Cuixes de pollastre amb peu de porc i gambes.

Ahir vaig quedar amb una amiga per comprar i de pas, com el que no vol la cosa, vam gaudir d’un “vermutet” i com no ens vam posar al dia de les últimes noticies familiars. Després cap al mercat de la Independència, per comprar una mica de peix, unes verdures i fer una visita al Jaume de la parada “l’Aviram” que com us he dit altres vegades es on compro els ous ecològics, el pollastre, conill etc……, te uns magnífics productes i a demés es un seguidor del bloc, així que des d’aquí gràcies.

Aquesta vegada  he anat a la parada amb la idea molt clara del que volia, unes cuixes de pollastre desossades,  per repetir una recepta, que fa temps la vaig fer per celebrar un aniversari, i recordo que va ser tot un èxit “Cuixes de pollastre farcides de peus de porc i gambes”, si no recordo malament es una recepta que amb algunes modificacions vaig treure de la revista “Cuina” i la tenia pendent de fer per un àpat aquest nadal. Les cuixes les podem desossar nosaltres a casa, però jo us recomano que ho faci el vostre proveïdor habitual ja que, ho farà molt mes ràpid i millor.

Es una recepta que queda genial tant amb sabor com amb textura, recordant una mica al típic plat de pollastre amb gambes, això si amb la melositat que aporten els peus de porc i com no el punt fantàstic de la picada catalana.

Es un plat una mica laboriós però te l’avantatja que es pot preparar amb antelació i escalfar-lo a l’hora del àpat i sense dubte es una recepta de festa que podem aprofitar per fer-la durant aquest Nadal, que ja tenim a tocar.

Tots els pollastres que consumim en l’actualitat tenen el seu origen de la “Gallina Salvatge Vermella de la Jungla” (Gallus gallus), que es trobava al sud-est asiàtic, amb la seva expansió s’anirien formant les diferents varietats domestiques que han existit al llarg dels segles.

Els ossos més antics de pollastre domèstic que s’han trobat al Sud de la Xina, s’han datat cap al 6.000 a.C. Se sap que les gallines domèstiques eren conegudes a la Xina i al sud-est asiàtic cap al 3.400 a.C, que procedien de l’espècie salvatge de la jungla de Birmània i del nord de Tailàndia, que va començar a ser domesticada a la província de Xan. D’aquí es van estendre cap a l’Índia, arribant al nord d’Europa al Neolític, al voltant del 3.000 a.C. Sembla que van ser els grecs els que van introduir aquests animals a tota la conca mediterrània

Tot i que la cria d’aviram és molt antiga, l’avicultura, com a tècnica, no es desenvolupà amb força fins a mitjans segle XIX coincidint amb la introducció de races exòtiques de fora d’Europa. Va ser en aquest moment quan es començà a donar importància al concepte de raça i es van crear i fixar moltes d’elles especialment a Anglaterra i França.

A Catalunya el naixement de l’avicultura moderna, va començar amb la creació de l’Escola d’Avicultura d’Arenys de Mar l’any, per Salvador Castelló al  1896. Als anys 20 es van crear nombroses granges avícoles especialment al voltat de Reus.

Ingredients per 4 persones.

• 4 cuixes de pollastre desossades.
• 2 peus de porc bullits.
• 12 gambes.
• 2 cebes.
• 3 grans d’alls.
• 2 pastanagues.
• 2 tomàquets madurs.
• 1 got de brandi.
• 1 fulla de llorer.
• una branqueta de romaní.
• 1 branca de canyella.
• sal i pebre.
• oli de oliva verge extra.
• 2 gots de brou de pollastre.

Per la picada.

• 4 grans d’alls.
• un grapat d’avellanes.
• julivert.
• 3 llesquetes de pa.
• 25 g de xocolata a la pedra.

Temps d’elaboració.

90 minuts.

Elaboració.

1. Demanarem al nostre carnisser que ens desossi les cuixes de pollastre, una vegada a casa les rentem, les escorreguem i salpebrem. Penseu que contra mes grans siguin les cuixes millor us anirà per farcir-les.
2. Per preparar el farcit de les cuixes, desossarem els peus de porc, que ja tindrem bullits(podeu mirar com fer-ho aquí). Una vegada desossats els tallem a trossets i reservem.
3. Ara posem un rajolí d’oli en una paella i quan està calent posarem les gambes, deixem 2 minuts per cada costat, retirem del foc i deixem refredar. Una vegada fredes les pelem i tallem a rodanxes. Barregem les gambes amb els peus de porc i reservem.
4. Estenem les cuixes que ja teníem desossades, les aplanem una mica i les anem farcint amb la barreja de peus de porc i gambes. Enrotllem les cuixes en forma de rul·lo i les lliguem amb cordill de cuina. Han de quedar tancades com un paquet perquè el farcit no surti pels costats.
5. Amb la mateixa cassola que hem daurat les gambes afegim una mica mes d’oli i posem a rostir les cuixes. Quan estan ben rosses les retirem i reservem.
6. Ara posem a la cassola la ceba ben trinxada, els all i la pastanaga tallada a rodanxes. Salpebrem i deixem confitar, uns 15 minuts.
7. Passats  el 15 minuts afegim, la fulla de llorer, la branca de romaní, la branqueta de canyella i el tomàquet sense pell, tallat ben menut. Deixem confitar uns 10 minuts mes, afegim el brandi i deixem confitar. Quan agafa la textura d’una melmelada afegim a la cassola les cuixes de pollastre, aboquem el brou, tapem la cassola i deixem fer a foc baix uns 45 minuts, amb la cassola tapada.
8. Mentre es va fent el pollastre ens posem a fer la picada, posem les avellanes, les llesques de pa fregit, els alls pelats, el julivert i el xocolata. Posem una mica de sal i triturem fins que esta fet una pasta.
9. Passats els 45 minuts que esta fent-se el pollastre, afegim la picada que hem preparat, rectifiquem de sal si es necessari, deixem uns 15 minuts mes al foc i ja podem retirar la cassola.
10. Com sempre us dic, el temps de cocció que jo poso es aproximat ja que dependrà de quin tipus de pollastre feu servir, si es de pagès o no, etc. La millor manera de saber si el rostit està fet es punxar el pollastre i comprovar que està ben tou.
11. Traiem les cuixes de pollastre de la cassola i retirem els cordills.
12. Retirem de la cassola la fulla de llorer, la de romaní i la branca de canyella (això es important perquè si les triturem quedarien trossets a la salsa) . Passem la salsa de la cassola pel colador xinès o per una batedora, perquè ens quedi ben fina.
13. Tallem les cuixes en rodanxes, les posem al plat o la safata i tirem una mica de salsa per sobre. La resta de salsa la podem posar en una salsera perquè cada comensal es pugui servir  si ho desitja.