Crema de carxofes del Prat.

Fa unes setmanes fent una volta pel mercat, oh sorpresa¡¡¡¡¡ mirant les verdures veig una pissarra anunciant carxofes del Prat, així que no puc resistir-me ja que s’acaba la temporada i cap a casa amb un parell de quilos d’unes magnifiques carxofes.

La carxofera és una planta parenta del card comú. Té unes tiges gruixudes i unes fulles molt llargues, de color verd al seu anvers i cobertes d’una fibra blanquinosa al revers.La carxofa és la flor, encara no madura, de la carxofera.

La costa del Prat fins al Garraf —i de manera especial, els camps de Sant Boi de Llobregat i el Prat de Llobregat— resulta, com totes les zones deltaiques, recomanable per conrear-la. La seva temporada va des del mes de Desembre fins a final d’Abril o mitjans de Maig.

Al Delta, la carxofa s’hi va començar a conrear a principi del s. XX i els primers anys es va destinar, bàsicament, al mercat local i al barceloní.

Les primeres exportacions de carxofes del Delta estan registrades l’any 1919. Els volums més alts s’aconseguiren els anys 30. L’any 1936 sortien 40 vagons diaris de carxofes i enciams cap als mercats de França, la Gran Bretanya, Alemanya i Suïssa.

La Guerra Civil i els primers anys del franquisme van propiciar una aturada d’aquest procés de creixement. A partir dels anys 60, com a conseqüència de la creixent industrialització, va originar-se una progressiva pèrdua del sòl agrícola. Avui en dia, la superfície dedicada al conreu de carxofes al Baix Llobregat supera les 500 ha i és la plantació que ocupa, normalment, més superfície als municipis del Prat i de Sant Boi. Per mes informació sobre l’escarxofa podeu llegir una pàgina que està molt completa http://www.portadeldelta.cat/pdf/expo_carxofa.pdf

L’hora d’escollir-les al mercat hem de buscar les peces grosses, compactes, ben apinyades i d’un color verd brillant.  Una vegada a casa les hem de guardar a la nevera, sense tallar la tija ja que d’aquesta manera se aguantaran mes fresques.

La carxofera és originària del nord d’Àfrica, molt probablement d’Egipte. Els àrabs la van estendre per l’Europa occidental i van millorar-ne les varietats de cultiu. Ja era coneguda pels grecs i pels romans, que li atorgaven poders afrodisíacs.

Al segle XV a Italià ja es consumia la carxofa que provenia de Sicília i en aquesta època era un ingredient habitual de la cuina de la Toscana. Caterina de Mèdici, en casar-se amb Enric II de França, la va introduir a aquest país, perquè els cors de les carxofes li agradaven molt. A Amèrica, la van introduir els colons francesos i els espanyols.

Valor nutricional.

Entre les vitamines, hi destaca la presència de les vitamines B1, B2, B3 i petites quantitats de vitamina C. Conté unes substàncies que, tot i la poca concentració en què es troben, tenen efectes fisiològics molt positius:

• La Cinarina i la Cinaropicrina, que faciliten la formació i l’eliminació de la bilis.
• La Cinaròsids i Tanins que tenen efectes antiinflamatoris.
• Els Esterols que ajuden a regular el colesterol.

Ingredients per 4 persones.

• 6 carxofes per fer la crema.
• 2 carxofes per fer els xips.
• 1 ceba grossa.
• Un rajoli d’oli.
• 1,500 litres de brou de pollastre.
• Un grapadet de pernil ibèric.
• Sal i pebre.

Temps d’elaboració.

40 minuts.

Elaboració.

1. Posarem una cassola amb 4 cullerades d’oli al foc, aboquem la ceba trinxada, i salpebrem . Deixem fer a foc baix fins que estigui ben transparent.
2. Mentre es fa la ceba, netegem les carxofes i les tallem a làmines.
3. Una vegada feta la ceba, afegim les carxofes, deixem fer uns 4 minuts  i tirem el brou. Deixem fer a foc mig uns 30 minuts.
4. Mentre es va fent la crema, netegem les dos carxofes que teníem reservades i les tallem a làmines ben fines. Posarem oli en una paella i quan està calenta fregim les xips de carxofes fins deixar-les ben daurades.  Una vegada fregides les retirem de la paella, les anem posant a sobre d’un plat que tindrem cobert amb paper de cuina perquè absorbeixi l’excés d’oli, per últim tirem per sobre una mica de sal maldon i reservem.
5. Be ara tornem a la cassola on tenim bullint les carxofes. Quan ja han passat els 30 minuts i les carxofes estan ben bullides, ho triturem amb la batedora, fins que ens quedi una crema ben fina.
6. Per servir-ho a taula, posarem la crema en un plat, posem per sobre un raig d’oli d’oliva arbequina, el pernil tallat a trossos petits i per últim al centre les xips de carxofes.
7. Per aquells que prefereixin seguir una dieta mes vegetariana podem eliminar el pernil.
8. Es un plat d’allò mes senzill de fer i si us agraden les carxofes, de veritat que val la pena.