Ja ha arribat el Dissabte, i com que no podem sortir massa degut a que la meva mare està bastant delicada, venen uns amics a dinar a casa. El menú està clar: El clàssic aperitiu, una mica de carn i unes carxofes a la brasa i per acompanyar faré una focaccia. Es un pa semblant a una pizza, esponjós i molt mediterrani.
La podem fer simplement amb l’oli per sobre i una mica de sal Maldon o be amb olives negres, tomàquets, cebes, herbes aromàtiques o de formatge, com la famosa focaccia amb formaggio, que es diferencia de la focaccia, per no portar llevat i ser una massa molt mes fina. Jo la vaig menjar per primera vegada a una pizzeria a Milan.
Una mica d’història.
La Focaccia, es un pa pla, cobert amb oli, herbes, tomàquets i especies. Està molt relacionat amb la típica pizza, encara que normalment es un a mica mes gruixuda.
Encara que és reconegut com molt típic de la gastronomia italiana, es creu que la focaccia procedeix dels antics etruscs o els antics grecs.
Segons he llegit en diferents llibres, el seu origen no està llenys clar, en alguns llocs vinculen la seva procedència amb la localitat de Recco, a la província de Gènova, quan al segle XVI els pobladors d’aquesta zona es van veure atacats per pirates Saracens, que van assetjar la localitat. La població es va refugiar a les muntanyes amb el mínim necessari per sobreviure, sobretot farina, oli i sal, i van començar a fer aquest tipus de pa.
En altres llocs he llegit que el seu origen ve de Ligúria, regió rica en plantació d’oliveres, sent aquest oli el principal ingredient de la focaccia. L’agregat final el donen les herbes amb què s’empolvora la massa abans de cuinar. Antigament, els romans aconseguien un efecte similar coent les focaccies sobre fulles de llorer.
Ingredients.
Per la massa:
- 400 gr. de farina de força.
- 200 gr. d’aigua.
- 50 gr. d’oli d’oliva.
- 25 gr. de llevat.
- 1 cullereta de sal.
Per decorar:
- Tomàquets confitats amb oli.
- 2 cebes tendres.
- Romaní tallat a trossos.
- Sal Maldon.
Temps d’elaboració.
2 hores per la fermentació i uns 30 minuts per coura-la.
Elaboració.
-
Primer de tot poseu en un got l’aigua tèbia i el llevat. Mesclarem la farina amb la sal i lla posarem en un bol. Anem afegint l’aigua amb el llevat a poc a poc a la farina i barrejarem amb una cullera de fusta o be amb una batedora fent servir els ganxo d’amassar. Quan tota l’aigua s’hagi absorbit, afegirem l’oli i continuarem fins que s’hagi absorbit del tot. Si veiem que queda una mica enganxosa afegirem una mica mes de farina, la massa ha de quedar elàstica però que no se’ns enganxi als dits.
-
Posarem el bol amb la massa tapat amb un drap a reposar en un lloc càlid, unes 2 hores. Si teniu pressa podeu encendre el forn a temperatura molt baixa, 50º, i quan hagi agafat la temperatura, l’apagarem i posarem el bol amb la massa dintre, deixant la porta del forn oberta.
-
Quan la massa ha pujat la traurem del bol i la posarem directament a sobre d’una safata de forn coberta amb paper parafinat, ens suquem els dits amb una mica de oli i anem estirant la massa fins cobrir la superfície de la safata.
-
Amb els dits farem uns clots, que serviran per retindré l ‘oli que posarem per sobre ben repartit. Posem per sobre els tomàquets confitats i una mica de ceba dolça.
-
Tirem per sobre el romaní i l’orenga tallat ben petit, i posarem al forn que tindrem preescalfat a 180º i deixarem uns 20 minuts fins que la focàccia estigui daurada.
-
Trèiem del forn i repartim per sobre una mica de sal Maldon, i ja està llesta per servir.
Així mateix la vaig fer jo l’última vegada! i també olives negres Que bona que és! T’ha quedat genial.
Retroenllaç: Focaccia amb tomaquets confitats i ceba tendra | Celler-Adocse