Macarrons gratinats al estil de la iaia Pilar.

Amics, avui m’agradaria explicar-vos una recepta molt senzilla, però molt bona i socorreguda per les famílies, fent un bon dinar econòmic i saludable.

Records de vida:

Encara que per mi la dimensió d’aquest plat en va canviar quant vaig conèixer al meu marit, i molts cap de setmana anavem a visitar a la seva família a Guissona (Lleida) normalment el diumenge, la seva àvia feia per dinar un pica-pica, un macarrons gratinats i carn rostida.

El dinar era boníssim, però lo millor aquells macarrons, suaus, sense massa tomàquet i molt gustosos.

Avui, desgraciadament, els padrins del meu marit ja no estan amb nosaltres, pèro encara ara, si anem a dinar amb les seves tietes, demanem un plat de macarrons a’estil de la iaia Pilar. Son aquells records gustatius que queden a la ment per sempre.

Temps d’elaboració:

1 hora mes o menys, entre fer el sofregit i bullir el macarrons, 10 minuts més per gratinar-los.

Valor nutritiu:

Jo el faig com plat únic, pensant que aporta hidrats de carboni de fàcil digestió com la pasta, així com les proteïnes de la carn i el pernil, el podem acompanyar amb una amanida.

Inggredients:

500 gr. macarrons
400 gr. carn picada.
100 gr. de pernil salat.
2 cebes grosses.
2 dents d’alls.
4 tomàquets (o com diuen a Guissona “Tomata”) mitjans rallats.
1 Tassa de llet.
Formatge rallat per gratinar.
Oli.

Elaboració:

Tallem les cebes ben petites, els alls i ratllem els tomàquets.
En una cassola posem l’oli i sofregim la ceba a foc lent, al cap d’una estona afegim els alls, salpebrem i deixem fer fins que la ceba estigui transparent.
Afegim el pernil i la carn i quan estigui ben rostida, es el moment de posar el tomàquet. Deixem que es faci poc a poc, fins que l’oli suri per sobre del sofregit, i anem afegim la llet en dos o tres vegades.
Bullim els macarrons amb força aigua, sal i un bon raig d’oli, els deixem uns 15 o 20 minuts, depenent si us agrada mes fets o al dente. En aquest cas a la iaia Pilar li agradaven fets. Els bullia, els escorria i els posava amb una safata de forn, amb uns trossets de mantega.
Es el moment de barrejar el sofregit amb els macarrons; remenar be perquè la salsa impregni be la pasta.
Posem el formatge rallat i els posem al forn uns 10 minuts a 180ª.
I a menjar!!!

Una mica d’història:

Aprofitant el record de la recepta i amb honor del avis tant per part de mare com de pare del meu marit, us deixo dos fotografies de Guissona, una es la Mare de Déu de la Font, era una Verge barroca col.locada l’any 1761. L’imatge va se guardada a bocins des del 1936 al 1974 en que va ser restaurada a Solsona, en la actualitat está al Museu de la Vila.

Aquesta foto está feta al 1908, i es veu Les Fonts del poble amb el safareig, on tot el poble anaven a rentar la roba i agafar l’aigua de beure. Aquestes fonts es mantenen encara avui dia, sent un atractiu turístic del poble.