Pebrots escalivats.

 

P1110235

Els diumenges d’estiu a casa meva era dia de fer barbacoa al terrat, un dia de festa. El meu pare preparava el carbó i la mama a la cuina, anava atrafegada fent l’all i oli al morter i preparant tots els ingredients que faríem al foc. Mentre tot s’anava preparant amb un ordre quasi matemàtic, el papa es preparava un vermut amb sifó per ell i la mama i per nosaltres un got amb gasosa amb un tros de llimona, patates fregides i olives per picar.

Amb diari, unes pinyes i després amb el carbó, encenia la barbacoa i tant el meu germà con jo sempre estàvem al voltant per subministrar mes carbó. Quan el foc prenia i feia bones flames, apareixia la mama amb una safata amb els pebrots vermells, les albergínies, un parell de cebes i un parell de tomàquets, ah!!!! ostres m’oblidava sempre estava acompanyat d’un cap d’alls ja que el papa el feia escalivat i l’encantava.

P1110222

El papa posava les verdures com si d’una obra de precisió es tractes, primer posava les cebes i el cap d’alls al fons de la barbacoa, directament a les brases, després col·locava els pebrots, les albergínies i per últim els tomàquets. Arribat aquest moment seiem al voltant de la taula de ferro del terrat, si,  jo sempre he dit terrat no terrassa, ja que per mi sempre havia estat un terrat encara que amb la modernitat tothom va començar a anomenar-lo “terrassa”. Be això es un altra historia, que ja explicaré un altre dia.

Una vegada que els pebrots i les albergínies estaven ben negres, els anava treien del foc i els embolicava en paper de diari. Les encarregades de pelar-los i netejar-los eren la meva mare i jo, els rols eren els que eren, i a demes a mi m’agradava. Els hi trèiem la pell i els anàvem col·locant en una safata. Després fèiem el mateix amb les albergínies, les cebes i els tomàquets, el cap d’alls la mama el posava a part. Els amaníem amb una mica d’all en làmines, la sal i un rajolí d’oli.

Jo agafava la safata com el que porta un trofeu i  cap a la taula. El papa ja havia fet la carn i el pa torrat, nomes faltava l’all i oli, el vi i el sifó. Ens assentàvem els quatre a taula i a dinar. Era un dinar senzill però boníssim que em recordava que era diumenge i això per si mateix ja em feia sentir feliç.

P1110218

Després d’un munt d’anys, a casa seguim fent els mateixos rituals, seguim fent el vermut de cap de setmana,  la barbacoa, en lloc del terrat al jardí, seguim fent l’escalivada i el mes important: segueixo recordant que es cap de setmana i segueixo sentin-me feliç, després de tants anys. Que mes puc demanar………….

Avui us vull  explicar com fer els pebrots escalivats a la brasa perquè quedin boníssims amb el inconfusible sabor a llenya, sembla mentida que una cosa tant senzilla sigui tant bona.

Una vegada escalivats, els podem netejar i menjar amanits amb una mica de sal i oli, o congelar-los per menjar-los a l’hivern o be com feia la meva àvia,  posar-los en pots de vidre coberts amb el suc que deixa anar els propis pebrots, un rajolí d’oli per sobre, es tapa ben tapat, uns 20 minuts al bany maria i a guardar al rebost. Podem escalivar pebrots, albergínies, cebes, tomàquets i patates, una mica de peix o carn aprofitant la brasa i a gaudir d’un dinar de luxe.

P1110226

Ingredients.

  • 4 pebrots vermells, contra mes grossos i molsuts siguin millor.

P1110232

Per amanir:

  • Sal
  • 1 dent d’all.
  • Un raig d’oli.

P1110228

Temps d’elaboració.

45 minuts.

P1110231

Elaboració.

  1. Primer de tot preparem el foc, quan ja està encès i ha fet una mica de brasa però encara te flama poseu-los a sobre de la graella o be directament a sobre de la brasa. Nosaltres els posem a sobre de la brasa.
  2. Deixem que es vagi cremant la pell i els anem tombant de tant en tant, fins que la pell ens quedi negra i es comenci a desenganxar de la carn del pebrot.
  3. Quan estan negres per tot a arreu els traiem del foc i els anem embolicant amb paper de diari. Aquest pas es important, ja que el seu propi vapor farà mes fàcil pelar-los.
  4. Els deixem temperar una mica, per no cremar-nos, els traiem del paquet de diari i els anem pelant, amb les mans, hem de tenir en compte de no rentar-los amb aigua, ja que perdrien gust i seria una pena. Jo els pelo al marbre al costat de l’aigüera, d’aquesta manera en vaig netejant les mans, però mai el pebrot.
  5. Si estan ben escalivats veureu que es pelen d’allò mes fàcil.
  6. Fem tires amb el pebrot i les anem col·locant en un plat, tallem per sobre una mica d’all tallat a trossos ben petits, si us agrada, i posem una mica de sal i un bon raig d’oli. No necessiten res mes per gaudir d’un plat deliciós.

P1110234

Quant a alcaliudelacuina

Tinc que confessar que m'agrada cuinar. I sobre tot fer-lo per la família i els amics. Es la manera que tinc per dir, us estimo.
Aquesta entrada ha esta publicada en Consells de cuina, Noticies i Suggeriments., Verdures i Llegums. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Pebrots escalivats.

  1. Ricard ha dit:

    Em porta records de la infantesa, els estius a Vilafranca, quan encara era un poble i ens reuníem tots els veins i feiem un foc al carrer(de terra) i els petits ajudàvem a pelar els pebrots i desprès saltàvem i ballàvem a la foguera. Salut!

    • Bon dia Ricard com sempre es un plaer per mi llegui els teus comentaris. Son precisament aquest records que guardem amb la nostra memoria, el que realment dona sentit al caliu de la cuina.

      Un peto ben fort

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s