Com diu la dita avui descobrirem la “sopa d’all”, mireu si la recepta deu ser senzilla, que quan volem dir com a novetat, allò que ja és sabut de gairebé tothom, fent-se els interessants sobre un tema, el interlocutor en pots dir “mira aquest ha descobert la sopa d’all“……….Segons Amades el inventor d’aquesta sopa va ser el rei Jaume I i ens recorda varies dites del poble com ” La sopa d’all si no fa bé, no fa mal (Joan Amades 1951)” “Sopa d’all, per a esperar el tall”.
Aprofitant que aquest dies sembla que ha tornat el hivern, fa fred, esta gris i plujós, faré una sopa i no una sopa qualsevol, faré una de tota la vida ” Sopa d’all”, es una sopa de aprofitament, econòmica i fàcil de fer. La he fet seguint la recepta de tota la vida, però afegint el formatge, com vaig llegir en una recepta del meravellós Xef Santi Santamaria.
Una mica d’història.
Segons el diccionari etimològic de Joan Coromines , la paraula sopa es tracta d’una paraula d’origen germànic suppa : tros de pa mullat amb qualssevol líquid.
Sigui com sigui la sopa d’all a Catalunya es fa amb aigua, pa, all i sal i normalment s’afegeix farigola. Per anar bé la farigola resulta més aromàtica si la pleguem a la primavera. A partir d’aquesta recepta base molt simple es pot anar transformant.
A les cuines, fora de la catalana, és costum afegir als ingredients anteriors el pebre vermell. A casa nostre fem servir la farigola, una herba aromàtica molt apreciada per els seus beneficis per la salut.
Ingredients per 2 persones.
- 1 l. de aigua.
- 8 llesques de pa de barra.
- 1 branca de farigola.
- un xic de sal
- 1 mica de pebre negre
- 4 cullerades d’oli d’oliva extra verge d’arbequina.
- 6 dents d’all.
- 2 ous ecològics.
- 25 g de formatge Gruyère ratllat.
Temps d’elaboració.
35 minuts.
Elaboració.
-
Primer de tot posem les 3 cullerades d’oli a la cassola a on farem la sopa, i posem a daurar una mica les 6 dents d’alls tallats a rodanxes (vigilant que no es cremin ja que amargarien) .
-
Afegim a la cassola amb els alls, l’aigua, el pebre, la farigola i la sal. Deixem bullir uns 20 minuts.
-
Mentre es fa la sopa, en una safata de forn col·locarem 8 llesques de pa, tirarem una mica d’oli per sobre i repartim una mica de formatge Gruyère ratllat, posem a gratinar.
-
Quan la sopa ja esta feta, retirem la branca de farigola i afegim els dos ous ( a mi m’agrada deixar-los sencers, però a la meva mare l’agrada debatut, així que ho podeu fer al vostre gust) Deixem bullir 5 minuts mes. Apaguem el foc.
-
Col·loqueu en cada plat les 4 llesques gratinades amb formatge. Aboquem el caldo i els ous, per sobre del pa, afegim un raig d’oli cru per sobre i adornem amb una branqueta de farigola, just en el moment de servir.
Quins bons records d’infantesa em porta aquesta sopa!. Gracies per compartir-la!
Es curiós però crec que a quasi tothom aquesta sopa tant simple i senzilla li transporta a records agradable, de sopars amb família i a uns temps a on en menys també érem feliços. Es una sopa a on els seus ingredients representen el aprofitament i la terra: alls, un producte fàcil de trobar a totes les cases i que es guardava tot el any, pa que sempre ha estat un aliment basic i que si queda una mica sec es remulla amb el caldo i com no farigola, que sempre s’ha anat a buscar al bosc i s’ha utilitzat com remei per infeccions de coll, constipats etc………………
Un peto
Quina sopa més bona!
Gracies Marina, es veritat queda molt bona…..
Un peto
Encara la tinc pendent de fer, però un vespre sí m’animo la faré. La recepta es molt semblant a la de la sopa de ceba, que aquesta sí que la faig de tan en tan. Salut!
Gràcies per la recepta. De totes les que he estat mirant i cuinant m’ha semblat la més saborosa.
Gracies August, estic feliç de que t’hagi agradat la recepta. Un peto ben fort i et desitjo que passis uns bons dies de festa.
Emilia Sádaba
Al caliu de la cuina
M’agrada la sopa d’all. Però, si us plau, ni digueu “dents d’all”, que és un castellanisme. En català s’ha de dir “grans d’all”!
Bon dia Rosa, desconeixia que es podia dir “grans d’alls”. Jo sempre he dit “dents d’alls”, potser per costum i a casa del meu marit diuen “grill d’all”. T’agreixo el teu comentari i ho tinc en compte.
Un peto ben fort.
A Bélgica els gran d’all els anomenen “gus d’ail”, i fins i tot hi ha un restaurant a Brussel·les amb aquest nom. Potser el teu marit és flamenc..
Bona nit Delfí soc Emilia, primer de tot donar-te les gracies per seguir el bloc. Per el teu comentari entenc que vius en Bèlgica, no se si ets belga o be català que vius allí? nosaltres hem visitar Bèlgica un par de vegades i teniu una cervesa genial.
Un peto ben fort
ara mateix la estic fent… pero ja s’hem, fa la boca aigua, moltes gracies. la meva mare no li ficava ou perque ella el remenava i a mi em feia fastic l’aspecte, pero ara la faig amb l’ou sencer igual que la de ceba que tmabè m’encanta.
salutacions desde Reus
Pilar
Gracies Pilar, espero que t’agradi i tornis a fer-la. A mi també en porta molt records aquesta sopa, es un d’aquells plats que hem vist fer a casa tota la vida.
Un peto ben fort.
. Soc en Delfí i agraeixo la teva resposta Emilia..També m’agrada Bélgica, principalment la part flamenca, i l’he visitat diversos cops, per treball i turisme. Visc a Vilafranca del Penedès i consulto regularment les teves receptes. Amb afecte i gràcies.
Retroenllaç: Sopa d’all. | Celler-Adocse