Aquí os presento un petit tresor, el nostre galliner. Ens permet menjar ous acabats de posar. Les gallines estan l’aire lliure i solsament menja’n blat de moro, blat, verdures i fruites del hort. Avui dia, crec sincerament que es tot un privilegi………….
Recepta de remenat d’ous amb gambes i bolets.
Ingredients per 4 persones:
- 6 ous ben frescos.
- 15o gr de gambes pelades.
- 100 gr de bolets.
- Sal i pebre.
- una mica de julivert.
Elaboració:
- Debatre els ous, per una banda les clares batudes una mica a punt de neu i per altre els rovells. Despres els barregem i els salpebren.
- En una paella amb una mica d’oli sofregim una mica els bolets amb una mica de all i reservem. ( es important no fer-los massa al igual que les gambes)
- A la mateixa paella amb una mica d’oli sofregim les gambes amb un all tallat i reservem.
- En un altre paella neta, posem una mica d’oli i aboquem els ous, les gambes i els bolets. Remenem contínuament i retirem del foc ràpidament. Una vegada fora del foc afegim 2 cullerades de crema de llet.
- El remenat ha de quedar quallat però sucós. Es serveix i a menjar….
Parlem dels ous…….
D’un temps ençà tots els ous duen un codi imprès a la closca. Aquest codi obeïx a una normativa que obliga als envasadors a indicar la procedència exacta de l’ou.
El codi dels ous ve a ser alguna cosa com 3AA99999-99999. El primer nombre ens indica el tipus de granja, les lletres corresponen al país de procedència, mentre que la resta de nombres identifiquen l’explotació ramadera: dos nombres que informen de la província; altres tres nombres referits al municipi; i la resta de dígits que informen de la granja d’on provenen els ous dintre d’aquest municipi.
Els tipus de granges a que indiquen el primer nombre poden ser:
0 – Gallines de producció ecològica : Les aus tenen llibertat de moviment i una densitat de població baixa, poden sortir a l’aire lliure. Es restringeix l’ús d’antibiòtics i altres medicaments i almenys un 80% de l’alimentació ha de procedir d’agricultura ecològica.
1- Gallinas camperes: Es crien en naus, però tenen la possibilitat de sortir a l’aire lliure on poden furgar i donar-se banys de sorra. No es controla la procedència dels aliments.
2- Gallines criades en sòl: Es crien a l’interior de naus, tenen llibertat de moviment, però no poden sortir a l’aire lliure. (Una nau densament poblada quin tipus de llibertat de moviment ha de tenir?)
3- Gallines criades en gàbies: És el mitjà més comú. Permet un control directe dels aliments i medicaments subministrats a costa d’una capacitat de moviment limitada de l’au (Una altre forma de dir-ne presó, amb cicles de llum de 22 hores amb trastorns i amb el bec amputat). El principal problema, especialment en les gallines criades en naus i gàbies, és la cria intensiva que per a augmentar la producció utilitza tècniques que afecten negativament als animals: amuntegament i superpoblació, augment de les hores de llum artificialment, mutilacions, etc… Circumstàncies que provoquen un fort estrès, degeneració física, tensió, agressivitat i frustració. Tot això es transmet als ous i finalment a nosaltres quan ens els mengem.
Crec basic per la nostra futur i el dels nostres fills, que siguem curosos amb allo que mengem, perquè repercuteix directament sobre la nostre salud.
