Irish stew o estofat irlandès.

 

DSCN9471

Fa unes setmanes vam fer la maleta i aprofitant que el meu fill estava a Dublín per temes de treball, vam passar uns dies visitant la capital Irlandesa.

Van ser pocs dies però ens va anar genial, es una ciutat bonica que a demés no necessita massa dies per visitar-la. Les dos catedrals de la ciutat, la Catedral Christ Church i la Catedral de San Patricio,  els dos carrers mes comercials de la ciutat, el Grafton Street i O´Connell Street,  la presó de Kilmainham, la fàbrica de la Cerveza Guinness, el Trinity College i com no el barri de Temple Bar.

22195712 21921600

Christ Church Cathedral i una cel.la de la Presó de kilmainhan.

22142848 21745728

Parc St. Stephen Green i una panoràmica del riu Liffey.

Es una ciutat magnifica, tranquil·la, amb gent amable, simpàtica amb ganes de divertir-se i plena de pubs, tot una institució a la ciutat. Els pubs son alguna cosa mes que un bar de copes, es un centre de reunió on normalment va la mateixa gent  al sortir del treball o be després de sopar. A Irlanda es sopa sobre les 6 o 7 de la tarda, pel que es normal anar a prendre una pinta o tres, fer la xarrada amb els veïns, amics o companys de treball, veure esports o simplement sentir una mica de musica. Segons ens va comentar el cambrer del pub del nostre hotel, pels irlandesos el pub és vida.

22114496 21988480 15616 21732416

El Marc ens va reservar l’hotel i ha estat genial ja que es un pub que te habitacions, enfront del riu Liffey i enfront mateix del pont Samuel Beckett, construït per l’arquitecte espanyol Santiago Calatrava, amb una forma d’arpa celta que es el símbol d’Irlanda.

21696256 259584

Pont Samuel Beckett i el pub Ferryman.

2205523221997952 22099904 21732672

Cliff of Moher i unes vistes de Galway.

Com sempre he visitat la ciutat amb una visió gastronòmica afegida, que ens situa en l’historia del país. Realment he menjat molt be, tenen unes bones verdures, una magnifica carn i un bon peix, sobre tot bacallà, ostres, gambes i salmó.

21746961 22120768

Entrecot a la pedra amb salses i un Fish and chips amb puré de pèsols i salsa tàrtara.

Els postres son genial, i el seu icona sense dubte, la cervesa Guinness (encara que a mi personalment no m’agrada massa ja que la trobo massa contundent), és un referent al  país.

cerveza-Guinness[1]

El plat nacional es el Irish stew o stobhach gaelach, com es denomina en gaèlic, literalment estofat irlandès, un plat complert que es pot fer amb carn de vedella o de be, amb patates, pastanagues, cebes, api i tot adobat amb una Guinness, com no………

Segons he llegit els primers indicis d’aquest estofat es remunten a l’època del celtes, quan van desenvolupat tant l’agricultura com la ramaderia sobre tot de bens, un animal de subsistència ja que els proporcionava llana per la roba, llet i carn.  El xai ja el feien servir en les seves celebracions on el cuinaven en una mena de cassola feta de bronze, amb influencies dels recipients que es feien servir a l’antiga Grècia. Durant l’edat mitjana es va començar a fer servir les verdures com la col i la ceba que van ser introduïts pels romans, mes tard va arribar la patata i es va afegir al plat.

DSCN945822119168

 Irish Stew i Beef and Guinness Stew.

Com tots sabem si hi ha un producte consumit a Irlanda aquest es la patata; es cultiva des del segle XVI, mitjançant uns plantons que es van aconseguir com botí dels vaixells espanyols que eren saquejats. Des de les hores ha passat a ser un aliment basic al país.  Tant basic que al 1845 davant d’una plaga del míldiu, que va malmetrà la collita de patates, el país va entrar a la pitjor època de fam de la seva historia. Fam que es va agreujar amb les polítiques que es van aplicar des de Londres, ja que es van anular per part de Lord John Russell i  el secretari Charles Edward Trevelyan,  el programa d’assistència social que funcionava des de feia uns anys, creat per Robert Peel, aquest fet mes altres polítiques nefastes i la falta del seu aliment basic, la patata,  van provocar que 1.383.ooo irlandesos morissin de fam i malalties relacionades, a aquesta xifra es tindria que afegir tota l’onada d’emigració que es va produir. Nomes hem de veure que a principis de 1845 la població era de 8,5 milions d’habitants que va queda reduïda a 6,5 milions al 1951.

Trevelyan, considerava que la gran fam irlandesa, era com una mena de castic diví que havia caigut sobre els irlandesos i a demés venia a solucionar el problema segons ell, de la superpoblació, be…… sense comentaris. Aquestes dades que desconeixia les he extret d’un bloc que he trobat per casualitat i que m’ha resultat d’allò mes aclaridor. Us poso el enllaç per si voleu ampliar la informació sobre aquest tema.

El monument Great Famine, en anglès o An Gorta Mór, en irlandès.

Be tornem a la recepta que em resulta mes gratificant, la veritat. El Irish stew, com tots els estofats o calderetes de carn que es fan a tot el mon, era un menjar de pagesos que es preparava amb poca carn i amb moltes verdures de temporada per allargar el plat. En l’actualitat es fa servir mes pastanagues que patates, s’acompanya amb un puré de patates i a part del whisky es fa servir la cervesa Guinness que dona un toc de sabor molt especial.

DSCN9398 DSCN9400

Ingredients per 8 persones.

  • 1 quilo de cuixa de xai, desossada i tallada a trossos. 
  • 3 colls de be tallats a trossos.
  • 4 patates kennebec (teniu que comptar mes o menys 1/2 patata per persona.
  • 1 quilo de pastanagues.
  • 10 cebetes petites per fer-les senceres.
  • 2 branques d’api.
  • 12 prunes sense os.
  • 3 cebes dolces.
  • 4 grans d’alls.
  • 5 cullerades de farina.
  • 1 got petit de whisky.
  • 1 llauna de Guinness.
  • 1,500 l de brou de carn.
  • Una cullerada de concentrat de carn tipus Bovril.
  • 3 cullerades de tomàquet que ja tindrem fregit.
  • Un manat amb una branca de romaní, una de farigola i dos fulles de llorer, ho lliguem amb un cordill.
  • 4 cullerades d’oli d’oliva verge.
  • Sal i pebre.
  • Un grapat de julivert picat.

DSCN9406 DSCN9418 DSCN9430

Temps d’elaboració.

Unes 2 hores.

DSCN9410 DSCN9413 DSCN9435 DSCN9458

Elaboració.

  1. Per aquesta recepta he fet servir una cuina de be, desossada i tallada a trossos i 3 colls de be tallats a trossos. Amb els ossos de la cuixa juntament de porro, api, ceba, unes branques de julivert i unes pastanagues he fet un brou per fer servir després.
  2. Comencem la recepta, primer de tot posem les 6 cullerades de farina en un bol amb la sal i la pebre, aboquem la carn i ho remenem perquè la carn s’impregni amb la farina. Reservem.
  3. Ara posem l’oli en una cassola de ferro al foc i quan està calent, aboquem la carn, deixem que es dauri per tots els costats i retirem a un bol.
  4. A la mateixa cassola afegim les cebes grans tallades en juliana i deixem fer uns 10 minuts, a les hores afegim els alls tallats a rodanxes, deixem un parell de minuts i aboquem la carn. Remenem una mica perquè els sabors s’integrin i tirem la cervesa per sobre de la carn, juntament amb un bon raig whisky, el brou que tindrem preparat i la cullerada de Bovril.
  5. Tapem la cassola i deixem fer a foc baix uns 45 minuts.
  6. Passats els 45 minuts afegim a la cassola les cebes senceres, les dos branques d’api, juntament amb les pastanagues tallades a trossos d’uns 2 dits mes o menys, no a rodanxes fines. Posarem a la cassola el lligat del llorer, el romaní i la farigola, així com la sal i la pebre.
  7. Deixem bullir amb la cassola tapada a foc lent, comprovant de tant en tant que no es quedi sense líquid si es així afegirem una mica mes de brou. Deixarem fer uns 30 minuts.
  8. Passats els 30 minuts afegim a la cassola una mica mes de brou, les patates trencades irregularment, les prunes, rectifiquem de sal si es necessari i deixem fer fins que les patates estiguin fetes, mes o menys uns 20 minuts.
  9. En total el tindrem fent unes 2 hores, encara que això dependrà de la tendresa de la carn. A Dublín en van dir que el deixaven unes 3 hores, però entenc que potser els seus bens son mes fets que els que consumin a casa nostra. Si fem amb antelació els estofat, millor que el deixem una mica caldos, ja que la patata ens absorbirà líquid i ens quedaria massa sec.
  10. Una vegada fet apaguem el foc i espolsem per sobre el julivert tallat petit.
  11. A Dublín per acompanyar el plat ho fan amb un puré de patates o amb colcannon, un puré de patates amb col que queda realment genial.

DSCN9471

Quant a alcaliudelacuina

Tinc que confessar que m'agrada cuinar. I sobre tot fer-lo per la família i els amics. Es la manera que tinc per dir, us estimo.
Aquesta entrada ha esta publicada en Carns i Aus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Irish stew o estofat irlandès.

  1. Ricard ha dit:

    En podem donar fe de que estava boníssim, doncs la Emi ens va obsequiar amb aquest plat el diumenge passat. Una gran cuinera i millor amiga. Petons!

  2. Esther ha dit:

    Ostres! Quins plats més xulos. i quanta informació que dones sobre receptes, ingredients, països …. Molt interessant. Ets tota una font d’inspiració. Moltes Gràcies!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s