Hamburguesa amb formatge provolone i ceba caramel·litzada.

 

Dissabte a la nit, estic a casa amb el pijama, una peli preparada, avui toca una de les que m’agraden a mi, comèdia francesa, i per sopar tinc preparats tots els ingredients per fer unes hamburgueses amb formatge i ceba caramel·litzada, genial!!!!!!

Avui faré una hamburguesa clàssica, amb carn de vedella sal, pebre i res mes.

Es una recepta molt senzilla de fer sense massa secrets i potser per això encara requereix ingredients de mes qualitat. La carn com sempre us dic, sempre piqueu-la vosaltres a casa o be a la carnisseria al moment, demaneu un bon tros de vedella amb una mica de grassa i que us la passin per la picadora, mai compreu la carn ja picada i envasada. Salpebrarem la carn i deixarem reposar una bona estona a la nevera, abans de formar les hamburgueses.

Jo he fet servir un formatge provolone, un formatge  italià de vaca amb una textura suau i un sabor fumat característic. Al mercat trobarem dos tipus de Provolone un dolç i altre picant.

El pa es fonamental, compreu els panets que mes us agradin però sempre al vostra forn de confiança. Jo sempre el torro una mica, just abans de posar l’hamburguesa, trobo que queda molt mes bo.

A l’hora de fer les hamburgueses es important tenir la graella ben calenta, suquem cada hamburguesa amb oli per cada banda i les posem a la graella. Senzill oi?.

Les hamburgueses normalment s’associen al menjar brossa, però res mes lluny de la realitat, sempre que fem servir bons ingredients, bona carn, oli i com no un bon pa. Tot això acompanyat de una mica d’enciam, una ceba ja sigui confitada com la recepta d’avui o feta a la graella, formatge, tomàquet i ja tenim un plat molt complert, que podem completar amb unes patates i una amanida. Un sopar complert per fer un cap de setmana.

Al segle XVII, els vaixells que arribaven de Rússia al port alemany de Hamburg, el mes importat d’Europa a la època,  portaven les seves costums gastronòmiques com el steack tàrtar, amb la carn picada molt petita. Amb aquesta època el port d’Hamburg era el port que feia de pont per tots el emigrants europeus que anàvem cap a Amèrica, sobre tot alemanys que fugien de la revolució de març de l’any 1848. El port mes habitual d’arribada va ser sense dubte al port de New York i es aquí, on es van instal·lar diversos restaurants que oferien  filets a l’estil d’Hamburg, el “Hamburg Steak”, al gust dels mariners alemanys que eren els clients mes habituals. Ràpidament el “hamburg steak” va agafar popularitat, gracies sobre tot a la seva facilitat en la preparació. Es tractava bàsicament amb un filet de carn de vedella picat a ma, a vagades fumat, servit normalment cru juntament amb ceba i unes molles de pa.

P1120824

Ingredients.

Per les hamburgueses.

  • 500 g carn picada de vedella.
  • Sal i Pebre.

Per completar.

  • 4 panet amb cereals o aquells que us agradin mes.
  • Una mica de créixens, canonges o enciam.
  • 150 g de formatge provolone.
  • 1 tomàquet verd.
  • 1 pebrot vermell.
  • 1 ceba tendra.
  • 1 cullerada de mel.
  • oli d’oliva.
  • Mostassa de Dijon.
  • Maonesa.

P1120897

Temps d’elaboració.

40 minuts.

Elaboració.

  1. Comencem la nostra recepta preparant la ceba confitada, la tallem en juliana i la posem en un casso con un raig d’oli i una culleradeta de mantega. Deixem confitar a foc molt fluix, posem un xic de sal i una cullerada de mel. La deixarem al foc uns 30 minuts, fins que estigui ben tova. Ens ha de quedar amb l’aspecte d’una melmelada.
  2. Posem la carn picada en un bol i salpebrem. Barregem amb una forquilla o amb les mans fins que tots els ingredients s’integrin perfectament. Separem la carn en quatre parts iguals i li donem forma d’hamburguesa, ho podem fer amb les mans i amb un cercle de cuina o be amb un motllo que es ven especial per hamburgueses. Les posem en una safata i reservem.
  3. Tallem el pebrot vermell a lamines i les posem a fregir en una paella amb una mica d’oli. Quan estan fets el trèiem de la paella i reservem.
  4. Posem una planxa al foc i quan esta ben calenta posem a fer les hamburgueses que les tindrem sucades per les dos bandes amb oli,  les deixarem uns 3 minuts per cada costat, ara posem a sobre el formatge provolone i deixem 2 minuts mes.
  5. Si us agraden les hamburgueses mes fetes deixar-les una mica mes a la planxa.
  6. Obrim els panets, torrem les dos meitats a la graella o en una torradora. La base la suquem amb la maonesa, a sobre posem les enciams, una rodanxa de tomàquet i sobre l’hamburguesa amb el formatge.
  7. Sobre la hamburguesa posem les lamines de pebrot i la ceba caramel·litzada per acabar el plat. Ara suquem l’altre meitat del panet amb una mica de mostassa i tapem la nostra hamburguesa.
  8. La podem menjar tal qual o be acompanyar amb unes patates fregides o una amanida.

 

Anuncis
Publicat dins de Aperitius i entrants, Carns i Aus | 4 comentaris

Cassoletes de brandada de bacallà i poma caramel·litzada.

Com cada any han arribat les festes de Nadal i com cada any ja hem teniu ficada a la cuina com una boja preparant els diferents àpats que devorarem sense pietat, el sopar de la nit de Nadal, el dinar de Nadal i com no el de Sant Esteve, que ens ajuntem 22 persones a casa.

Aquest any he seguit amb els menús tradicionals, per la nit de Nadal: Un còctel de gambes i després el garrí. Per el dinar de Nadal, el brou amb galets, la carn d’olla i pollastre de pagès farcit i el dia de Sant Esteve, uns entrants variats, després els canelons i per últim una cassola d’ànec rostit amb naps, destinat per aquells que sempre tenen un “foradet buit”, i a la família hi ha uns quants.

D’entrants he preparat una safata amb gambes al whisky, uns xampinyons farcits amb brandada de bacallà, uns canapès de salmó fumat, uns de paté amb una nou, altres de formatge amb herbes i mig gra de raïm, unes torradetes amb foie i ceba caramel·litzada, unes amb foie i mango caramel·litzat, altres amb salmó marinat i una tàpera, dos safates de salmó marinat amb remolatxa i per últim unes cassoletes amb brandada i poma caramel·litzada.  En general son entrants molts fàcils de fer; tant la brandada, com la ceba i la poma caramel·litzada es podem fer amb anterioritat, omplir els xampinyons i deixar per ultima hora el gratinat.

La brandada es una mena d’all i oli però amb bacallà i sense ou, es senzill de fer, molt versàtil i realment saborós. Podeu fer-la servir com avui per uns entrants, o be per farcir uns pebrots del piquillo i com no, per fer uns canelons molt especial.

Ingredients per les cassoletes de brandada.

Per la brandada.

  • 600 g de bacallà dessalat.
  • 2 patates kennebec.
  • 200 ml d’oli.
  • 100 ml de llet.
  • 4 grans d’alls.
  • sal.

Per les pomes.

  • 2 pomes Golden.
  • 1 cullerada de sucre morè.
  • 1 cullerada de mantega.

Temps d’elaboració.

Elaboració.

  1. Per començar la recepta pelem els alls i els posem a confitar en un cassó, que amb foc baix i deixem confitar uns 15 minuts. Es important confitar-los i no fregits, per això l’oli ha de bullir suaument. Una vegada confitats retirem el casso del foc i deixem a temperar.
  2. Ara posem el bacallà en un cassó amb una mica d’aigua, la justa per que cobreixi el bacallà. Ho posem al foc i quan arranca el bull ho deixem 1 minut i retirem ràpidament del foc. Ho colem i reservem.
  3. Netegem el bacallà de pell i d’espines, el trenquem amb les mans i ho posem al got de la batedora. Afegim els alls confitats així com una mica del oli que tenien reservat, ho comencen a batre com si féssim una maonesa, i mentre ho batem anem afegint la resta d’oli i la llet fins aconseguir una textura de crema espessa.
  4. Ho provem, rectifiquem de sal si fos necessari i reservem.
  5. Ara farem la poma caramel·litzada, pelem les pomes les tallem a quarts i les tallem a rodelles fines mes o menys de mig centímetre. Les posem en un cassó amb la mantega, repartim per sobre el sucre morè i deixem caramel·litzar a foc molt baix. Quan estan fetes amb un bonic color daurat, les retirem i deixem refredar una mica.
  6. Per muntar el plat posarem la nostra brandada amb una copa o gotet petit, posem per sobre dos o tres rodelles de poma i cap a taula.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Publicat dins de Aperitius i entrants | 3 comentaris

Figues amb formatge.

Hi ha alguna cosa mes meravellosa que seure sota una figuera, mentre els raigs del sol es van filtren entre les fulles, estirar la ma, agafa una figa i posar-te-la  a la boca, sentir la seva dolçor i la seva olor, ostres crec que no hi ha res millor.

“Cada dia al jardí me’n vinc de matinet, vora la font, amb figues de les de coll de dama.
I em besa l’aire, sense cap fressa ni cap flama, i ara prenc una figa, ara prenc un glopet.”Josep Carner. Els fruits Saborosos. 1928)

Avui farem un entrant amb aquesta fruita i marinarem la seva dolçor amb un punt salat com es el formatge i el pernil. El resultat us asseguro que es sensacional, fàcil de fer, ràpid i que agradarà a tothom. Es un entrat ideal per fer aquest dies de festa, ja que permet fer-ho amb antelació.

Les figues formen part de la dieta mediterrània des de l’època dels egipcis, de fet a la piràmide de Gizeh, hi apareix representada la recol·lecció, per els grecs quan fundaven una ciutat sempre plantaven una figuera per assenyala el lloc de reunió.

En l’actualitat el major productor de figues es Turquia, als països catalans havia estat el conreu dominat però poc a poc va estar substituïdes per altres cultius.

La varietat que he fet servir avui, Coll de Dama es recol·lecta des de primers d’agost fins finals de Novembre, es una figa grossa, arrodonida i carnosa, per mi es la millor, sense dubte. Als nostres mercats podem trobar tant la varietat verda com la negra.

Ingredients per 4 persones.

  • 12 figues coll de dama negra.
  • 6 lamines de pernil ibèric.
  • 200 g de formatge crema.
  • 200 g de formatge feta.

Elaboració.

  1. Rentem les figues les assequem be amb paper de cuina i les obrim fent un tall en forma de creu però sense arribar a la base.
  2. Ara posarem en un bol el formatge crema (tipus Philadèlfia) i el formatge Feta, a parts iguals el aixafem i barregem fins aconseguir una crema homogènia.
  3. Anem posant una mica de la crema de formatge dintre de la figa obrin-la una mica.
  4. Col·loquem les figues en un safata i rematem el plat posant una mica de pernil amb forma de rul·lo sobre el formatge i llestos, un entrant molt bo i fàcil de fer, proveu-lo i ja en direu………

 

Publicat dins de Aperitius i entrants | 1 comentari

Espaguetis amb salmó i crema.

 

Aquest es un plat que he fet moltes vegades, sobre tot per sopar quan els nens anàvem encara al col·legi, això si, els feia sense pebre i sense salmó fumat, a la meva filla no li agradava. Era una manera de combinar pasta i peix de una manera fàcil i rapida de fer.

També feia pasta amb rap, sèpia i calamars amb salsa de tomàquet que era un dels seus plats preferits. Ostres tinc un munt de records que aquells temps!!!!!!!! es curiós com quant torno la mirada enrere, sempre en venen sabors, textures i olors de la nostra cuina, els esmorzars dels caps de setmana, ous ferrats, tomàquet fresc passat per la paella i una mica de bacó, els dinars a casa dels avis, els sopars a casa amb els amics, amb unes enormes truites de patates, les partides de parxís interminables i els nens sense parar de jugar………..

La paraula espaguetis es fa fer servir per primera vegada al poema Li maccheroni di Napoli  (Antonio Viviani, 1824) i es el diminutiu de “spago” que vol dir “cordo”. Els espaguetis es consumien en un principi acompanyats amb una mica d’oli, formatge i pebre negra, va ser a partir del segle XVIII, quan es va començar a fer servir tomàquet.

De pasta, avui dia trobem als nostres mercats una gran varietat de marques, jo sempre que puc compro la marca Sanmartí, una empresa petita de Caldes de Montbui que fan pasta des de el segle XVIII, proveu la seva pasta per canelons es genial. Els espaguetis de la marca Garofalo, una pasta italiana que trobem als supermercats també els trobo bons i com no tenim la pasta fresca, que cada vegada mes trobem amb facilitat als nostres mercats.

Ara mentre escric aquesta recepta em ve al cap el dia que li vaig dir a un antic company de feina italià, que posava crema als espaguetis per fer-los a la carbonarà, ostres la seva cara va ser tot un poema, segons en va explicar a Roma no es posava mai crema de llet, per ell era un sacrilegi, jo em vaig quedar a quadros,  ja que fins a les hores pensava que era la recepta típica……………………..

Ingredients per 4 persones.

  • 400 g d’espaguetis.
  • 1 tall de salmó  fresc de 350 g tallat a daus, sense espina.
  • 200 g de salmó fumat.
  • 1 ceba de figueres grossa o 2 mitjanes.
  • 2 dents d’alls.
  • 130 ml de crema de llet.
  • 1 iogurt natural.
  • 2 rovells d’ou.
  • 1 raig de brandi.
  • 25 g de mantega.
  • oli verge extra.
  • sal i pebre.

Temps d’elaboració.

20 minuts.

Elaboració.

  1. Posem una olla al foc amb aigua i sal fins al punt d’ebullició, a les hores aboquem els espaguetis i deixem fer uns 10 minuts, si us agrada al “dente” o be un parell de minuts mes si us agrada una mica mes feta (sempre es convenient seguir les instruccions del envàs)
  2. Netegem els filet de salmó, li trèiem les espines, la pell i el tallem a daus. Els salpebrem i reservem.
  3. Mentre tant comencem a fer la salsa, que es fa realment rapit. Posem en una paella de ferro, una culleradeta de mantega amb l’oli, quan esta calent aboquem la ceba ratllada. Salpebrem i deixem fer a foc mig, fins que la veiem transparent.
  4. Ara afegim  el raig de brandi, remenem una mica deixant evaporar.
  5. Afegim la crema de llet, els daus de salmó i deixem evaporar la crema uns 5 minuts.
  6. Retirem la cassola del foc i afegim els dos rovells d’ou, el iogurt i el salmó fumat. Ho barregem i reservem.
  7. Escorreguem els espaguetis, els aboquem a la cassola amb la salsa. Ara es el moment de provar i rectificar de sal si es necessari. La pasta ha de quedar impregnada amb la salsa però mai inundada en ella, ja que seria una manera d’arruïnar el plat. No suporto quan demano pasta i la porten flotant amb salsa.
  8. Per últim repartim per sobre el cibulet si us be de gust i a taula.

Publicat dins de Pasta, Peix i Marisc | 6 comentaris

Carpaccio de remolatxa amb salmó marinat i salsa de wasabi.

 

Remolatxa??? si visques la meva avia en diria: ” remolatxa, però si es per els animals”……… a mi m’encanta, normalment la menjo a l’amanida ja sigui crua ratllada o be bullida,  però també he anant fent receptes amb ella. Una d’aquestes receptes es aquest entrant que queda genial i molt original, reuneix tres productes que m’encanten, la remolatxa, el salmó i la crema de wasabi, així que ho te tot.

El salmó el marinem d’una forma una mica diferent, afegim a la sal i sucre, la remolatxa bullida i triturada i li donem un toc de sabor amb el vodka.

La remolatxa comuna, prové d’una planta originària de la zona costera del nord de l’Àfrica. Es cultiva des de molt antic, al segle II aC. El seu cultiu va donar lloc a dues hortalisses diferents: una de fullatge molt abundant, la bleda i una altra amb l’arrel gruixuda i carnosa, la remolatxa.

Imatge relacionada

Antigament de la remolatxa, es consumien només les fulles i l’arrel l’utilitzaven com a medicina per combatre mal de cap i de queixals. No va ser fins al segle XVI quan es va estendre el consum de l’arrel.

La remolatxa té uns efectes positius sobre l’organisme gràcies a la presència de substàncies antioxidants, beneficioses tant per el sistema cardiovascular com per prevenir les malalties degeneratives.

El plat d’avui es un entrant que encara que dona una mica de fenia, realment val la pena, proveu i ja hem direu que tal…………..

Ingredients.

Per el carpaccio de remolatxa.

  • 2 remolatxes.
  • 1 culleradeta de sal.
  • 2 culleradetes de sucre morè.
  • aigua.

Per marinar el salmó.

  • 1 llom de salmó sense espines de 500 g.
  • 1 remolatxa bullida.
  • 250 g de sal gruixuda.
  • 250 g de sucre morè.
  • 1 cullerada de vodka.
  • 1 cullerada de fonoll.

Salsa de wasabi.

  • 1 iogurt grec.
  • 1 culleradeta de wasabi.

Oli d’herbes.

  • 1 dents d’alls.
  • 1 branca de romaní.
  • 1 branca de farigola.
  • 50 ml d’oli d’oliva verge extra.

Elaboració.

  1. El dia abans del àpat, començarem preparant el salmó. El netegem d’espines i preparem la barreja per la marinada. Comencem triturant la remolatxa bullida en la picadora, la posem en un bol i afegim el sucre, la sal, el fonoll i la cullerada de vodka. Ho barregem tot i veurem que agafa un bonic color vermell. Reservem.
  2. Ara en una safata o bol que càpiga el llom de salmó, fem un llit amb la meitat de la barreja que tenim preparada, a sobre posem el llom de salmó amb la pell a sota, el cobrim amb la resta i tapem amb paper film. Ho posem a la nevera amb alguna cosa pesant a sobre, com un bric de llet i deixarem marinar 24 hores.
  3. Ara farem l’oli d’herbes, posem un casso petit al foc amb l’oli, el all amb pell una mica esclafat, la branca de romaní, la farigola, un xic de sal i pebre. Deixem confitar a 60º durant 1 hora, retirem del foc i reservem.
  4. Per fer el carpaccio de remolatxa, posem aigua en una cassola amb una culleradeta de sal i altre de sucre. Rentem perfectament les remolatxes, sense trencar la pell, tallem les fulles però deixant una mica de tija i les posem a la cassola a bullir uns 30 minuts mes o menys ja que dependrà de la seva mida.
  5. Abans de treure les remolatxes del foc, les punxem per comprovar si estan fetes, això ho farem quan ja han passat els 30 minuts, no les punxarem abans per evitar que perdin sucre. Les retirem de la cassola i les posem en un bol amb aigua ben freda o amb glaçons, d’aquesta manera mantindran el seu bonic color. Quan estan fredes les deixem escórrer, amb els dits anem trèiem la pell i reservem.
  6. Per fer la salsa, posarem el iogurt en un bol, salpebrem i afegim 1/2 culleradeta de wasabi, a casa agrada picant però no exageradament, es millor que poseu poquet, aneu provant i si es necessari podeu anant augmentant la quantitat. Ho barregeu amb un batedor elèctric o manual.
  7. Ara trèiem el llom de salmó de la nevera, el rentem de la marinada sota l’aixeta i l’eixuguem be amb paper de cuina, ens quedarà amb un color i sabor magnífic. Posem el llom a sobre d’una fusta de cuina i tallem el salmó en lamines ben primes.
  8. Per muntar el plat, tallem les remolatxes amb una mandolina, en rodanxes ben fines i amb l’ajuda de un cercle, tallem les lamines perquè siguin iguals. Suquem amb un pinzell el fons del plat amb l’oli de herbes, a sobre posem les rodanxes de remolatxa, les suquem una mica per sobre amb l’oli d’herbes.
  9. Amb les lamines de salmó fem un rul·lo i les anem posant a sobre de cada rodanxa de remolatxa. Posem a un costat del plat una mica de salsa de wasabi. Per rematar el plat posarem per sobre del rul·lo de salmó una mica de brots d’enciam i a taula.

 

 

 

 

 

 

 

 

Publicat dins de Aperitius i entrants, Peix i Marisc, Verdures i Llegums | 1 comentari

Crema de pèsols amb foie i llagostins.

Que haguessin fet les nostres avies i mares sense les senzilles sopes i cremes de verdures???? però encara que son senzilles, les podem elevar a nivell de gurmet, amb una mica de sofisticació afegint als pèsols, uns llagostins frescos, una mica de foie i ja tenim un plat exquisit i realment bo.

Aquesta recepta la tenia pendent de posar al bloc, des d’aquesta primavera que vaig aprofitar un pèsols que hem va regalar un veí, frescos, tendres i molt molt dolços. Ja sabeu que soc molt partidària d’aprofitar els productes de temporada, de veritat que val la pena.

Aquesta crema es molt senzilla de fer però queda realment bona, tal qual si la feu per un dia qualsevol i de festa si la vestim una mica.

La dita popular “ser eixerit com un pèsol”, te tota la raó, ja que aquesta verdura són plenes de vitamines que són específiques per al bon funcionament del sistema nerviós i que, fins i tot, ens poden ajudar a superar les baixades del nostra estat d’ànim. Els pèsols pertanyen a la família de les lleguminoses, però nutricionalment al menjar-los  frescos s’assemblen més a una verdura. Es un producte molt adaptable que s’adapta a cuinar-lo de multitud de formes, ja sigui sol, bullit, ofegats amb pernil o be de parella de una sèpia, uns calamarsos, un peix, un arròs etc.

Els pèsols frescos arriben als nostres mercats des de Febrer a Maig, hi han moltes varietats com el pèsol de ganxo, el garrofal, el floreta, el terrer, el negra o el tirabec que es menja tendra amb la tavella.

A l’hora de comprar els pèsols hem d’assegurar-nos que son ben frescos, ja que el seu sucre natural, que es el que els dona aquest sabor tant magnífic, es transforma en mido, amb el pas dels dies.

Ingredients.

  • 0,500 g de pèsols.
  • 8 llagostins frescos o gambes vermelles.
  • 200 g de foie.
  • 2 cebes tendres.
  • 100 ml d’oli d’oliva verge extra.
  • Unes fulles de menta.
  • 100 ml de crema de llet.
  • sal i pebre.
  • un xic de sal maldon.

 

Temps d’elaboració.

Elaboració.

  1. Primer de tot fem l’0li de menta, reservem unes fulles per decorar la crema i la resta las posem en un casso amb aigua bullint, entrar i sortir, les eixuguem i  posem al got de la batedora, afegim l’oli i triturem. Reservem.
  2. En una paella amb una mica d’oli, caramel·litzem les cebes tendres a foc baix, fins que la veiem transparent. Reservem.
  3. Posem una cassola al foc amb aigua i sal i bullim els pèsols uns 3 minuts, els retirem, el colem, reservant una mica de l’aigua de bullir-los. Els triturem amb la ceba que teníem reservada, uns 150 ml del aigua de bullir-los i la crema de llet, fins aconseguir un puré.
  4. Penseu que si feu servir pèsols congelats necessitaran mes temps de cocció.
  5. Passem el puré per un colador xino per eliminar les pells que hagin pogut quedar. Rectifiquem de sal i pebre i reservem.
  6. Pelem els llagostins o les gambes li trèiem els caps i la closca del cost deixant la cua i els passem per una paella amb una mica d’oli. Simplement es fer-los uns 2 minuts per cada costat, perquè estiguin melosos.
  7. En altre paella sense oli daurem el foie un minut per cada costat i retirem ràpidament.
  8. Escalfem la crema sense que arribi a bullir,  la posem en un plat fondo, posem els dos llagostins al centra del plat amb la cua cap amunt i el foie al costat amb un xic de sal Maldon.
  9. Per acabar el plat fem un cordo amb l’oli de menta al voltant i acabem amb unes fulles que teníem reservats.

Publicat dins de Sopes i cremes, Verdures i Llegums | 2 comentaris

Filet de llonza de carn magra del coll amb sàlvia.

Avui començaré parlant de quelcom diferent al que mes m’agrada, la gastronomia, començaré  desitjant que es recuperin tots els ferits que ahir van patir cops i ferides, quan defensaven el seu dret, el dret a votar.  En sento realment orgullosa de compartir la meva vida amb tots vosaltres i orgullosa de poder viure en un país com CATALUNYA.

Ara anem cap a una recepta molt d’estiu, una època genial per encendre la nostra barbacoa i posar a sobre de les brases, carns, peix, marisc o verdures, es una solució per un dinar o un sopar, que reuneix a família i amics al voltant d’una taula amb un bon aperitiu i una animada conversa al voltant del foc.

A casa nostra es molt típic fer un foc i preparar unes costelletes, una mica de botifarra,un bon all i oli, unes llesques de pa de pagès i ja tenim un àpat genial. Des de petita recordo les sortides a les planes amb la família, per fer un bon foc i carn a la brasa, sempre acompanyat tot amb un porro de vi. Eren temps que teníem poca cosa però els recordo feliços.

Avui he fet unes llonzes de carn magra de porc ibèric a la brasa, acompanyats amb uns carabassons del nostre hort, un pebrots i uns esparracs verds. Tot boníssim i amb sabor d’estiu…………

La carn de porc és rica en proteïnes, ferro i vitamina B12. El porc compté una proporció d’àcids grassos mono insaturats i de vitamina B1 superior a altres carns. És una carn molta gustosa necessària per qualsevol tipus de dieta equilibrada. Per això és una de les més consumides a més a més de la seva textura i sabor diferencials. És perfecta per cuinar a la planxa o la brasa.

En aquesta ocasió he comprat unes llonzes de porc ibèriques, perquè son mes riques amb grassa i trobo que queden mes meloses. Es importat fer la carn al punt, posant-les a la brasa amb la graella ben calenta, es important que quedin fetes però una mica rosades per dintre.

Ingredients.

  • 10 llonzes de carn magra de coll, de porc ibèric, tallades gruixudes de un dit mes o menys.
  • 2 Llimones.
  • Unes fulles de Sàlvia fresca.
  • Oli d’oliva verge extra.
  • Sal i pebre.
  • Mantega en pomada.

Acompanyament.

  • 4 carabassons petits.
  • 1 pebrot verd gros.
  • 1 pebrot vermell.
  • Un manat d’esparracs verds.

Temps d’elaboració.

20 minuts d’adob i 25 minuts a les brases.

Elaboració.

  1. Primer de tot preparem el marinat per la carn. Posem en un bol el suc de les 2 llimones, 3 cullerades d’oli, les fulles de sàlvia tallades a trossets petits i ho barregem be perquè quedi tot emulsionat.
  2. Salpebrem la carn i anem col·locant les llonzes en una safata. Tirem per sobre el marinat, ho barregem be, perquè tota la carn quedi ben impregnada i reservem uns 20 minuts.
  3. Quan ja tenim a punt les brases posem les llonzes a sobre de la graella deixem uns 10 minuts, tirem per sobre el suc d’una llimona i suquem la carn amb la mantega que tindrem en forma de pomada.  Girem el filet deixem 5 minuts mes, tornem a sucar la carn amb la resta del suc de la llimona, una mica de mantega pomada i ja podem retirar del foc.
  4. Posem a sobre d’una safata o a una fusta de tallar, acompanyarem amb les verdures i a taula.

Publicat dins de Carns i Aus | 1 comentari