Croquetes de ceps i gambes.

 

Amics, han passat 12 dies mes i seguim amb les obres!!!!  I seguim cuinant al jardí a la zona de la barbacoa, ostres tota una experiència, avui la meva filla em deia que semblava que estaven de càmping…….i te tota la raó, les neveres las tenim al porxo, totes les vaixelles, cristalleria i coberteria en caixes, per cert he descobert la quantitat de rampoines que guardo, records de bodes, safates, restes de cristalleries (1 un got per aquí, 2 per allà, un munt de gotets de xupitos que no faig servir mai, unes copes que han anat quedant sense parella de l’any de la picó, que guardo per si un dia, que no arriba mai,  les necessito  i bols que no he fet servir va 20 anys) . Així que he pres una decisió, tot allò que no m’aporti cap record o no m’agradi i a demés no he fet servir els últims 2 anys………… al reciclatge.

Avui farem unes “Croquetes de gambes i ceps” recepta molt senzilla, però una mica laboriosa i que te els seus secrets, no hi ha res pitjor que una croqueta tova i amb gust a farina. Tal com indica el seu nom, “croqueta” ve de la paraula francesa “croquer” “cruixent”, així que si les croquetes no compleixen amb el seu nom no son mereixedores de dir-se així. La recepta de la beixamel es deu a un cuiner francès que treballava per Louis de Béchameil, marques de Nointel (1630 – 1703), encara que segons he llegit la recepta la va copiar d’uns cuiners italians, sigui com sigui la realitat es que gracies al cuiner ara tothom recordem al marques de Bechameil, curiós no us sembla…….

La croqueta com tal, va arribar de la ma del cuiner francès Antonie Caréme al segle XVIII. Aquest xef era conegut com el xef dels reis i va presentar en un sopar pel arxiduc de Rusia, unes “Croquetes a la Royale”. Des de les hores va a passar a ser un plat dels grans àpats.

La massa de les croquetes la vaig fer el Dijous i avui Diumenge, he fet les croquetes, les he arrebossat, les he fregit i a dinar. Tot un èxit per fer-ho al exterior amb una vitroceràmica portàtil.

Son unes croquetes molt suaus de gust, amb un toc delicat de ceps. Les gambes les podeu fer servir fresques o be congelades com he fet jo.

Ingredients.

  •  5 cebes de figueres.
  • 10 gambes.
  • 150 g de ceps, jo he fet servir els congelats.
  • 6 cullerades d’oli d’oliva verge extra.

Per la beixamel.

  • 1 l de llet.
  • 150 g de farina.
  • 125 g de mantega.
  • un xic de nou moscada.
  • Sal i pebre.

Temps d’elaboració.

90 minuts.

Elaboració.

  1. Posem una cassola amb oli al foc fort i aboquem les cebes ben trinxades, salpebrem. Baixem el foc i deixem fer a foc lent amb la cassola tapada, durant uns 45 minuts. Si veiem que la ceba ens queda massa seca, sempre podem afegir a la cassola un xic d’aigua, encara que al mantenir el foc baix i la cassola tapada, normalment no fa falta.
  2. Mentre es fa la ceba, separem els caps de les gambes i les posem en una paella amb una mica d’oli i les deixem uns 5 minuts, aixafant els caps amb una forquilla perquè tregui el corall i tot els seu suc. Retirem del foc i reservem.  Si voleu ho podeu fer directament a la cassola de la ceba, però a mi m’agrada mes fer-ho apart perquè no ens quedi cap trosset dels caps que després molesta a l’hora de menjar.
  3. Pelem les cues de les gambes, les tallem a trossos i reservem. Trinxem a trossets ben petits els ceps i també reservem.
  4. Quan la ceba ja la tenim feta amb la textura d’una melmelada, afegim a la cassola les cues de les gambes, els ceps i el suc colat que ha quedat de fregir els caps. Deixem uns 5 minuts i retirem la cassola del foc.
  5. Ara farem la beixamel, posarem la mantega en una cassola o paella, quan es comenci a desfer afegim la farina, salpebrem i anem remenant. Deixem fer la farina uns 5 minuts i afegim la llet que tindrem calenta, anem remenant amb un batedor manual posem el xic de nou moscada i deixem espessir sense parar de remenar. Com us he comentat altres vegades la farina ha de quedar daurada i mai deixar-la crua, ja que ens quedaria amb gust de farina i no es gens agradable.
  6. Una vegada feta la beixamel, li afegim la barreja de ceba,  cues de gambes i ceps. Afegim l’oli colat de fregir els caps de gambes.  Hi anem barrejant amb un batedor manual fins que veiem que la massa es separa perfectament de les parets de la cassola, símptoma de que la nostra massa ja està feta i rectifiquem de sal i pebre. Retirem del foc i aboquem la nostra massa en una safata, la tapem amb paper film i deixem refredar. Una vegada freda guardarem a la nevera.
  7. Al dia següent agafarem porcions de la massa i donarem forma a les croquetes. Les arrebossem amb ou i pa ratllat i les anirem fregim en abundant oli. Quan estiguin ben daurades les retirem a un plat que tindrem cobert amb paper de cuina i ja podrem servir.

Advertisements

Quant a alcaliudelacuina

Tinc que confessar que m'agrada cuinar. I sobre tot fer-lo per la família i els amics. Es la manera que tinc per dir, us estimo.
Aquesta entrada ha esta publicada en Aperitius i entrants. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Croquetes de ceps i gambes.

  1. Carmelafuente ha dit:

    Ei! Estàs cuinant sense cuina? Això teu és vici!!!

    Carme

    “They who can give up essential liberty to obtain a little temporary safety deserve neither liberty nor safety.” “El poble que cedeix la seva llibertat a canvi de seguretat, no té ni l’una ni l’altra i, a més, no se les mereix.” (Benjamin Franklyn)

    El 1 maig 2017, a les 14:46, Al caliu de la cuina va escriure: > >

  2. Carmelafuente ha dit:

    Fer croquetes sense cuina és veritable vocació!
    Segur que són boníssimes!

  3. Ricard ha dit:

    Segur, segur!
    les vull provarrrrrrr!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s