Porrusalda.

Segueix el fred con toca per l’època que estem, a demes de estar en plena dieta post-nadalenca, així que avui en be de gust un plat de cullera, senzill de fer, ràpid i d’aquells que et fan entrar en calor ràpidament ” Porrusalda” . Un plat basc que faig en honor a la meva cunyada Edurne, que viu a Aretxabaleta (Guipúscoa) i que es una entusiasta d’aquest plat.

Aquesta recepta hem transporta a temps passats, a casa de la meva avia, encara que ella li deia “sopa de puerros”. Els ingredients que no faltaven mai era els alls, les patates i els porros, després depenent del que tenia a ma, afegia, carbassa, pastanagues, ceba. Normalment la feia sense tall, però en alguna ocasió feia servir el que tenia a ma com bacallà, que era el peix que sempre tenia perquè es conservava sense problemes o costella confitada en oli que es guardava tot l’any. El meu avi se la menjava amb pa i acompanyada de un bitxo que preparava la meva avia en vinagre.

La palabra porrusalda, vol dir ” Brou de porros”, porru ( porro ) i Salda ( brou o caldo). El seu origen, al igual que altres plats de procedència humil es perd en el temps, en un principi era un plat típic de quaresma, fruit de la necessitat i aprofitant els productes de temporada que es cultivava als horts i que no faltaven mai. A demes de ser un plat energètic que alimentava i escalfava el cos.

Encara que es un plat molt senzill de fer i com ja he dit d’origen humil, també te la seva ortodòxia i cada cuiner  defensa la utilització o no de bacallà, posar pastanaga o no, afegir carbassa, fer servir nomes la part blanca del porro o afegir aigua o brou de verdures.

El porro el podem trobar als nostres mercats tot el any, però la millor època per el seu consum es en el mesos d’hivern, que es quan esta en plena temporada, i com ja he dit altres vegades la natura es sabia i en realitat ens dona en cada temporada aquells aliments que mes necessitem. Per mi es important que mengem aquells aliments que es cultiven i es recol·lecten seguint el cicle vital lògic.

Es un bulb que esta format majoritàriament per aigua, raó per la qual ens aporta molt poques calories.  Es ric en àcid fòlic, vitamina C, magnesi i potassi. Al igual que la resta dels membres de la ceba família, la ceba i els alls, estan relacionats amb la cuina de pagès i d’hivern, ja que aporten molta energia al nostre cos, per tant ens donen força i escalfor. Es molt ric en sulfurs que purifica el nostre organisme i ajuda a eliminar els metalls pesants dels nostre cos.

Segons he llegit per la medicina xinesa el porro es un descongestionant del fetge, quan el cuinen sense olis i sense bullir-lo excessivament.

Ingredients per 4 persones.

• 5 porros ben macos.
• 4 patates, jo he fet servir unes patates noves vermelles.
• 2 pastanagues.
•  4 grans d’alls.
• 250 g de bacallà ja dessalat.
• 4 cullerades d’oli.
• Sal i pebre.
• 1 litre d’aigua.

Temps d’elaboració.

25 minuts.

Elaboració.

1. Comencem netejant els porros, li tallem les rels, lis fem un tall en creu a on començant la part verda, obrim una mica amb els dits les diferents capes i netegem a sota de l’aixeta del aigua, així de tenir una mica de terra o sorra, la netejarem. Una vegada nets els tallem a rodanxes mitjanes. Raspem amb el ganivet les pastanagues i les tallen a també rodanxes mitjanes. Mes o menys la mida a de ser la suficient perquè no les tinguem que tallar a l’hora de menjar.
2. Pelem les patates, les rentem i les trenquem a trossos, perquè deixin anar el midó i d’aquesta manera engreixi el brou. Tallem a rodanxes els alls.
3. Ara que ja tenim preparades les verdures, posem una cassola al foc amb les quatre cullerades d’oli i posem els alls i els porros. Donem unes voltes i afegim les pastanagues i les patates. Posem l’aigua a la cassola, deixem que arranqui el bull a foc fort, salpebrem, baixem el foc i deixem bullir uns 20 minuts.
4. Quan faltin uns 2 minuts perquè les verdures estiguin fetes afegim a la cassola el bacallà que tenim ja dessalat. Es important no cuinar massa el bacallà, de fer-lo ens quedaria desfet i massa sec. Comprovem el punt de sal i apaguem el foc. Deixem reposar uns 10 minuts per assentar el plat.
5. Si veieu que a quedat massa líquida, podem engreixar el brou aixafant unes quantes patates amb una forquilla i barrejant-les amb la porrusalda. Jo la he deixat amb una mica de líquid perquè a casa agrada mes, però això es al vostre gust.
6. Be, ja tenim preparat un plat senzill de fer, econòmic, sa i molt bo……………..