Viatge a Praga i Croàcia.

Be amics, per fi ho hem aconseguit !!!!, hem viatjat a Praga i Dubrovnik 8 dies, i dic que per fi ho hem aconseguit, perquè es la tercera  vegada que intentem anar-hi, si tal com sentiu, tres viatges preparats i anul·lats i un d’ells pagat i tot.

Hem viatjat tres parelles d’amics i hem repartit els 8 dies, en 4 dies a Praga, 1 a Zagreb i 3 a Dubrovnik. Viatjar sempre es interesant, però fer-ho amb un grup d’amics es fantàstic, el viatge ha estat ple d’anècdotes i rialles.

A Praga vam reservar des de Barcelona, un apartament que us recomano de veritat, el Old Town Square Apartament Prague,  està al centre de la ciutat al carrer Štupartská 9. L´apartament que ens van donar estava al carrer Karlova, 24, a 5 minuts caminant a la Plaça de la ciutat Vella, totalment reformat però mantenint l’aire dels típics pisos del eixample de Barcelona, habitacions amples, sostres alts, lluminós i amb ascensor (detall important quan tens que pujar les maletes). Estava molt net i ben equipat, encara que nosaltres nomes hem fet servir les habitacions i els banys ja que, sortíem al mati i tornàvem a la nit. Però el fet de estar molt ben situat ens va permetre dos dies anar a descansar una mica després de dinar, i va estar tot un plaer, ja tenim certa edat!!!

Els quatre dies ens han donat per recorrer Praga bastant be, ho podeu fer per el vostre compte o be anar amb un “tour free”, en castellà. A la plaça vella de la ciutat trobareu els guies de diferents empreses que van amb uns paraigües de diferents colors. Son gratuïts i al acabar el tour se li dona el que creieu oportú, nosaltres li vam donar 1300 corones que son uns 50 euros, es la quantitat que ens va recomanar la noia de la oficina de turisme . Hi trobareu diferents recorreguts, nosaltres vam fer el de la ciutat vella i barri jueu. El nostre guia era madrileny molt simpàtic, es diu José i que fa totes les explicacions teatralitzades, va estar molt didàctica i divertida.

De la mateixa plaça surten uns autobusos turístics que fan diferents rutes que està molt be per fer-vos una idea de la ciutat. Nosaltres al final no els vam agafar, vam anar en tramvia i a peu.

Praga se l’ha nomena “la ciutat de les 100 torres”, no se si te 100 torres o mes,  però vista des de l’alçada del castell sembla una ciutat de compte. Al arribar a la “Plaça de la ciutat Vella”, hem vaig quedar totalment meravellada amb la seva arquitectura, la torre del rellotge astrològic, l’ajuntament vell, l’església de sant Nicolas o l’església de Nostra senyora de Týn. Al voltat de la plaça estan les terrasses dels restaurants i bars amb un aire romàntic.

El pont de Carlos es un magnífic pont de pedra flanquejat de estàtues barroques de sants, va ser encarregat al any 1357 i medeix 520 m de llarg. Es ideal recorre’l a primera hora del mati i a la nit, quan hi han menys turistes. Praga pot presumir de tenir un riu magnífic com el Moldava, travessat com un mínim de 30 ponts i passarel·les.

Es molt interessat el barri jueu, el seu cementiri i les seves sinagogues. Ocupa la part nord del barri de Staré Město, (barri antic) fins arribar al riu Moldava. Al barri també es coneixa amb el nom de Josefov, en honor a l’emperador Josep II, qui va emancipar els jueus l’any 1781, permetent que visquessin fora del barri. De fet, del barri antic nomes es manté les sinagogues i el cementiri. A Praga existies la comunitat jueva més important de l’Europa Central. La sinagoga mes interessat de veure es la “sinagoga espanyola”, una curiositat es veure les seves parets totalment cobertes amb els noms i data en que vam morir de totes les víctimes a mans dels nazis, la veritat es que impressiona.  Al costat de la sinagoga podreu veure l’estàtua Memorial a Kafka, obra de l’escultor Jaroslav Rona.

Creuant el pont de Carles entrem al barri de Mala Strana, el barri del Castell, una visita molt interesant, una vegada tenim l’entrada entrem al pati principal i seguidament a la Catedral de San Vito imponent amb les seves torres que es poden veure des de qualsevol lloc de la ciutat, després veurem l’antic Palau Real, recorrerem el Callejón de Oro, un carrer amb unes casetes molt típiques on vivien els millors soldats del castell. Al numero 22 va viure durant un any Kafka acompanyant a la seva germana.

Nové Mesto (Ciutat Nova), es un barri que a pesar del seu nom va néixer fa 700 anys. Amb aquest barri podem visitar la Casa Danzante,  podem arribar amb el tramvia 17 que vam agafar Karlovy lazne, al costat del pont Carles. Son dos edificis que a mi personalment no m’han agradant massa, però suposo que arquitectònicament te la seva importància.

Després a 3 minuts caminant trobem la Esglesia de Sant Cirilo i Sant Metodio, va estar escenari de un enfrontament entre els Nazis i 7 paracaigudistes txecs durant la segona guerra mundial. Aquets soldats van ser entrenats  per els britànics per poder matar al general de las SS Heydrich, l’operació es va dir “Operació Antropoide” una vegada completada la seva missió, es van refugiar a les catacumbes d’aquesta església. Desgraciadament van ser traïts i els nazis van inundar amb aigua el refugi des de fora,  morint els 7 valents.

Hi ha un petit museu explicant com es va organitzar l’operació, amb fotos dels soldats tant vius com morts, així com els bustos dels set soldats, i com encara a dia d’avui lis deixen flors, notes etc,  la veritat es que en va impressionar el lloc.

Es va fer una pel·lícula amb el nom de “Operacion Anthoropoid” al any 2016, que esta basada en aquest fets.

Si no heu estat a Praga, de veritat que val la pena, es realment un museu l’aire lliure, es monumental una ciutat genial. Ara be, el millor consell que ens van donar a Praga, es deixar-te anar i recórrer els carrerons al vostre aire o be agafar un tramvia i anar veien la ciutat, baixar quan vulguem i passejar, així de simple, passejar impregnanos del ambient de la ciutat.

La gastronomia tradicional Checa es la típica en països freds, contundent i abundant. Te una clara influencia alemanya i austríaca. A les cartes dels restaurants hi ha poca oferta de peix i variada de carns. Normalment es comença amb una sopa de bolets, puré de patata lleuger, de tomàquet, de pollastre i una de carn que la serveixen dintre d’un pa rodó com si fos una cassola. Menys el primer dia que desconeixíem  la quantitat que servíem, la resta de àpats demanàvem tres plats principals per repartir entre els sis i un parell de amanides variades, i hi ha suficient. Els preus son correctes, no ho hem trobat car.

El plat mes popular sense dubte es el “vepřo-knedlo-zelo” que consisteix en un plat amb porc rostit, que el serveixen amb xucrut, col vermella, patates i una mena de “dupling”, que s’anomena “Knedliky”  (son una mena de mandonguilles fetes amb farina que a vegades porten una mica de patata, ho presenten tallat a rodanxes acompanyant la carn, la veritat es que els vaig provar però no en van agradar massa) i sempre acompanyat amb salsa. Amb tots els restaurants pots trobar plats de carn de porc rostida sobre tot els famosos braons o garrons, fets al forn i presentats a taula amb diferents salses, patates i col.

Molt típic es el consum d’ànec, de conill que el serveixen desossat i farcit, tallat a rodanxes. I com no tot acompanyat amb la típica cervesa Checa, que ens ha agradat molt, suau i molt aromàtica. Les marques mes comuns son: Budweiser Budvar, també van provar Svijany, Poutník i com no la Pilsner Urquell, la primera cervesa “Rubia” de l’historia i la mes consumida a la ciutat.

Per prendre una copa i sentir jazz hem anat a AghaRTA Jazz Club, un local subterrani a on la sala es literalment una cova, petit però amb una sonoritat genial.

El dia 15 se’ns acaba l’estància a Praga, així que ens ve a recollir el taxi que teníem reservat i marxem cap a l’aeroport direcció Zagreb. Una hora i mitja mes tard, ens trobem l’aeroport de Zagreb, agafem un taxi per 6 i  cap a l’hotel Palace, està al centre de la ciutat.

Al mati fem el checkout, deixem les maletes al hall del hotel i sortim a visitar la ciutat. Al barri de Kaptol trobem la catedral amb dos torres gòtiques que es veuen des de tota la ciutat, la Iglesia St. Mark’s, amb un sostre amb rajoles de ceràmica amb els escuts molt interesants. El mercat de Dolac al aire lliure, esta situat al centre de la ciutat, es el mes gran i famós de Zagreb. Es un mercat ple de paradetes amb fruites i verdures, formatges, embotits, peix fresc, flors, plante i artesania. Baixant unes escales troben la resta del mercat, a la segona planta troben carn, embotits, pa i pastissos. Nosaltres al visitar el mercat un Dilluns vam trobar menys parades de fruita i cap de peix, una pena.

A les 15 hores vam agafar l’avió cap a Dubrovnik, on ens esperava el trànsfert que ens va portar cap a l’apartament per 41 euros, a les 17 hores ja estàvem passejant per la ciutat antiga.

L’apartament estava a uns 15 minuts caminat fins a la muralla, això pensant que en Dubrovnik, menys el centre, tot la resta son escales o pujades, no falla. La foto que us poso a baix es la vista que teníem des de el balcó del apartament.

Dubrovnik ha estat dominada per els Bizantins, venecians, hongaresos i com no per els otomans. Però va ser al 1272 quan va aconseguir ser una potencia comercial a Europa, amb el seu producte mes famós el “Glama” plata amb una aleacio d’or. Aquesta època dorada va acabar al 1667 quan va patir un terratrèmol que va destruir la ciutat.

Dubrovnik es una de les ciutats que va patir amb la guerra contra Sèrbia, al 1991 en un sol dia van caure sobre la ciutat 2000 bombes, deixant la ciutat devastada.

La ciutat està rodejada amb una muralla amb una llargada de 1940 metres, una alçada de 25 metres i amb 16 torres. Després vam passejar per la ciutat visitant: La Catedral de Velika Gospa, que va ser construïda en 1192, es realment maca, visitarem el Palau Sponza, l’església de  San Blas o Sveti Vlaho, construida entre 1706, diseñada pel arquitecte Gropelli a imatge de l’esglesia de San Maurici de Venècia i el Palau del Rectors (Knežev dvor) que va ser la seu del govern.

Es una ciutat realment bonica i per mi plena de contrastes, està la part del centre que es grandiosa i totalment enfocada al turisme, amb terrasses, restaurants, botigues i plena de apartament turístics i després quan vas passejant per els seus carrerons vas descobrint el cord de la ciutat amb cases habitades encara per oriünds, amb la roba penjada a la façana. Realment es la part que mes m’ha agradat, sembla talment un decorat .

El segon dia vam llogar una furgoneta per 6 persones i vam fer una excursió a Montenegro, concretament a la Bahia de Kotor. Tinc que dir que conduir a Montenegro es tota una aventura, els montenegrins avançant en plena corba, s’incorporen a la carretera sense mira ni indicar, etc…… gracies que els nostres conductors particulars tenen bons reflexos.

La ruta va ser per la carretera de la costa resseguint la bahia, es un paisatge impressionat amb les muntanyes verdes que acaben dintre del mar, un mar de aigües blaves, transparents i salpicat amb pobles a la bora del mar, amb cases de pedra. Val la pena parar en Perast un poble de uns 350 habitants, enfront hi ha dos petites illes la Islote Sveti Dorde  i Gospa od skrpjela. El poble està en reconstrucció, se estan restaurant les cases antigues de pedra.

Kotor es un poble molt maco, totalment murallat, 4,5 km mes o menys, està situat entre el mar i la vessant de la muntanya de Sant Joan. Totes les cases de pedra, amb carrerons  estrets amb molt encant, molt maco.

Crec que Montenegro mereix una visita mes llarga, el paisatge es molt interesant. Entrarem per la Porta del Mar i ens trobem la Plaça d’armes voltada dels edificis del Palau Ducal i la Torre del Rellotge. Després ens trobarem la  Catedral de Sveti Tripun 1166.

Per dinar es millor sortir dels restaurant que hi han a la plaça principal al costat de la torre del rellotge, son cars i molt turístics. Així que vam anar a un restaurat a les afores que ens va recomanar una noia del poble, i realment van dinar molt be, sense turistes, en una terrassa sota uns arbres, realment un lloc molt tranquil. Vam demanar una graellada de peix, una mica diferent del que estem acostumats però molt bona, havia calamarsets a la planxa, uns filets de dorada a la planxa, un peix que no vam poder entendre que era però era similar al lluç, presentat arrebossat, unes brotxetes de tonyina i unes bledes amb patates curiós o no???

Per acompanyar ens vam portar una amanida molt curiosa, havia unes fulles d’enciam, pot bullit, arròs negre, rissoto, una mena de paté de tonyina, uns musclos bullits i uns seitons en vinagre, original i bo.

Després de donar una volta pel poble i veure les seves meravelles, ja vam agafar la carretera de tornada a Dubrovnik, en lloc de tornar per la carretera de la costa, ho hem fet per la carretera de muntanya R429, amb unes vistes de la Bahia de Kotor genials, entrem a Bòsnia passant per Trebinje, desgraciadament una població que durant molt temps sortia a les noticies mentre era bombardejada, i sense dubte encara vas trobant la petja de la guerra al llarg de la carretera,  ja de nit arribem a Dubrovnik.

A dia següent esmorzem l’apartament amb vistes al mar i sortim d’hora cap a Sarajevo ja que tenim per davant 236 quilometres que no son masses,  però 5 hores de trajecte , la carretera te tràfic i la forma de conduir es realment un esport de risc.

Al final hem trigat 6 hores d’arribar-hi així que el primer que hem fet es anar a dinar al barri antic, al antic basar, hem anat a un restaurant que ens havia recomanat Joan el fill d’una de les parelles. Era un restaurant molt petit que de fet nomes tenia 4 plats per escollir, els feien a les brases a la vista,  Burek d’espinacs i formatge, Burek de carn i iogurt, Carn de xai amb patates i Pollastre amb arròs. El burek es una mena d’empanada o pastis farcida ja sigui amb verdura i formatge o be amb carn, la massa anomenada yufka (masa filo). El trobarem en totes les països que van forma part del imperi otoma, encara que amb diferents formes i varian el seu nom, , ja que es pot presentar enroscat amb espiral o amb capes com un pastis. A Turquia s’anomena Börek, Burek a l’antiga iugoslava, Byrek a Albània etc……….

Tot molt senzill però realment bo, tot el dinar acompanyat de refrescos (l’alcohol està prohibit, ja que son musulmans) ens ha costat 30 euros, 5 euros per persona.

Sarajevo te una part nova amb edificis alts, botigues de luxe i grans pantalles al carrer i una altre part amb edificis que mostren a les seves façanes les senyals de la guerra, amb les marques de la metralla que va caure sobre la ciutat, durant els 4 anys de guerra, des de 1992 fins 1996. La ciutat en si hem va semblat gris, no se si perquè estava cansada, el dia estava una mica fosc o be perquè inevitablement penses amb tot el que aquesta gent a passat durant tants anys.

A les 5 de la tarda vam sortir cap a Dubrovnik ja que ens esperava per davant de 5 a 6 hores de carretera amb boira i un dia molt, molt gris. Això si la veritat es que dintre de la furgoneta ho vam passar d’allò mes be, cantant, xerrant i rient molt.

Ja de tornada a Dubrovnik vam intentar sopar en algun restaurant però va estar del tot impossible perquè tots tanquen la cuina a les 11 h, així que vam comprar unes pizzes per emportar i les vam devorar a l’apartament amb una ampolla de vi, amb les vistes de les llums de la ciutat, intercanviant impressions del dia i amb una certa tristesa ja que al mig dia, del dia següent ja tornàvem a Barcelona, se’ns han acabat les vacances!!!!!!!.