Melmelada d’albercocs.

Matí del Dissabte, esmorzar al jardí: un suc de taronja, una llesca de pa torrat amb melmelada, el cant dels ocells, en definitiva fer una mica el mandra………Si la melmelada es casera millor que millor, ja que la farem amb fruita, sucre i res mes.

Com ja us vaig explicar a la ultima entrada, ara es temporada d’albercocs, així que es quasi obligatori aprofitar els que estan madurs i fer una bona melmelada. A mi personalment m’agrada que es noti el gust de la fruita amb trossos de fruites i que no sigui massa dolça, per això jo poso la meitat de sucre que de fruita, o sigui per cada quilo d’albercocs sense pinyol 00 g de sucre.

Les melmelades s’han fet de sempre, per un costat per aprofitar la fruita de temporada i per l’altre per poder tenir fruita durant el llarg hivern.

Avui he fet una melmelada d’albercoc amb un puntet de gust a taronja i vainilla, ha quedat boníssima. La podeu menjar sobre una torrada, o be barrejar una culleradeta amb un iogurt natural, queda espectacular.

Recomanacions per fer una bona melmelada.

Sucre.

• Hem de tenir en compte que la fruita no s’ha de coure mai abans que el sucre s’hagi dissolt, amb la fruita. Per això deixem macerar la fruita amb el sucre perquè aquest es vagi dissolent lentament (ho explico mes a baix com fer-ho).

• La proporció del sucre depèn una mica del tipus de fruita que feu servir, i del temps que vulgueu que es conservi. La mitjana oscil·la  de 700 g a 1 quilo de sucre, per quilo de fruita trossejada i neta. Si la voleu fer servir en poc temps podem posar menys sucre i si la teniu que guardar temps posarem fins 1 quilo. Podem fer servir sucre blanc o be sucre de canya.

La pectina.

• Un altre factor importantíssim en una melmelada es la pectina, que aporta el suc de llimona. La pectina és una substància natural que contenen algunes fruites, en major o menor mesura, i que en coure, es converteix en una gelatina que fa que la melmelada qualli. Les fruites que més pectina conté són les pomes, el codony, els cítrics i els fruits vermells com les groselles o prunes.

• Quan una fruita no conté pectina o te poca, tenim varies solucions, o be podem combinar-les amb altres fruites que si contenen aquest element, com pomes , codonys o cítrics o podem afegir a la fruita  pells, llavors o cors de pomes, que posarem dintre d’una bossa de gasa i retirarem després de la cocció. 

La cocció.

• La cocció es un factor important per aconseguir una melmelada equilibrada, hem de tenir en compte que sempre tendeix a espessir quan es refreda. Per saber quan està perfecta, estarà al seu punt quan arribi als 104-105º C, que podeu comprovar amb un termòmetre.

• Si no disposeu de termòmetre una forma fàcil de comprovar el punt de la vostra melmelada consisteix en posar-ne una miqueta en un platet i la refredem ràpidament ficant-la a la nevera durant 10 -15 minuts. Passat aquest temps, trèiem el plat de la nevera i l’inclinem, i si la melmelada queda agafada al plat vol dir que està en el seu punt, en canvi si cau amb facilitat, caldrà coure més estona.

• Finalment haurem de tenir en compte que la preparació de les conserves dolces, s’ha de fer amb unes setmanes d’antelació al seu consum, per donar temps als ingredients que assenteixen els seus sabors.

Una mica d’història.

L’albercoc va ser denominat originàriament Prunus armeniaca perquè els romans el van introduir a Europa des del llunyà Orient via Armènia. És originari de les zones temperades d’Àsia, Corea del Nord o Manxúria, encara que les primeres referències sobre el seu cultiu es remunten a l’any 3000 a.C. a la Xina. Actualment es produeix en països com Turquia, Suïssa, Grècia, Espanya, França, Estats Units, Sud-àfrica i Nova Zelanda. Espanya és un important productor, sent la conca mediterrània on es va iniciar el seu cultiu.

Els albercocs més dolços i sucosos es poden trobar des de finals de la primavera fins a finals de l’estiu, és a dir, entre maig i setembre.

A la Xina s’associa amb la seva medicina tradicional, ja que molts dels medicaments de la seva medicina l’usen com a component bàsic.

Ja en 1617, en el llibre “els secrets d’agricultura casa rústica i pastoril” de Fra Miquel Agustí, es parla del arbre del albercoc que anomena “albricoquer” i l’agrupa amb els presseguers ja que diu “tots són d’una qualitat”. Seguint els seus  consells, per obtenir fruits de qualitat aconsella regar-los amb llet de cabra quan floreixin. També diu, encertadament, que s’han d’empeltar sobre ells mateixos i per fer-los durar, sobre ametller amargant i “pruner Damasceno” i no d’altra manera sinó d’escudet o de canonet. Ja parla que se n’obté les orellanes (Orellanas).

Ingredients

• 1 quilo d’albercocs pesats sense pinyol.
• 500 g de sucre de canya.
• 1 branquilló de vainilla.
• El suc de una llimona.
• Un trosset de pell de taronja, sense la part blanca (això es importat ja que sinó amargarien.

Temps d’elaboració.

90 minuts.

Elaboració.

1. Rentem els albercoc, els tallem per la meitat i traiem l’os. Els pesem i els aboquem a una cassola de ferro de base gruixuda, jo sempre faig servir la mateixa. Aboquem el sucre, per cada quilo d’albercocs posarem 500 gr. de sucre. Afegim a la cassola el tros de pell de taronja, el suc d’una llimona, el branquilló de vainilla, obert per la meitat al llarg i deixem reposar unes 2 hores.
2. Mentrestant posem a bullir els pots de vidre en una altra cassola amb aigua, els deixem 10 minuts, retirem de la cassola i els posem a escórrer sobre d’un drap net.
3. Passades les 2 hores posarem la cassola dels albercocs al foc i deixarem bullir a foc molt lent durant 90 minuts. Anem remenant amb una cullera de fusta, vigilant que no es cremi. Trèiem el branquilló de vainilla i rasquem amb un gabinet, per treure la polpa de la vainilla i la posem a la cassola.
4. Immediatament comproven que els pots estan ben secs i els anem omplint amb la melmelada, els tapem i els deixem refredar posats cap baix , d’aquesta manera el pot farà el buit i es conservarà millor.
5. Una vegada freds els etiquetem i ja podem guardar en un lloc que no li doni la llum. Tindrem una melmelada al nostre gust i molt, molt natural.
6. Quant  obrim un dels pots el guardarem a la nevera fins acabar-lo.