Suquet de lluç amb gambes i escamarlans.

Avui faré un plat que sempre el relaciono amb el estiu, encara que es pot fer tot el any i de fet jo el faig molt sovint, per mi es una mica com el arròs que sempre el relaciono amb un dinar amb família o amics acompanyat amb un bon vi blanc fresc o un bon cava.

Al matí he anat al mercat i he comprat un lluç preciós  hi no m’he pogut resistir de comprar unes gambetes i uns escamarlans frescos, que estaven a un preu una mica raonable, un dia es un dia…….. així que dema faré un suquet de luxe.  

Records de vida.

El millor suquet que he menjat mai, va ser en un viatge de treball a Tortosa i Vinaròs. Em van portar a dinar a Deltebre, a casa dels pares d’una companya de feina.

La seva mare ens va rebre meravellosament, i ens va portar a la taula un suquet d’anguila, tot una experiència de sabors i olors.

Segons ens va explicar, és un plat típic de la zona, ella el feia com li va ensenyar la seva àvia. Amb una picada d’alls, julivert i 2 tomàquets, sofregir-ho tot afegint 2 cullerades de pebre vermell i una cullerada de farina. Posen un got de vi blanc i altre d’aigua, i quant arranca el vull, posen els trossos d’anguiles. Aquí ella feia un canvi afegint uns trossos de patata. El seu marit ens va comentar que cada vegada era mes difícil trobar anguiles de bona mida, segons ell abans anava amb un cubell i en 1/2 hora l’omplia, i amb resignació deia ” Els temps canvien…..”

El suquet de peix es un plat típic mariner, un plat de supervivència que cuinaven els pescadors a la barca o al arribar a casa. aprofitant el peix que no es podia vendre al mercat. Afegien algunes verdures o patates i ja tenien el dinar.

És un plat que ja es feia a la Grècia antiga, òbviament sense patates i tomàquets que no es van conèixer fins el descobriment d’Amèrica.

Es el germà mariner de la cassola de tros del interior, on el pagès utilitzava la carn que tenia a ma, i les verdures de temporada, per fer un plat senzill de fer i econòmic. 

Valor nutritiu.

Es un plat ric en proteïnes, calci, fòsfor, potassi sobre tot l’aporten les patates,  vitamines i un contingut molt baix en greixos, si tenim la precaució de posar poc oli.

Temps d’elaboració.

1 hora i 30 minuts

Ingredients per 4 persones.

• 1 quilo de lluç.
• 2 unitats de Calamars.
• 8 gambes fresques.
• 8 escamarlans frescos.
• un grapadet de musclos de roca.
• 50 gr. d’ametlles.
•  2 llesques de pa.
• 4 alls, julivert, safrà.
• 2 tomàquets rallats.
• 2 cebes.
• 1 cullerada de sopa de pebre vermell.
• 1 copa de vi sec.
• 1 copa de brandi.
• 1 litre de fumet de peix.
• 4 patates kennebec.

Elaboració del plat.

1. Primer de tot posarem una cassola amb aigua per fer el brou de peix, quan l’aigua vull, hi tirem els caps i espines dels peixos (es poden substituir per peix de fer sopa: rates, cintes, escorpores petites, algun cranc,…). Salem. Afegir-hi una fulla de llorer, un porro, una ceba, un parell de pastanagues, un tomàquet madur tallat per la meitat i unes branques de julivert. Deixem que bulli tres quarts d’hora i tot seguit ho colem. Aquest pas es pot fer abans i colar-lo i guardar-lo a la nevera o al congelador.
2. Ara rentarem el lluç, ho salpebrem i passem per farina. Reservem.
3. Rentem els musclos i reservem.
4. Posem al foc una paella. Hi tirem un cul d’oli d’oliva. Quan aquest és calent, hi fregim els alls, les ametlles i el pa torrat. Quan tot és ben torrat ho traiem, afegim el safrà, ho triturem i ho reservem.
5. En una cassola de ferro posem una mica d’oli i quan esta calent afegim les gambes i els escamarlans els salpebrem i deixem fer un parell de minuts per cada banda. Retirem i reservem.
6. Al mateix oli fregim el lluç que ja teníem salpebrat i passat per farina, deixem uns 2 minuts per cada costat i reservem.
7. A la mateixa cassola sofregim els calamars tallats a rodanxes, salpebrem i retirem.
8. Ara comencem a fer el sofregit, posarem a la cassola les cebes triturades i deixem fer uns 30 minuts a foc mig. Una vegada daurada, posem la cullereta de pebre vermell i el tomàquet ratllat, ho deixem que es cogui una mica.
9. Tot seguit hi afegirem les patates esqueixades, hi afegirem el brou de peix –només que cobreixi les patates-.
10. Quan aquest arrenqui el bull, afegim els calamars i la picada. Taparem la cassola i abaixarem el foc, però vigilant que no perdi el vull. Ho deixarem coure uns quinze minuts. (Segons el tipus de patates trigaran mes temps o menys, a estar toves).
11. Quan falten uns 5 minuts per acaba la cocció de les patates afegim a la cassola les rodanxes de peix ben repartides, els musclos, les gambes i els escamarlans, ho deixarem coure a foc lent uns 5 minuts més. Corregirem el punt de sal i ja podem apagar el foc.
12. Deixem reposar uns 5 minuts i cap a la taula amb la mateixa cassola, una bona amanida i com no una bona copeta de cava ben fresquet.

Recordeu que….

• Recordeu que aquest plat admet canvis en el tipus de peix a utilitzar. Podeu fer servir el peix que mes us agradi, o be aquell que estigui a millor preu al mercat. Queda excel·lent en qualsevol cas.
• Es important la varietat de les patates que feu servir,  per mi la millor es la Kennebec, ja que no es desfà, i queda melosa, però sense quedar excessivament tova.
• Per escurçar el temps d’elaboració del plat, si teniu poc temps: Podeu fer amb antelació el brou de peix, col·lar-lo i  guardar-lo amb carmanyoles al congelador. Quant el necessiteu, simplement el traieu del congelador la nit anterior, i alhora de fer-lo servir ja el teniu preparat.
• El sofregit també el podeu avançar sense cap problema. Tant si ho voleu fer per dinar, com per sopar, pot quedar preparat la nit anterior. Així al moment de cuinar el plat, solament tindreu que posar les patates i el peix, i en ½ hora mes o menys, podreu començar a menjar.
• És un plat complert, que aporta les proteïnes del peix i els hidrats de carboni de les patates. Això el converteix en un plat únic que podem acompanyar amb una amanida complerta.