Fira Modernista 2014.

Actors del grup de teatre de “el Social i de “Esbart Egarenc” que fan una representació a l’antic Gran Casino “Una Tarda al Casino” molt interesant i divertida.

Aquesta entrada la faig fer l’any passat, però per aquells misteris de l’informàtica han desaparegut totes les fotos i part del text, així que he pensat tornar-la a entrar amb fotografies d’aquest any.

Avui us vull parlar de la meva ciutat d’adopció “Terrassa” i d’una fira que es celebra al mes de Maig; soc nascuda a Barcelona però vam aterrar a Terrassa al 1997 amb tota la família i per mi es tot un orgull pertànyer aquesta magnifica ciutat. Tinc que reconèixer que abans de arribar a Terrassa desconeixia totalment el valor arquitectònic que te aquesta ciutat. Es coneix molt Barcelona per els seu patrimoni modernista però també tindríem que saber que a pocs quilometres de la capital, hi ha una ciutat que compte amb un patrimoni modernista molt i molt interesant.

La fira va celebrar-se els dies 9,10 i 11 de Maig, com cada any des del 2003. Es una festa arrelada a la ciutat i reconeguda per la seva importància cultural. A demes de fer un recorregut pels edificis modernistes de la ciutat, hi ha circ de l’època, fira d’artesania, oficis antics, gastronomia, sardanes, castellers, bastoners, cantada de caramelles,  gegants, dracs, cotxes i motos antics, representant un boda de l’època, un enterrament, representacions on ens expliquen com es vivia i sentia en aquells anys   i  potser el mes divertit, els terrassencs es vesteixen amb roba del segle XIX, recreant l’ambient de l’època.

A mitjan segle XIX, Terrassa va ser una de les ciutats catalanes i espanyoles capdavanteres en la revolució industrial. El sector tèxtil, especialitzat en la indústria de la llana, va ser durant més d’un segle el motor econòmic de Terrassa. La burgesia industrial va impulsar moviments culturals com el modernisme i el noucentisme.

El llenguatge modernista tingué gran acceptació a la nostra ciutat. Aquest afermament de l’estil modernista a Terrassa aplicat al patrimoni industrial està lligat al treball personal de l’arquitecte més prolífic durant aquest període a la nostra ciutat: Lluís Muncunill, arquitecta municipal de Terrassa.

En arquitectura modernista destaquen: la Masia Freixa, el Vapor Aymerich, Amat i Jover,  el magatzem Farnés (Lluís Muncunill); l’Ajuntament, el Mercat de la Independencia, el Parc de Desinfecció, la Casa Josep Coll i Bacardí (Casa Baumann), Casa Baltasar Gorina, Teatre Principal,  l’ermita del Sagrat Cor de Jesús (Josep M. Coll i Bacardí); Gran Casino, Alegre de Sagrera (Melcior Vinyals), l’antiga Confiteria Vídua Carné (Joaquim Vancells)…

Una mica d’historia.

Les primeres notícies que tenim del poblament del terme de Terrassa corresponen a restes de l’edat de ferro a Can Misser. Més abundants són les proves de poblament romà, entre les quals cal destacar la del municipi flavi d’Egara.

Durant la decadència de l’imperi Romà, els visigots, provinents del centre d’Europa, van envair la península. En el mateix lloc de l’antiga basílica romana d’Egara, vers l’any 450 va ser erigida la diòcesi amb seu episcopal visigoda, en la qual l’any 615 es va celebrar el Concili Egarenc.

Les primeres notícies que ens han arribat de la vila de Terrassa daten del segle XI, encara que consta que el Castell de Terrassa ja existia al segle IX. Aquest castell era, al principi, de jurisdicció comtal i de domini franc (els catalans es refugiaren en el vassallatge franc per fer front a la invasió musulmana).  En la actualitat nomes queda com testimoni la Torre del Palau, que no sol era una torre defensiva sinó de guaita del vilatans. Aquella vila medieval se situava, envoltada de muralles d’uns 4,5 metres d’alçada, amb un fossar exterior de uns 5 metres de profunditat, en el que ara coneixem com a centre històric. Amb el pas del temps, la vila acabaria absorbint altres nuclis de població com l’antic poble de Sant Pere o el Castell cartoixa de Vallparadís, saltant rieres, creixent en totes les direccions, i convertint-se així finalment en hereva d’una antiga història que es remunta al municipi romà d’Ègara, a l’antiga civilització ibèrica i molt, molt més enrere, fins a la prehistòria… Alguns dels límits de l’antiga vila medieval es poden veure actualment dibuixats al paviment dels carrers del centre (com la Plaça Vella o el Raval), on les rajoles marquen la zona que ocupava la vella muralla i el fossat.

Ara fa vuit segles, el 1228, el rei Jaume I va concedir un privilegi a la vila de Terrassa per poder celebrar una fira de primavera cada any per la festa de la Santa Creu, al mes de maig. I així la tradició, nascuda a començaments del segle XII, va continuar amb algunes variacions fins al segle XIX, en una vila que tenia uns tres mil habitants a mitjans del segle XVI i uns nou mil al 1857. Terrassa, que va desenvolupar-se espectacularment amb la revolució industrial i obtingué oficialment el títol de ciutat el 1877, un any després de quan desgraciadament es van enderrocar les últimes restes de les seves muralles; celebrava una Fira de Primavera el primer diumenge de maig i una Fira de Tardor el tercer diumenge de novembre. Un vell costum que es va anar perdent i oblidant en una ciutat que ja no va deixar de créixer: va passar dels 16.000 habitants de l’any 1900 a superar la ratlla dels 200.000 a principis del segle XXI.

L’any 2003 l’Ajuntament va decidir recuperar la tradició de la Fira de Primavera i al mateix temps donar-li un nou sentit: la celebració festiva del caràcter i del patrimoni modernista i industrial de Terrassa, una ciutat capital en el mapa del modernisme a escala catalana, espanyola i europea. En la creació de la Fira Modernista hi van confluir diferents fenòmens que li donen un sentit festiu i històric singular i la converteixen, juntament amb un espectacular catàleg de patrimoni arquitectònic, en el vaixell insígnia de la promoció exterior de l’oferta turística terrassenca.

Acabem amb una mica d’humor. Us esperem a tots l’any que be ¡¡¡¡¡¡