Estofat de mongetes del ganxet.

Avui he volgut fer un plat dedicat a la meva mare “Estofat de mongetes del ganxet” li encanten tots el plats de cullera, com mes contundents millor, suposo que son els records d’èpoques passades, èpoques dures on aquest tipus de plats eren la base de l’alimentació juntament amb un bon pa. La meva mare va néixer a l’any 25, va patir la guerra i després la postguerra, segons ella no va passar gana ja que a casa sempre havien patates, llegums, fruita i verdures, tot del hort del meu avi. Havien ous i llet de vaca que es tenien que racionar ja que els venien o els canviaven per aconseguir farina , oli i altres productes que necessitàvem i ells no tenien.

La mama ens explica una i altre vegada les seves vivències,  i sense dubte van ser anys difícils, que ella recorda perfectament, en canvi no recorda el que ha fet el dia anterior.   Hem pregunta vint vegades al dia a quin dia estem o el nom dels seus nets, però en detalla pas a pas com passava els dies quan era petita, el que menjaven o les histories que l’explicava la seva mare. El nostre cervell actua d’una forma curiosa, sembla com si al arribar a una edat ja no ens quedes memòria lliure i els records recents es van esborrant a mida que els vivint i solament ens queden aquells records antic que ja estan gravant a la nostra memòria.

La mama ja fa 10 anys que viu amb nosaltres i ha estat tota una aventura familiar ja que en aquesta labor esta implicada tota la família, el meu marit i els meus fills. Et trobes amb una persona amb dependència que depèn, valgui la redundància, totalment de tu per fer el seu dia a dia; no es fàcil, gens fàcil, d’una manera o altra canvia la vida a tots, es com tornar a tenir nens petits a casa i has de planejar les sortides, per organitzar qui es queda amb la iaia, deixar el dinar fet, la medicació etc………..  Fa falta molta constància, paciència i encara i així moltes vegades et sens desbordada per la situació i entres sense donar-te compte en un ‘dragon khan’ emocional. Això si, al final del dia quan li dono un peto al posar-la al llit i ella en diu invariablement “descansa hija te lo mereces” tot lo dolent es dissipa i en sento tranquil·la de veure a la meva mare al seu llit, a casa. La miro i recordo quan cuidava als meus fills al sortir de l’escola o quan en trucava a la feina per preguntar-me que volia per sopar, ostres es ben veritat que la vida es un carrusel que gira i gira…………..Be tornem a la recepta dedicada a totes les mares, no us sembla???

Ingredients.

• 500 g de mongetes del ganxet.
• 1 os de pernil.
• 200 g de costella de porc adobada.
• 100 g de cansalada del coll.
• 100 g de orella de porc.
• 1 xoriço tendra.
• 1 bouquet garni.
• 1 porro, una pastanaga i una ceba de figueres.
• 1 col.
• sal i pebre.

Per la picada.

• 4 grans d’all.
• 1 cullereta de pebre vermell.
• 1 cullerada de vinagre blanc.

Temps d’elaboració.

12 hores de remull i 90 minuts de cocció.

Elaboració.

1. La nit anterior posarem les mongetes del ganxet en remull amb aigua.
2. Al dia següent colem les mongetes i les posem en una cassola amb aigua a bullir al foc. Afegim l’òs de pernil, la cansalada i la costella de porc (aquesta recepta ens permet fer servir aquelles carns que mes ens agradin, podem afegir xoriço, botifarra negra, peu de porc etc)
3. Quan comença a bullir afegim a la cassola el bouquet garni, el porro i deixem bullir a foc fluix, amb la cassola tapada 1 hora mes o menys. Les mongetes han de quedar fetes però senceres. Es important no salar les mongetes fins el final.
4. Ara poseu un petit cassó amb aigua al foc i posem el xoriço, deixem bullir uns 10 minuts, i retirem. Amb aquest pas traurem una mica de grassa del xoriço i suavitzarem el seu sabor.
5. Quan faltin 30 minuts per acabar de fer-se les mongetes, posem oli en una paella i sofregim els quatre grans d’alls vigilant que no es cremi. Retirem els alls de la paella (reservem l’oli en la paella ja que després el farem servir per sofregir la col) posem els alls en un morter, els aixafem i afegim el pebrot vermell, la cullerada d’oli, sal, pebre, la cullerada de vinagre blanc i 3 cullerades del caldo de les mongetes. Ho barregem i aboquem dintre de la cassola amb les mongetes, juntament amb el xoriço que teníem reservat,  sacsegem  la cassola amb compte per no trencar les mongetes.
6. Perquè les mongetes ens quedin senceres es important bullir-les amb foc suau i sacsejar la cassola,  no remenar-les.
7. Provem el estofat per comprovar el punt de sal i si fos necessari afegim una mica. Apaguem el foc i deixem reposar uns minuts.
8. Mentre fregim la col tallada en juliana, en la paella on hem fregit els alls, donem unes voltes i retirem.
9. A l’hora de servir posarem les mongetes al plat amb una mica de caldo, les carns tallades i la col la servirem en una safata de manera que els comensals es pogut servir.