Els panadons, a Guissona es coneixen com Panades, de fet jo creia que es deien panades, però a l’hora de buscar informació, he vist que no es així. Consisteixen en una massa de pa amb una mica d’oli i farcides d’espinacs, panses, pinyons i alls.
Es menjent per quaresma i es típica de les terres de Lleida, encara que he llegit que també està present en molts indrets del Mediterrani i des de fa un grapat d’anys.
El Llibre de Sent Soví, escrit a principi del s. XIV, ja descriu una preparació anàloga. De panades n’hi ha de dolçes i de salades. Entre aquestes últimes, les més populars són les de carbassa i les d’espinacs.
La primera vegada que en vaig menjar va ser als 18 anys, a casa dels padrins del meu marit a Guissona. Les feien a casa per quaresma, es posaven les dones de la casa a pastar la massa, altres a netejar els espinacs i en feien un munt de safates.
Segons l’àvia Pilar el secret estava en fer una massa molt i molt fina ja que segons ella si la massa queda gruixuda no val per res. O sigui que el secret era estirar molt la massa, elles feien servir en lloc d’un corró, un pal rodo i prim, que tenien reservat només per fer panades.
Quant les hem comprat alguna vegada al forn, realment la pasta es massa gruixuda, mes semblant a una empanada gallega, que a les panades que jo conec.
Ingredients per 10 panades.
Per la massa.
- 400 gr de farina de força.
- 20 gr de llevat.
- 10 gr de sal.
- 125 ml. d’aigua.
- 25 ml. d’oli.
Per el farcit.
- 1 quilo d’espinacs frescos.
- 250 g de panses de Màlaga amb pinyols(no m’agrada les de Corinti).
- 100 g de pinyons.
- 3 dens d’alls.
- sal.
- una mica d’oli.
Temps d’elaboració.
90 minuts per que fermenti la massa, mes 35 minuts per fer les panades.
Elaboració.
-
Primer de tot comencem a fer la massa: Desfem el llevat en mig got d’aigua tèbia, posem la farina en un bol, la sal i afegim el llevat amb l’aigua.
-
Barregem amb la maquina de pastar o si no en teniu ho barregeu amb una cullera de fusta. Afegim l’oli i seguim pastant durant uns 10 minuts.
-
Tapem el bol amb la pasta i deixem que llevi uns 90 minuts en un lloc calentó, ha d’augmentar el seu volum mes del doble.
-
Netegem els espinacs rentar-los be, sota l’aixeta. Freguem les fulles d’espinacs amb les mans i amb una mica de sal per traure tota la seva aigua i les anem esprement amb les mans .
-
A continuació les deixem en un colador escorrent fins que no sortir gens d’aigua.
-
Les posem en un bol i les amanim amb una mica d’oli, pebre, els alls picats, pinyons i panses, i deixeu-ho macerar durant 90 minuts.
-
Quant hàgin passat els 90 minuts, anem agafant boletes de massa i la anem estirant amb un corró untat amb oli, ha de quedar molt i molt fina.
-
Posem els espinacs amanits a dins i tanqueu la massa com si féssim un paquet.Els espinacs es millor agafar-los amb les mans, ja que tant els pinyons com les panses queden al fons del bol, d’aquesta manera es mes fàcil repartir el farcit.
-
Finalment, poseu les panades al forn en una safata coberta amb paper de forn, durant 15 minuts a 180º. Quan ja estiguin fetes, les suquem amb un pinzell, amb una mica d’oli i a menjar.
Recordeu que………….
-
Es important rentar perfectament els espinacs sota l’aixeta, perquè moltes vegades poden tenir terra o sorra, i si no la traiem després la notarem a boca.
-
La massa com es veu a les fotografies ha d’augmentar mes del doble, quant la deixem fermentar.
- La massa l’hem d’estirar per deixar-la ben prima.
Ei! Boníssims! A mi m’encanten! També en parlen a la revista Cuina d’aquest mes, dels panadons. A mi m’agrada comprar-ne, de tant en tant i quan puc fer-los a casa. Que bons!!! Petons
Es veritat estan molt bons, i realment porta un farcit d’allò mes senzill. Un peto
M’el vaig menjar amb un gran delit, Qu bo. Moltes grcies.
Ets una gran cuinera!
Ricard
Que contenta estic de que t’hagi agradat. Un peto
Els recordo de Balaguer, com a producte típic de la Setmana Santa, quins records………….
Reblogged this on Celler-Adocse.
Hola jo tambe i fet i surt molt bons .Moltes gracies per la receta
gracies, per seguir el bloc i estic contenta de que t’hagin agradat. Un peto
Jo també en faré! A Guissona continuen sent panades… 🙂
Marta estic encantada que una guissonenca, miri el meu bloc. No se si a casa vostre feu la mateixa recepta o no? m’agradaria saber-ho.
Molt records i un peto ben fort.
No en tinc ni idea. Perquè sóc del costat de Guissona i a més no n’havia fet mai… Crec que les receptes no deuen variar gaire però…
Tenen molta bona pinta!! A casa, la padrina sempre hi ha posat ous a la massa! el pròxim cop probaré de fer la teva recepta sense ous.
Bon dia Mariona, primer tot donar-te les gracies per entra al bloc. A la família del meu marit, també hi ha alguna discrepància sobre el tema del ou, ja que hi ha una tieta que afegeix ou a la massa. Jo ho he provat de les dos maneres, així que això va a gustos.
Felicitats per el teu bloc, aniré seguin-lo, per cert la recepta de les orelletes, m’agrada.
Un peto
Fora bo, en cas de posar-hi ou, saber quants n’hi hem de posar.
Retroenllaç: Panadons d’espinacs. | Celler-Adocse
Gràcies per la recepta, està molt ben explicada, sens dubte les farè aquesta propera Setmana Santa.
Bon cap de setmana
Gracies M Carme ja en diràs que tal et queden quan les facis. Un peto.
Emilia
Sóc filla de Guissona.
M’ha fet molta il·lusió trobar aquesta recepta.Es talment com les hem , i les faig, sempre.
Bona nit Irene, estic contenta de trobar una Guissonenca com el meu marit.
Un petó ben fort.