Be per fi ha arribat a casa nostra el fred, que de fet toca per l’estació que estem, així que hem ve de gust posar-me a la cuina i fer un bon brou o una crema suau, ben calenteta.
Tinc que dir que a casa som molt sopers, la meva filla es mes de brous amb pasta petita, a la meva mare també li agrada molt, però sobre tot l’encanten les cremes i els pures.
Avui faré una vichyssoise o crema de patata i porro, es una recepta que tan podem fer-la al estiu, i menjar-la freda, o com en aquesta ocasió, fer-la l’hivern i menjar-la calenteta. Es una recepta fàcil de fer, rapida i que queda realment genial………
Al mon es cultiven mes de 5000 varietats de patata i a Espanya unes 150, cadascuna de les quals tenen propietats que les diferencien pel que fa al clima, els sòl o a la època de recol·lecció, ja siguin mes primerenques o mes tardanes. Varien amb el seu color de pell, el de la seva carn i sobre tot en la seva composició, ja que poden contenir mes o menys aigua i fècula. Motiu pel qual és important diferenciar les varietats que són més aptes per a cada preparació culinària i la seva estacionalitat, per poder fer servir la que se’ns adapti millor al plat que volem fer i aprofitar al màxim les seves qualitats.
Com hebreu llegit al bloc soc partidària de fer servir als meus plats la patata Kennebec, que juntament amb la del Bufet i la Monalisa, trobo que son les mes versàtils a la nostra cuina, son ideals per fer quasi tots els plats, pures, cremes, estofades, al forn o simplement bullides. Per fregir m’agrada fer servir la patata agra, exteriorment se sembla una mica a la Kennebec però la seva carn es groga.
A l’hora de preparar les patates es important la forma de tallar-les, ja que no es el mateix “tallar” unes patates per fregir-les que “trencar-les” per fer una crema o un estofat. Trencar les patates consisteix en tallar, per obtenir trossos més o menys grans, el ganivet fins a una mica més de la meitat del tall, sense acabar de tallar, després farem un quart de gir amb el ganivet cap a l’interior per tal d’arrencar literalment el tros de patata, creant així una superfície irregular que afavorirà que les patates expulsin el midó que contenen, aquest mido ens engreixarà l’estofat i evitarà que es desfacin.
Be, ara parlem del plat que ens ocupa, la Vichyssoise es una clàssica sopa freda que segons els entesos va crear el Xef francès Louis Diat, que a finals de 1910 va començar a treballar al Ritz Carlton de New York.
Al 1917, ja era un reconegut xef i buscant plats nous per sorprendre a la seva clientela va recordar la típica sopa de patata i porros que menjava per esmorzar al seu poble natal Montmarault, cerca de Vichy, que refredaven afegint un bon raig de llet. Aquest plat el va batejar amb el nom de “Créme Vichysoisse glacée”, el va enriquir amb crema de llet i per la seva sorpresa va ser tot un èxit, convertint-se en tot un clàssic.
Valor nutritiu.
El porro esta present tot l’any en els nostres mercats. Es una font d’antioxidants que ens prevenen del càncer i de totes les malalties que van apareixent amb l’edat. Son rics en folats importants per la nostra salut cardiovascular, així com evitar l’anèmia.
També és una hortalissa de gran efecte diürètic, sent una de les verdures d’elecció per als hipertensos i persones que tenen problemes de retenció de líquids.
El porro també millora les nostres digestions i estimula la gana.
Ingredients.
- 500 g de patates kennebec o del bufet.
- 500 g de porros.
- 200 ml de crema de llet.
- 1,500 l de brou de pollastre.
- sal i pebre.
- un xic de cibulet.
Temps d’elaboració.
30 minuts.
Elaboració.
- Tallem els porros a rodanxes aprofitant la part verda que sigui tendra, la mes dura la tallem i descartem. Pelem les patates i les “trenquem” a trossos irregulars.
- Posem al foc una cassola amb el brou i quan bulli posarem les patates i els porros. Deixem bullir uns 40 minuts.
- Una vegada feta la patata i sobre tot el porro, provem de sal i rectifiquem si es necessari afegint una mica de pebre molta.
- Ara triturarem amb una batedora o un passapurés i deixem temperar una mica.
- Afegim la crema de llet i barregem be perquè s’integri amb la crema.
- La podem servir freda o be tèbia, segons l’època del any, acompanyada amb una mica de cibulet tallat per sobre.
- Una crema fàcil, rapida de fer i que segur que agrada a quasi tothom.
Al caliu de la cuina 