Moviment modernista, Gaudí, la casa Batlló i una cuina amb arrels.

 

emi30a

Be avui us vull presentar una entrada que tinc pendent fa uns mesos, però la veritat es que aquest estiu ha estat una mica atrafegat a casa nostra. Però com diu el refrany val mes tard que mai, així que us presento un petit resum de la nostra visita a la Casa Batlló,  que realment es una excusa per poder parlar primer de tot un moviment sociocultural com va ser el modernisme i segon d’un arquitecte que ha estat molt lligat a la meva vida d’una forma directa o indirecta “Antoni Gaudi”.

Com he explicat altres vegades jo vaig néixer  a Gracia al Carrer Rabassa, i quan vaig començar l’escola ho vaig fer a l’escola publica “General Primo de Rivera”, que estava situada al ben mig del Parc Güell. L’escola estava ocupant un edifici del segle XVIII que havia estat la casa pairal del comte Güell i formava part de l’obra que dissenyà Antoni Gaudí. Cada dia agafava de la ma al meu germà i fèiem el trajecte caminat cap a l’escola, des del carrer Rabassa travessàvem la travessera de Dalt, agafàvem el carrer Larrard fins al final, i ja ens trobàvem al ben mig d’un paisatge arquitectònic creat per un geni com va ser Gaudi.

El Parc Güell neix amb la relació entre l’industrial i polític Eusebi Güell i l’arquitecte Antoni Gaudí que va començar l’any 1878, quan Güell va veure una vitrina que havia projectat Gaudí per al comerciant de guants Esteve Comella, a l’exposició Universal de París. La relació que van mantenir no va ser simplement la pròpia d’artista i mecenes sinó una veritable història d’amistat. Durant molts anys la família Güell va residir a la casa pairal al Parc, mentre que Gaudí vivia en una de les dues cases que s’hi van construir.

El 22 de maig de 1929, durant els actes de l’Exposició Internacional de Barcelona, l’Infant Jaume de Borbó i el general Primo de Rivera van inaugurar “las escuelas Primo de Rivera”.

Dos anys més tard, el dia 29 de març de 1931 el Patronat Escolar de l’ajuntament de Barcelona inaugurà onze escoles públiques en un acte conjunt que tingué lloc en el grup escolar Milà i Fontanals. Entre aquestes anomenades “escoles belles” hi havia el grup escolar Baldiri Reixac, nom del pedagog empordanès nascut l’any 1703 i un dels primers difusors a Catalunya de nous sistemes pedagògics.

Manuel Ainaud va ser l’assessor tècnic de la Comissió de Cultura de l’ajuntament de Barcelona i fou ell qui suggerí la creació d’un Patronat Escolar que aconseguís reunir en els seus Grups escolars una selecció d’excel·lents mestres, enriquís l’ensenyament amb activitats educatives innovadores, que l’escola pública assolís un alt nivell i prestigi, i que a les aules assistís alumnat de totes les classes socials.

En arribar la dictadura del general Franco, l’escola va canviar el nom per “General Primo de Rivera” i es va substituir l’ensenyament de pedagogia activa pel sistema propi de la ideologia nacionalsindicalista. L’any 1983, amb l’adveniment de la democràcia, l’escola va recuperar el nom de Baldiri Reixac.

Be ostres, ja m’he desviat del tema, parlem del geni. Antoni Gaudi va néixer al 1852 quan va morir als 73 anys, treballava exclusivament amb la construcció de la Sagrada Família, home de gran personalitat que queda reflectida a la seva obra.

Neix un moviment cultural, el modernisme.

El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana. Els modernistes, de final del XIX i principi del XX, van maldar per aconseguir una cultura moderna i nacional. Es desenvolupà a Catalunya, i de forma especial a Barcelona, al llarg d’unes tres dècades, entre aproximadament els anys 1885 i 1920. Encara que aquest moviment forma part d’un corrent general que sorgeix a tota Europa, a Catalunya adquireix una personalitat pròpia i diferenciada, i es converteix en el modernisme probablement més desenvolupat. Amb un objectiu clar: recuperar la cultura catalana unida a una ferma voluntat de modernitzar el país.

Les característiques que, en general, permeten reconèixer el Modernisme decoratiu pròpiament dit són:

  • La inspiració en la naturalesa i l’ús d’elements d’origen natural amb preferència en els vegetals i les formes arrodonides de tipus orgànic en-entrellaçades.
  • L’ús de línies corbades i asimètriques, tant en les plantes i alçats dels edificis com en la seva decoració.
  • Hi ha també una tendència a la estilització dels motius, sent menys freqüent la representació estrictament realista d’aquests.
  • Una forta tendència a l’ús d’imatges femenines, les quals es mostren en actituds delicades i gràcils.
  • Una actitud tendent a la sensualitat i al complanyiment dels sentits, amb una picada d’ullet cap a l’eròtic en alguns casos.
  • La llibertat en l’ús de motius de tipus exòtic, siguin aquests de pura fantasia o amb inspiració en diferents cultures llunyanes o antigues (Japó, antic Egipte, la cultura clàssica grecoromana).

Algunes obres del Modernisme català han estat catalogades per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat, com es a Barcelona el Parc Güell, el Palau Güell, la Casa Milà, la Sagrada Família, la casa Vicens i com no la casa Batlló. A Sta Coloma de Cervelló, trobem la Colònia Güell, totes elles obra de Gaudí.

El Palau de la Música Catalana i l’Hospital de Sant Pau a Barcelona, de Domènech i Montaner. Sense oblidar un geni nascut a la meva ciutat d’adopció Terrassa, Lluís Muncunill.

La primera dècada del segle XX també va ser un època de canvis per la ciutat de Barcelona, es van instal·lar les primeres bombetes algunes cases, al 1899 es va inaugurar la primera línia de tramvia elèctric, a Gracia. En poc temps es va viure a Barcelona l’expansió del transport.  

El 1876 va ser la fàbrica Batlló la primera en instal·lar la llum elèctrica, a les cases particulars no va ser fins mes tard que es van instal·lar bombetes.

La cuina

A mitjans del segle XIX i fins a mitjans del segle XX, a Barcelona neixen grans restaurants italians i francesos, com el “Gran Restaurant de France”, conegut com Justin, que estava a la plaça Real, amb una cuina refinada i amb uns plats tant representatius com, els Vol au vent, Omelette soufflée, Salsa a la béchamel, Ronons sotés, Galantine de dindon trufé, Fromage de cochon, etc. El preu d’un sopar era de 5 pessetes, d’aquí es va guanyar la dita d'”un sopar de duro”. Van seguir altres restaurants luxosos com el Restaurant del cafè continental situat a la Rbla. Canaletes i Plaça Catalunya, que ja introdueix a la seva carta plats tradicionals catalans com la sopa i l’escudella i carn d’olla, el Rte. Suizo, Rte, Els Tres Dragons, Rte. Can Martin, conegut com Can Martèn, situat a la Rambla devant del Liceo al primer pis del edifici, Rte, La Maison Dorees, el restaurant dels germans Pompidor, estava situat a la plaça Catalunya exactament a on avui està el BBVA,  Rte. El Pince o el Lyon D’or, el primer que va incloure a la seva carta el pa amb tomàquet.

També amb aquesta època van proliferar a la ciutat múltiples cerveseries i cafeteries, com els 4 gats,  centres de reunions i tertúlies de tot un moviment artístic i cultural de l’època com, Rusiñol, Picasso, Ramon Casas, Enric Granados o Isaac Albéniz……..

Resultat d'imatges de imatges de la cerveseria 4 gats

Cerveseria cabaret els 4 gats. 

També es descriuen als receptaris de l’època una gran varietat de plats de pasta italiana, amb diverses especialitats. A manca de productes envasats la pasta es feia a les cases amb la feinada que comportava. També dóna entrada a un dels símbols de la cuina llombarda: “rissoto alia milanese”, “l’arròs daurat de la Llombardia”.  Estem parlant d’una cuina amb una clara vocació Europeista.

La cuina quedava determinada segons la classe social, la classe burgesa era assídua als restaurant,  tenia servei a casa i gaudia d’una cuina burgesa, suculenta i de qualitat. La classe obrera o menestral, no tenia accés als restaurants així que quan tenien que menjar fora de casa ho feien a les fondes dels “sis quartos”, el nom era perquè un dinar complert valia 6 quartos (18 cèntims), tenia una cuina mes senzilla, amb receptes de cuina catalana arrelada a la tradició, com els “peus de porc a la catalana”, “lluç al gratin catalana”, “pollastre farcit a la catalana”, “botifarres dolces”, “patates a la catalana”. Trobem als receptaris abundància de receptes per fer licors casolans, xarops, confitures, esperits, conserves, conservar el tomàquet madur, salar olives, salses, etc.

Amb aquesta cuina destaca la utilització de grassa de porc per cuinar, es clara la presència en molts dels plats de les quatre salses bàsiques de la cuina catalana: picada, all i oli, sofregit i la samfaina. Així com queda palès l’utilització de les herbes aromàtiques en moltes de les receptes.

Es en aquesta època quan neixen les fondes que es situaven respectant la distancia entre elles, que es media calculant la distancia que podia recorre en un dia un viatger a cavall. Una de les primeres fondes que es va obrir va ser Can Culleretes, al any 1786 com curiositat he llegit que l’origen del seu nom es perquè va ser el primer establiment que posava als comensals culleretes de metall per els postres.

Aprofitant el fet d’estar immersos amb una època de l’historia tant rica amb canvis motivadors, he volgut deixar-vos una recepta treta del receptari de D. Melchor de Ferrer y Manresa,  Conde  de Ferrer escrit al 1867, ” Llibre de guisados escollits particularment de la cuyna estrangera”, gracies a un estudi que he trobat fet per el “Institut d’estudis del Baix Empordà” ” Espinachs a la crema, com a fregit”.

ESPINACHS A LA CREMA, COM A FREGIT

Pendras espinachs, treuras los troncs, despres los faras bullir junt ab un poch de julivert, all, ceba, nou moscada, y sal. Cuant son cuits, se passaran per un colador, y se recullira la pasta, y esta se posara en una casserola ab mantega de vaca o greix de tocino; se va remanant ab una ma, sempre del mateix canto, y en la altre s’i tira llet en poca cuantitat, sensa deixar de remanar. Despres se deixa bullir fins que tinga lo punt de l’alyoli, ab poc foch. Cuant es tebi, se posa esta pasta en un plat y se li dona forma de montana; despres per adornar-ho hi posaras trossets de molla de pa, clavats com estacas, fent algun dibuix. Pero estos trossets de molla de pa, los hauras passat antes per la paella ab greix o mantega roenta.

Casa Batlló, un exemple del geni de Gaudi.

Un exemple d’una de les obres de l’època,  es la casa Batlló, que es va construir l’any 1904 va ser un encàrrec del industrial tèxtil Josep Batlló i Casanovas, que era propietari de varies fàbriques a Barcelona d’Antoni Gaudí.

Gaudí es va casar amb Amàlia Godó Belaunzarán, que pertanyia a la família dels fundadors del diari La Vanguardia i als Godó de la indústria del jute. Van tenir cinc fills: José, Mercedes, Carmen, Felipe i Luis.

Batllo-godo-per Napoleon.jpg

Gaudí va estar recomanat a Batlló per el seu mecenes Eusebi Güell, tant Batlló com la seva dona van donar total llibertat a Gaudí perquè apliques tota la seva creativitat a la casa. Josep Batlló va comprar al 1900 la casa, a Lluís Sala Sánchez . L’edifici respon al model de “casa de renda” pensada per viure els propietaris al principal,  amb llogaters a la resta de plantes, una fórmula que es va aplicar a bona part de l’arquitectura d’aquesta part de la “nova ciutat” a finals del segle XIX.

L’encàrrec inicial era enderrocar l’edifici i fer-ne un de nou; però Gaudí va convèncer Batlló de mantenir-lo i fer una transformació reformant només la façana. Finalment la intervenció, però, va anar força més enllà, ja que va suposar una important reorganització dels espais, amb més ventilació i llum natural en tota la casa, a demés d’afegir dos pisos.

Al morir la vídua de Batllò al 1940 va deixar la casa a les seves dos filles que la van mantenir fins al 1954 que va ser comprada per “Sociedad Iberia de Seguros”. Al 1992 la compra Enric Bernat accionista majoritari de l’asseguradora i propietari de la empresa Chupa Chups. En l’actualitat segueixen sent els propietaris.

La casa Batlló, al costat de la casa Ametller, abans de ser reformada per Gaudí.

Gaudí, va dotar a la casa d’una façana original, fantàstica i plena d’imaginació. Va substituir l’antiga façana per un nou conjunt de pedra i ceràmica de vidre, que aconseguia en la vidrieria Pelegrí, va fer repicar els murs exteriors per donar-los la forma ondulada, que després va arrebossar amb morter de calç abans de cobrir-ho amb trencadís.

A la part superior de la façana, la teulada té forma de llom de drac, amb unes grans escates tornassolades. El mític monstre té el cap a la banda dreta on una petita finestra triangular en l’estructura simula el seu ull.

Façana de la Casa Batlló a Barcelona - Fulards inspirats en la Casa Batlló

La gran tribuna del saló principal de la planta noble, que es on vivia la família Batlló, que dóna al Passeig de Gràcia, es compon de finestres de fusta que s’accionen per pujar i baixar amb contrapesos, amb la particularitat que no hi ha muntants, de manera que es poden aixecar totes les vidrieres i tenir una obertura seguida, panoràmica, de tota l’amplada del saló. Al saló principal el sostre està ple de remolins com si estiguessis immersos en ple oceà, tota l’estructura de la casa te formes ondulants, suaus, que et transformen a un mon de somnis. Un racó màgic com si estiguessis en una cova en mig del bosc,  amb una llar de foc i dos bancs, no es romàntic??

P1110767 P1110769 P1110761

Les columnes de la façana tenen forma òsea, amb decoració de flors i fulles. A l’entrada principal detall de l’escala que representa l’espinada d’un animal protohistòric. Façana posterior del edifici, amb un pati magnífic.

P1110770 P1110758

P1110782 P1110781

El pati interior es lluminós gràcies a la coberta de vidre elevada d’uns 30 cm per permetre la ventilació però no la pluja. Està cobert de mosaic amb tons blaus i blancs. Gaudí va concebre les finestres més grans com més avall estan. A més, les 32 finestres que donen als patis interiors tenen a la seva part baixa una persiana de llibret que permet regular l’entrada d’aire fresc des dels patis sense obrir les finestres. Passadís amb arcs parabòlics.

La terrassa es realment espectacular, un espai de 300 m2 a la que s’accedeix per unes escales de cargol. Destaquen les 27 xemeneies disposades en quatre grups d’uns 6,10 metres d’alçada.

I com culminació de la visita una copeta de cava a la terrassa i musica sota els estels, un dia genial…….

P1110783 P1110789 P1110798 P1110804

Si no hi heu anat mai, de veritat que val la pena, es un tresor que tenim a casa nostra a tocar i no podem perdre’ns l’oportunitat  de descobrir un català inigualable e irrepetible……….

 

 

 

Quant a alcaliudelacuina

Tinc que confessar que m'agrada cuinar. I sobre tot fer-lo per la família i els amics. Es la manera que tinc per dir, us estimo.
Aquesta entrada ha esta publicada en Trobades. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Moviment modernista, Gaudí, la casa Batlló i una cuina amb arrels.

  1. Ricard ha dit:

    Bon maridatge entre la cuina i la arquitectura. Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s