Alberginies a la siciliana.

Estem en plena temporada d’albergínies, un fruit molt mediterrani, fresc i molt saborós. Les podem fer de mil i una manera, arrebossades, amb truita, amb samfaina, o be farcides. Aquesta es la opció que he volgut fer avui; he fet una recepta molt i molt italiana  “albergínies a la siciliana” o com diria un italià  “Parmigiana di melanzane”.

Es un  plat que tradicionalment es fa com si fos una musaka o una lasanya, amb les albergínies tallades a làmines i en capes superposades, salsa de tomàquet i formatge. Jo aquesta vegada les he volgut  fer farcides, tal com les varem menjar en un restaurant al Trastevere de Roma.

Com passa amb moltes receptes hi ha dos zones d’Italia que es disputen la seva autoria, la Campània amb la seva capital Nàpols i Sicília.

Es un plat fàcil de fer, ràpid i fet amb productes molt de temporada i saludables. Així que aprofiteu un producte  de temporada i bon profit.

Una mica d’història i valor nutricional.

L’albergínia te els seus orígens a l’Índia, això se sap pels innumerables documents escrits anteriors al 2.000 aC que l’ubiquen en aquest país. La introducció de l’albergínia a Europa es va produir durant l’edat mitjana i sembla ser que va ser a través dels comerciants àrabs de la península Ibèrica. Des de llavors, se’n va estendre el cultiu a la resta de països mediterranis.

Les albergínies han de tenir una pell brillant i terça, indicatiu que son fresques. Si teniu l’oportunitat de comprar-les de cultiu ecològic, si us plau no ho dubteu, no demaneu que siguin perfectes, amb la mateixa forma, la mateixa mida com si estiguessin clonades. Us puc assegurar que al nostre hort això no passa, algunes son mes rodones, altres mes allargades, unes rectes i altres una mica corbades, això vol dir que son naturals , ni mes ni menys, cultivades sense químics.

Nutricionalment parlant, l’albergínia es bàsicament aigua en un 92%, es un bon estimulador de la funció hepàtica i vesicular, sempre que no fem servir massa oli per cuinar-la.

Disposa de grans quantitats d’antioxidants, ja que te un nivell elevat d’àcid clorogènic, un antioxidant que produeix la pròpia planta per protegir-se d’infeccions. També inclou antocianines, que es el pigment que li dona el color morat a la seva pell, essencial per prevenir malalties cardiovasculars, malalties degeneratives i el càncer.

Com punt negatiu tenim que ser prudents en el seu consum si patim malalties inflamatòries o d’ossos, ja que te solanina, com els tomàquets, la patata i els pebrots, substancia que extreu el calci dels ossos i els converteix en cristalls. De totes formes soc de l’opinió que com tot, no hi ha problema si en mengem amb moderació.

A l’hora de cuinar-les hem de ser curosos amb l’oli que fem servir, ja que l’albergínia actua com una esponja, absorbint gran quantitat de grassa.

 

Ingredients per 4 persones.

• 4 albergínies.
• 2 pebrot verd italians.
• 1 ceba de Figueres grans.
• 2 tomàquets madurs grans.
• 150 gr de formatge mozzarella ratllat.
• 50 gr de formatge parmesà ratllat.
• un pessic d’orenga.
• 2 o 3 fulles d’alfàbrega.
• Sal i pebre.
• Oli d’oliva verge extra.

Temps d’elaboració.

45 minuts.

Elaboració.

1. Es tallen les albergínies per la meitat al llarg, farem uns talls a la carn de les albergínies, les salem i deixem escórrer una mica sobre d’un plat; això es per eliminar l’amargor que poden tenir. Es renten sota l’aixeta s’assequen amb un paper de cuina i es reserven. Us he posat aquest pas per si les albergínies que compreu son grans i de cultiu massiu, jo no ho faig ja que faig servir fruits del nostre hort ben tendres.
2. Es posa oli en una paella i es fregeixen les albergínies fins que la carn estigui tova.
3. Una vegada fetes es treuen de la paella i s’escorren sobre paper de cuina.
4. Deixem que es refredin una mica, i amb una cullera anem treien la polpa de les albergínies, amb compte de no trencar la pell, la polpa l’anirem reservant en un bol.
5. En una paella es posa una mica d’oli, es sofregeix la ceba ben trinxada, els alls tallats a rodanxes i els pebrots tallats a trossos ben petits. Deixem fer uns 15 minuts a foc lent.
6. Es salpebra i s’afegeix el tomàquet ratllat, es deixa fer uns 10 minuts i s’incorpora la polpa d’albergínia, l’orenga, les fulles d’alfàbrega, la mozzarella, el parmesà, la sal i el pebre. Deixem 5 minuts i apaguem el foc.
7. Ara anirem farcint les barquetes d’albergínia, les omplint amb el farcit i les anem col·locant en una safata de forn.
8. Es cobreixen amb la resta de formatge i es posen a gratinar al forn, fins que quedin daurades.
9. Es poden preparar amb antelació i gratinar-les l’últim moment.