Mona de iema.

Be, ha arribat un any mes el dia de la Mona, i com no podia ser d’altre forma, aquí estic amb el compromís de bona madrina. Aquest any he fet la mona del meu fillol Xavi, com cada any per cert, i a demes he fet per primera vegada la del meu net Joel.

He decidit fer-les de iema o crema de rovell i adornades amb figures de xocolata, ous de xocolata, plomes i pollets, com mana la tradició, però al gust del meu ajudant, el meu net es el que ha escollit el que volia posar. Ha estat tota una experiència, ja que volia posar de tot, en faltava pa de pessic……………..

7El Joel s’ho ha passat bomba, però jo potser mes. Si, ja se que es mes fàcil anar a la pastisseria i encarregar la mona, però el que val es la il·lusió de fer-la tu mateixa: pensar uns dies abans com la vols fer, anar a comprar els ingredients, posar-te el dia anterior a fer el pa de pessic, el farciment i per fi decorar-la, amb la figura de xocolata, les plomes, els ous de xocolata i tot allò que la nostra imaginació ens dicti. No us sembla molt mes divertit?, i no importa si no queda tant perfecta com les de les pastisseries ……………….

El pa de pessic i la iema els faig el dia abans, així el Dilluns només monto la mona i la decoro.

Una mica d’història.

La paraula mona prové possiblement de l’àrab antic “muna” que era el tribut que es feia per l’arrendament de terres que es pagava amb coques, productes agrícoles i ous durs.

Del àrab hauria passat al llatí, on l’ofrena prengué el nom de ‘monus’ (‘present’ o ‘ofrena’). En llatí, però, existeix també la paraula ‘munda’ (plural de mundum), mot amb què es coneixien les paneres ornades i plenes d’objectes, particularment coques i pastissos, que els romans ofrenaven a Ceres durant el mes d’abril.

Segons la revista Sapiens l’existència de la ‘mona’ entesa com un menjar dols pròpi del dia de Pasqua Florida està documentada almenys des del segle XV, tot i que hom sospita que es remunta a més antic. La forma i composició d’aquest pastís, que la tradició dicta que els padrins han de regalar en aquesta data als seus fillols, ha variat molt amb el temps. Sembla que antigament, quan es feia a casa, tenia forma de tortell i era feta amb pasta de pa, possiblement una mica més pastada i enriquida, s’anomenava coca de pasqua.

Fins ben entrat el segle XX s’hi posaven ous durs amb la closca pintada, un per cada any de l’infant a qui li era lliurada. En alguns llocs el pastís tenia forma de ninot amb les cames eixarrancades i amb l’ou a la boca o al ventre, fet que alguns han interpretat com la supervivència d’un antic culte a la fecunditat. Les mones actuals del Principat, fetes amb una base de pa de pessic, mantega i xocolata, i adornades amb plomalls, fruita confitada i ous o altres figures de xocolata, no es van començar a fer fins al segle XX.

La figura del padrí està documentada en els inicis del cristianisme. L’església catòlica demana que qualsevol nadó que s’hagi de batejar sigui apadrinat, com a mínim, per una persona. Per norma general són dues persones: parents del nadó o amics dels pares, que actuen en l’acte del baptisme com a testimonis del primer i principal dels sagraments dels cristians. Antigament el primer fill era apadrinat pel avis, per això a diferents llocs del nostre país com Lleida, encara als avis s’anomenen padrins.

Ingredientes per una mona de uns 25 cm.

Per el pa de pessic.

6 ous.
150 g de sucre.
150 g de farina.
ratlladura de mitja llimona.

Elaboració del pa de pessic.

Muntar els ous i el sucre fins que la mescla caigui de la batedora s’aguanti en volum una estona abans d’integrar-se a la massa.
Barregeu els ous muntats, la farina i l’impulsor. Tot passat pel sedàs i en moviments suaus, mimant la massa per que no s’abaixi.
Unteu el motlle amb mantega i enfarineu. Jo he fet servir un motlle de 25 cm, perquè nomes volia dos capes. Si voleu fer 3 capes tindreu que fer servir un motlle de 20-23 cm o augmentar els ingredients. Ompliu-lo 3/4 amb la massa.
Preescalfem el forn 170. És importat que el forn estigui ben reposat (1/2 hora a 170ºC).

Ingredients per el xarop.

100g de sucre.
75g d’aigua mineral.
Raspadura de taronja.

Elaboració del xarop.

Poseu al foc els sucre amb l’aigua fins que arrenqui el bull, tot seguit hi afegiu la raspadura de taronja, que bulli un minut i deixeu infusionar 4 h.
Passeu pel colador i reserveu.

Ingredients per la iema.

350 g d’ous ( uns 6 ous mes o menys)
350 g de sucre.
30 g de midó o de maizena.
180 g d’aigua mineral.
1 pessic de colorant.

Elaboració de la iema.

La iema la prepararem el dia abans i la guardarem a la nevera.
Posem els ous sencer en un bol i els debatem com per una truita. S’hi afegeix l’aigua i es cola amb un colador xinès.
Es barreja el sucre, el midó i el pessic de colorant, i s’afegeix a la barreja anterior, hem de anar amb compte perquè no quedin grumolls.
Es cou, tot remenant, fins que comenci a espessir. Hem d’anar en compte de remenar contínuament perquè no s’enganxi la crema. Quan tingui l’espessor desitjada, es retira del foc i s’estén al damunt del marbre, per tal d’evitar que s’oxidi i agafi una tonalitat verdosa.
Quan sigui freda guardem a la nevera.

Muntatge de la mona.

Per fer el muntatge, es divideix el pa de pessic per la meitat. S’impregna de l’almívar, i es farceix de iema.
Es col·loca la meitat superior del pa de pessic i es procedeix de la mateixa forma, primer suquem amb l’almívar i després es posa la iema.
Es recobreix tot el pa de pessic amb la iema i s’adorna la vora amb ametlla amb granet.
Arribat aquest punt decorarem la mona al nostre gust, jo he posat una figura de xocolata, uns ous, uns pollets, plomes i per la del meu net un nino de “Mic”, que l’agrada.

Racó del vi……………..

Per acompanyar la mona ho hem fet amb una ampolla de cava Gramona imperial gran reserva, un cava excel·lent que combina tant amb els plats salats com amb postres.

Aquest Gran Reserva te un criança en les caves de 3 a 4 anys. Està elaborat amb les varietas de : 50% Xarel·lo, 40 % Macabeo i un 10% de Chardonnay. El seu preu es de 16,50 euros.