Es Dilluns fa sol així que aprofitem per pujar al hort que esta en plena producció de verdures d’hivern: Coliflors, bròquils, bròquils romanesco, cols de paperina, bledes, porros i un munt de cols de Brussel·les.
Avui esta clar, toca verdura per dinar, després de fer conclave amb el meu marit ens decidim per les cols de Brussel·les. No se si heu vist alguna vegada la planta d’on surten les cols. La planta es com un petit arbre de uns 50 cm, les cols van sortint al llarg dels seu tronc, us poso una foto.
Abans de tindre hort a casa, tinc que confessar que les cols de Brussel·les no m’agradaven gens, ja que els trobava un gust una mica amarg, però des de que les cultivem nosaltres, aquest gust amarg a desaparegut, estan boníssimes……..
Una mica d’historia.
L’origen de les cols de Brussel·les sembla estar en l’antiga Roma. Les primeres referències escrites daten del 1587. Del segle XVII en endavant van passar a ser conreades als Països Baixos i més al nord d’Europa. També es conreen als Països Catalans.
Valor nutriticional.
Les cols de Brussel·les són de la mateixa família que la col, coliflor o bròquils. Contenen un 86% d’aigua, altes quantitats de vitamina A, vitamina C, àcid fòlic .
Hi han estudis que afirman que protegeixen del càncer de colon ja que contenen sinigrina.
Ingredients per 4 persones.
- 800 gr de Cols de Brussel·les.
- 4 trossos de cansalada de la part del coll.
- 6 dents d’alls laminats.
- Sal i pebre.
Temps d’elaboració.
25 minuts.
Elaboracio.
-
Netegem les cols, li tallem una mica el tronc i retirem les fulles de fora.
-
Tallem la cansalada a trossets petits, així com els alls a lamines.
-
Aboquem les cols a grapadets, en una cassola amb aigua i sal, quan comenci a bullir. Les deixem 10 minuts, les colem i refresquem amb aigua freda.
-
En una cassola de ferro amb una mica d’oli, posem la cansalada tallada a trossets i deixem sofregir una mica. Quan esta dauradeta afegim els alls, donem unes voltes i aboquem les cols. Barregem perquè les cols absorbeixen els gustet de la cansalada i els alls. Deixem fer durant uns 5 minuts.
-
Apaguem el foc i servim.
Recordeu que……
Es important la forma de bullir les cols, perque quedin amb un color verd brillant i mantinguin el gust dolçet:
- Elimina les fulles externes, talla una mica el tronc i les rentem.
- Posa a bullir una olla amb aigua i sal.
- Submergeix-les en l’aigua bullent a petits grapats, pre que l’aigua no pari de bullir.
- Cou-les amb l’olla destapada, perque mantingui el seu color, durant uns 7 minuts.
- Escorre-les i passa-les per aigua freda per a tallar la cocció.
Al caliu de la cuina 
Delicioses, les cols de Brussel·les fetes així! És una hortalissa que o bé no agrada gens o agrada moltíssim. A mi… m’encanten! Molt bon post, amb història i propietats nutricionals i tot! Petons
Ara estic fent la recepta amb ròquil romanescu. Espero que quedi bé!
Segur que et quedara perfecta ja em comentaras el resultat. Un peto molt fort i gracies per seguir el bloc.
Uep! Aquí a Arta. Avui les farem amb sobrassada, les cols de bruseles. Les bullim, les pasem per la paiella amb oli d’oliva i una mica d’all, per últim afegim sa sobrassada esmanussada en petits bisons tot ben barrejat, queden molt fines de gust.
Salut !!
ostres es una recepta molt original, un dia d’aquest la provaré, la sobrassada m’encanta.
gracies
Retroenllaç: Cols de Brussel.les amb alls i cansalada. | Celler-Adocse