Codonyat.

Si hi ha un fruit típic de la tardor, aquest es el codony, una fruita que a diferència d’altres, com la mangrana o la poma, no mengem crua, sinó cuinada ja sigui al forn, en compota, en gelatines, per decorar pastissos o coques….. en plats salats, acompanyant estofats d’aus, bullida en puré, o  be en un magnífic allioli o feta amb sucre com una melmelada espessa.

Avui farem el “Codonyat”, una barreja magnifica de fruita i sucre, que es converteix amb una conserva, que es manté en bones condicions fins un any.

Quan era petita, l’àvia sempre tenia codonyat guardat al rebost, normalment el menjàvem com postra acompanyat de formatge fresc de cabra que feia l’àvia o be per berenar amb un tros de pa.  També recordo que posava uns quants fruits, als armaris entre la roba, perquè deia que així la perfumava.

Els grecs coneixien una varietat comuna que es cultivava a Creta, a la ciutat de Cydon, d’aquí el seu nom científic Cydonia oblonga. El codony estava consagrat a Afrodita, la deessa de l’amor i la fecunditat. Plutarco deia que les núvies greges mossegaven un codony per aconseguir un petó perfumat abans d’entrar a la càmera nupcial.

Els romans van continuar amb la tradició i representaven a Venus amb un codony a la seva ma dreta. A més, acostumaven a donar de menjar un codony als nuvis com a símbol de sort i fecunditat.

 A l’edat mitjana es considerava una fruita astringent i el mateix Lluís Alcanyís en parla com una de les fruites que, confitades amb sucre o mel, es podien menjar amb total tranquil·litat, recomanant-la especialment per acabar els àpats.

El codonyat era un producte especialment comú a les taules més benestants. Els llibres de comptes de Sança Ximenis de Cabrera, una noble que vivia al carrer de Santa Anna de Barcelona, ens expliquen que a casa seva se’n preparava: l’octubre de 1440 manava comprar codonys i mel per «fer lo codoinat». També els receptaris medievals expliquen com preparar-lo, com el “Llibre de totes maneres de confits” o al “Llibre del Coch” de Robero de Nola”.

El codony és el fruit del codonyer (Cydonia oblonga), un arbre que té una mida d’entre 1,5 i 4 metres d’alçada. És de la família de les Rosàcies, com altres fruites ben conegudes (pomes, peres, préssecs, cireres, maduixes, ametlles…) i els fruits surten a la tardor, per tant serà el millor moment per consumir-ne. En podem trobar al mercat fins el mes de gener.

És una fruita grossa de color groc verdós i té una textura de vellut que va desapareixent a mesura que passa el temps. Desprèn aromes agradables, quan són ben frescos i madurs recorden a la poma. També es poden notar olors especiades. La polpa és blanca i rugosa, en cru resulta desagradable ja que és molt aspre i amb un lleuger toc amarg.

Per tant és un fruit òptim per consumir cuit. Gràcies a la quantitat de pectina i mucílags que conté resulta perfecte per preparar: confitures (com el conegut codonyat), gelees, gelatines i moltes altres receptes.

Valor nutricional.

El codonyat va bé en casos de diarrea, trànsit intestinal ràpid i gastritis per l’efecte astringent i antiinflamatori. Si se’n fa un consum habitual i combinat amb una bona aportació de líquid no accentuarà el restrenyiment, sinó que pot arribar a normalitzar el trànsit intestinal.

És una fruita que conté molta pectina i mucílags, fibra soluble que competeix en l’absorció de greix a nivell digestiu i ajuda a calmar la mucosa intestinal en casos d’inflamació.

Una de les altres propietats del codony és que conté grans quantitats de potassi. Anirà bé per persones que prenen diürètics i persones amb hipertensió, però no el recomanem si hi ha insuficiència renal, tampoc es recomanable per persones diabètiques ja que compte molta sucre.

Per altra banda recomanem acostumar, petits i grans, a menjar a mig matí o per berenar una mica de codonyat combinat amb algun làctic (iogurt, formatge, cuallada, kefir…), serà un snack saludable.

Ingredients.

• 1 quilo de codonys ben madurs.
• 750 g de sucre.
• una branca de canyella.
• el suc de mitja llimona.

Temps d’elaboració.

2 hores de maceració i 40 minuts per la preparació de la recepta.

Elaboració

1. Rentem els codonys i tallem per la meitat. Els posem en una cassola amb aigua i deixem bullir uns 20 minuts. Aquest pas el podem saltar, però jo ho faig perquè em resulta mes fàcil pelar els codonys.
2. Els escorrem i deixem refredar, els pelem, traiem els cors i tallem cada meitat en  trossos.
3. Pesem els codonys i els posem en una cassola, que tingui un fons gruixut, millor si es de ferro. Hi afegim el sucre, el suc de la mitja llimona i la branca de canyella. Deixem macerar unes 2 hores. Veureu que el sucre es desfà i deixa anar  bastant líquid.
4. Passades les dos hores posarem a coure a foc baix, remenant de tant en tant, per evitar que s’enganxi a la cassola.
5. Deixarem fer uns 30 minuts  mes o menys, veureu que els trossos de codony ja estan tous i transparents, i han agafat un to fosc.
6. Traurem la cassola del foc retirem la branca de canyella i ho triturarem, deixant la textura que mes us agradi. Contra mes temps ho tingueu al foc mes s’enfosquirà i quedarà mes compacta.
7. Tornem a posar la cassola al foc donem unes voltes durant uns 5 minuts, vigilant que no esquitxi ja que crema molt. Quan veiem que es desenganxa del fons de la cassola apaguem el foc i omplim el recipient o motlles que tindrem sucats amb una mica d’oli. Deixem refredar i guardem a la nevera.
8. Aguanta a la nevera molt be, així que tindrem codonyat per tot l’any sense cap problema…………..

Recordeu que……..

• Si tenim l’oportunitat es millor fer servir codonys ecològics i ben madurs.
• Podem fer servir sucre de canya i ecològica o be integral.
• Es important bullir els codonys a foc lent i en una cassola de ferro amb una base gruixuda.