Sarsuela de peix i llamàntol.

El dematí es fred però solejat, i mentre en prenc un cafè amb llet sona el telèfon,” Àvia ha vingut els reis??”, a casa han vingut …… “S’han menjat els reis les galetes??” la veu es la del meu net, solament en deixa dir-li ” si Joel han vingut i ha molts paquets ” Àvia, Àvia venim ara……… Es posa al telèfon el meu fill i diu: “mare el Joel està molt nerviós i molt excitat, ara venim…….”

La realitat es que els reis van començar a treballar ja fa dies, han tingut que pensar quins regals podíem portar per cadascú que els fes il·lusió, i això porta feina. Seria mes fàcil regalar-lis diners i que ells es comprin el que vulguin, però de moment tant el meu marit com jo ens neguem.

La busqueda del regal ideal, significa trencar-te el cap pensant que necessita cadascú i buscar el mes adequat, amb aquesta feina els reis tenen molta ajuda amb la nostra filla Meritxell, que es molt i molt generosa amb els seus i l’agrada buscar els millors regals i pensar que li pot agradar mes a cadascú. A mida que els regals van arribant a casa posem l’etiqueta amb el nom a qui va dirigit i queda guardat.

La nit del dia 5 comencem a treure els regals al porxo al costat del arbre de nadal i repartits per terra i per sobre del sofàs, ostres quina il·lusió!!!!, quan veus tots el regals amb els seus papers de colors i els seus llaços.

Sobre les 11 del mati sona el timbre i entra el meu net corrent, cridant; “Àvia, Àvi els reis han vingut els reis!!!!!!”. L’àvi li diu: ” corre Joel surt al porxo, anem a veure que han portat……..

Ostres, la cara del nen al veure els regals no te preu, els seus ulls blaus semblaven plens d’estels i en aquest precís moment realment ens hem sentit veritablement uns REIS, potser el secret d’aquesta festa es això precisament, no us sembla.

Be parlant de menjar Avui us presento un plat de luxe “Sarsuela de peix i marisc”, un plat típicament català que combina magníficament el peix i el marisc amb un sofregit i una bona picada, marinant textures i sabor. Es un plat per celebracions especials, sobre tot perquè si ho fem amb peix i marisc fresc els preu puja una mica, però val la pena per gaudir d’un plat extraordinari.

He aprofitat per fer el plat com àpat del dia de Reis, com final d’unes festes magnifiques que hem passat amb família; el rap i el palangre han baixat una mica el preu respecte als dies punta de Nadal, les gambes estaven una mica cares però val la pena fer una mica d’esforç, però si les voleu posar congelades no passa res, això si intenteu buscar gamba vermella, encara que siguin una mica mes petites, jo les trobo molt mes bones.

Una mica d’història.

Possiblement la sarsuela sigui la versió burgesa, del “suquet de peix”, d’origen més antic i humil, que cuinaven els pescadors a la barca o les dones dels pescadors amb el peix o marisc mes senzill o be amb aquell peix que es trencava i no es podia vendre als mercats. Per allargar una mica el plat posaven unes patates. Hi ha altres veus com la de Josep Pla, que diuen que es una burda copia de la “bullabessa”……….

Segons alguns entesos, la Sarsuela es va començar a cuinar en els restaurants de Barcelona a finals del segle XIX, molt possiblement a la Barceloneta, i gairebé amb seguretat dins del moviment cultural modernista de l’època.

Als anys 70-80 es va convertir en un plat d’allò mes buscat, en la actualitat es difícil trobar-lo a les cartes del restaurants, que son molt mes minimalistes.

Ingredients per 4 persones.

4 talls de rap.
4 talls de lluç.
2 llamàntols.
8 gambes vermelles fresques.
1 calamar gran o 2 petits.
un grapadet de cloïsses.
uns 12 musclos.
Dos gots de brou de peix.
1 ceba gran.
2 dents d’alls.
2 tomàquets madurs.
1 bon raig de vi blanc.
1 raig de brandi.
Sal i pebre.
2 culleretes de pebre vermell dolç.

Per la picada:

un grapadet d’avellanes.
un grapadet d’ametlles.
5 dents d’alls.
una mica de julivert.
2 llesques de pa fregit.
2 galetes maria.

Temps d’elaboració.

60 minuts.

Elaboració.

Demanarem al nostre peixater, que ens talli tant el rap com el lluç a rodanxes. El lluç es important que el tallin a rodanxes una mica gruixudes, per evitar que es trenquin a l’hora de cuinar. Els calamars també els tallarem a rodanxes i els llamàntols a trossos.
En una cassola de ferro o de fang, posarem oli i comencem a sofregim el peix i el marisc, que tindrem salat. Primer fregirem el peix que tindrem enfarinat, el farem uns 3 minuts per cada banda, no cal fer-lo massa ja que després s’acabarà de fer amb el suquet. Una vegada fet el peix el retirem i reservem.
Ara sofregim els calamars sense enfarinar, deixem uns minuts i retirem.
Al mateix oli comencem a sofregir les gambes, uns 2 minuts per cada costat, les retirem i reservem. Després posarem els caps del llamàntols, afegim una mica mes d’oli si es necessari i deixem que es facin uns 10 minuts.
Mentre fregim el peix anem trinxant la ceba, tallem els alls a rodanxes i ratllem els tomàquets madurs.
Una vegada fregits els caps de llamàntol, els retirem i comencem a fer el sofregit.
Posarem a la mateixa cassola la ceba que ja tenim trinxada, juntament amb els alls tallats. Salpebrem i deixem fer a foc lent fins que la ceba estigui transparent.
Mentre anem fent la picada, posarem en el morter o en una picadora, els dents d’alls, el julivert, el pa fregit, les galetes, el grapadet d’avellanes i el grapadet d’ametlles. Salem i ho triturem.
Una vegada feta la ceba, afegim el pebre vermell i ràpidament el tomàquet ratllat, deixem fer uns 15 minuts, agafarà l’aspecte d’una melmelada.
Passats els 15 minuts afegim el gotet de vi blanc, el de brandi, una fulla de llorer i deixem que l’alcohol s’evapori. Posem els dos gots de brou de peix que ja tindrem calent i la picada.
Afegim a la cassola amb compte el peix, i els calamars, deixem uns 5 minuts i afegim els caps dels llamàntols, els trossos de llamàntol de la cua que tindrem reservats, les gambes, els musclos que ja tindrem oberts i les cloïsses. Tirem una mica de julivert talladet per sobre, tapem la cassola i deixem fer xup xup a foc lent, uns 5 minuts mes sense remenar la cassola solament sacsejant-la, per evitar trencar el peix.
Passats els 5 minuts apaguem el foc i deixem reposar. A l’hora de servir l’escalfem una mica al forn i servim.
Hem de ser molt curosos amb el temps que deixem la cassola al foc, ja que el peix no s’ha de fer massa, ja que quedaria estopenc.