sobre tot m’encantava veure aquella cuina, plena de cassoles i estris, aquelles safates enormes a on es cuinava tot tipus d’aus, uns trossos de carn grans que es feien al forn, acompanyades amb uns purés genials de pèsols i patates i acabant els menús amb uns magnífics pastissos, acompanyants com no, amb una copa de Porto. Com el Sr Hudson vigilava tots els detalls a la taula, unes taules recarregades amb tots els detalls tant anglesos, ostres quins records!!!!!!

Be anem cap a la cuina i a la recepta, tinc que dir que la cansalada queda magnifica, gens greixosa i molt, molt melosa amb una pell totalment cruixent, la podeu acompanyar amb un bon puré de patates o amb unes Patates Fondant   o com no amb unes verduretes, això al vostre gust.

Ingrediets per 4 persones.

  • 1 quilo de cansalada fresca de porc amb una peça i amb la seva pell.
  • 0,500 litre de brou de pollastre.
  • 4 dents d’alls.
  • 2 cebes de figueres.
  • 4 fulles de llorer.
  • Unes fulles de salvia.
  • unes branques de farigola.
  • 2 branques de romaní.
  • 2 anissos estrellats.
  • 1 culleradeta de salsa de mostassa de gra sencer.
  • Sal i pebre.
  • oli d’oiva verge extra.
  • 1/2 got de vi blanc.
  • Un raig de brandi.

Temps d’elaboració.

3 hores.

Elaboració.

  1. A l’hora de comprar la cansalada demanarem al nostra carnicer que ens marqui un reixat amb forma de rombes a la pell, ho podem fer nosaltres a casa però si no tenim uns bons ganivets resulta difícil ja que la pell es força dura.
  2. Agafarem la cansalada i li posem força sal i pebre, fent un bon massatge amb les mans perquè tant la sal com la pebre s’impregni be a la carn.
  3. Girem la carn posant la pell a la part de sota i repartim per la carn les herves, posem unes fulles de salvia , un mica de farigola i unes fulles de romaní. Ara fem un rul·lo amb la cansalada i el lliguem amb un cordill ( la pell ha de quedar a la part de fora)
  4. Posem una mica d’oli en una safata que poguir anar al forn, la posem al foc i quan l’oli esta calent posarem  la carn amb la pell cap abaix perquè es dauri. Una vegada ha agafat color la girem i tornem a posar una mica de sal per sobre de la pell (això ens ajudarà a que després al forn ens quedi mes cruixent), deixem uns 5 minuts mes.
  5. Afegim les cebes tallades en juliana, els alls amb pell i una mica aixafats, les fulles de llorer, una branca de farigola, la branqueta de romaní i l’anís estrellats. Afegim el vi i el brandi vigilant de no mullar la pell, ja que s’estovaria. Deixem que arranqui el bull i afegim el brou fins cobrir la carn un dit abans de arribar a la part de la grassa, just per sota de la pell i deixem que torni a arrancar el bull.
  6. Ara posarem la nostra safata al forn que tindrem calent a 200º deixem que torni a arrancar el bull i baixem el foc a 150º. Deixem fer unes 2 hores i mitja.
  7. Passades les dos hores i mitja, retirem la safata del forn, trèiem la carn  i la deixem reposar amb un plat, perquè els sucs quedin ben absorbits a la carn.
  8. Mentrestant posarem part del brou que queda a la safata i el posem en una cassola al foc, retirant els anissos i les branques d’herbes.  Afegim la cullereta de mostassa ho barregem, rectifiquem de sal, i deixem reduir uns 10 minuts.
  9. Ara trèiem el cordill de la carn i la tallen en rodanxes, ho servirem en un plat acompanyat amb un puré de patates o unes patates fondant (trobareu la recepta al  bloc). La salsa la servirem en una salsera a taula.
  10. La carn queda realment melosa, molt, molt saborosa i amb una pell cruixent.

Publicat dins de Carns i Aus | Deixa un comentari

Cloïsses amb carxofes i cloïsses.

Ostres fa mes d’un mes que no publico cap recepta!!!!!!!! la raó???? es molt senzilla després de la marató d’obres, estic realment en “relax total”…….. a demes de afegir que he perdut la targeta de la càmera de fotos, així que he perdut les fotos que tenia de varis menús que he estat fent aquest dies, normalment faig les fotos i les passo al ordinador però aquesta vegada no ho he fet, be en resum un desastre……………..

Avui amb vingut a dinar uns amics de sorpresa, així que he fet el que tenia a la nevera, unes carxofes amb cloïsses i pollastre rostit. Per mi festa!!!!!!! perquè m’encanta tant el primer plat com el segon. Les “carxofes amb cloïsses” es un plat que trobo genial trobo que casen perfectament les textures i els sabors, de veritat que val la pena.

La meva mare feia aquest plat bullint per separat les carxofes, però a mi m’agrada mes fer-les directament a la cassola, trobo que així mantenen molt millor els seu sabor. Nomes hem de ser molt curosos en retirar ràpidament les cloïsses en quan veiem que s’estan obrint, no hi res pitjor que menjar unes cloïsses massa fetes, ja que s’encongiran i quedaran molt dures i gomoses.

Les cloïsses tenen un alt contingut de minerals, com el ferro, potassi, seleni o calci i vitamines com les del grup B. Son molt fàcils de cuinar, ja sigui acompanyat altres productes com la recepta d’avui, en salsa o simplement obertes al vapor o la planxa i amb una mica de llimona, queden realment delicioses.

Ingredients.

  • 8 carxofes tendres.
  • 600 g de cloïsses vives.
  • 2 llimones.
  • sal  i pebre.
  • 50 g de farina.
  • oli d’oliva verge extra.
  • 4 alls.
  • julivert trinxat.
  • 1 bitxo.
  • 1 got de brou de peix.

Temps d’elaboració.

20 minuts.

Elaboració.

  1. Retireu les fulles exteriors més dures de les carxofes i talleu les puntes de les fulles que hi deixeu. Renteu les carxofes, talleu-les a quarts.
  2. Ara posem l’oli a la cassola i enrossim les carxofes a foc fort. Salpebrem .
  3. Quan les carxofes estan una mica roses, afegim a la cassola els alls tallats a rodanxes. Afegim també el bitxo i aboquem la copeta de vi blanc.
  4. Deixem evaporar el vi, afegim la farina i la daurem una mica tirem el brou de peix i deixem uns minuts fins que veiem que les carxofes estan tendres.
  5. Finalment afegim les cloïsses a la paella durant un minut, just quan es comencen a obrir tirem el julivert picat. Sacsegem retirem la cassola del foc i a menjar.

Publicat dins de Aperitius i entrants, Peix i Marisc, Verdures i Llegums | Deixa un comentari

Magret d’ànec amb cítrics.

Per fi ja estic cuinant a la cuina!!!!!! sembla un contrasentit, pero ja hem acabat les obres de la cuina nova, asi que ja l’he estrenat i he deixat de cuinar al exterior, tot un èxit!!!!!!!!

Tinc que dir-vos que ha quedat genial, encara que falten alguns detalls, però ja la puc fer servir……..així que per celebrar-lo he fet un plat que ha casa agrada molt “magret d’ànec amb cítrics”. Es una recepta molt senzilla de fer, l’idea era fer-ho amb kumquats, però no he trobat a la fruiteria així que ho he fet amb un altre cítric com es la mandarina. Els cítrics suavitza el sabor del magret d’ànec, aportant-li uns matisos de sabor genials.

El magret es el pit del ànec, es una carn magra coberta per un costat amb una capa de grassa. Es va començar a fer servir cap a l’any 1970, quan André Daguin el va posar de moda a l’Hotel de France de la vila d’Auch. Les cuixes es derivaven cap al popular confit.

Es una carn que es fa sencera a la planxa o en una paella, es important no afegir oli ja que es farà amb el mateix greix que deixa anar la pell de la pròpia carn, ho tallarem en filets abans de servir. Ha de quedar poc fet i el podem cuinar amb bolets, amb vinagre balsàmic, vi Porto, amb mel, cítrics o fruites vermelles.

Be anem a la recepta ……………..

Ingredients per 4 persones.

  • 2 magrets d’ànec.
  • 1 taronja.
  • 2 cullerades de mel.
  • 1 cullerada de vinagre balsàmic.
  • 3 mandarines o 8 cumquats.

Per les cebetes caramel·litzades.

  • 0,500 g de escalunyes.
  • 50 grams de mantega.
  • 100 grams de sucre morè.
  • un pessic de sal.
  • un pessic de pebre.
  • 1 copeta de Porto.

Temps d’elaboració.

40 minuts.

Elaboració.

  1. Primer de tot preparem el magret, per la part de la grassa fem uns talla en forma de rombes sense arribar a la part magra, d’aquesta manera l’hora de fer-lo la calor entrarà millor a la carn i la grassa es desfarà millor. El salpebrem i reservem.
  2. Ara fem el suc amb la taronja i reservem. Pelem les mandarines i anem trèiem els grills que també reservarem. Si fem servir cumquats els tallarem per la meitat sense pelar i reservarem.
  3. Posem una casso o una paella al foc, posem la mantega i les cebetes que tindrem senceres i pelades. Donem unes voltes, afegim el sucre i la copeta de Porto, ho deixem a foc baix amb la paella tapada uns 15 minuts i ho anem remenant tot sovint per evitar que el sucre s’aferri a la cassola. Es important que el foc vagi a poc a poc perquè les cebetes es vagin caramel·litzant i no es cremin. Passats els 20 minuts afegim els grills de mandarina, si feu servir kumquats els posareu 5 minuts abans.
  4. Ho deixem fer fins que veiem que les cebetes estan caramel·litzades, ben tendres i amb un bonic color daurat. Una vegada fet retirem del foc i reservem.
  5. Ara posem una planxa o paella de fondo gruixut al foc sense oli i quan esta ben calenta posarem el magret per la part de la grassa i deixem fer a foc mig uns 5 minuts, veurem com va deixant anar grassa. Passats els 5 minuts girem el magret i deixem 2 minuts per la part magra i ja podem retirar a un plat, deixant tots els sucs a la paella.
  6. A la mateixa paella posarem una cullerada de mel, una cullerada de vinagre balsàmic i el suc de taronja. Es deixa coure a foc baix fins que veiem que es redueix. Una vegada la salsa esta reduïda afegim les cebetes i les mandarines que teníem reservades amb els seu suc.
  7. Ara afegim a la paella els magrets i deixem uns dos minuts, regant-lo una mica amb una cullera, amb la salseta que tenim a la paella.  D’aquesta manera el magret agafarà el gust de la salsa i de les cebetes caramel·litzades.
  8. Per servir, posem el magret en una fusta i el tallem al biaix en lamines, ni massa fines ni massa gruixudes, al tallar-lo veure que ens ha quedat ben rosset per dintre, hem de tenir en compta que es una carn que ha de quedar poc feta, ja que si la fem molt es quedarà espessa.
  9. Anem posem els talls de carn al plat, ho reguem amb una mica de salsa i guarnim amb les cebetes i els grills de mandarina. Tirem un polsim de cibulet tallat per sobre i a taula.

 

Publicat dins de Carns i Aus | 5 comentaris