Avui he fet servir un producte, el pop de platja, que amb porta molts records de joventut, quan anàvem amb els nens petits a les caletes, encara agrestes del Cap de Creus i Cadaqués. Vist amb els ulls d’avui dia i amb els meus 60 anys, em faig creus com el dissabte a primera hora, després de estar tota la setmana treballant, carregàvem el nostre cotxe amb tenda de campanya, nevera, menjar, fogonet, estris de cuina, roba, tovalloles, sacs de dormir i per rematar la nostra barca inflable amb rems. Tots els estris de pesca i com no, els nostres dos fills.
Amb el cotxe ple fins dalt, tipus pel·lícules espanyoles dels anys 60 , enfilàvem la carretera i cap a la platja, fèiem una paradeta i arribaven a Cadaqués. Allà i després de fer un munt de viatges del cotxe a la caleta, ja teníem muntat el nostre campament. Ens posàvem els vestits de bany i cap l’aigua. Amb aquella caleta els meus fill i jo agafàvem musclos de roca i el meu marit amb les ulleres y el tub ens portava algun pop. Eren uns caps de setmana genials, sense comoditats però realment genials……………
Per cert molts anys després i en un atac de nostàlgia vam internar tornar a visitar la nostra caleta, però va estar missió impossible, ja que no es podia accedir per la construcció amb la part alta d’una urbanització. Be això es la modernitat……………….
Al Cap de Creus encara vam veure pescar pops amb un sistema que es deia “Cadups” i amb “Nanses”. Els Cadups eren una mena de petits recipients de fang, que es lligaven junts i es posaven sense esquer al fons del mar tocant a les roques. Als pops els agraden els amagatalls, així que entren dintre dels recipients per refugiar-se.
Els pops són animals solitaris i territorials que efectuen migracions relacionades amb la reproducció.
Valor nutricional.
El pop destaca pel seu baix contingut en calories i el seu altíssim contingut en minerals, entre els quals trobem el zinc, un nutrient fonamental en el manteniment de les defenses.
Pel que fa a les vitamines, aporta pràcticament la mateixa quantitat de niacina que el peix blau, un nutrient igual de fonamental per a la producció d’energia.
Ingredients.
- 2 quilos de pops de platja.
- 800 g de patates kennebec.
- 1 ceba de Figueres.
- 3 grills d’alls.
- 2 tomàquets madurs.
- 1 culleradeta de pebrot vermell dolç.
- 1 culleradeta de pebrot vermell picant.
- 1 fulles de llorer.
- 1 copeta de brandi.
- sal maldon.
- oli d’oliva verge extra.
Per la picada:
- 2 grills d’alls.
- unes branques de julivert.
- Uns fils de safrà.
- un grapadet d’ametlles torrades.
- un trosset de xocolata sense llet.
Temps d’elaboració.
60 minuts.
Elaboració.
- A l’hora de comprar els pops demanarem al nostre peixater que els netegi, així es mes fàcil per nosaltres.
- Posarem una cassola amb força aigua, sal i un parell de fulles de llorer al foc. Quan l’aigua comença a bullir, posem el pops i deixem bullir fins que al punxar els pops amb una brotxeta veiem que estan tendres. Jo els he deixat uns 35 minuts.
- Una vegada ben tendres, els traiem del aigua i deixem escórrer, l’aigua la reservem.
- Mentre es bull el pop posem una cassola de ferro al foc amb unes 4 cullerades d’oli, piquem la ceba ben trinxada, els alls a rodanxes, una fulla de llorer i ho aboquem a la cassola. Salpebrem i deixem fer uns 30 minuts fins que veiem que està ben transparent.
- Mentre es fa la ceba, anem preparant la resta d’ingredients: tallem a trossos els 2 tomàquets, tallem els pops a trossos, la mida es una mica al vostre gust. En un morter hi picarem uns fils de safrà, els dos grills d’alls, unes branquetes de julivert, una cullerada d’ametlles torrades, més un trosset petit de xocolata sense llet. Ho piquem fins aconseguir una pasta i reservem.
- Quan ja han passat els 30 minuts i la ceba està ben melosa, afegim les culleradetes de pebre vermell, els tomàquets que tindrem tallats i aboquem la copeta de brandi. Deixem fer uns 15 minuts.
- Quan ja tenim el sofregit fet afegim la picada i les patates tallades a trossos irregulars. Aboquem l’aigua calenta que teníem reservada de bullir els pops, tapem la cassola i deixem que es facin uns 20 minuts. Quan faltin uns 10 minuts per que estiguin tendres afegim a la cassola els pops, que teníem tallats.
- Deixem que es faci tot a foc lent, sacsejant la cassola de tant en tant de manera que les patates vagit deixant anar una mica de la seva fècula.
Ummmmmmmmmmmmmmm, quin suquet, per llepar-se els dits. Salut Emi i Cia.!
Gracies guapíssim, es veritat es un suquet molt bo un plat típicament mariner, fet amb el que pescàvem, allargat com plat únic amb un producte econòmic com la patata i com no enriquit amb un sofregit típic de la cuina catalana.
Un peto
Reblogged this on Celler-Adocse.