Fa unes setmanes vam anar amb uns amics a fer el vermut a Blanes. Feia un sol estiuenc, realment un dia magnífic. Vaig insistir en asseure a un bar amb vistes al mar i com no, em va faltar temps, per preguntar al cambrer: Teniu calamars a la romana? i la resposta va ser rapida i contundent: i tant senyora i boníssims…..Així que dit i fet, vaig demanar dos racions apart d’unes patates, unes olives, unes escopinyes i el irresistible vermut.
Tota la meva il·lusió inicial va quedar desinflada com un globus, nomes veure els calamars, perdoni (crido al cambrer): l’he demanat calamars a la romana i això no ho son, son calamars arrebossats amb farina ……. La resposta no podia ser altre: Per nosaltres aquest son calamars a la romana, ningú s’ha queixat……..
Be, els calamars a mes de no ser a la romana, no eren ni uns bons calamars arrebossats o a l’andalusa. Eren durs com una sola de sabata i amb gust a oli recremat.
Per treure’m el mal gust, avui he fet uns “Calamars a la romana”, un plat de tota la vida, ja sigui com aperitiu o be con un segon plat. A casa ens agraden a tota la família i avui he descobert que també li agraden al nostre net, així que la saga continua……….
Jo els faig com he vist fer-los a casa tota la vida, amb una barreja de ous, farina, colorant, llevat, sal i un raig de sifó, si no teniu podeu fer servir aigua amb gas, però sempre molt fred i com no, necessitem uns calamars grossos de carn molsuda, no ens serveixen els petits.
Es una recepta senzilla de fer, però que te el seu secret perquè quedin, tendres per dintre i ben cruixents per fora………….
Tinc que confessar que cada vegada que sento l’aflaire d’aquesta recepta, el record em porta a un migdia de sol, el soroll de les ones, una bona cerveza fresqueta i un plat de calamars a la romana ben fets, tot un somni.
Ingredients per 4 persones.
- 2 calamars grans de carn gruixuda.
- 2 ous ecològics.
- 3 cullerades de farina.
- Una mica de farina per arrebossar els calamars.
- 2 culleradetes de llevat.
- Un raig de sifó o aigua en gas (també es pot fer servir un raig de Cerveza).
- sal.
Temps d’elaboració.
30 minuts.
Elaboració.
-
Primer de tot netejarem perfectament els calamars i els tallem a rodanxes.
- Agafeu els calamars, enfarineu-los i espolseu-los una mica, que quedin sense grumolls de farina.
-
Per preparar la massa per arrebossar, posarem en un bol els dos ous debatuts, la farina, el llevat, el colorant, i el raig de sifó ben fred i una mica de sal. Ha de quedar una barreja amb una textura espessa però no massa, perquè al sucar les rodanxes de calamar la barreja ha de enganxar-se, si veieu que queda massa espessa podeu afegir una mica sifó i poseu una mica mes de farina si queda massa clara.
-
Posem al foc una paella amb bastant oli, quant està calent, anem sucant les rodanxes amb la barreja del arrebossat, i les anem posant a la paella. Deixem daurar un parell de minuts per cada costat i les posem a sobre d’un paper de cuina per escórrer be la resta d’oli.
-
El servim acompanyats amb mitja llimona, encara que a mi personalment m’agraden sense aquest cítric ja que trobo que no fa falta emmascara el sabor de uns bons calamars, però com tot per gustos, els colors……………..
M’encanten fets a casa!! Quin bon aperitiu, ara que estem de vacances! he he he. Petons
Bon dia Marina, tens raó estan boníssims i val la pena fer-os a casa. A mi personalment m’encanten i aprofitant les vacances ens mereixem un bon aperitiu……
Un peto.
aquestes vacances me les passaré fent receptes teves!!!
m’encanta aquest blog!!!!
el colorant suposo que és colorant alimentari del que també se li tira a la paella, oi???
Si Pepi, jo faig servir el colorant típic.
Un peto.
Hola, acabo de fer els teus calamars amb farina d’arros (per lo del gluten) i han quedat molt bons. Les darreres vegades ho havia fet amb maizena i era un dessastre, a part que no era seguint la teva recepta. Moltes gracies
Gracies Agustí, en fas contenta al dir-me que t’han quedat bons els calamars. jo també els faig amb farina d’arròs ja que tenim uns amics que tenen intolerància al gluten.
Un peto molt fort.
Retroenllaç: Calamars a la romana. | Celler-Adocse