Conill a la cassola.

Aquest plat es molt fàcil de fer, d’aquells que es fan quasi sols ” Conill a la cassola”, el resultat es realment exquisit.

Segons Jaume Fàbrega, potser es en la cuina catalana on trobarem mes receptes de conill de tota la mediterrània. Conill rostit, en escabetx, ofegat, a la cassola, amb cargols, amb peres,  amb alls, amb prunes, farcit, amb mandonguilles, al llampec, agredolç, a la brasa amb all i oli, amb bolets, amb samfaina, i com no el famós conill amb xocolata.

Poso la foto del conill quasi acabat, perquè m’he oblidat de fer la foto al plat…… ostres això es l’edat……..

Cunicultura ecològica.

Veureu que a les meves receptes, sempre que puc faig servir productes ecològics. Ja se que no sempre es possible consumir aquest productes, ja sigui perquè no els trobeu o be per un tema de butxaca. Però jo us animo a que sempre que puguem els consumin: la farina, la pasta, les verdures, els ous, les fruites i sobre tot les carns. Amb el tema del peix, sempre que puc compro peix que no vingui de piscifactoria però amb compte perquè també el peix salvatge te els seus problemes, com es la acumulació de mercuri. Segons he llegit els mes convenients pel consum son: el rap, el lluç, el llenguado, el salmó, el badejo, la palaia, els calamars, les cloïsses, les vieires, les ostres, les gambes, els escamarlans, la cabra, les galeres,  els seitons i tots el peixos petits.

La carn de conill i sobre tot la de cunicultura ecològica, és de les carns més saludables que existeix a l’actualitat. És de fàcil digestió ja que és una carn magra i pobra en col·lagen. Quasi no té greix, per la qual cosa és baix en calories i no aporta colesterol. És una excel·lent font de proteïnes i té un alt contingut en fòsfor, seleni i potassi. A més, admet una gran quantitat d’herbes i espècies, per la qual cosa l’addició de sal no és necessària.

Els conills viuen amb la seva mare fins els 35-40 dies de vida. En aquest període de temps s’alimenten de la llet materna. En aquest punt passen a viure en una superfície mig descoberta fins als 90 dies, en la qual mengen cereal i pinso ecològic.

El conill ecològic, al ser sacrificat a partir dels 90 dies de vida i haver menjat aliments orgànics, sense additius, ni antibiòtics (d’aquest tema parlarem un altre dia) ni transgènics, al créixer en una extensió en parcs més confortable que les gàbies de malla, la seva carn agafa una textura i un sabor com els d’abans, com el que correspon a la carn de conill tal com ha de ser.

Bé, després de la petita explicació anem al plat………….

Ingredients per 6 persones.

• 1 conill ecològic.
• 2 cebes de Figueres.
• 20 g de farina.
• 150 g de xampinyons.
• 1 got petit de brandi.
• 1 got de brou .
• Julivert.
• 1 fulla de llorer.
• 1 branca de romaní.
• 1 cap d’alls.
• Sal i pebre.

Temps d’elaboració.

60 minuts.

Brou fet a casa que tenia congelat.

Elaboració.

1. Tallem el conill a trossos i el posem a daurar en una cassola amb tres cullerades d’oli, salpebrem, quant estigui ben daurat el traiem de la cassola i el reservem.
2. A la mateixa cassola sofregim la ceba trinxada i, quan es comenci a daurar, hi posem una cullerada de farina, remenem uns segons perquè la farina quedi torrada i hi tirem el brou, donem unes voltes i tornem a posar el conill a la cassola, el reguem amb el brandi, posem la branca de romaní, el cap d’alls, la fulla de llorer, el julivert, tapem i deixem coure a foc baix, fins uns 45 minuts.
3. En una paella amb una mica d’oli sofregim els xampinyons sencers o per la meitat si son molt grans. Reservem.
4. Uns 10 minuts abans d’acabar la cocció del conill, hi afegim els xampinyons, deixem una mica mes i podem apagar el foc. Ha de quedar una salseta una mica espessa, tal com veieu a les fotos,  perfecta per sucar pa.