En realitat aquest plat que us presento avui es d’aquelles receptes bàsiques, que s’han fet tota la vida “Pollastre de corral en adob”. La meva àvia el feia també amb gallina i realment quedava boníssim, es una manera magnifica d’estovar les carns i donar-les melositat.
Potser avui dia no es necessari ja que les carns son d’animals joves, però en altres èpoques que es consumien tant aus de corral, pollastres, gallines, ànecs, oques, com aus de caça, perdius, guatlles, porc, porc senglar, etc, per moltes d’aquestes carns era important estovar-les una mica.
Una mica d’història.
A l’edat mitjana l’aviram era la carn més apreciada, es considerava la més tendra i refinada i el seu preu era molt elevat. Per això era consumida a les classes altes, les classes populars, camperols i artesans, nomes la menjaven en festes principals, bodes i per nadal.
Si feu una ullada a la web www.ruta1714.cat podreu llegir algunes receptes que se han rescatat gracies als testimonis escrits que hi ha de la cuina a casa nostra. Es realment curiós com moltes d’elles han sobreviscut fins a la nostra època i comprovar lo be que es menjava (els que podien, esta clar) al segle XVII: Capó farcit, pollastre rostit, coca en recapte, panades, escudella i carn d’olla, verdures i fruites farcides, peix escabetxat i postres com el menjar blanc.
Encara que la cuina catalana escrita, es remunta molt abans, ja que als segles XIII-XIV es van escriure els principals llibres culinaris mes importats de Occident i els cuiners catalans eren considerats els millor del mon. Un llibre magnífic que parla d’aquestes receptes es “Cuina medieval catalana” de Eliana Thibaut Comalada.
La majoria de la carn que es menjava, procedia d’animals domèstics, la carn de bou o vaca no era comú, ja que se utilitzava per treballar la terra i per la llet. Els porcs eren fàcils de criar i d’alimentar així que era molt comú trobar-lo com aliment a les taules, així com la ovella o el moltó.
Les especies també s’han utilitzat i s’utilitzen molt a la cuina catalana, a diferencia d’altres cuines on son menys proliferes. Normalment no es feia servir nomes una, en general es feien servir la barreja de tres o quatre especies, les principals eren canyella, pebre, fonoll, orenga, marduix, romaní, farigola, pebre llong, gingebre, nou moscada, macís, clavell, safrà, cardamom, galanga, celiandre… i com no la pólvora de duc, que era una barreja de diferents especies, com la canyella, gingebre, nou moscada, un pessic de sucre, clau d’olor i anís estrellat.
Les herbes aromàtiques, tant seques com fresques, també eren molt valorades pel gust i el seu aroma. Les que mes es feien servir eren, el julivert, coriandre, marduix, menta i sàlvia.
Ingredients:
- 1 pollastre de corral tallat en vuit o 12 trossos.
- 4 dents d’alls.
- 2 cebes tendra.
- 1 canó de canyella.
- 100 ml de vi blanc.
- 75 ml de conyac.
- Una mica d’anís (a gust de cadascú, penseu que es un licor que marcarà molt el gust)
- 1 llimona.
- Un raig d’oli d’oliva.
- Herbes aromàtiques: Orenga, llorer, sàlvia, romaní, marduix i julivert.
- Sal i pebre.
- Un pessic de comi molt, un pessic de nou moscada i un parell de claus d’olor.
Temps d’elaboració.
8 hores de maceració i 60 minuts d’elaboració.
Elaboració.
- Primer de tot rentem el pollastre, l’escorreguem i el tallem en 8 o 12 trossos, depenent de la mida del pollastre.
- Salpebrem el pollastre i el posem en un bol, juntament amb els ingredients del adob: el suc de la llimona, les herbes aromàtiques lligades en un farcellet, les especies i el raig d’oli.
- El deixen unes 8 hores a la nevera com a minin i l’anem girant perquè s’impregni be la carn del adob.
- Passades les 8 hores, posem una cassola de ferro al foc amb unes 4 cullerades d’oli i quan està calent afegim el pollastre que abans haurem escorregut.
- Quan estigui ben ros, afegim els alls tallats a làmines, les cebes tendres tallades en juliana, la canyella, el suc de la maceració i el vi blanc.
- Es tapa la cassola, deixem fer a foc suau uns 45 minuts.
- Quan el pollastre estigui gairebé cuit s’hi afegeixen el conyac, l’anís i es deixa al foc uns 15 minuts més fins que el pollastre estigui ben fet.
- El podeu presentar tal qual com un segon plat o be acompanyat de uns fideus japonesos, simplement bullits i passats per el wok amb uns bolets, queda realment bo.
Reblogged this on Celler-Adocse.
Retroenllaç: Pollastre amb adob. | Celler-Adocse