Avui us vull presentar una amanida molt senzilla de fer, però que queda realment bona i al portar carn es converteix en un plat únic, genial “Amanida tèbia de carpaccio de vedella”. També es un plat que podem fer com entrant per el sopar cap d’any o per any nou.
El carpaccio no deixa de ser una tècnica que consisteix en presentar ja sigui carn, peix, verdures o marisc en cru i tallat molt prim. El seu naixement te que veure amb l’ingeni de Giuseppe Cipriani, propietari i xef reconegut mundialment del cèlebre Harry’s Bar de Venècia.
Va ser als anys 30 que la contesa Amalia Nani Mocenigo, clienta assídua del restaurant va demanar a Cipriani un plat de carn crua que tenia prescrit per un tema de salut. El xef es va ingeniar una recepta nova, tallant una pesa de filet de bou a làmines ben primes, les va macerar amb mostaza, mahonesa, salsa worcestershire i unes virutes de formatge parmesà. El xef que era un enamorat de la escola de pintura veneciana, va batejar el plat com carpaccio, en honor al pintor venecià Vittorio Carpaccio.
D’aquesta forma tant curiosa va néixer un plat que a demés d’encantar a la contesa, es va fer famós ràpidament a nivell mundial.
La historia de Giuseppe Cipriani es curiosa i un tant novel·lesca, segons he llegit al 1930 Cipriani era el barman del Hotel Europa de Venècia, on va conèixer a Harry Pickering que juntament amb la seva tia i l’amant d’aquesta, passava llargues temporades a l’hotel per tractar el seu alcoholisme. Aquesta última estada l’explica el Sr Pickring dient que la seva tia ha marxat amb el seu amant deixant-lo a ell amb totes els deutes entre ells les de l’hotel, així que Cipriani li va prestar tots els seus estalvis 10000 lires, amb la promesa de Harry els hi tornaria a la seva tornada a EEUU.
Després d’un any i quan ja no tenia esperança de recuperar el seus diners, va aparèixer Harry Pickering a l’hotel i no solsament li va tornar les 10000 lires, sinó que el va premiar amb 30000 lires mes en agraïment. Així que amb aquests diners Cipriani va comprar el seu primer local al carrer Vallaresso, a prop de la Plaça San Marc i amb honor del seu amic li va posar el nom de “Harry’s Bar”. Amb poc temps es va convertir en un local de culte per artistes i gent amb poder adquisitiu. Giuseppe Cipriani va morir al 1980 i va seguir el negoci el seu fill Arrigo Cipriani, que manté el local tal com el va inaugurar el seu pare, cosa estranya avui dia que som tant donats a modernitzar els locals amb solera.
Be, després de l’historia anem a la cuina, es una amanida original i molt saborosa. Si no us agrada el punt de dolç dels tomàquets, podeu fer-la eliminat la culleradeta de sucre. A mi personalment m’agrada molt el toc dels tomaques caramel·litzats, però això com sempre, es al vostre gust.
Ingredients per 4 persones.
- 200 g de filet de vedella en un tros.
- 50 g de tomàquets xerri.
- 25 g de formatge gorgonzola.
- Una bossa de brots de enciam.
- 2 cebes tendres.
- 1 cullerada d’oli d’oliva verge extra.
- 2 culleradetes de vinagre de Módena.
- 1 culleradeta de sucre morè.
- Sal maldon.
Temps d’elaboració.
20 minuts, comptant el temps de tallar la carn.
Elaboració.
- Primer de tot hem de tallar la vedella, jo per fer-lo mes fàcil poso la carn al congelador 1 hora mes o menys, d’aquesta manera ens serà mes fàcil tallar els filets ben fins. Ho podem fer amb un bon ganivet o amb una màquina de tallar embotit. Si no teniu bons ganivets o la màquina es millor demanar al nostre carnisser que ens la talli.
- Ara tallem la ceba en juliana i deixem en un plat, rentem els tomàquets i reservem. El formatge el tallem a trossets petits i reservem.
- Posarem una paella al foc amb l’oli, quan està ben calent posem els tomàquets, la culleradeta de sucre i deixem fer uns 3 minuts, posem la ceba tallada a làmines fines, juntament amb el vinagre, deixem 3 minuts mes i apaguem el foc.
- Immediatament posem els filets de carn salpebrats, donem un parell de voltes perquè tots els sabors es barregin. L’idea es que la carn quedi crua, simplement la posem a la paella per escalfar-la una mica.
- Ara posarem al fons de la safata la barreja dels brots d’enciams, per sobre els tomàquets xerris, la ceba, la carn, el gorgonzola esmicolat i regem per sobre amb el suc que ha quedat a la paella, posem una mica de sal maldon per sobre i a la taula. Queda realment bo, val la pena us ho asseguro………..
Al caliu de la cuina 