Amanida alemanya de patates.

No us passa que hi ha dies que tens ganes de menjar alguna cosa en concret i no sabeu perquè? el Divendres passat en vaig aixecar del llit i mentre en feia l’esmorcar pensava en que faria per dinar i de cop i volta en va venir la imatge de una amanida de patata, i quasi involuntàriament vaig anar a la nevera per veure si tenia el que necessito per la salsa, i el somriure es va fer mes gran al comprovar que tenia de tot, així que ja tinc dinar………. Es curiós com funciona la nostra ment al pensar en un plat en concret, de fet el visualitzes i automàticament rememores el seu sabor, es genial.

Aquesta amanida té els seus orígens a Alemanya, encara que jo, la millor amanida que recordo haver menjat va ser a Àustria, que l’anomenen Erdäpfelsalat. Es un plat on el element principal es la patata, bullides i acompanyades de diferents productes, ceba tallades a làmines fines, cogombres tallats petits, trossos petits de poma, ou dur, cansalada rostida o salsitxes de Frankfurt, es pot menjar fred o tebi això va a gustos.

Per a mi hi ha dos punts vitals per l’èxit d’aquesta amanida, el primer la qualitat de les patates, perquè quedin senceres a l’hora de bullir-les i el segon la salsa, ha de ser lleugera que no ofegui les patates; trobo horrible aquelles amanides inundades de salsa on les patates queden ofegades dintre de un mar de salsa.

Lògicament la gracia d’aquesta amanida, apart de les patates, està en la salsa i com no, de fer servir uns bons ingredients, una maonesa casera, un bon iogurt, un bon vinagre i una mostassa de molt bona qualitat. La mostassa es una petita llavor que curiosament he llegit que pertany a la família de les cols. El nom de mostassa es fa servir tant per la planta com per la llavor, que es la que es fa servir per preparar la salsa que coneixem.

La mostassa es coneix des de molt antic, els grecs ja la feien servir com condiment dels seus plats i Pitàgores recomanava el seu consum, ja que pensava que millorava la memòria. Els romans la feien servir tant a la cuina com planta medicinal, ja que consideraven que era un remei per els mals de cap i un excel·lent digestiu. Però va ser al segle XIII quan es començar a cultivar i a consumir d’una forma massiva a tota Europa, com Cremona a Itàlia i Dijon a França a on mes terres es van dedicar al seu consum.

Ingredients.

1 quilo de patates kannebec.
1 ceba morada.
4 ous durs.
5 cogombres amb vinagre.
cibulet fresc.

Per la salsa.

1 iogurt natural grec sense sucre.
4 cullerades de maonesa.
3 cullerades de mostassa.
2 cullerades d’oli verge extra.
1 culleradeta de vinagre de poma.
sal i pebre.
un xic de cibulet.

Temps d’elaboració.

30 minuts.

Elaboració.

Posem a bullir aigua amb sal, en una cassola al foc . Pelem les patates, les rentem i les tallem a daus mitjans.
Quan l’aigua esta bullint posem les patates i deixem fer fins que veiem que estan fetes. Les escorrem i deixem refredar.
Posem a bullir els ous en un cassó amb aigua i sal, deixem uns 8 minuts, refredem i els pelem.
Ara preparem la salsa barrejant en un bol el iogurt, la maonesa, la mostassa, l’oli, el vinagre, la sal i el pebre. Ho barregem be i reservem.
Posem les patates en una safata o bol, i anem afegim la resta de ingredients: els ous durs tallats a daus, els cogombres tallats a rodanxes i la ceba morada tallada en juliana ben prima. Afegim la salsa ho barregem i reservem.
A l’hora de servir espolsem per sobre el cibulet tallat ben petit i cap a taula.