Truita d’espinacs.

Avui una recepta de truita, senzilla, nutritiva, de tota la vida i molt de casa nostra, “Truita d’espinacs”.

No se perquè, però hi ha vegades que sense cap raó, passa molt de temps sense fer un determinat plat. Això m’ha passat amb la recepta d’avui, que feia molt de temps que no el menjaven……… i això que al meu marit l’encanta, no tinc perdó……….

Aquesta truita me la va ensenyar a fer la meva sogra, la Roser; quantes truites va tenir que fer la pobra amb sis fills, la casa i un negoci………… així que per sopar normalment feia, una amanida i unes truites (truita de patates, de pebrot i albergínia, d’espinacs amb els seus pinyons i les seves panses), acompanyades de pa amb tomàquet.

Es un plat senzill però una molt bona solució per fer un sopar ràpid, nutritiu i bo……… Aprofitem que estem en plena temporada, per menjar aquesta verdura, ja sabeu que sempre hem de intentar productes de temporada, que es quan estan en millors condicions i millor preu…………

Una mica d’història.

L’espinac prové de la antiga Persia i va ser aportat pels àrabs. Les primeres receptes occidentals apareixen al Llibre de Sent Soví. Son innumerables els plats d’arreu dels Països Catalans que combinen les panses i els pinyons en els seus plats: espinacs, bledes, coliflor, bacallà, panadons de Lleida. Els espinacs amb la combinació de panses i pinyons te un origen medieval.

Als Estats Units van arribar al segle XX, va ser l’època en que el personatge Popeye (1928) descobreix el seu alt contingut en ferro, encara que estudis posteriors van demostrar que les xifres eren falses per un error en la interpretació de les xifres.

El dibuixant Max Fleischer, va crear el personatge de Popeye, que menjava espinacs per multiplicar la seva força i salvar a la seva novia, de les malifetes de Brutus.

S’ha d’explicar que eren anys on la població patia anèmies per manca de ferro, de manera que els dibuixos de Popeye van ser utilitzats per les autoritats sanitàries com a reclam per popularitzar el consum d’espinacs i així augmentar la ingesta de ferro.

Això era la idea, encara que errònia, ja que posteriorment es va descobrir un error en la traducció del estudi que va realitzar el científic E.Von Wolf (1870) sobre la quantitat de ferro que tenen les espinacs, perquè es va col·locar erròniament una coma en els decimals, que multiplicava per 10 la quantitat de ferro que en realitat tenen.

Valor nutritiu.

L’espinac és un aliment de digestió lleugera i nutritiu per la seva riquesa en vitamines A, B i C. El seu contingut en fòsfor, magnesi, potassi, ferro i altres oligoelements l’acrediten com un excel·lent regenerador dels glòbuls vermells. També se li atribueixen propietats anticancerígenes. Aquesta hortalissa es recomana com a laxant. Així, pel seu alt contingut en cel·lulosa és molt apropiada per desobstruir les vies digestives.

Ingredients per 4 persones.

• 6 ous ecològics.
• 0,500 gr d’espinacs.
• 3 dents d’alls.
• un grapadet de panses.
• un grapadet de pinyons.
• oli d’oliva verge.
• sal.

Temps d’elaboració.

15 minuts.

Elaboració.

1. Primer de tot rentem els espinacs sota la aixeta de l’aigua (els espinacs frescs a vegades porten una mica de sorra); si les compreu en bossa no fa falta rentar-les.
2. Les posem a bullir en una cassola amb una mica d’aigua i sal uns 3 minuts; no deixar-los mes temps ja que perdran gust i el seu color verd característic. Encara que quan les poseu a bullir sembla que no caben a la cassola, penseu que els espinacs minven molt. Un cop cuits, escorreu-los bé.
3. Tallem els dents d’all ben menuts. Posem oli en una paella i sofregim els alls, vigilant que no es cremin.
4. Quan comencin a enrossir-se, afegiu-hi els espinacs, les panses i els pinyons i salteu-ho uns minuts a foc mig.
5. En un bol batem els ous  amb una mica de sal i aboquem els espinacs i ho remenem.
6. Posem una mica d’oli en una paella (jo sempre faig servir dos paelles, una per fer els espinacs i altra per quallar la truita) i aboquem la barreja d’ous i espinacs.
7. Quallem la truita per un costat, la tombem i quallem per l’altre.