Truita de carxofes.

“Truita de carxofes”, és la meva truita preferida, de fet la carxofa m’agrada de tota manera però en truita en torna boja……..

Encara recordo que durant el meus dos embarassos, volia menjar carxofes cada dia, bullides, a la brasa, en truita, farcides…….. la meva mare anava com boja buscant carxofes per totes les parades del mercat.

Com he comentat altres vegades, per mi la carxofa de millor qualitat es la del Prat, i la comencem a trobar al mercat a partir de Novembre fins Abril, es tendra, dolça i les fulles acaben en un clot al mig molt característic.

Una mica d’història.

Segons he llegit procedeixen d’Egipte i està distribuïda per tota la Mediterrània. Pel que sembla, ja era coneguda per grecs i romans , que li atorgaven poders afrodisíacs. Segons la mitologia, el déu Júpiter es va enamorar de Cynara, una noia rossa i molt bella que el va rebutjar. Júpiter, que tenia un caràcter que déu n’hi do, la va transformar en Cynara scolymus, que és el nom científic de la carxofa.
Durant l’Edat Mitjana no es coneixia i es pensa que en aquesta època, del cultiu successiu dels cards, els horticultors poc a poc van aconseguir el cultiu de la carxofa mitjançant diverses transformacions .

Consumida en la Itàlia del segle XV, la tradició diu que va ser introduïda a França per Catalina de Médicis, a la qual li agradava menjar cors de carxofa. Aquesta florentina, en casar-se amb el rei Enric II, les va portar des de la seva Itàlia natal a França . Per la seva banda, Lluís XIV era un altre gran consumidor de carxofes .

A Espanya aquesta introducció la van dur a terme els àrabs i es dubta entre la possibilitat que ens ensenyessin el seu cultiu o que apliquessin les tècniques apreses en origen per transformar els cards que sempre van poblar la nostra geografia. Potser aquesta possibilitat sigui la més creïble perquè fins i tot, en l’actualitat, a Extremadura i a Andalusia, es consumeix la base de les flors de card borriquero, quan encara estan tendres, en una preparació anomenada ” Cassoletes ” o ” Cabezuelas “, un saborós guisat amb carn de xai .

Valor nutricional.

La carxofes tenen molt poques calories i tenen propietats diürètiques així que és un producte molt utilitzat per fer dietes d’aprimament.

Conté vitamines del grup B, en concret niacina (B3), riboflavina(B2), tiamina (B1) i B6 i també vitamina A. És rica en ferro, calci, fòsfor,  magnesi, potassi i sodi, i conté unes quantes  proteïnes i també hidrats de carboni i mucílags (fibra soluble). Resulta especialment interessant pels àcids que conté, com el cafeoilquínic i el dicafeoilquínic, el cafeic, l’oleic, el linoleic i el pantotènic. També aporta  flavonoides.

La carxofa és bona per els problemes digestius i metabòlics, gràcies a la fibra soluble que aporta. Així, és depurativa, regula el trànsit intestinal i enforteix el sistema immunològic. També és bona per les cefalees (mal de cap) i per controlar el colesterol, pels mucílags i també pels flavonoides, que a banda són antioxidants i estimulen el cor.

Protegeix el fetge i contribueix a la seva recuperació en casos de malalties hepàtiques. Afavoreix la funció biliar gràcies als àcids cafeic, oleic i linoleic i l’àcid cafeoilquínic estimula producció de bilis. Per aquesta raó, els que tinguin pedres a la vesícula se n’haurien d’estar de menjar carxofes.

Aquests àcids, juntament amb la fibra, també són responsables de la reducció del colesterol, i disminueixen la pressió arterial i prevenen l’arteriosclerosi. La carxofa també redueix el nivell de sucre a la sang.

Ingredients per 4 persones.

• 1 quilo de carxofes del Prat si és temporada.
• 6 ous ecologics.
• 1/2 got d’oli d’oliva verge.
• sal.
• 1 got d’aigua.

Temps d’elaboració.

30 minuts.

Elaboració.

1. Pelar les carxofes, tallem el tronc i les fulles de fora, deixar només la part del cor, que es la mes tendre.
2. Tallem les carxofes per la meitat i cada meitat en 4 trossos.
3. Posem una paella amb mig got d’oli i aboquem les carxofes, les salem i deixem sofregir uns minuts i aboquem el got d’aigua.
4. Un cop s’ha reduït  l’aigua i les carxofes estan tendres, les traiem del foc i les escorrem perquè eliminin l’oli.
5. En un bol batem els ous posem una mica de sal i aboquem les carxofes. Mentrestant posem una paella al foc amb una mica d’oli.
6. Quant està calent aboquem la barreja de ou, carxofa i fem una truita que deixarem una mica melosa per dintre.

Recordeu que…….

• La carxofa s’oxida ràpidament posant-se negra, així que es important tallar-la al moment de cuinar-la.
• Jo les faig amb oli i aigua perquè per mi absorbeixen menys oli i queden molt tendres i meloses.
• Aquest plat es molt simple i per això es important fer servir productes de qualitat, unes bones carxofes tendres, un bon oli i uns bons ous.