Corball a la brasa.

Es Divendres i aquesta nit toca un “sopar a la fresca”, amb els amics, ostres estic feliç, m’encanta fer aquests sopars………… Avui he decidit fer un sopar amb aires mariners, com protagonista principal un peix no massa conegut, però per mi, un dels millors, com ho deia el mestre Josep Pla: “El millor peix del litoral i del Mediterrani és, segons el meu modest entendre, el corball, peix força desconegut i que no abunda gaire, però que és molt estimat per les persones que el coneixen”. 

Avui el farem a la brasa, acompanyant de unes cloïsses a la marinera, escopinyes i tellines a la brasa, musclos a la marinera, un ceviche de salmó, uns bosquerons arrebossats i una amanida.

El corball és un peix d’un gust suau i melós, amb una carn ferma i blanca. També es coneix com corbina, corb, corba o corballina; hi han dos tipus de corball el de roca i el de sorra, al mercat es troben peces grans d’uns 40 o 50 cm i d’uns 2 quilos de pes. El seu nom be de la corba que presenta al dors.

Es reprodueix de març a agost. S’alimenta de petits peixos, crustacis, mol·luscs, cucs i algues. Es troba a la Mediterrània i, a l’Atlàntic, de les illes Britàniques al Senegal.

Es un peix exquisit que potser no és tan popular com es mereix. Queda genial fet a la brasa o a la planxa o be amb un suquet, al forn o be farcit, per mi es suau com el lluç però molt mes gustos a demes de tenir un preu raonable.

A finals del s. XVIII, el barceloní Baró de Maldà, Josep Amat -inventor del “Col·legi de la Bona Vida”, que és la primera societat gastronòmica de la Península, ja parla d’un “corball amb suc”. El Colegi de la bona vida neix a Barcelona a la masia Can Sitjar, situada a la part baixa de la vall d’Horta, al petit barri de Santa Eulàlia de Vilapicina, a la plaça del Virrei Amat núm. 14-16. Era una masia rodejada de jardins i comptava amb set sales decorades  amb al·legories de les arts: la música, l’escultura, la pintura, l’arquitectura, els gravats, la poesia, l’agricultura, etc. Una altra sala presentava al·legories de la religió, la noblesa i la llei. Una altra, la cinquena, de forma octogonal, presentava al·legories de la història, la intel·ligència, la raó d’estat, el mèrit i el govern. El menjador tenia forma oval, amb quatre obertures i amb pintures al·lusives a les quatre estacions, realitzades en els primers mesos de 1797.

A partir de 1786, els propietaris, els marquesos de Castellbell, juntament amb prohoms de a vida social, polític, militar o religiosa de Catalunya, decideixen passar temporades de descans a la masia i d’aquesta manera neix l’anomenat “Col·legi de la Bona Vida”, una combinació singular de la vida social, casa d’esbargiment i tertúlia i cenacle cultural il·lustrat.

Per desgracia a l’abril de 1962, la Caixa de Pensions adquireix la Torre Sitjar, que és enderrocada totalment per a la construcció d’habitatges, una pena………Les fotografies i part de la informació l’he trobat al bloc : “memòria dels barris”, realment interesant.

Ingredients per 8 persones.

• 2 corballs d’uns 2 quilos cadascun.
• Sal marina.
• Pebre negre.
• Oli d’oliva verge extra.
• una mica de sal maldon.

Per hidratar el peix.

• El suc de una llimona.
• un bon raig d’oli.
• sal i pebre.

Elaboració.

1. Primer de tot prepararem el foc, es important fer-lo amb una bona llenya, mentrestant es prepara la brasa, anem cap a la cuina.
2. Rentem sota l’aixeta el peix, l’eixuguem be amb paper de cuina, li posem oli i amb la mà (si voleu us poseu guants de làtex) el repartim per tot el peix, com si li féssim un massatge……..
3. Li posem sal marina tant per dintre com per fora, una mica de pebre i ja el podem posar en una graella doble o tipus “besuguera” , d’aquesta manera no se’ns trencarà el peix alhora de girar-lo. El fet de posar-li l’oli es per evitar que se’ns aferri a la graella.
4. Una vegada tenim les brases preparades posarem la graella amb el peix, però no massa a prop del foc, l’idea es que es vagi fent  poc a poc, d’aquesta manera es farà per dintre, sense cremar-se per fora. Passats uns 15 minuts girem la graella i deixem fer 15 minuts mes. Durant la cocció del peix ajudats amb una branca de romaní o un pinzell anem sucant el peix, amb la barreja que tenim preparada, per hidratar-lo.
5.  Tornem a girar la graella, la baixem apropant-la al foc i deixem 10 minuts mes perquè es dauri la pell i ja podem retirar.
6. Per un corball d’uns 2 quilos ha estat uns 40 minuts mes o menys, ha de quedar fet però melós per dintre, si el deixeu massa ens quedarà sec. El temps de cocció es aproximat ja que dependrà de la força que tingui la nostra brasa.
7. Ho servim a taula posant el corball en una safata, l’obrim per la meitat com un llibre, traiem l’espina central i ja nomes ens resta posar una mica de sal Maldon per sobre i un rajoli d’oli d’oliva verge extra.  Boníssim…………………..