Festa d’aniversari…….60 anys.

Ostres, 60 anys!!!! això ja son paraules majors, de cop i volta et mires al mirall i et dius: “dons que vols que et digui, no sembla que tingui 60 anys, o potser si, un mateix no es veu……….”

Be, en cada aniversari m’agrada fer un resum de l’any transcorregut i fer un balanç entre lo positiu i el negatiu, tot allò que ha estat trist intento posar-lo en un racó del meu cap i tapar-lo ben tapat per no pensar massa, i tot allò que ha estat positiu, el poso en una part principal del meu cap i del meu cor, per poder gaudir cada dia.

Aquest any el dia del meu aniversari coincideix amb les vacances que farem a Estambul, així que vam pactar amb la família que el celebraríem a la tornada. Fa un parell de dies em va trucar el Marc per dir-me que el Divendres faríem un sopar a casa seva per acomiadar-nos.

Però la realitat era molt diferent, ja que el meu marit i els meus fills m’havien  preparat una festa amb els amics en el restaurant “La Terrassa del Museu” de Terrassa. Ho han portat tot d’amagat durant setmanes,  en un principi em van dir que anàvem a sopar a casa del meu fill, el meu marit ahir mateix en diu que vindrà a buscar-me el meu fill perquè ell tenia que anar a una xerrada a Terrassa. Al dematí vaig intentar comprar postres, mentre la meva filla insistia que en lloc de postres comprés vi……………i per rematar l’engany, el meu cunyat Miquel, em diu que no vindrà a sopar a casa del meu fill perquè te una trobada amb un amic a Barcelona.

Quan estaven anant a casa del meu fill, en comenta que tenim que parar un moment en el restaurant, perquè havia estat fa uns dies i s’havia oblidat la Visa. La Visa!!!! li dic jo-com mare que soc, però Marc, aquí se l’acut trigar tant en anar a recollir-la.

Al arribar al restaurant, segueixen els enganys; el meu fill em diu que pugem per l’escala en lloc de l’ascensor, i comença a anar a tota velocitat cap a dalt,  i quan arribo sense alè a la terrassa, davant de la meva total sorpresa en trobo, al meu marit, al meu cunyat, els nens, la meva jove, els meus fills, el meu net i  els amics cantant “per,  molt anys…….”. Ostres, quina il·lusió per uns segons no podia reaccionar i solament tenia ganes de plorar……Durant uns minuts no podia mes que repetir, gracies…………….

Va ser un sopar magnífic amb un munt de regals i sorpreses, i tot això envoltada de la meva família i els meus amics, i ha tant amor al meu voltant, que el balanç anual, aquest any, es totalment positiu, sense dubte.

Crec, que pel meu caràcter, gestat pels gens del meu Pare,  sempre m’he adonat de tot el que tinc a la vida i intento viure tots el moments amb la màxima intensitat, gaudint de tot el que tinc al meu voltant,  sobretot de la meva família i dels amics de debò. A vegades estem tant obsessionats a ser feliços i fer grans coses, que no donem importància a tots aquells petits moments,  que ens fan feliços cada dia.

Aquesta petita filosofia m’ha ajudat a relativitzar els problemes i a donar-li mes importància a les coses bones que m’ofereix la vida, que son moltes.

Amb aquesta entrada nomes vull dunar les gracies a tots per regalar-me un aniversari que no oblidaré mai; nomes puc pensar en la sort que he tingut per haver pogut compartit amb tots vosaltres el camí recorregut, us estimo a tots…………………… Gracies.