Avui vull explicar-vos una recepta, que a mi personalment, m’omple i em relaxa molt fer-la. No es difícil però requereix de temps i una dosis de il·lusió.
Crec que la massa de pa es l’element mes viu que tenim a la cuina.
Una mica d’història.
Sabem que el cultiu dels cereals es va desenvolupar notablement a la Prehistòria, a la transició del Paelotic i el Neolitic, es a dir 7000-8000 anys abans de Crist.
Segons els historiadors el primer cereal utilitzat per fer pa va ser l’Ordi juntament amb el Mill.
El primer pas per poder fer pa, va ser el descobriment de la farina triturant els grans entre dos pedres.
En aquella època el pa era àzim (sense llevat), es a dir sense fermentació i es menjava calent. Van ser els Egipcis els que van perfeccionar la confecció del pa a traves de la fermentació amb llevats naturals.
Valor nutritiu.
El pa aporta una quantitat considerable d’hidrats de carboni de cadena complexa, com també algunes proteïnes d’un baix valor biològic. El seu contingut en aminoàcids no inclou tots els que son essencials. Posseeix per regla general pocs continguts grassos, gairebé sempre àcid oleic i linoleic: ferro (en una quantitat important), seleni, potassi, fòsfor.
El pa que té una farina amb germen té dues vitamines del grup B que són la tiamina (que es beneficiosa per al sistema nerviós) i la niacina. El pa té també àcid fòlic. Els pans de farines poc refinades són les que aporten una quantitat de fibra mes elevades.
El pa ocupa la base de la piràmide alimentària pel que fa als cereals i els llegums, el que indica que pot consumir-se al dia una quantitat relativament moderada.
Els especialistes en nutrició recomanen consumir de 220 a 225 gr. de pa al dia, repartits en els àpats. El consum actual al nostre país es de 125 gr. persona dia.
Aquest baix consum, segurament està basat, amb la idea generalitzada de que el pa engreixa. Però inclús en les dietes per aprimar, els dietistes recomanen ingerir 100 gr. de pa. Sobre tot, per poder mantenir a llarg termini, el control del pes.
Temps d’elaboració.
4 hores 45 minuts, mes o menys.
Ingredients.
Elaboració.
- Posem la farina, la sal, el llevat i una mica d’aigua tèbia, al bol de pastar.
- Barregeu-ho manualment o be amb la maquina de pastar.
- Després, deixeu reposar aquesta barreja, tapada amb un drap durant 2 hora.
- Seguidament traiem la pasta del bol, i la posem sobre del marbre o taula de la cuina, i l’enfarinem una mica. Continuem pastant donant-hi una sèrie de cops i plegant-la, como mínim unes 10 vegades.
- Posem la pasta al mateix bol i deixem reposar unes 2 hores mes. Quan hagi passat aquest temps, torneu a plegar-la i se li dona la forma que vulgueu. Posar-lo en la safata del forn, fer uns talls a les barres, i espolsem farina per sobre.
- Deixem reposar la pasta 2 hores mes fins que dobli el seu volum.
- Passat aquest temps, posem la safata al forn preescalfat a 220º, amb un cassó d’aigua a la base del forn, per aconseguir vapor. Una vegada el pa està dintre del forn, baixem la seva temperatura a 200º.
- Deixem el pa dins del forn 45 minuts.
- Quant està fet, es treu i es deixa sobre una reixa perquè es refredi. Si el pa esta ben cuit al copejar-lo amb els artells de la ma. Te que sonar a buit.
- Si voleu, podeu fer la pasta el dia anterior i la guardar-la a la nevera, tapada amb un drap.
- En aquest cas, al dia següent, se li podrà donar la forma que es vulgui, i el deixem reposar 2 hores. Passat aquest temps posar al forn com s’ha indicat anteriorment.
Recordeu que…….
- Podeu utilitzar diferents tipus de farina: de blat, de espelta, sègol, ordi, integral etc.
- També hi ha diferents tipus de llevat, de cervesa, seca, fresca de forner, natural etc.
- Tenim que tenir en compte que la massa de pa, esta viva. Per tant li afecta, les condiciones a on estigui, no es el mateix si esta en un lloc amb calor, fred.
- L’afecta com el amassem, el tipus i la temperatura del forn.
gracies per les receptes, he provat el suquet, boníssim.
Un peto
Retroenllaç: Pa casolà. | Celler-Adocse