Pastis de xocolata.

“No hi ha mal que 100 anys duri, ni pena que el xocolata no curi”…………….. seguin aquesta magnifica frase i per celebrar l’aniversari del meu fill Marc, m’he decidit a fer aquest superb pastis, pastis amb lletres majúscules. La recepta l’he tret del bloc Claudia&Julia i sense dubte tinc que dir que es una magnifica recepta, fàcil de fer i amb un resultat de deu.

Com he dit alguna altra vegada no soc massa de dolços i tinc que dir que d’aquest pastis n’he menjat un bon tros. Te un gust intens a xocolata, queda humit per dintre amb una textura similar al coulant i gens pesat. Cada mossegada es tot una experiència gustativa i olfactiva. Be us explico una mica d’història i cap a la cuina, de veritat que val la pena!!!!!!!

El xocolata neix a Mèxic de la ma dels Màies que ja el cultivàvem i el prenien, encara que d’una forma molt diferent a l’actual, ja consumien el cacau com una beguda, anomenada “txocolat”, de gust fort, amarg i picant per l’addició d’espècies. També el feien servir com moneda de canvi.

El cacau arriba a Europa l’any 1519 de ma de Hernan Cortés que arriba a Espanya amb un carregament de cacau, obsequiat pel rei asteca Moctezuma. Pels asteques, el cacau era molt més valuós que l’or.

Son els religiosos assentats a Amèrica els que perfeccionen la beguda afegint-hi sucre, canyella, vainilla i altres aromes. Van enviar la fórmula a Espanya, convertint-se en un producte molt acceptat però amb un preu exorbitant, només apta per les butxaques dels ambients de palau i religiós. Poc a poc el preu es va fer mes assequible i el xocolata va irrompre a la societat espanyola.

Des de l’època dels descobriments a partir del segle XV, la xocolata ha tingut un paper dins del teixit econòmic i social de la Ciutat Comtal. D’aquesta manera, el port de Barcelona va actuar com a punt de partida del producte per a la seva comercialització i difusió per Europa. Va ser Barcelona el bressol de les primeres industries xocolateres, que van transformar el xocolata líquid en sòlid. A la capital catalana nomes podien vendre el producte dos gremis, el gremi de moliners de xocolata i el d’adroguers. Els exàmens per poder entrar a formar part d’aquets dos gremis eren realment exclusius i arduós acollin-se a raons legals, històrics, religiosos etc, per tancar la entrada de nous socis., inclòs s’exigia ser pur, una puresa que consistia en estar lliure de llinatge jueu, morisc, convers o qualsevol altre ètnia o creença dins les quatre generacions anteriors. Les dones, grans amants de la xocolata, quedaven excloses directament per la seva condició.

Al segle XVIII l’exèrcit borbònic era un fanàtic consumidor d’aquest producte, i segons les ordenances, la xocolata estava present en els menús de les acadèmies militars d’aquell segle: «Para desayuno de cada cadete y oficial de compañía se dará onza y media de chocolate con un cuarterón de pan…», i quan la tropa estava de guarnició a les casernes també es prenia usualment xocolata. El cos d’alabarders, la guàrdia personal del monarca, era anomenat, amb enveja, «los chocolateros», ja que en ser un cos mimat i d’elit, prenia molta xocolata.

Al segle XIX, a ciutat vella es comptabilitzaven una vintena de molins de cacau, estaven situats a Portaferrisa, al carrer Escudellers, carrer Moncada, carrer Hospital o al carrer del Call, la pena per nosaltres es que no queden restes d’aquests molins. El que si ha perdurat es la Casa Fuster al Passeig de Gracia, antiga fàbrica del xocolata Juncosa fundada 1835, que juntament amb xocolates Ametller, situats al edifici modernista del mateix nom al Passeig de Gracia, van abanderat la industria xocolatera a nivell europeu. El taller el tenien al carrer Manresa i quan va esclatar la guerra es van traslladar a un edifici de la seva propietat a Agramunt.

Cap al 1937, aquestes industries xocolateres, amb gran presència dins la societat, es van posicionar en el conflicte que es vivia amb la península fins al punt que Xocolates Juncosa, a través de la seva publicitat, apel·lava a idees que us sonaran moltíssim: un país, una història i un idioma centrats en Catalunya i el català.

Les fotos de xocolata Juncosa, les he tret de un bloc que no coneixia “Barcelofília“, m’ha semblat molt interesant, si us agrada l’historia de la ciutat, aquí teniu un nou bloc.

En l’actualitat al carrer Comerç, 36 podem gaudir del Museu de la Xocolata Martí Escayol: “El plaer de la xocolata. La història i la cultura de la xocolata a Catalunya”, es la millor obra que descriu la tradició xocolatera del nostre pais.

Ingredients per un pastis de 10 racions.

Per el pa de pessic.

330 g de llet sencera.
220 g de sucre blanc.
175 g de sucre morè.
1 culleradeta de extracte de vainilla.
200 g de xocolata de cobertura
250 g de mantega.
2 ous sencers.
1 pessic de sal.
265 g de farina.
1 sobre de llevat en pols, tipus Royal.
40 g de cacau Valor en pols sense sucre .
Una mica de mantega i cacau per sucar el motllo.

Per la cobertura de xocolata:
200 g de xocolata 70% per cobertura.
100 g de mantega.
90 g d glucosa liquida.
1 culleradeta de oli d’oliva.

Temps d’elaboració.

35 minuts per la preparació i 1 hora mes de cocció.

Elaboració.

Preescalfem el forn a 160º i comencem a fer el pastis.
Primer de tot suquem tot el motllo amb mantega, la millor manera per fer-ho es desfer una mica de mantega al microones i després sucar el motllo amb un pinzell. A continuació l’espolsem amb cacau en pols, ho repartim be per tot el motllo i una vegada ben repartit retirem l’excés de cacau i reservem.
Necessitarem tres bols per preparar el pa de pessic, en un bol gran barregem la llet i les dos sucres, ho batem be fins que el sucre quedi ben dissolt. Reservem.
En el segon bol barrejarem la farina, la sal i el cacau ben tamisat. Per tamisar-lo ho passeu tot per un colador de malla ben fina. Reservem.
En el tercer bol posarem la xocolata i la mantega i ho posem al bany maria a foc baix. Anem remenant amb una llengua de cuina, fins que ens quedi una barreja homogènia, no fer servir un batedor, no ho hem de batre si no barrejar-lo. Apaguem el foc, retirem i deixem uns 5 minuts temperar.
Una vegada la barreja de xocolata i la mantega esta tebi, anirem tirant els ous, un a un barrejant-lo suaument amb la llengua de cuina, sense batre.
A continuació barregem el contingut del bol on tenim la llet i el sucre i ho aboquem al bol de la xocolata i mantega. Ho barregem amb suavitat amb la llengua o una espàtula.
Ara incorporem al bol la barreja de la farina i el cacau, ho farem a poc a poc per facilitar que la farina s’incorpori be a la resta d’ingredients.
Una vegada tota la barreja està homogènia, aboquem la massa dintre del motllo. Colpegem suaument el motllo amb el marbre, per evitar que ens quedi aire entre la massa.
Posem el motllo al forn i deixarem mes o menys 1 hora, de totes maneres com sempre us dic, sempre es convenient comprovar-lo punxant-lo amb un escuradents o una brotxeta; en quan surt net ja retirem del forn.
Deixem que es refredi uns 30 minuts abans de desemmotllar-lo.
Per desemmotllar el pastis colpegem suaument el motllo per facilitar que es desprenguin les parets, el girem a sobre d’una safata i deixem que es refredi totalment. Aquest pas es important fer-lo amb compte ja que aquest pastis te una consistència molt flonja que es trenca amb molta felicitat.
Mentre es refreda el pastis, comencem a preparar la cobertura. Posem el xocolata en un bol, la mantega, la glucosa i ho posem al bany maria a foc suau. Deixem que es vagi desfent remenem amb suavitat i quan ja està amb la textura d’una crema apaguem el foc i afegim la culleradeta d’oli. Deixem temperar una mica.
Quan el pastis ja està fred l’anem cobrint suaument amb la cobertura, posant-la per sobre i deixant caure pels laterals. Deixem refredar totalment.
Una vegada ben fred, poder tirar per sobre una mica de cacau en pols i llestos…..