Pollastre amb carxofes del Prat.

Bon dia amics, no se si es la primavera o els quasi 62 any que estic a punt de complir, però el dia se’m fa curt i no en dona temps de res. La veritat es que cada dia la meva mare necessita mes atenció, així que encara que segueixo cuinant i gaudint, tinc menys temps per fer les entrades de les receptes. A demés portem des de Febrer que cada cap de setmana tenim dinars o sopars amb amics o família, han estat uns mesos genials, hi ha alguna cosa millor que poder cuinar i després gaudir-lo amb les persones que estimes??? No segur que no………Us diré que per mi, quan estic una mica estressada, el que mes en relaxa es posar-me a la cuina, una mica de musica i començar a cuinar, m’encanta es una manera senzilla de desconnectar amb els olors, les textures i els sabors .

Avui us vull cuinar una recepta molt i molt senzilla de fer, però que queda realment boníssima, sobre tot per mi, ja que com us he dit altres vegades m’encanten les carxofes:  “Pollastre amb carxofes”.

Aquest plat el feia la meva mare que a la vegada l’havia heretat de la seva sogra, la meva avia per part de pare, que es deia Encarna,  encara que era nascuda a Navarra, va viure molts anys al Prat d’a on deia que havia après la recepta d’aquest plat.

Els avis es van casar a Navarra, però quan el meu pare tenia 1 any, van venir a viure a Barcelona, concretament al Prat de Llobregat ja que l’avi va entrar a treballar a ” Papelera Española”, juntament amb molta mes gent que venia del país basc. Després de un temps va passar a treballar, amb millors condicions, a “la Seda de Barcelona”, que també estava situada al Prat, allà vivien en una casa de lloguer fins al any 1952, en que va patir una embòlia i van marxar a viure a un pis al barri de Gracia. L’any 45 va entrar a treballar el meu pare.

Segons m’explicava el meu pare, quan ell era petit el Prat era un petit poble amb una població majoritàriament pagesa, que va canviar ràpidament amb la instal·lació de la Paperera i la Seda, així com de l’aeroport.  El pas de mà d’obra del camp a la fàbrica, l’arribada massiva de treballadors d’altres llocs i la consolidació de la setmanada en substitució de l’insegur jornal, contribuiran a alterar profundament la configuració social i cultural del Prat.

Al 1917, s’instal·la Paperera Espanyola; la Seda es va constituir el 23 de maig del 1925 gràcies a un acord tecnològic amb el hòlding HKI (que després es convertiria en AKU, per acabar formant Akzo), que acabada la Primera Guerra Mundial s’havia convertit en el gran productor de seda artificial a Espanya. Va tenir una època daurada als seixanta i setanta, amb l’explosió dels teixits de polièster. Era d’aquelles empreses com FECSA o altres, molt protectores amb els seus treballadors on contaven amb economat, biblioteca per els treballadors i les seves famílies, i que gracies a aquesta biblioteca jo vaig tenir l’oportunitat  de llegir els grans clàssics de ben joveneta. Tenien pisos socials, feien colònies d’un mes, pels fills dels treballadors i el dia de reis anàvem tota la família a rebre el regal que ens entregava el rei blanc amb persona.

Recordo també el “lote” que entregaven al meu pare, amb un pollastre del Prat mort, però amb plomes i tot. Va estar una època de grans records, com quan anàvem a buscar al meu pare a la feina algun dissabte, que feia torn de nit i anàvem a “Casa Alcaide“,  a esmorzar i el papa jugava al frontó amb els seus companys; era genial jo em sentia orgullosa de veure al meu pare jugar a pilota a ma i el veia com un veritable heroi.

Temps d’elaboració.

1 hora i mitja.

Ingredients per 4 persones.

• 4 quars de pollastre o un pollastre sencer.
• 6 carxofes.
• 2 cebes de figueres.
• 4 dents d’alls.
• 1 cullerada de farina.
• 1 branca de canyella.
• una branca de romaní.
• dos fulles de llorer.
• un gotet de vi blanc.
• un got de brou de pollastre.
• sal i pebre.

Per la picada.

• 4 dents d’alls.
• un grapadet d’ametlles.
• un grapadet d’avellanes.
• una branca de julivert.

Elaboració.

1. Tallem el pollastre a trossos, que no siguin massa grossos, a mi m’agrada tallar els quarts d’enrere  en tres trossos. Els salpebrem i reservem.
2. En una cassola de ferro al foc, posem 4 0 5 cullerades d’oli, i quan està ben calent posem el pollastre i el deixem enrossir per tots els costats. Una vegada daurat ho retirem i reservem.
3. A la mateixa cassola afegim la ceba que tindrem tallada amb juliana ben fina deixem daura i afegim a la cassola el pollastre , els grills d’alls sencers, les dos fulles de llorer i la branca de canyella. Deixem uns 30 minuts, afegim el got de vi blanc i deixem evaporar.
4. Ara abaixem el foc i afegim el brou, desfem la cullerada de farina en una mica de brou tebi i ho aboquem a la cassola. Tapem i deixem que es vagi fent poc a poc a foc lent.
5. Deixem coure 1 hora i afegim a la cassola la branca de romaní i la picada, que tindrem preparada. Deixem coure 30 minuts mes.
6. Mentrestant, en una paella amb una mica d’oli salteu les carxofes tallades a quarts. Quan estiguin daurats, afegim a la cassola i deixeu-ho coure tot junt durant 5 minuts més.
7. El pollastre ha de quedar ben melós i la salsa ha de quedar reduïda i una mica espessida.
8. Proveu-lo i ja em direu que tal, queda realment de vici………………