Sofregit català.

Si tingues que pensar en una salsa representativa del nostre país, sense dubte en ve al cap el “sofregit”. Podeu pensar que no es cap novetat, perquè també fan sofregit a Espanya, Itàlia etc, potser s’assemblen, però a la vegada son molt diferents. El “sofrito” a Espanya es bàsicament una salsa amb molt mes tomàquet, pebrots, alls, etc. A Itàlia, fan servir molt mes tomàquet, api, pastanagues etc. Mentre que a Catalunya el sofregit porta bàsicament ceba, alls i una proporció menor de tomàquet.

Segons Jaume Fàbrega, defensor a ultrança del nostre sofregit: “no és ni un “sofrito” ni una salsa de “tomàquet”. És una obra mestra de l´equilibri entre una bona confitura de ceba, ben caramel·litzada, operació que requereix temps i paciència, i el color i perfum d’ una mica de tomàquet”.

Depenent del us que vulguem donar al nostre sofregit, podem afegir, un raig de vi blanc o una bona picada amb alls, julivert, unes ametlles i un parell de llesques de pa fregit. Però sempre respectant les proporcions entre la ceba, el tomàquet i la resta d’ingredients. El fet de posar poc tomàquet al sofregir fa que la salsa adquireixi un color una mica marronós.

Sota el meu parer el sofregit, per mi es la clau de volta de la nostra cuina. És el que dona personalitat a tota mena de plats, uns bons macarrons suavitzant-lo amb un mica de llet, a unes mandonguilles, a un bon rostit, a un suquet……..

Un altre defensor d’aquesta magnifica salsa ha estat sense dubte, el mestre Josep Pla al seu llibre “Aigua de Mar”, on explica amb pels i senyals com els pescadors feien a la barca un suquet de peix, on el tipus de peix no te massa importància i si, el sofregit fet amb cebes, alls i una mica de tomàquet. Per cert si no heu llegit a Pla us ho recomano de tot cor.

Es una recepta d’allò mes fàcil de fer, però per mi es el secret d’un bo o un mal arròs, o d’un excel·lent suquet o de un suquet insípid. Nomes necessitem paciència per anar confitant a foc lent la ceba i el tomàquet perquè quedi com una melmelada.

Una mica d’història.

Ja a l’edat mitjana als receptaris de cuina catalana, es descriu receptes amb sofregit, que es feia amb força ceba i moltes vegades amb trossets de cansalada. Llògicament no es feia servir tomàquet perquè encara no era conegut al nostre país.

El sofregir com el que coneixem en l’actualitat, surt descrit al segle XVIII, en receptes escrits per frares, ja que van ser aquests els únics que van poder mantenir aquest receptaris, després de l’aplicació de la llei de Nova Planta que Castella va imposar a Catalunya, que prohibia la llengua, les tradicions i com no els escrits de tot tipus en català.

Als pobles encara i les dificultats es van seguir mantenir les receptes de tota la vida i gracies això, avui podem gaudir de plats com el nostre magnífic sofregit.

Ingredients.

3 cebes de Figueres.
3 tomàquets madurs.
2 dents d’alls.
sal i pebre.

Temps d’elaboració.

90 minuts.

Elaboració.

Primer de tot trinxarem les cebes ben petites, jo ho faig a la meva picadora que la deixa a bocins ben petits, no ha de quedar un puré. Tallem els alls a rodanxes petites i ratllem els tomàquets.
Posem unes 4 o 5 cullerades d’oli en una cassola de ferro o la que vosaltres tingueu, quant està calent l’oli aboquem les cebes, salem perquè es potencien els sabors i baixen el foc.
Deixem amorosí la ceba a foc ben lent durant uns 45 minuts, el foc ha de estar ben baix perquè la ceba queda ofegada no fregida. Si es necessari podeu afegir unes cullerades d’aigua, per evitar que es cremi.
Quan faltin uns 15 minuts per acabar de ofegar la ceba afegim els alls que tenim preparats, remenem i deixem acabar.
Quan veiem que la ceba està totalment confitada, aboquem el tomàquet ratllat i deixem uns 25 0 30 minuts mes o menys. Ha de quedar amb una textura semblant a la melmelada.
Fins aquest pas, us he explicat la recepta bàsica per un sofregit, a partir de aquí podem fer les modificacions que necessitem depenent del plat que vulguem fer: podem afegir herbes aromàtiques, un got de vi blanc, una picada de all i julivert diluït amb una mica d’oli, una bona picada: 2 dents d’alls, julivert, un grapadet d’ametlles, uns quants pinyons i 2 llesquetes de pa torrat, picarem fins fer una pasta i un diluirem abans de tirar-ho al sofregit amb una mica de conyac.

Recordeu que………..

Si no teniu temps per fer cada vegada un bon sofregit, abans de comprar un d’aquets industrials, es molt mes bo i sa preparar un dia una bona cassola, deixar-lo refredar i congelar amb petites racions.
D’aquesta manera quant el necessiteu nomes teniu que descongelar i fer-lo servir per preparar el plat que vulgueu, un arròs, un fricandó o un bon suquet.