Pop estofat amb patates.

Avui he volgut fer un plat típic “de ranxo de barca”, molt senzill de fer però a la vegada depurat tant en la seva execució com en el resultat final ” Pot estofat amb patates”

El tradicional “ranxo”, es un menjar comunal que es feia a la mateixa barca de pesca, reduït a un sol plat que alimentava a la tripulació. Receptes que es fèiem de forma intuïtiva a la barca, sense mides i que després es va anar perfeccionant a les cases, a on les mestresses el van anar enriquint, creant una veritable cuina de pescadors, amb plats tant representatius com el suquet de peix, el mar i muntanya, el romesco, els arrossos, els fideus a la cassola amb peix, l’all cremat o l’all i pebre…….

Els cuiners de les barques de pesca es deien ranxers o més quotidianament “ranxeros”. Era l’encarregat de cuinar a bord, el plat del dia, el conegut ranxo, era un personatge important dins de la tripulació, respectada i criticada en la mateixa proporció. Per exemple, la fama d’alguns ranxers traspassava el llindar de la barca i es difonia per tot el port. Això sí, el cuiner havia de participar com la resta de tripulants en quasi totes les feines de la barca. Només es lliurava de fer les guàrdies.

El ranxo es servia en una sola rivella, i els pescadors al seu voltant anàvem menjant, amb una cullera, amb les mans i amb força pa. Mes tard ja es van fer servir plats, el que permetia repartir millor el tall a cada pescador. Segons ens explica Jaume Fàbrega, a la cuina de la barca es feia servir la típica cassola catalana, de ferro colat amb la base bombada i parets altes, d’aquesta manera el brou no queia amb el moviment de la barca.

Menys el dilluns, que es feia brou amb carn que es comprava al poble, la resta de dies es menjava peix, una manera sàvia d’estalviar i fer servir el que es pescava. Es barrejava amb el que tenien a la barca, patates, arròs, fideus, brou o verdures.

Be en record d’aquells temps a on el treball era dur i el menjar minso, ens posarem a la cuina per fer un pop amb patates que ens transportarà a la bora del mar sentint les onades, amb els sabors de mar que ens dona el pop i de muntanya que ens aporta les patates………..

Ingredients per 4 persones.

Un pop de uns 2 quilos.
2 cebes de Figueres.
2 dents d’alls.
3 tomaques ben madurs.
1 l de fumet de peix.
4 patates Kennebec.
oli d’oliva verge extra.
1 culleradeta de pebre vermell picant o dolç.
sal i pebre.
2 fulls de llorer.

Per a la picada:

4 alls.
un grapadet d’avellanes.
1 llesca de pa fregit.
julivert.

Temps d’elaboració.

60 minuts.

Elaboració.

Primer de tot posarem aigua en una cassola gran al foc, amb un grapat de sal, dos fulles de llorer, i quan bull tirem el pop que ja tindrem descongelat. El fet de congelar-lo es perquè es trenquen les fibres i d’aquesta manera ens quedarà molt mes tendre, al bullir-lo.
Deixem bullir uns 45 minuts i mentre tant anem preparant la picada: poseu en un morter els alls pelats, el pa fregit, un grapat d’avellanes i les fulles de julivert, triturem tot bé i reservem.
Ara comencem a fer el sofregit: posem en una cassola de ferro, 4 cullerades d’oli verge extra, quan esta calent aboquem la ceba que tindrem ben picadeta.
Quan estigui daurada, afegiu-hi un parell d’alls tallats a làmines, la cullereta de pebre vermell picant o be dolç si han de menjar els mes petits de la casa, els tomàquets picats, i deixeu-ho coure durant uns 10 minuts a foc lent. Afegim la picada, el gotet de brandi i deixem confitar uns 5 minuts mes.
Seguidament, afegim les patates tallades a trossos i el fumet de peix, i deixarem coure.
Mentre es vam fent les patates, punxem el pop i si la brotxeta entra amb facilitat, el colem i el tallem a trossos.
Quan les patates estan quasi fetes afegim el pop, rectifiquem de sal si es necessari i deixem coure uns 10 minuts mes.
Tirem per sobre una mica julivert picat i ja podem servir a taula, amb una bona barra de pa i una copeta de vi blanc.