Spanakópita o un curt viatge a creta.

 

Per una sèrie de coincidències i una mica de sort, en tres i no res, hem preparat un viatge d’una setmaneta a la illa de Creta amb els amics. Ha estat un viatge genial un viatge d’amics, i per això es genial, amb els amics no hem de fingir, som com som i el mes genial d’això es que com amics ens coneixem, ens comprenem i acceptem. Cadascú amb les nostres manies, amb la nostra forma de pensar en resumen amb la nostra manera de ser.

Creta, es la major de les illes del Egeo, medeix 8000 quilometres quadrats  i la quinta del Mediterrani, va ser el centre de la cultura minoica, contemporània de la civilització egípcia i la mesopotàmica. Esta dividida en quatre regions : Lassithi, Heraklion, Rethymnon i Chania. La capital es des de 1971  Heraklion, fins a les hores la capital era Chania.

Heraklion.

De fet la civilització mes antiga de Grècia va néixer a Creta, la civilització Minoica, que va ser descoberta al 1900 a 5 quilometres d’Heraklion, Knossos, un grup de palaus que es van construir en homenatge del rei Minos, son les excavacions mes antigues que s’han excavat a Europa, 4000 anys de cultura.

knossos.

Creta es molt muntanyosa amb innumerables coves i gorges com la de Samaria la mes llarga d’Europa. Nosaltres vam fer la meitat, vam arribar en ferri i realment val la pena per els paisatges que hi ha amb el camí.

Gorge de Samaria.

Loutró.

Menjar a Creta es tot un plaer hi han tabernes per tot arreu ja sigui en la ciutat com en qualsevol poblet. Quan la taberna es petita normalment tenen una carta no massa extensa però treballen en productes de la zona, frescos i de qualitat. El mes habitual son les amanides, la mes coneguda la grega (Choriatiki) els pebrots i tomàquets farcits (Gemistá), les fulles de parra farcides (Dolmadakia), formatge Feta arrebossat i fet al forn (Saganak), la salsa mes famosa de Creta el Tsatsiki i com no la típica Mussaka. La carn normalment es de bè fet a la brasa acompanyada de patates fregides o de verdures a la brasa (Briam) i com no els tomàquets assecats al sol amb una base de sal, genial…….

Després de dinar i a l’hora de demanar el compte, sempre t’ofereixen síndria i meló acompanyat d’una ampolleta de Raki, de forma gratuïta, ostres em sembla genial. El Raki o Tsikoudia es un aiguardent que se elabora fent servir les pells i tiges del raïm, que es col·loquem dintre de barriques perquè fermentin. Una vegada han fermentat es passa a un alambí per destil·lar l’alcohol, el resultant es un aiguardent de entre 40 i 65º. Aquest procés es repeteix dos o tres vegades fins aconseguir un producte final amb un bon sabor i aroma. La seva elaboració encara avui dia es tota una tradició familiar que reuneix a tots els seus integrants.

Per el cretencs es una senyal d’hospitalitat oferir-la abans o després dels àpats ja que consideren que es digestiu.

A les pastisseries trobem postres amb iogurt, pastissos de poma, pastissos amb fruites i com no els típic baklavas, un postre Turc de l’època otomana,  fet amb pasta filo farcit amb una pasta d’ametlla o diferents fruits secs, amb mel i un almívar, realment dolç.

Creta te una cuina totalment mediterrània amb aromes de verdures fresques, oli d’oliva, fruits secs, cereals, síndria o iogurt, aliments frescos i de temporada.  Fins els anys 60 el consum de carn, productes lactis i peix era realment baix. Encara en l’actualitat la carn mes consumida es la de bè, la de porc i molt per darrere la de pollastre i vedella.

A les ciutats com a Chania o Rethinom he trobat restaurants molt curiosos, estan instal·lats en cases totalment derruïdes, sense sostre molt curiós……

Chania.

Avui farem Spanakópita, que es una mena de pastis amb capes d’una pasta tipus filo i verdures amb formatge, tomàquet i ceba o carn, es una recepta que la trobem present en tots els països que van formar part del Imperi otomà, a Turquia l’anomenen börek,  byrek a Albania,  burek a Iugoslàvia, a Servia i a Bosnià. Es pot fer tipus empanada, enrotllat com un rul·lo o be enrotllat tipus ensaïmada.

Empanada de espinacs (Spanakópita)

La primera vegada que vaig menjar börek va ser a Istanbul, el venien als forns i et donaven un tros de börek  a sobre d’un tros de paper sol o be acompanyat amb iogurt.

Aprofitant que ens reunim els amics a casa per veure les fotos del viatje he pensat que el millor menú que puc fer sense dubte, es un format amb plats que hem gaudit a Creta. De entrant he preparat unes mandonguilles de carabassó i formatge (Kolokithokeftedes), un pastis d’espinacs, formatge i pasta filo (Spanakópita), acompanyats amb una salsa (Tzatziki). Després com plats forts un pastis de carn de bè, albergínia, formatge i beixamel(Mussaca) i unes Brotxetes de carn de bè amb verdures (Suvlakia arnísia) tot acompanyat amb una amanida grega. I per acabar de rematar el menú he fet pa de pita.

 

He fet servir pasta filo, formatge feta, mato, espinacs fresques petites i una mica de fulles de bledes. Es important treure les penques a les bledes i a les espinacs si son grans,  ja que com les posem crues podrien quedar dures.

Ingredients.

• 9 fulles de pasta filo.
• 250 g d’espinacs fresques.
• 200 g de bledes fresques.
• 2 porros.
• 1 ceba tendra.
• 1 manat de cibulet fresc.
• unes fulles de alfàbrega.
• unes branques de julivert.
• 2 cullerades de anet fresc.
• 300 g de formatge feta.
• 200 mato.
• 2 ous.
• 2 cullerades pa ratllat.
• sal i pebre.
• 1/2 tassa d’oli d’oliva.
• orenga.
• oli per sucar les fulles de pasta filo.
• Sèsam negra.

Temps d’elaboració.

45 minuts.

Elaboració.

1. Rentem i tallem les espinacs i les bledes, trèiem les tiges si son grosses. Les posem en un escorredor i amb les mans les anem estrujam per que perdin el líquid. Es important que quedin ben seques ja que si no deixaran anar molt suc a la empanada.
2. Tallem els porros i la ceba tendra ben menut. Ara les herbes les trinxem petites i reservem.
3. Posem totes les verdures en un bol afegim el formatge feta en trossets, el mató, els ous debatuts, el pa ratllat, la mitja tassa de oli, el orenga, sal i pebre. Ho barregem tot amb una cullera o amb les mans i reservem.
4. Ara encenem el forn a 180º . Posem oli en una safata de forn i la suquem per tota la base.
5. Anem treien d’una en una les làmines de pasta filo i les anem sucant amb una brotxa totalment amb l’oli. Posem 5 làmines a la safata de forn una a sobre d’altre, posem el farcit a sobre ben repartit per tota la pasta i tanquem per sobre amb la resta de làmines de pasta.
6. Per últim tallem  en quadrats el spanakópita sense arribar al fons del tot.
7. Posem la safata al forn a 180º durant 1 hora mes o menys.
8. Una vegada feta l’empanada la retirem del forn, l’acaben de tallar i servim.