Pa de Pita i Humus.

Si hi ha una recepta típica del països àrabs, aquesta es el Pa de Pita sense dubte, acompanyant a uns entrants d’humus o be obert per la meitat i farcit amb carn, pernil, salmó o formatge, es un àpat d’allò mes genial.

La recepta es un mix entre la que he llegit al llibre del Xavier Barriga i la d’un llibre que vaig comprar en un viatge a Istanbul. He fet servir farina de blat de força de la farinera Roca d’Agramunt, potser en honor del meu marit ja que son lleidatans, a demes de trobar que te una magnifica qualitat.

Per mi totes les receptes de pa en causen un respecta important, potser perquè ha estat l’aliment que ha salvat mes vides durant les èpoques de fam. La meva avia m’explicava com durant la guerra i la postguerra tenia que comprar la farina d’estraperlo o fer un intercanvi de productes, per poder fer pa a casa, que repartia entre els seus 8 fills i que allargava al màxim. Suposo que per això a casa de l’avia mai es llençava un trosset de pa, si estava dur es feia sopa o be es barrejava juntament amb les peles de les verdures i fruites per els porcs.

Pitjor ho va tindre el meu pare que vivia a el Prat i per aconseguir pa no li quedava altre que primer aconseguir algun producte del camp, i anar a Barcelona a fer hores de cua davant d’un forn al carrer Balmes, per intercanvia el que havia aconseguit per un pa, també en parlava de les llibretes de racionament i de tota la màfia que es va crear al voltant de la fam de la gent.

Be amics, potser totes aquestes histories m’han ajudat a entendre l’afició del nostres grans per aquest producte, qui no ha vist als seus avis o als seus pares, menjant tot amb un tros de pa, la sopa, el meló, el plàtan o el raïm……………….

El pa ha estat l’aliment bàsic de la humanitat des de la prehistòria. Segons alguns estudis es pot dir que el pa podria haver succeït quan una massa de grans mig mòlts i lleugerament humitejada s’hagués cuit al sol damunt d’una pedra calenta, o simplement hagués quedat abandonada al costat d’un foc.

Probablement, els primers pans estarien fets amb farines de glans o de fages, es feia sense llevats i directament al foc.

Es creu que van ser els egipcis els que segurament de forma casual van descobrir el llevat, així com l’ús de forns. El pa per als egipcis era tan important que es considerava com moneda per pagar els jornals.

Durant la República romana, hi havia forns públics i el pa juntament amb les olives era el aliment habitual dels legionaris. Se’ls donaven tres lliures de blat al dia, que trituraven en un molinet de mà compartit per un grup limitat de soldats. De la farina es feia el bucellatum (pa amb forma d’anell molt similar a l’actual bagel) i es posava al forn.

El gran consum de pa durant aquesta època, va propicia el conreu i el comerç del blat. Amb la caiguda de l’Imperi es va produir una manca de blat a quasi tot Europa, que ja s’havia acostumat de manera massiva al seu consum. Les exportacions cap al nord van desaparèixer per complet. Prova de l’àmplia difusió del pa en aquesta època és la paraula anglesa lady que significa en anglès antic “la persona que amassa el pa”.

A l’edat mitjana, davant l’escassetat de blat, començaren a elaborar-se diferents tipus de pa. El pa blanc era un privilegi dels rics i el pa negre d’ordi, sègol o civada era per a la resta de la població —aquest «privilegi» va durar fins ben entrat el segle XX, sobretot a èpoques de carestia o guerres—. Es feia a mà, a la pròpia llar o en forns públics.

El pa de pita es un pa pla amb una fermentació curta que es cuina directament a les parets dels forns de fang. En algunes cultures d’Àfrica, és fa servir per agafar els aliment en lloc de la forquilla.

En altres regions més properes a la Mediterrània en canvi es fa servir com una mena de platet per posar els aliments a sobre.

Ingredients (8 unt.)

375 g farina de blat de força Roca de cultiu ecològic.
23 g de llevat de forner fresc o 14 g de llevat de forner sec.
15 cc. d’oli d’oliva verge extra.
1 culleradeta de sucre.
8 g de sal
190 cc. aigua tèbia.

Per el Humus de cigrons.

400 g de cigrons bullits ja siguin bullits a casa o comprar-los ja bullits
(per bullir els cigrons clicar aquí)
40 ml d’aigua de la cocció del cigrons.
70 cl d’oli d’oliva.
El suc d’una llimona.
40 g de Tahin
2 dent d’alls.
Sal.
Un pessic de comi en pols.

Temps d’elaboració.

65 minuts.

Elaboració.

Posarem una mica d’aigua tèbia en un got i afegim el llevat i el sucre. Deixem reposar uns 5 minuts.
Posem la farina i la sal en un bol fem un forat al mig tipus volcà i afegim l’aigua que teníem reservada amb el sucre i el llevat. Afegim l’oli i comencem a barrejar amb els dits. Poc a poc anem afegim la resta de l’aigua tèbia mentre anem barrejant la massa.
Quan veiem que ja no s’enganxa tant als dits, espolsem una mica de farina al marbre i aboquem la massa. Anem amassant amb les mans fins que quedi una massa fina, elàstica i fàcil de treballar.
Fem una bola i la posem en un bol, la tapem amb un drap de cuina i la deixem reposar fins que veiem que duplica mes o menys la seva mida. Jo la he deixat un 40 minuts mes o menys.
Mentre reposa la massa, comencem a fer l’humus, posarem en un bol tots els ingredients: els cigrons, el líquid de bullir-los, els grills d’alls, una mica de sal, l’oli, el suc de la llimona, el tahin i el pessic de comí en pols. Batem fins aconseguir una textura que ens agradi, contra mes temps batem mes fi quedarà. Reservem a la nevera.
Quan veiem que la massa s’ha unflat i ha doblat la seva mida, la dividim en boles d’uns 80 g i les anem posant en una safata que abans haurem sucat amb una mica d’oli. Les posarem separades ja que augmentaran de mida.
Quan han augmentat la mida les anem estirant amb les mans fent uns cercles d’1 cm de grossor. Els anem posant a la safata del forn.
La posem al forn que tindrem calent al màxim uns 250º i deixem uns 3 o 4 minuts.
Veurem que cada cercle es va unflant, retirem els panets i els anem posant entre dos draps de cuina, perquè no quedin durs.
Una vegada a taula servim l’hummus i el pa, amb les mans anem trencat trossos de pa i agafem directament dels bols una mica d’hummus i a la boca, boníssim……….