Avui vull fer una recepta dolça, d’aquelles que tant li agradaven a la meva mare i es a ella que li dedico aquesta entrada, perquè desgraciadament son els últims postres que li vaig fer, ja que el dia 27 de Gener va marxar per reunir-se amb el meu pare, allà a on estigui.
La mama es Navarra, va néixer en un poble que es diu Andosilla i sense dubte allà tenia totes les seves arrels. Fa 11 any em va trucar demanat-me que volia que la anéssim a buscar per estar a casa amb nosaltres a Terrassa, per mi tota una sorpresa, ja que sempre vaig pensar que la meva mare acabaria els seus dies al poble del seu cor, però les circumstancies van canviar els seus desitjos.
Al principi va venir a casa per recuperar-se i amb la idea de tornar a casa seva. Però al cap d’un temps amb va dir que es volia quedar a casa amb nosaltres. Nosaltres no ho vam dubtar ni un moment. Han estat uns anys amb molts alts i baixos, i el últim ha estat molt difícil. No volia viure com es trobava, en repetia cada dia que volia marxar, estava trista i jo també perquè veure a la teva mare així fa mal, molt mal. Tot això ho he pogut superar perquè en cap moment he estat sola, sempre he tingut el recolzament, l’ajuda i la comprensió del meu marit i dels meus fills, sense ells hagués estat molt difícil.
Fa uns anys una tarda d’aquelles que m’explicava mil histories de quan era petita, em va dir que ella com ja veia que no podia tornar a viure al seu poble, com era la seva il·lusió, només desitjava morir a casa nostra, al nostre costat, no volia que la portessin l’hospital o a una residencia i per últim que l’enterressin al seu poble, al costat del meu pare. Yo li vaig dir que sempre que pogués compliria els seus desitjos i gracies a Deu ho hem pogut fer i això ens calma una mica la tristesa de que ja no està amb nosaltres.
Ha estat una bona mare i una bona avia, ha cuidat els meus fills quan eren petits sempre que ho he necessitat, sempre ha estat quan l’hem necessitat i això l’hi he agraït sempre. Una bona persona, molt generosa que juntament amb el meu pare feien una parella genial.
Per el dia del enterrament vaig escriure unes paraules per acomiadar-me d’ella, però vaig ser incapaç de parlar, així que aprofito aquest espai per fer-ho:
“Mama, te acabas de ir y ya te encontramos a faltar, nos has dejado un vacio en nuestros corazones dificil de llenar.
Hemos pasado muchos años juntos, con alegrias pero tambien con tristezas, pero como siempre te decia, “asi es la vida mama”.
Te has ido como tu querias, en tu cama, en casa y rodeada de los tuyos, me pedistes que no querias salir de casa y asi ha sido, y eso nos consuela un poco el alma.
Te encontraremos a faltar siempre, pero se que ahora estas por fin con el papa, los dos juntos como tu querias.
Adios mama, te queremos, siempre estaras viva en nuestra memoria.
Como te decia cada noche al ir a dormir:
” Buenas noches mama, descansa hasta mañana, te quiero”
Be ara anem a la recepta, es senzilla de fer i queden uns postres genials, jo he fet el farcit de nata, però pot ser de crema o de trufa, el que mes us agradi. El tortell de nata eren els postres típics quan era petita, cada diumenge després de fer el vermut a la plaça Rovira anàvem al forn a buscar el nostre tortell de nata, mentre la mama pujava a casa a fer el dinar, quins records……………
Ingredients.
- 2 paquets de pasta de full, jo he comprat una que te mantega i de forma rodona.
- 1/2 quilo de crema de llet per muntar.
- 1 ou petit.
- 90 gr de sucre glaç .
- Sucre glaç per decorar.
Temps d’elaboració.
35 minuts.
Elaboració.
- Traiem la base de la massa del seu embolcall, i seguidament mitjançant un plat de postres, el situem al centre de la massa, tallarem amb un ganivet al voltant del plat. Retirem el cercle que podem guardar per fer algun altre postres.
- Aprofitant el mateix paper que porta la massa de full ho posem a sobre d’una safata de forn.
- Fem exactament igual amb la segon rotllo de massa, el que hem fet amb la primera deixant un cercle de massa.
- Pintem amb aigua els dos cèrcols de massa i els unim per la part que hem humitejat procurant que s’enganxin les dues parts.
- Pintarem tota la superfície amb un ou batut perquè ens agafi color, i sense deixar reposar el posarem al forn durant 20/25 minuts. Si veieu que us agafa massa color per a dalt, els últims minuts el podeu cobrir amb paper d’alumini.
- Una vegada veiem el nostre tortell daurat ho retirem del forn i ho deixarem refredar.
- Ara posem la crema de llet amb un bol i amb la batedora elèctrica de varetes la muntem, quan està quasi muntada afegim dos cullerades de sucre glaç, seguim batem un parell de minuts mes i ja podem posar amb la màniga pastissera. Ho guardem al congelador perquè es refredi i agafi cos, sense congelar-se.
- Una vegada fred ho tallem per la meitat amb un ganivet gran de serra, procurant no fer-lo malbé, ja que la pasta de full és molt delicada i sens pot trencar fàcilment.
Farcim amb nata amb una màniga pastissera i finalment, el empolvorem amb sucre glaç per sobre.
Lamentem la pèrdua de la mare.
Angeles i Víctor
gracies Victor i Angels.
Un peto ben fort
M’agrada aquest pastís, però m’agrada molt més el record que li dediques a l’Ester, la vam conèixer i ara la tens al Cel. Petons!
Gracies Ricard.
Un peto
Em sap molt greu, no s’obliden mai les mares. Només et puc dir que conservis els bons records, els feliços, i que sempre estara amb tu, guiant el teu camí. Jo també vaig perdre la mare ara fa 1 any, i crec que amb el temps es més dolorós, deixen un buit enorme i es troben a faltar fins a l’infinit.
El tortell t’ha quedat espectacular, segur que la teva mare estaria ben orgullosa! un petó molt fort i molts ànims!
Gracies per el teu comentari, tens tota la rao els pares deixen un buit difícil de omplir.
Un peto
T’acompanyo en el sentiment. Ànims. La pèrdua és molt dura, però els bons records sempre estaran amb tu.
Gracies Laura per els teus ànims.
un peto
Quina temperatura el forn?