Consells de Cuina.

 Malbaratament del mentjar.

El altre dia vaig llegir: que a Catalunya s’ha calculat que llencem uns 35 kg de menjar per persona i any. Tot plegat valorat en 240 euros anuals per cada família. D’aquests 35 kg, un 60% del malbaratament es produeix a les llars, més que a la restauració i la distribució d’aliments.

La meva incredulitat en va portar a buscar informació sobre aquest tema i aquesta incredulitat ha passat a ser espant, després de llegir diferents reportatges.

Segons alguns experts els motius que ens han portat a malbaratar els aliments es deuen principalment a no valorar-los. El que provoca aquesta falta de valoració, en primer lloc, es l’abundància de menjar. La cultura que diu que és més important la quantitat que la qualitat.

Per els nostres avantpassats, els aliments eren un be apreciat, que en la seva gran majoria no es anaven a comprar a la botiga. Les verdures, les patates, les llegums i les fruites es cultivàvem i es consumien per tota la família, durant tot el any. Les proteïnes com la carn es menjaven en contades ocasions i sempre de criança pròpia, els pollastres, les gallines. El porc es matava una vegada al any, convertint-se en una festa familiar i es anava consumi tot el any.

En segon lloc, la pèrdua de coneixements: actualment ens costa planificar, elaborar un menú setmanal, com es conserven els aliments, no tenim aquella habilitat de cuinar de més i després conservar-ho per tenir un segon àpat preparat, no sabem aprofitar………

Antigament les nostres avies i mares, tenien que cuinar cada dia per 7 o 8 persones com a mínim, el marit, els fills, els avis o algun tiet solter, i tot això amb pocs recursos, per això tenien que planejar molt be la seva compra i els seus menús.

Jo vaig aprendre de la meva mare, quatre punts bàsics per poder cuinar cada dia de forma lògica i que m’ajudat molt :

• La Planificació:
  Jo faig una llista que penjo a la nevera amb el menú setmanal, deixant sempre un dia que el menú serà “les sobres” de la resta dels dies.
  A partir de aquesta llista confecciono dos llistes per anar a comprar, una de productes secs, que sempre els compro per tot el mes i un altre de productes peribles (carn, peix, verdures, lactis, fruita….) que compro cada setmana.
• La conservació dels productes:
  Es important fer una correcta conservació del que comprem i si ha alguna cosa que hem comprat i no farem servir immediatament, es millor congelar-la i treure’l quant la tinguem que fer servir.
• Cuinar amb sentit comú:
  El menú ha de ser equilibrat, tenim en compte si ha nens petits o no. Es molt important incloure cada dia verdura bullida o crua i llegums. Si treballem i ens portem carmanyola es molt comodo cuinar una mica mes i guardar una mica per el dia següent.
  Jo quan faig arròs ja que a casa els agrada menjar-lo al dia següent, així que faig una mica mes i llestos.
  Durant el hivern faig caldo un dia a la setmana i sempre faig mes quantitat per poder sopar uns dos o tres dies a la setmana i guardar congelat una mica de brou per utilitzar-lo en diferents plats (no cal comprar brics de caldo preparat).
  Cuina de Aprofitament:
  A casa no es llança res o quasi res, per exemple, el pa sec, el deixo ben sec i el trituro per utilitza com pa ratllat o be es una llaminadura per les gallines. Si faig mes quantitat de un rostit o un fricandó en lloc de deixar que estiguin donant voltes per la nevera, ho poso en una carmanyola i ho congelo.
  Fer cuina d’aprofitament, per donar sortida a ingredients que estan a punt de fer-se malbé, com ara la fruita molt madura, fen una melmelada o una macedònia, o les restes de un caldo o de un rostit de pollastre, trinxant la carn per fer croquetes (la recepta la teni-ho penjada al bloc al apartat de aperitius i entrants).
  Quant a anem a la peixateria i comprem lluç, rap, bacallà etc tant els caps com les empines es congelen,  per quan ho necesitem poder fer un magnífic brou de peix. Es molt mes econòmic i mes saludable menjar un brou natural, que un de bric.

  Per mi un problema important són, els paràmetres que marquen les grans distribuïdores de verdures i fruites amb els seus criteris de mida, de calibre, de color, etc. que fan que moltes fruites i verdures es quedin al camp, descartades; patates massa petites o massa grans, carbassons o cogombres que no estiguin completament rectes (simplement perquè son mes practics a l’hora de envasar el producte), etc.

A menys que els consumidors anem canviant les nostres costums de compra i siguem capaços de ser pro-actius a traves de les associacions de consumidors, per una banda marcant les nostres preferències de compra i per altre de establir canals de compra directe entre el pagès i el propi consumidor, aquests aliments seguiran descartant-se. Solsamènt a Espanya, es calcula que aquestes fruites i verdures descartades suposen el 20% de tota la producció.

Ens tenim que acostumar a consumir productes de temporada, de proximitat i sempre que sigui possible, de cultius ecològics.

Des del punt de vista ambiental, imagineu tota l’aigua que es consumeix en l’agricultura, la terra dedicada a cultivar aliments, el transport, els residus que es generen, etc. Tot això és un impacte ambiental important que hem d’assumir per al consum, però si després de tot aquests aliments acaben llançant-se…

Pel que fa als restaurants, el malbaratament es produeix en el que el client es deixa al plat. Els restaurants intenten ser eficients, tenen molt ben planificada la compra, coneixen molt bé com conservar els aliments. S’hauria d’animar la gent perquè escuri el plat o que se l’emporti a casa. En molts països es norma portar-te a casa el menjar que et queda al plat, així com el vi. A casa nostre sembla que esta mal vist o encara fa vergonya fer-ho.

• En definitiva, els motius del malbaratament són diversos:

1. Perquè no planifiquem els menús setmanals.
2. Perquè no sabem planificar les compres, comprant massa i els aliments es fan malbé a la nevera.
3. Perquè els conservem inadequadament.
4. Perquè et queden restes de menjar i no els sabem aprofitar.
5. Perquè un tant 20 per cent de vegetals queden al camp descartats per el consum per un tema solsamènt comercial ………
6. “el que hem de aconseguir és llençar al menys possible a les escombraries, sobre tot per motius social i morals”