Que, no digueu que no son una meravella? Son el nostres nebots, fills del germà del meu marit Miquel i la seva dona Edurne, viuen a Euzkadi, els nens son el Joan i el Xavier. Son encantadors. Joan es tranquil i reflexiu, Xavier es simpàtic i viu.
Aquest estiu passat van estar de vacances a Catalunya en un càmping de Tarragona, i nosaltres varem passar un dia amb ells. Son més els nostres nets que els nostres nebots.
El Miquel es molt especial. És d’aquelles persones que val la pena conèixer, i Edurne, es el seu complement, una persona simpàtica i generosa. Miquel es el penúltim de sis germans sent el meu marit el germà gran. Quan nosaltres érem nuvis i ell encara era petit, ens l’emportàvem al cine, al cavallets, al Tibidabo, a berenar al carrer Petrixol, a dinar a casa dels meus pares al carrer Rabassa, etc. D’alguna manera ha sigut quasi un fill, mes que un germà.
Us estimem¡¡¡¡¡
Al caliu de la cuina 
Emi, Salo i família, que bonic que es compartir els sentiments d’amor.
Sou tant generosos en tot !!!
Nosaltres també us estimem molt.
Petons desde el Nord.
Bona combinació, en Miquel i en Salo… I amanit per l’Emi, ja ni t’ho explico, cal veure-ho!!
Gracies, Carme, fa il.lusió rebre comentaris.
un peto
Aquest bloc és una passada de maco i una currada!! El trobo genial!! És una part molt important de la història de tots nosaltres.