Aquest plat es una variant d’una lasanya servida en unes cassoles de fang, que vam provar fa molt temps en un viatge a Marroc. A mi personalment m’encanta ja que conjuguen dos ingredients del meu gust, l’albergínia i el humus de cigrons, boníssim………Es un plat molt senzill de fer i amb un aspecte magnífic.
Jo el faig tant d’entrant com de plat únic acompanyat amb una bona amanida variada, amb tomàquet, ou dur, tonyina, formatge feta a daus, unes panses, unes nous i una bona vinagreta, amb oli, vinagre sal i un grapadet de llavors de sèsam.
Proveu-lo aquest cap de setmana i ja hem direu que tal………………
Si pensem en uns vegetals que ens transporti al Mediterrani. sense dubte ens vindrà al cap l’albergínia juntament amb el tomàquet i els pebrots. El curiós del tema es que cap de les tres tenen el seu origen al Mediterrani, l’albergínia es originaria del sud-est asiàtic, segons he llegit, mes concretament de la Índia, Birmània i Xina. Amb el seu recorregut cap a Occident, va fer incursió a Persia i d’allà va ser introduïda a Espanya medieval pels àrabs.
A Xina ja es cultivava al segle VI; encara ara allà segueix creixent de forma silvestre i els seus fruits son de color blanc i de la mida d’un ou, per això els colonitzadors britànics la van bategar amb el nom de ” Egg plant” o sigui “Planta del ou”.
Les albergínies son beneficioses pel les persones amb problemes de trànsit intestinal, per la seva gran aportació en fibra, ideal per controlar les hemorroides, així com per als diabètics i els hipertensos, ja que combat el colesterol dolent, són bones reguladores de la funció del fetge i del pàncrees.
En de tindre cura de restringir el consum de solanàcies (patates, tomàquets, albergínies i pebrots) en cas de tenir inflamació a les articulacions o problemes d’ossos. La raó és que aquesta substància extreu el calci dels ossos i l’acumula en forma de cristalls, cosa que contribueix encara més a la descalcificació i inflamació.
El 90% del seu pes es aigua, son riques amb potassi, ferro, fòsfor, sofre, magnesi, vitamines A, C i B sobre tot la B9.
Sempre l’hem de menjar cuinada, mai crua, per eliminar la solanina, que es la toxina que contenen les solanàcies.
Ingredients per 4 persones.
Per el hummus:
- 400 g de cigrons bullits.(per bullir els cigrons cliclar aquí)
- 40 ml d’aigua de la cocció del cigrons.
- 70 cl d’oli d’oliva.
- El suc d’una llimona.
- 40 g de Tahin.
- 2 dent d’alls.
- Sal.
- Un pessic de comi en pols.
Per el timbal.
- 2 Albergínies.
- Sal.
- Oli d’oliva.
Per decorar.
- Pebre vermell.
- Llavors de sèsam torrat.
- una mica de sal Maldon.
- un manat d’esparracs verds.
Temps d’elaboració.
30 minuts.
Elaboració.
- Primer de tot preparem el hummus perquè estigui reposat i fred a l’hora de menjar-lo. Si voleu es pot preparar i deixar a la nevera fins el moment de consumir.
- Be comencem amb l’hummus: posarem dintre del got de la batedora els cigrons bullits, el pessic de sal, els 40 g de Tahin, el suc de la mitja llimona, els dos dents d’alls, el pessic de comí en pols, els 70 ml d’oli i els 40 de l’aigua de bullir els cigrons. Batem fins aconseguir una textura que ens agradi, contra mes temps batem mes fi quedarà. Reservem a la nevera.
- Tallem la tija i el ull del cul de l’albergínia, les tallem per la meitat l’ample i cada meitat en talls no massa gruixudes.
- Les salem i les deixem suar uns 15 minuts en un colador, perquè treguin una mica d’amargor.
- Passats els 15 minuts assequem les albergínies, i les anem fregint en una paella amb una mica d’oli, una vegada estan fetes les anem trèiem a un plat folrat amb paper de cuina, perquè absorbeixi l’oli.
- Per muntem el plat: Posarem al fons del plat un tall d’albergínia i sobre posarem una cullerada d’hummus, a sobre posarem un pessic de sèsam torrat, seguidament posarem un altre capa d’albergínia i hummus i continuarem fins que tingueu 4 capes d’albergínia, acabant amb la cullerada de hummus.
- L’hora de servir posarem per sobre del hummus, un pessic de pebre vermella, una mica de llavors de sèsam, una mica de sal Maldon i unes gotes d’oli d’oliva. Amb un costat del plat podem acompanyar amb un parell o tres d’esparracs verds, i amb l’altre una mica d’hummus..
Aquesta combinació deu ser boníssima: la faré!
Hola Carme, ja hem diràs si t’agrada. Un peto
Reblogged this on Celler-Adocse.
Retroenllaç: Idees per menú de cap d’any. | Al Caliu de la Cuina
Retroenllaç: Aniversari del bloc i les dotze receptes mes vistes. | Al caliu de la cuina
Retroenllaç: Resum de receptes pels dies de Nadal. | Al caliu de la cuina
Si m’ho permeteu, un apunt lingüístic. Jo diria que en català no és diu dent d’all. És un castellanisme. I més si es diu un dent d’all, ja que en català no son els dents si no les dents. Però tornant a l’all, jo sempre he sentit a dir un gra d’all, dos grans d’all…
L’enhorabona per la pàgina de receptes. 🙂
gracies Aleix per el teu comentari.
un peto
Retroenllaç: Timbal d’albergínia amb hummus. | Celler-Adocse