Suquet de congre.

Al fer aquesta recepta m’ha vingut al cap una anècdota sobre el congre. Jo devia tenir uns 8 o 9 anys i estava passant les vacances de setmana santa al poble amb la meva avia.

Aquell dematí l’avia va sortir i em va demanar que li dones de menjar a les gallines . Així que faig fer el meu llit, vaig passar l’escombra per la entrada de casa com feia ella i després vaig decidir donar-li una sorprès i en lloc de donar de menjar nomes a les gallines fer-ho a tots el animals.

 L’avia sempre feia una mena de cassola amb les patates que es feien malbé i restes de menjar, per donar-li als porcs. A sobre de la cuina econòmica vaig veure una cassola amb patates, verdures, tomàquet i unes espines, així que vaig agafar la cassola i li vaig donar als porc. Vaig acabar de donar de menjar a les gallines, conills, oques i al cavall, i vaig espera a la meva avia tota orgullosa del meu treball.

Quan va arribar, li vaig explicar absolutament orgullosa tot el que avia fet, ella m’escoltava feliç fins que la meva narració va arriba a la part de la alimentació del porc. La seva cara va canviar i posant-se les mans al cap va dir “però hija si la cazuela era congrio seco de cuaresma”, nos has dejado sin comida”. 

Davant de la cara de la meva avia, em vaig posar a plorar desconsolada, però ella que era una dona magnifica, donant-me un peto amb dir que no havia problema: “haremos unes patates rojas y unas verdura, asi celebraremos a cuaresma y el cerdo tambiem”, ens vam posar a riure i a començar a pelar patates. Jo adorava a la meva avia, penso sense cap mena de dubte que era una dona molt especial.

Amb els anys recordant aquesta anècdota, vaig comprendre la cara de la meva avia, ja que eren temps difícils i el menjar estava comptat, no es com ara que si obrim la nevera o el congelador podem escollir 3 o 4 coses per fer, com diu la dita: temps eren temps.

Parlant del plat d’avui, tenim que saber que el congre té moltes espines, així que no es indicat per els petits de casa, ni per els que no els agrada rostar (el meu marit). Això si, és un peix amb una carn molt saborosa, amb una textura suau i melosa, ideal per fer brous.

Una mica d’història.

Al Llibre de Sent Soví, del segle XIV, ja es parla de varies receptes de congre, tant fresc con sec. Es un plat tant típic de Quaresma, estes per tota la península, el congre sec es conservava molt temps i per això es feia servir  més en zones d’interior on no hi havia accés al peix fresc de les costes.

El congre és un peix blau, es a dir que pertany al grup de peixos que conté aproximadament un 5% de greix.  Als Països Catalans el congre és un peix apreciat des-de temps molt antics i molt consumit.

El suquet amb peix fresc es un típic plat de pescadors, per menjar-lo antigament, a les barques de pesca tots els pescadors menjaven d’un únic plat, que es deia “gibrell o rivella”.

Ingredients per 4 persones.

• 800 g de congre de la part de la ventresca, ja que te menys espines.
• 1 tomàquet madur.
• 1 ceba de figueres grossa o dos de mitjanes.
• 4 dents d’alls.
• 200 g de pèsols.
• 3 patates Kanabec.
• Sal i pebre.
• 1 culleradeta de pebre vermell dolç.
• Oli.
• 1,5 l de brou de peix.

Per la picada.

• 5 dents d’alls.
• julivert.
• Un grapadet d’avellanes.
• Un grapadet d’ametlles.
• 2 llesques de pa fregit.

Temps d’elaboració.

60 minuts.

Elaboració.

1. Posarem unes 4 cullerades d’oli en una cassola de ferro o de fang i posarem a sofregir la ceba ben picada. Deixem fer la ceba fins que esta ben transparent.
2. Mentrestant es fa la ceba, farem la picada: posem en un morter o en una picadora els alls pelats, les ametlles, les avellanes, el julivert i les llesques de pa fregit. Ho piquem, barregem amb una mica d’oli i reservem.
3. Quan la ceba ja esta feta afegim la culleradeta de pebre vermell i ràpidament els tomàquets ratllats, salpebrem i deixem fer uns 10 minuts.
4. Mentrestant pelem les patates i las tallem a trossos no massa grans, reservem.
5. Quant el sofregit esta fet, afegim un bon raig de brandi i la picada. Deixem fer uns 5 minuts i posem a la cassola les patates, els pèsols, salem, donem unes voltes i aboquem el brou de peix. Barregem i deixem fer fins que les patates estiguin fetes.
6. Quan falti uns 10 minuts per acabar posem a la cassola el congre, que prèviament tindrem salpebrat, deixem fer i ja podem apagar el foc. Ha de quedar un suquet amb el peix ben melós, les patates ben fetes i la salsa amb una textura espesseta.
7. Podem posar directament la cassola a taula i servir els plats. Acompanyarem el plat amb una bona amanida i força pa. 

Racó del vi…………

Per aquest plat he escollit, (be sempre seguint els consells del celler de Terrassa) un vi blanc amb uns sabors una mica especials ” Missenyora”. El nom li ve donat perquè era el nom amb el qual era coneguda la abadessa del monestir cistercenc de Vallbona.
Es un vi elaborat de forma tradicional seguint les pautes del vi antic de la zona, per els cellers “L’olivera“, amb la varietat Macabeu i amb denominació d’origen Costers del Segre.
Compta amb intenses i complexos aromes pròpies de la varietat que juntament amb les notes que li proporciona el seu pas per fusta fan un vi blanc elegant. Es un vi fresc, amb una bona acidesa.
Es recomana servir a 8 C º, ben fresquet.
Segons el celler es perfecta per marinar amb: Aperitius, Entrants suaus, Amanides poc condimentades, Cremes, Arrossos de peix, Suquets, Fumats, Peix blanc al forn, Formatges de cabra, Formatges blaus.