Cansalada de porc amb herbes al forn.

 

 

El Dissabte van venir a dinar uns amics que han viscut uns anys a Gran Bretanya i volia fer algun plat amb reminiscències Angleses, així que he decidit fer  una recepta del cuiner Gordon Ramsey, això si amb algunes modificacions.

No se perquè al llegir la recepta, amb va transporta immediatament a la Angleterra de principis del segle XX,   de la sèrie “Upstairs Downstairs” (arriba abajo), a on es reflectava la vida de dos capes ben diferenciades de la societat anglesa, els de la família aristòcrata Bellemy i la del seu servei.

El servei feien vida a la cuina que estava a la part baixa de la casa,  una cuina gran, a on la senyora Bridges es passava tot el dia preparant els àpats que després gaudirien el senyors. Jo seguia embadalida la sèrie, sobre tot m’encantava veure aquella cuina, plena de cassoles i estris, aquelles safates enormes a on es cuinava tot tipus d’aus, uns trossos de carn grans que es feien al forn, acompanyades amb uns purés genials de pèsols i patates i acabant els menús amb uns magnífics pastissos, acompanyants com no, amb una copa de Porto. Com el Sr Hudson vigilava tots els detalls a la taula, unes taules recarregades amb tots els detalls tant anglesos, ostres quins records!!!!!!

Be anem cap a la cuina i a la recepta, tinc que dir que la cansalada queda magnifica, gens greixosa i molt, molt melosa amb una pell totalment cruixent, la podeu acompanyar amb un bon puré de patates o amb unes Patates Fondant   o com no amb unes verduretes, això al vostre gust.

Ingrediets per 4 persones.

  • 1 quilo de cansalada fresca de porc amb una peça i amb la seva pell.
  • 0,500 litre de brou de pollastre.
  • 4 dents d’alls.
  • 2 cebes de figueres.
  • 4 fulles de llorer.
  • Unes fulles de salvia.
  • unes branques de farigola.
  • 2 branques de romaní.
  • 2 anissos estrellats.
  • 1 culleradeta de salsa de mostassa de gra sencer.
  • Sal i pebre.
  • oli d’oiva verge extra.
  • 1/2 got de vi blanc.
  • Un raig de brandi.

Temps d’elaboració.

3 hores.

Elaboració.

  1. A l’hora de comprar la cansalada demanarem al nostra carnicer que ens marqui un reixat amb forma de rombes a la pell, ho podem fer nosaltres a casa però si no tenim uns bons ganivets resulta difícil ja que la pell es força dura.
  2. Agafarem la cansalada i li posem força sal i pebre, fent un bon massatge amb les mans perquè tant la sal com la pebre s’impregni be a la carn.
  3. Girem la carn posant la pell a la part de sota i repartim per la carn les herves, posem unes fulles de salvia , un mica de farigola i unes fulles de romaní. Ara fem un rul·lo amb la cansalada i el lliguem amb un cordill ( la pell ha de quedar a la part de fora)
  4. Posem una mica d’oli en una safata que poguir anar al forn, la posem al foc i quan l’oli esta calent posarem  la carn amb la pell cap abaix perquè es dauri. Una vegada ha agafat color la girem i tornem a posar una mica de sal per sobre de la pell (això ens ajudarà a que després al forn ens quedi mes cruixent), deixem uns 5 minuts mes.
  5. Afegim les cebes tallades en juliana, els alls amb pell i una mica aixafats, les fulles de llorer, una branca de farigola, la branqueta de romaní i l’anís estrellats. Afegim el vi i el brandi vigilant de no mullar la pell, ja que s’estovaria. Deixem que arranqui el bull i afegim el brou fins cobrir la carn un dit abans de arribar a la part de la grassa, just per sota de la pell i deixem que torni a arrancar el bull.
  6. Ara posarem la nostra safata al forn que tindrem calent a 200º deixem que torni a arrancar el bull i baixem el foc a 150º. Deixem fer unes 2 hores i mitja.
  7. Passades les dos hores i mitja, retirem la safata del forn, trèiem la carn  i la deixem reposar amb un plat, perquè els sucs quedin ben absorbits a la carn.
  8. Mentrestant posarem part del brou que queda a la safata i el posem en una cassola al foc, retirant els anissos i les branques d’herbes.  Afegim la cullereta de mostassa ho barregem, rectifiquem de sal, i deixem reduir uns 10 minuts.
  9. Ara trèiem el cordill de la carn i la tallen en rodanxes, ho servirem en un plat acompanyat amb un puré de patates o unes patates fondant (trobareu la recepta al  bloc). La salsa la servirem en una salsera a taula.
  10. La carn queda realment melosa, molt, molt saborosa i amb una pell cruixent.

Anuncis
Publicat dins de Carns i Aus | Deixa un comentari

Cloïsses amb carxofes i cloïsses.

Ostres fa mes d’un mes que no publico cap recepta!!!!!!!! la raó???? es molt senzilla després de la marató d’obres, estic realment en “relax total”…….. a demes de afegir que he perdut la targeta de la càmera de fotos, així que he perdut les fotos que tenia de varis menús que he estat fent aquest dies, normalment faig les fotos i les passo al ordinador però aquesta vegada no ho he fet, be en resum un desastre……………..

Avui amb vingut a dinar uns amics de sorpresa, així que he fet el que tenia a la nevera, unes carxofes amb cloïsses i pollastre rostit. Per mi festa!!!!!!! perquè m’encanta tant el primer plat com el segon. Les “carxofes amb cloïsses” es un plat que trobo genial trobo que casen perfectament les textures i els sabors, de veritat que val la pena.

La meva mare feia aquest plat bullint per separat les carxofes, però a mi m’agrada mes fer-les directament a la cassola, trobo que així mantenen molt millor els seu sabor. Nomes hem de ser molt curosos en retirar ràpidament les cloïsses en quan veiem que s’estan obrint, no hi res pitjor que menjar unes cloïsses massa fetes, ja que s’encongiran i quedaran molt dures i gomoses.

Les cloïsses tenen un alt contingut de minerals, com el ferro, potassi, seleni o calci i vitamines com les del grup B. Son molt fàcils de cuinar, ja sigui acompanyat altres productes com la recepta d’avui, en salsa o simplement obertes al vapor o la planxa i amb una mica de llimona, queden realment delicioses.

Ingredients.

  • 8 carxofes tendres.
  • 600 g de cloïsses vives.
  • 2 llimones.
  • sal  i pebre.
  • 50 g de farina.
  • oli d’oliva verge extra.
  • 4 alls.
  • julivert trinxat.
  • 1 bitxo.
  • 1 got de brou de peix.

Temps d’elaboració.

20 minuts.

Elaboració.

  1. Retireu les fulles exteriors més dures de les carxofes i talleu les puntes de les fulles que hi deixeu. Renteu les carxofes, talleu-les a quarts.
  2. Ara posem l’oli a la cassola i enrossim les carxofes a foc fort. Salpebrem .
  3. Quan les carxofes estan una mica roses, afegim a la cassola els alls tallats a rodanxes. Afegim també el bitxo i aboquem la copeta de vi blanc.
  4. Deixem evaporar el vi, afegim la farina i la daurem una mica tirem el brou de peix i deixem uns minuts fins que veiem que les carxofes estan tendres.
  5. Finalment afegim les cloïsses a la paella durant un minut, just quan es comencen a obrir tirem el julivert picat. Sacsegem retirem la cassola del foc i a menjar.

Publicat dins de Aperitius i entrants, Peix i Marisc, Verdures i Llegums | Deixa un comentari

Magret d’ànec amb cítrics.

Per fi ja estic cuinant a la cuina!!!!!! sembla un contrasentit, pero ja hem acabat les obres de la cuina nova, asi que ja l’he estrenat i he deixat de cuinar al exterior, tot un èxit!!!!!!!!

Tinc que dir-vos que ha quedat genial, encara que falten alguns detalls, però ja la puc fer servir……..així que per celebrar-lo he fet un plat que ha casa agrada molt “magret d’ànec amb cítrics”. Es una recepta molt senzilla de fer, l’idea era fer-ho amb kumquats, però no he trobat a la fruiteria així que ho he fet amb un altre cítric com es la mandarina. Els cítrics suavitza el sabor del magret d’ànec, aportant-li uns matisos de sabor genials.

El magret es el pit del ànec, es una carn magra coberta per un costat amb una capa de grassa. Es va començar a fer servir cap a l’any 1970, quan André Daguin el va posar de moda a l’Hotel de France de la vila d’Auch. Les cuixes es derivaven cap al popular confit.

Es una carn que es fa sencera a la planxa o en una paella, es important no afegir oli ja que es farà amb el mateix greix que deixa anar la pell de la pròpia carn, ho tallarem en filets abans de servir. Ha de quedar poc fet i el podem cuinar amb bolets, amb vinagre balsàmic, vi Porto, amb mel, cítrics o fruites vermelles.

Be anem a la recepta ……………..

Ingredients per 4 persones.

  • 2 magrets d’ànec.
  • 1 taronja.
  • 2 cullerades de mel.
  • 1 cullerada de vinagre balsàmic.
  • 3 mandarines o 8 cumquats.

Per les cebetes caramel·litzades.

  • 0,500 g de escalunyes.
  • 50 grams de mantega.
  • 100 grams de sucre morè.
  • un pessic de sal.
  • un pessic de pebre.
  • 1 copeta de Porto.

Temps d’elaboració.

40 minuts.

Elaboració.

  1. Primer de tot preparem el magret, per la part de la grassa fem uns talla en forma de rombes sense arribar a la part magra, d’aquesta manera l’hora de fer-lo la calor entrarà millor a la carn i la grassa es desfarà millor. El salpebrem i reservem.
  2. Ara fem el suc amb la taronja i reservem. Pelem les mandarines i anem trèiem els grills que també reservarem. Si fem servir cumquats els tallarem per la meitat sense pelar i reservarem.
  3. Posem una casso o una paella al foc, posem la mantega i les cebetes que tindrem senceres i pelades. Donem unes voltes, afegim el sucre i la copeta de Porto, ho deixem a foc baix amb la paella tapada uns 15 minuts i ho anem remenant tot sovint per evitar que el sucre s’aferri a la cassola. Es important que el foc vagi a poc a poc perquè les cebetes es vagin caramel·litzant i no es cremin. Passats els 20 minuts afegim els grills de mandarina, si feu servir kumquats els posareu 5 minuts abans.
  4. Ho deixem fer fins que veiem que les cebetes estan caramel·litzades, ben tendres i amb un bonic color daurat. Una vegada fet retirem del foc i reservem.
  5. Ara posem una planxa o paella de fondo gruixut al foc sense oli i quan esta ben calenta posarem el magret per la part de la grassa i deixem fer a foc mig uns 5 minuts, veurem com va deixant anar grassa. Passats els 5 minuts girem el magret i deixem 2 minuts per la part magra i ja podem retirar a un plat, deixant tots els sucs a la paella.
  6. A la mateixa paella posarem una cullerada de mel, una cullerada de vinagre balsàmic i el suc de taronja. Es deixa coure a foc baix fins que veiem que es redueix. Una vegada la salsa esta reduïda afegim les cebetes i les mandarines que teníem reservades amb els seu suc.
  7. Ara afegim a la paella els magrets i deixem uns dos minuts, regant-lo una mica amb una cullera, amb la salseta que tenim a la paella.  D’aquesta manera el magret agafarà el gust de la salsa i de les cebetes caramel·litzades.
  8. Per servir, posem el magret en una fusta i el tallem al biaix en lamines, ni massa fines ni massa gruixudes, al tallar-lo veure que ens ha quedat ben rosset per dintre, hem de tenir en compta que es una carn que ha de quedar poc feta, ja que si la fem molt es quedarà espessa.
  9. Anem posem els talls de carn al plat, ho reguem amb una mica de salsa i guarnim amb les cebetes i els grills de mandarina. Tirem un polsim de cibulet tallat per sobre i a taula.

 

Publicat dins de Carns i Aus | 5 comentaris

Croquetes de ceps i gambes.

 

Amics, han passat 12 dies mes i seguim amb les obres!!!!  I seguim cuinant al jardí a la zona de la barbacoa, ostres tota una experiència, avui la meva filla em deia que semblava que estaven de càmping…….i te tota la raó, les neveres las tenim al porxo, totes les vaixelles, cristalleria i coberteria en caixes, per cert he descobert la quantitat de rampoines que guardo, records de bodes, safates, restes de cristalleries (1 un got per aquí, 2 per allà, un munt de gotets de xupitos que no faig servir mai, unes copes que han anat quedant sense parella de l’any de la picó, que guardo per si un dia, que no arriba mai,  les necessito  i bols que no he fet servir va 20 anys) . Així que he pres una decisió, tot allò que no m’aporti cap record o no m’agradi i a demés no he fet servir els últims 2 anys………… al reciclatge.

Avui farem unes “Croquetes de gambes i ceps” recepta molt senzilla, però una mica laboriosa i que te els seus secrets, no hi ha res pitjor que una croqueta tova i amb gust a farina. Tal com indica el seu nom, “croqueta” ve de la paraula francesa “croquer” “cruixent”, així que si les croquetes no compleixen amb el seu nom no son mereixedores de dir-se així. La recepta de la beixamel es deu a un cuiner francès que treballava per Louis de Béchameil, marques de Nointel (1630 – 1703), encara que segons he llegit la recepta la va copiar d’uns cuiners italians, sigui com sigui la realitat es que gracies al cuiner ara tothom recordem al marques de Bechameil, curiós no us sembla…….

La croqueta com tal, va arribar de la ma del cuiner francès Antonie Caréme al segle XVIII. Aquest xef era conegut com el xef dels reis i va presentar en un sopar pel arxiduc de Rusia, unes “Croquetes a la Royale”. Des de les hores va a passar a ser un plat dels grans àpats.

La massa de les croquetes la vaig fer el Dijous i avui Diumenge, he fet les croquetes, les he arrebossat, les he fregit i a dinar. Tot un èxit per fer-ho al exterior amb una vitroceràmica portàtil.

Son unes croquetes molt suaus de gust, amb un toc delicat de ceps. Les gambes les podeu fer servir fresques o be congelades com he fet jo.

Ingredients.

  •  5 cebes de figueres.
  • 10 gambes.
  • 150 g de ceps, jo he fet servir els congelats.
  • 6 cullerades d’oli d’oliva verge extra.

Per la beixamel.

  • 1 l de llet.
  • 150 g de farina.
  • 125 g de mantega.
  • un xic de nou moscada.
  • Sal i pebre.

Temps d’elaboració.

90 minuts.

Elaboració.

  1. Posem una cassola amb oli al foc fort i aboquem les cebes ben trinxades, salpebrem. Baixem el foc i deixem fer a foc lent amb la cassola tapada, durant uns 45 minuts. Si veiem que la ceba ens queda massa seca, sempre podem afegir a la cassola un xic d’aigua, encara que al mantenir el foc baix i la cassola tapada, normalment no fa falta.
  2. Mentre es fa la ceba, separem els caps de les gambes i les posem en una paella amb una mica d’oli i les deixem uns 5 minuts, aixafant els caps amb una forquilla perquè tregui el corall i tot els seu suc. Retirem del foc i reservem.  Si voleu ho podeu fer directament a la cassola de la ceba, però a mi m’agrada mes fer-ho apart perquè no ens quedi cap trosset dels caps que després molesta a l’hora de menjar.
  3. Pelem les cues de les gambes, les tallem a trossos i reservem. Trinxem a trossets ben petits els ceps i també reservem.
  4. Quan la ceba ja la tenim feta amb la textura d’una melmelada, afegim a la cassola les cues de les gambes, els ceps i el suc colat que ha quedat de fregir els caps. Deixem uns 5 minuts i retirem la cassola del foc.
  5. Ara farem la beixamel, posarem la mantega en una cassola o paella, quan es comenci a desfer afegim la farina, salpebrem i anem remenant. Deixem fer la farina uns 5 minuts i afegim la llet que tindrem calenta, anem remenant amb un batedor manual posem el xic de nou moscada i deixem espessir sense parar de remenar. Com us he comentat altres vegades la farina ha de quedar daurada i mai deixar-la crua, ja que ens quedaria amb gust de farina i no es gens agradable.
  6. Una vegada feta la beixamel, li afegim la barreja de ceba,  cues de gambes i ceps. Afegim l’oli colat de fregir els caps de gambes.  Hi anem barrejant amb un batedor manual fins que veiem que la massa es separa perfectament de les parets de la cassola, símptoma de que la nostra massa ja està feta i rectifiquem de sal i pebre. Retirem del foc i aboquem la nostra massa en una safata, la tapem amb paper film i deixem refredar. Una vegada freda guardarem a la nevera.
  7. Al dia següent agafarem porcions de la massa i donarem forma a les croquetes. Les arrebossem amb ou i pa ratllat i les anirem fregim en abundant oli. Quan estiguin ben daurades les retirem a un plat que tindrem cobert amb paper de cuina i ja podrem servir.

Publicat dins de Aperitius i entrants | 3 comentaris

Rotlles d’amanida amb pernil.

Be han passat dos setmanes, exactament 12 dies laborables i seguim amb obres a casa, hi ha pols per tot a arreu, sacs, rajoles, ciment i pintura. El paleta donant cops, fent regates, baixant runa, etc………………Això si ho estem portant amb alegria, quin remei.

Davant de les circumstancies, els nostres dinars no son massa elaborats, així que avui he fet uns filets de secret ibèric amb verdures a la planxa i de primer aquests rotllets, que han quedat genials la veritat i molt espectaculars en la seva presentació. Ara que ha començat la calor be de gust un entrant fresquet i aquet val la pena, de veritat.

L’enciam ja el cultivaven els egipcis, juntament amb la ceba, l’all, les llegums, la col, el cogombre, el loto i els papirs.

Actualment és un cultiu molt estès arreu del món amb  les seves diferents varietats: l’enciam romà, de fulla llarga, l’enciam frances o trocadero, amb fulles llises i molt mantegoses, el meravella, amb forma arrodonida i puntes fosques o els de fulla de roure, amb un color vermellós molt vistos per les amanides.

Els cabdells, van néixer a Tudela (Navarra),  són uns enciams romanana nanes. Es tracta d’uns enciams petits, que no requereixen molt espai per al seu cultiu i tenen una forma similar a una col al seu interior. Tot just arriben als 10 centímetres d’altura, són tendres, molt blancs i atapeïts, es caracteritzen per tenir fulles fortes, gruixudes i molt rugoses.

Ingredients.

  • 4 talls de pernil ibèric, però han de estar sencers, ja que si no, no podríem envolicar l’enciam.
  • 4 cadells d’enciam.
  • 1 alvocat.

Per la vinagreta.

  • 3 cullerades d’oli d’oliva verga extra.
  • 1 cullerada de vinagre de modena.
  • sal i pebre.

Elaboració.

  1. Començarem rentant els cadells els escorrem i els tallem per la meitat i cada meitat en quatre trossos.
  2. Fem la vinagreta, posem en un bol l’oli, el vinagre, la sal i el vinagre. Ho barregem amb un batedor petit i reservem.
  3. Ara tallem els alvocats a làmines
  4. Estirem els talls de pernil sobre una fusta de treball i posem en un costat unes els trossos d’enciam, a sobre unes làmines d’alvocat. Posem per sobre una culleradeta de la vinagreta i enrotllem amb el pernil estrenyent una mica perquè quedi un rotllo compacte.
  5. Els servirem posant els rotllos de peu amb una bonica safata i la vinagreta amb un bol al costat, perquè cada comensal se’n pugui posar mes si així ho desitja.

 

 

Publicat dins de Amanides, Aperitius i entrants | Deixa un comentari

Amanida amb pera i vinagreta de gerds.

P1130486

Amics, segons la nostre doctora hem de menjar cada dia verdura bullida i verdura crua, concretament 5 racions al dia entre verdura i fruita,  així que avui toca amanida, això si una amanida de luxe, d’aquelles que es poden  convertir en un plat únic genial “Amanida amb pera i vinagreta de gerds”. A part de fer cas a la doctora, la veritat es que estem d’obres a casa i una amanida es d’allò mes fàcil de fer. Ja van tres anys consecutius, que ja sigui per reformes o averies, estem  amb paletes, encara que en aquesta ocasió tinc que dir que estem fent la cuina nova, així que com diu el refrany ” sarna con gusto no pica”………………

El que esta clar que d’amanides n’hi ha per donar i vendre, però aquesta es genial es una combinació perfecta entre la frescor de l’amanida, la dolçor de la pera i el punto de sabor a bosc del gerds.

Amb aquesta amanida conjuguem la verdura i la fruita, així com els fruits secs, els lactis i les llavors.  Es una recepta molt fàcil de fer i que sorprendrà als vostres comensals sense dubte.

Ingredients per 4 persones.

  • 1 enciam de fulla de roure.
  • 2 peres Conference.
  • 2 pastanagues ratllades.
  • 10 tomàquets xerris.
  • 100g de formatge de Gorgonzola.
  • Formatge de cabra fresc.
  • Un grapadet de panses.
  • 50 g de nous pelades.
  • Un grapat de gerds.
  • Un grapadet de barreja de llavors torrades.
  • 2 cullerades de sucre morè.
  • 100ml d’aigua.

Per la vinagreta de gerds.

  • 8 cullerades d’oli d’oliva extra verge.
  • 2 cullerades de l’almívar de cocció de la pera.
  • Unes gotes de vinagre balsàmic.
  • Uns 12 gerds.

P1130483

Temps d’elaboració.

20 minuts.

Elaboració.

  1. Primer de tot pelem les peres i les tallem a llesques no massa gruixudes. Posem mig got d’aigua en un casso al foc, aboquem el sucre, remenem perquè es desfaci i afegim les peres.  Deixem coure a foc molt baix. Quan ja estan cuites, però no massa ja que es desfarien, apartem el cassó del foc i reservem.
  2. Mentre es refreden les peres comencem a muntar l’amanida, posem a la base de una safata l’enciam que ja tindrem neta , a sobre anem posant les llesques de pera escorregudes del seu almívar, que reservarem.
  3. Seguim posant per sobre de forma ordenada, les pastanagues ratllades, els tomàquets xerris tallats per la meitat, el grapadet de panses, les nous, el formatge gorgonzola tallat a trossos, el formatge de cabra fresc, el grapadet de sèsam i els gerds.
  4. Ara farem la vinagreta, posarem els 12 gerds en un bol, després l’oli, el vinagre de modena, l’almívar de bullir les peres que teníem reservat i una mica de sal. Ho triturem i posem una mica per sobre de l’amanida.
  5. La resta de la vinagreta la posem en una salsera i ho servim a taula, perquè cada comensal es serveixi al seu gust.

P1130485

Publicat dins de Amanides | 1 comentari

Estofat de mongetes del ganxet.

Avui he volgut fer un plat dedicat a la meva mare “Estofat de mongetes del ganxet” li encanten tots el plats de cullera, com mes contundents millor, suposo que son els records d’èpoques passades, èpoques dures on aquest tipus de plats eren la base de l’alimentació juntament amb un bon pa. La meva mare va néixer a l’any 25, va patir la guerra i després la postguerra, segons ella no va passar gana ja que a casa sempre havien patates, llegums, fruita i verdures, tot del hort del meu avi. Havien ous i llet de vaca que es tenien que racionar ja que els venien o els canviaven per aconseguir farina , oli i altres productes que necessitàvem i ells no tenien.

La mama ens explica una i altre vegada les seves vivències,  i sense dubte van ser anys difícils, que ella recorda perfectament, en canvi no recorda el que ha fet el dia anterior.   Hem pregunta vint vegades al dia a quin dia estem o el nom dels seus nets, però en detalla pas a pas com passava els dies quan era petita, el que menjaven o les histories que l’explicava la seva mare. El nostre cervell actua d’una forma curiosa, sembla com si al arribar a una edat ja no ens quedes memòria lliure i els records recents es van esborrant a mida que els vivint i solament ens queden aquells records antic que ja estan gravant a la nostra memòria.

La mama ja fa 10 anys que viu amb nosaltres i ha estat tota una aventura familiar ja que en aquesta labor esta implicada tota la família, el meu marit i els meus fills. Et trobes amb una persona amb dependència que depèn, valgui la redundància, totalment de tu per fer el seu dia a dia; no es fàcil, gens fàcil, d’una manera o altra canvia la vida a tots, es com tornar a tenir nens petits a casa i has de planejar les sortides, per organitzar qui es queda amb la iaia, deixar el dinar fet, la medicació etc………..  Fa falta molta constància, paciència i encara i així moltes vegades et sens desbordada per la situació i entres sense donar-te compte en un ‘dragon khan’ emocional. Això si, al final del dia quan li dono un peto al posar-la al llit i ella en diu invariablement “descansa hija te lo mereces” tot lo dolent es dissipa i en sento tranquil·la de veure a la meva mare al seu llit, a casa. La miro i recordo quan cuidava als meus fills al sortir de l’escola o quan en trucava a la feina per preguntar-me que volia per sopar, ostres es ben veritat que la vida es un carrusel que gira i gira…………..Be tornem a la recepta dedicada a totes les mares, no us sembla???

Ingredients.

  • 500 g de mongetes del ganxet.
  • 1 os de pernil.
  • 200 g de costella de porc adobada.
  • 100 g de cansalada del coll.
  • 100 g de orella de porc.
  • 1 xoriço tendra.
  • 1 bouquet garni.
  • 1 porro, una pastanaga i una ceba de figueres.
  • 1 col.
  • sal i pebre.

DSCN9441

Per la picada.

  • 4 grans d’all.
  • 1 cullereta de pebre vermell.
  • 1 cullerada de vinagre blanc.

Temps d’elaboració.

12 hores de remull i 90 minuts de cocció.

p1140245

Elaboració.

  1. La nit anterior posarem les mongetes del ganxet en remull amb aigua.
  2. Al dia següent colem les mongetes i les posem en una cassola amb aigua a bullir al foc. Afegim l’òs de pernil, la cansalada i la costella de porc (aquesta recepta ens permet fer servir aquelles carns que mes ens agradin, podem afegir xoriço, botifarra negra, peu de porc etc)
  3. Quan comença a bullir afegim a la cassola el bouquet garni, el porro i deixem bullir a foc fluix, amb la cassola tapada 1 hora mes o menys. Les mongetes han de quedar fetes però senceres. Es important no salar les mongetes fins el final.
  4. Ara poseu un petit cassó amb aigua al foc i posem el xoriço, deixem bullir uns 10 minuts, i retirem. Amb aquest pas traurem una mica de grassa del xoriço i suavitzarem el seu sabor.
  5. Quan faltin 30 minuts per acabar de fer-se les mongetes, posem oli en una paella i sofregim els quatre grans d’alls vigilant que no es cremi. Retirem els alls de la paella (reservem l’oli en la paella ja que després el farem servir per sofregir la col) posem els alls en un morter, els aixafem i afegim el pebrot vermell, la cullerada d’oli, sal, pebre, la cullerada de vinagre blanc i 3 cullerades del caldo de les mongetes. Ho barregem i aboquem dintre de la cassola amb les mongetes, juntament amb el xoriço que teníem reservat,  sacsegem  la cassola amb compte per no trencar les mongetes.
  6. Perquè les mongetes ens quedin senceres es important bullir-les amb foc suau i sacsejar la cassola,  no remenar-les.
  7. Provem el estofat per comprovar el punt de sal i si fos necessari afegim una mica. Apaguem el foc i deixem reposar uns minuts.
  8. Mentre fregim la col tallada en juliana, en la paella on hem fregit els alls, donem unes voltes i retirem.
  9. A l’hora de servir posarem les mongetes al plat amb una mica de caldo, les carns tallades i la col la servirem en una safata de manera que els comensals es pogut servir.

 

Publicat dins de Viatges | 4 comentaris