Pollastre rostit a l’antiga.

P1110348

Amics ja estem a Dilluns i el cap de setmana m’ha passat volant, i això es magnífic ja que vol dir que ho he passat d’allò mes be. El dissabte vàrem anar a una altra calçotada a Masmolets, i aquesta temporada ja en portem cinc,  amb un grup d’amics que repetim cada any. Aprofitant la sortida la nostra amiga Anna ens va llançar l’idea d’anar a conèixer el poble del seu avi Roc. El poble en qüestió es L’Espluga Calba, a les garrigues, un poble que va néixer al 1148 i que ella encara no coneix, així que dit i fet, alla que anem en busca de les seves arrels, tipus kunta kinte en el llibre Raices,  però en català, je,je………

espluga

L’espluga Calba, està situat al sector més elevat de la comarca de les Garrigues, al vessant occidental de la serra del Tallat, en contacte amb l’Urgell i la Conca de Barberà. El topònim (spelunca en llatí) es refereix a unes coves excavades a la roca que encara subsisteixen a la vila i han estat emprades com a estables o cellers (probablement havien tingut ja poblament prehistòric).

Es un poble petit que en l’actualitat compta amb uns 400 hab. encara que segons he llegit l’any 1860 la població va assolir la seva xifra màxima municipal amb 1 365 habitats.

vista

El poble està estès en una plana i es realment maco, coronat per les muntanyes de la serra del Tallat  i envoltat d’arbres fruiters amb flor. A la part mes elevada hi ha un castell que l’historiador lleidatà Josep Lladonosa, assenyala en els seus escrits que es construeix entre els anys 1250-1350 i que ocupa el lloc on havia una fortalesa musulmana del segle III. Va pertànyer al monestir de Vallbona de les Monges i després va anant passant de ma en ma fins que al 1966 el compra la corporació municipal del poble per 300.000 ptas ( 1800 euros).

castell

Be, després de visitar el poble i preguntar per aquí i per allà pels cognoms de l’Anna, vam  descartar que sense saber el nom de la casa de la família no hi ha res a fer, així que a buscar un bar per fer el vermut. Be, el poble nomes te un bar el ” Casa nostra“, i allà hi anem de cap. Es un bar típic de poble, ubicat a la plaça del pou, un lloc de trobada dels habitants, que tan van a llegir el diari mentre prenen una cervesa com a fer la partida. La parella que regenta el bar son afables i predisposats a explicar la recepta dels seus cargols a la gormanda, que vam menjar acompanyats d’un bon vermut de la casa.

IMG_0090

Una foto al Bar del poble amb la parella que ens va atendre.

Després del vermut cap a Masmolents a la masia Cal Ganxo a gaudir d’una bona calçotada amb bona companyia. Resumint un dia magnífic en companyia d’uns bons amics i amb un sabor de records familiars, dels nostres avis que sense saber perquè, un dia van marxar dels seus pobles i van canviar l’historia dels seus descendents. Van ser homes i dones fortes que van tenir que afrontar una parcel·la de l’historia amb unes condicions difícils, però que van saber tirar endavant deixant la seva petjada,  encara que moltes vegades aquestes petites histories s’hagin perdut en la memòria dels temps, una pena………….

La recepta que he escollit per acompanyar aquesta entrada i pensant en l’antiguitat del poble i en la tradició de la calçotada, ha estat aquest “Pollastre a l’antiga”, una recepta que agafa els sabors de la canyella i sobre tot del cítrics, aportant-li una frescor i un sabor genial. De fet es un pollastre que s’ha fet tota la vida i surt documentada ja  amb les receptes de 1714, així que cap a la cuina i a gaudir, veniu amb mi???

P1110309

Ingredients per 6 persones.

  • 1 pollastre de pagès de criança ecològica, tallat a trossos.
  • 3 cebes de Figueres.
  • 1 cap d’alls.
  • 12 prunes.
  • Un grapat de pinyons.
  • Una copa d’anís.
  • 1 copeta de moscatell.
  • 2 branquetes de canyella.
  • 1 taronja i una llimona.
  • 2 fulles de llorer.
  • Unes branquetes de romaní, farigola i sajolida.
  • 3 cullerades d’oli d’oliva.
  • sal i pebre.

P1110316

Temps d’elaboració.

60 minuts.

P1110347

Elaboració.

  1. Posem l’oli en una cassola de ferro i quan està ben calent afegim el pollastre que tindrem tallat a trossos, salpebrem i deixem enrossir per tots el costats. Jo personalment poso nomes unes 3 cullerades d’oli perquè el pollastre deixa anar la seva pròpia grassa.
  2. Una vegada ben ros, afegim el cap d’alls, les cebes tallades en juliana, les branques de canyella, les herbes lligades totes juntes en un petit manat i les pells de taronja i llimona. Deixem coure a foc lent amb la cassola tapada.
  3. Mentre, posem les prunes en remull amb el moscatell i l’anís i deixarem que es rehidratin.
  4. A mitja cocció, afegim a la cassola les prunes, el moscatell i l’anís, donem unes voltes i tornem a tapar la cassola. Deixem fer fins que el pollastre està fet, quan veiem que la carn es separa del os vol dir que ja està ben tendre. Rectifiquem de sal i pebre si es necessari i afegim el grapadet de pinyons, deixem fer un xup xup i cap a taula amb la mateixa cassola. El temps de cocció dependrà de la tendresa del pollastre, jo l’he tingut rostin uns 60 minuts mes o menys.
  5. Servirem directament a la taula amb una barra de pa ben cruixen i un bon vi, espero que us agradi i que gaudiu del plat com jo…………….

P1110346

Anuncis

Quant a alcaliudelacuina

Tinc que confessar que m'agrada cuinar. I sobre tot fer-lo per la família i els amics. Es la manera que tinc per dir, us estimo.
Aquesta entrada ha esta publicada en Carns i Aus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Pollastre rostit a l’antiga.

  1. Ricard ha dit:

    Un bon record de la sortida a l’Espluga Calva, i tot un senyor i tradicional plat Emi. Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s