Per fi començo a notar que estem en primavera. Son les 7 del mati i ja entra el sol per les escletxes de la persiana de la habitació i m’encanta. Per mi no es el mateix obrir els ulls al despertar-te i veure el dia fosc, núvol i trist o veure’l il·luminat per un sol magnífic i un cel blau, no hi ha color.
Jo soc persona de primavera i estiu, m’agraden els dies mes llargs, el sol inundant tota la casa. M’omple l’ànima sortir al jardí al aixecar-me al mati i gaudir de la llum i dels ocells volant entre els arbres i picotejant les flors dels fruiters, ostres quina felicitat.
Avui es un dia d’aquests i em sento eufòrica plena de vida i feliç de tenir la sort de poder gaudir les coses mes senzilles de la vida. Hi quin plaer hi ha millor que entrar a la cuina i començar a preparar un bon dinar o un sopar, així que per completar un dia magnífic he decidit fer un plat que agrada molt a casa, sobre tot a la meva filla un “Risotto amb tomàquet” , una recepta molt senzilla de fer i exquisida.
De fet aquest plat es una adaptació de l’arròs amb tomàquet que feia la meva mare, ella el feia amb arròs rodó i un sofregit de ceba i tomàquet. Jo he aprofitat la base del plat, però aplicat la tècnica del risotto, el resultat es genial, proveu-lo i ja em direu……..
Segons em va explicar un productor, no fa masses anys que es cultiva a Pals, la varietat Carnaroli, encara que altres varietats es cultiven des de el segle XV, introduït pel àrabs des de Valencia, al segle XVIII el seu cultiu va quedar casi extingit i va ser a principis del segle XX quan es va reactiva el seu cultiu. En l’actualitat es cultiven les varietats Tebre, Bahía, Loto, Bomba, Carnaroli, Nembo i Gleva. i seguin un cicle molt acurat. El primer pas es preparar el camp al mes d’Abril per poder plantar l’arròs. Durant els mesos de Abril a Octubre l’arròs va creixent i al principi d’Octubre es quan es sega. La fase següent és l’assecat, antigament es feia a l’era al sol, ara es fa amb forns d’aire calent o amb altes sistemes, seguidament es guarda durant tres mesos al graner, on fa la segona maduració. Finalment el posen en unes sitges amb temperatura i humitats controlades, fins l’hora de posar-lo a la venda.
Ingredients per 4 persones.
- 250 g d’arròs de pals de la varietat carnaroli.
- 500 g tomàquets madurs.
- Un grapadet de tomàquets xerri.
- 1 ceba gran de figueres.
- 3 grills d’alls.
- 1 litre de brou de pollastre.
- 100 ml de vi blanc.
- 50 g de Parmesà.
- 1 cullerada de mantega.
- 3 cullerades d’oli d’oliva verge extra.
- sal i pebre.
Temps d’elaboració.
Uns 35 minuts per fer el sofregit i uns 20 minuts per fer el risotto.
Elaboració.
- Primer de tot comencem per preparar un bon sofregit de tomàquet, posarem les tres cullerades d’oli en una cassola, quan està calent aboquem la ceba trinxadeta i els grills d’alls tallats a rodanxes, salpebrem, baixem el foc i deixem fins que la ceba estigui ben transparent. Quan veiem que la ceba està ben feta, afegim els tomàquets ratllats, rectifiquem de sal, posem el romaní, l’orenga i deixarem fer uns 15 minuts fins que la salsa estigui ben feta (jo aquest pas me l’he estalviat ja que com us he explicat en alguna ocasió, durant l’estiu aprofito la collita de tomàquets del hort i faig el sofregit i el congelo).
- A la mateixa cassola posarem l’arròs, donem unes voltes perquè l’arròs s’impregni be amb el sofregit, afegim el vi blanc, seguim remenant uns dos minuts a foc mig-baix i comencem a afegir poc a poc el brou que tindrem ben calent.
- Anem afegint el brou a mida que l’arròs el va absorbint, removent contínuament sense parar amb una cullera de fusta, aproximadament durant uns 18 minuts. Uns 5 minuts abans de que l’arròs estigui fet posem a la cassola els tomàquets xerris tallats per la meitat.
- Quan l’arròs estigui “al Dente” (per fora cuit i tendre, i per dins una mica dur), retirar la cassola del foc i anar afegint, primer la mantega tallada a daus i després el Parmesà ratllat. Aquest procés s’anomena “Mantecare”.
- Podem tirar per sobre de l’arròs una mica d’alfàbrega, que li donarà frescor al plat, encara que jo aquesta vegada no ho he fet, perquè a casa els agrada mes sense.
- Be rapit cap a taula i a gaudir, podem acompanyar el plat amb una bona amanida i llestos, bon profit…………………
Un plat que m,agrada molt, i que em faig de tan en tan. Salut i bon profit!
Gracies Ricard, em fas feliç perquè veig que segueixes el bloc des de EEUU, un peto ben gran, per tu i per la Carme.
Ara acabem de sopar en un restaurant d,un raco de mon, un petit poblet en una illeta perduda a les costes de Carolina, el poble es diu Ocracoke, i acabem de sopar unes vieires cuinadas al grill, fumades i servides amb polenta i una salsa a base de pinya i una pinzellada d,all, que es un dels plats mes fins i bons que hem pres mai. Un restaurant que ha estat tota una descoberta.
Ocracoke, Silver Lake.
North Carolina (Carolainnnnn, que diuen Ells)
hola macos, ostres espero que hagis fet alguna foto del plat, he buscat al google mapes Ocracoke i he vist que esta a sota de New York i en la seva historia tenen pirata i tot………. sembla realment maco. He llegit que el peix que consumeixen es el que pescant a la illa així que aprofiteu per menjar bon peix fresc. Un peto ben fort, gaudiu al màxim……..
Reblogged this on Celler-Adocse.